El codi de la vida

Pàgina web amb activitats

Aquí teniu una pàgina en la qual podreu fer activitats interactives sobre l’evolució humana i posar-vos a prova sobre els vostres coneixements.

http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/indexf.htm

Teories sobre l’origen de la vida:

La Panspèrmia

 La panspèrmia va ser proposada pel químic suec Svante Arrhenius el 1908. Aquesta teoria té com a hipòtesi el fet que la vida, en aquest cas bacteris ja que n’hi ha que poden viure durant molt de temps fins i tot en condicions semblants a les que trobem a l’espai exterior, està diseminada per tot l’univers i que aquesta va arribar a la terrar a través d’un cometa que col·lisionà fa uns 4500 milions d’anys.

 

Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural

A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un puntde vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú.

Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució.

Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores.

Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin.

Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat.

Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas Malthus ” Assaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució.

Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra.

Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el  per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució.

Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts:

1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat.
2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació.
3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies.

El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes.

Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou.

Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.

Proves a favor de l’evolució. Especiació.

Aquí teniu el que poden ser els vostre apunts sobre les proves a favor de l’evolució.

Hominització

Activitats sobre hominització

Notícia que ens la deixa en Sergi i que tractarem en la unitat 5 que tracta sobre l’evolució:
No se ben bé si t’ho he de deixar aquí, però si no ja ho colocaràs tu.
És una noticia que va sortir al Periodico el dilluns passat, dia 29 de Desembre 2008.

Año Darwin

El 2009 será el año de Darwin. Charles Darwin nació en Shrewsbury, Inglaterra, en 1809, y por lo tanto hará 200 años de su nacimiento, pero además publicó El origen de las especies en 1859, y por lo tanto celebraremos 150 años de su libro más famoso. Hay muchos motivos por celebrar a Darwin –por ejemplo, para revisar la validez de sus teorías–, pero también para reflexionar por qué, tanto tiempo después, la teoría que propuso todavía provoca enfrentamientos que no son únicamente científicos, sino también ideológicos, religiosos y políticos.
En la historia de la ciencia hay momentos decisivos que cambian la visión que tenemos del mundo. Uno es, por ejemplo, cuando Copérnico nos hace ver que la Tierra no puede ser el centro del universo, sino que gira alrededor del Sol. Otro es cuando Darwin se da cuenta de que podemos explicar por qué hay diversidad de animales y plantas, y propone que las especies han evolucionado desde organismos primitivos y lo han hecho por medio de un mecanismo que denomina selección natural.
La física que se construyó hace más de 300 años y la teoría de la evolución propuesta hace 150 son dos de las bases de nuestra comprensión del mundo. Gracias a ellas, hemos avanzado mucho en la física y en la biología hemos descubierto el ADN y sus secretos. No sabemos qué es la materia oscura del universo ni muchos detalles de la evolución, pero todo esto no cambia que la física clásica y la teoría de la evolución sean dos capítulos fundamentales de la ciencia actual.
En el año 2009 recordaremos la importancia del trabajo de Darwin y los ataques a sus teorías y a su persona. Que esto pasara es comprensible porque hacía tambalear concepciones arraigadas en la gente. Y al menos no le hicieron retractarse con la amenaza de la hoguera, como a Galileo. Pero la polémica sigue viva y tenemos que recordar que la teoría de la evolución es parte esencial de la ciencia actual como lo es la constatación de que, si golpeamos una manzana de un árbol, la fuerza de la gravedad la hará llegar a tierra o a la cabeza del observador poco atento.

Teories sobre l’evolució de l’espècies

Pàgines: 1 2 3