Enviat per: mmiguela | març 26, 2012

Sobre Darwin i el Darwinisme

Comentari:
Hola Manel!! he trobat aquesta pàgina web sobre l’any Darwin (2009) , que està molt bé.
Hi ha la seva biografia, casa seva, el viatge a bord del Beagle (amb una perfecta animació),  una explicació per etapes sobre la evolució (historia de la vida, molt detallada on explica les espècies fins hi tot ); una explicació del darwinisme, el pas de aigua a terra i de terra a aire, i l’evolució humana. També a l’apartat que posa Ciencia VS Religion, hi ha la caricatura que tu mateix deies de Darwin com un mico.
Finalment hi ha un video amb l’importància de Darwin i altres curiositats.

http://www.elmundo.es/especiales/2009/02/ciencia/darwin/index.html

Laura Sans

Enviat per: mmiguela | març 5, 2012

Com curen les cèl·lules mare?

Les cèl·lules mare són aquelles que encara no s’han diferenciat, per la qual cosa, poden convertir-se en qualsevol dels tipus cel·lulars de l’organisme.

Com curen les cèl·lules mare?

Enviat per: mmiguela | març 2, 2012

La clonació

Per començar un vídeo.

Entrevista a  Werner Arber, premio Nobel de Medicina feta per Lluís Amiguet per La Contra de la Vanguàrdia. Val la pena llegir-la, sempre és interessant escoltar la gent que en sap. 16 de febrer 2012.

Me preocupa que la ciencia apoye la vana pretensión de vivir más sin contrastarla con otras realidades…

¿Qué tiene de malo?
Querer vivir más de lo asignado por la evolución es ir contra natura como individuo y como especie. Como individuo, al vivir más de lo natural, ocupas el lugar de otros e impides que la evolución siga su curso…

¿Los humanos no deben vivir más?
Querer vivir más de lo dispuesto por la evolución para nuestra especie es ir contra natura. Ocupar el planeta más allá de nuestro tiempo biológico limitaría la biodiversidad e impediría evolucionar a otras especies.

Las demás especies no son inteligentes: no saben que van a morir. No les importa.
¿Por qué está usted tan seguro de que sólo los humanos podemos llegar a ser inteligentes? ¿Acaso otras especies en este planeta no pueden evolucionar hasta formas de conciencia incluso superiores a la nuestra?

La pregunta que le iba a hacer era sobre vida inteligente en otros planetas…
¡Y también en este! He dedicado mi vida a la bioevolución: a estudiar esporas… Y le aseguro que nuestra evolución no tiene nada de insólito. Otras especies también de este planeta –si las dejamos– pueden evolucionar hasta incluso superarnos. Por eso es tan peligroso ocupar y destruir la biodiversidad: al final, la Tierra sólo contendrá humanos que después también se extinguirán.

A uno le gusta pensar que quedará algo de él; tal vez su obra o sus hijos, nietos, bisnietos… Aunque sean tatarasobrinos.
Tenemos marcado un tiempo de vida como individuos y como especie. Eso es todo.

¿Cuánto tiempo tenemos asignado?
Alrededor de 100 años. Y nunca pasaremos de los 200. Se lo digo como científico que conoce bien los telómeros y el ADN.

Al menos mejoraremos como especie.
No necesariamente. Nuestros hijos no tienen por qué ser mejores que nosotros. La evolución simplemente va haciendo que se adapten mejor al medio, pero, a su vez, el medio siempre es cambiante…

¿Puede que la evolución sea en círculo?
Podría ser. Si el medio retrocede a estadios anteriores, la especie lo seguiría. Además, la adaptación nunca es completa ni perfecta.

¿Ni siquiera habrá seres humanos mejores que nosotros en el futuro?
No necesariamente. Estarán –si subsistimos– mejor adaptados al medio en ese preciso momento. Y tal vez los mejor adaptados no sean los humanos, sino otras especies que han evolucionado más que nosotros.

¿Esporas?, ¿chimpancés?, ¿bonobos?
Otras especies que se adapten mejor. En ese sentido es sensato también renunciar al anhelo de eternidad como especie. Por eso, coincidí con mi colega Francis Creek…

Otro Nobel, el codescubridor del ADN.
… Francis siempre dijo que era absurdo enviar seres humanos al espacio para colonizar otros planetas, porque ningún humano sobreviviría en ellos. Tiene mucho más sentido enviar esporas en nuestras misiones espaciales, para que así sea nuestro modelo evolutivo el que tal vez sobreviva…

Es duro renunciar al propio ego y después al ego de todos los humanos.
No somos tan importantes. Ya ve.

¿A usted no le fastidia morirse?
No tengo otro remedio.

Pero le veo sonreír al decírmelo.
Es el mejor remedio.

Yo creía que el Vaticano, que lo nombró asesor científico, era más prohumano.
Soy científico. Y, en mi vida personal, cristiano. Como científico, mi razón me dice que la evolución es incontestable; como cristiano, puedo ver un designio divino en el hecho de que la evolución sea un sistema autoorganizado, pero no creo que Dios esté observando cada uno de mis gestos…

¿Dios existe?
Como científico no puedo negarlo ni probarlo. Pero sí niego el creacionismo: Dios no creó el mundo de una sola vez. Es falso.

El Papa negó la evolución hasta los 90.
Modestamente, tuve que ver algo en el hecho de que Juan Pablo II aceptara, a mediados de los años noventa, que la evolución es algo “a lo que damos seria consideración”.

¿Y la ingeniería genética?
Podemos usar la genética para mejorar nuestra calidad de vida sin transgredir la ley natural. Con ella podemos mejorar cultivos o impedir que mueran niños.

¿Hay que morirse cuando toca?
Vamos a ver: los humanos tenemos un sentido del tiempo apenas limitado a dos o tres generaciones. Nos cuesta ponderar el significado del tiempo más allá de un siglo…

 ¿Y…?                                                                                                                                                                                                                                        Pero un científico debe considerar el valor de tres mil millones de años. Ese es el tiempo que nos ha costado llegar a ser quienes somos. El deseo de ir más allá de la evolución es una locura transgresora contra la religión y la razón y está condenado a fracasar.

¿Por qué?
Porque el planeta tiene límites y nuestra propia especie también.

¿Qué nos trascenderá a los humanos?
La evolución. Es un sistema autoorganizado y tal vez, así, divino. El gran atributo de la inteligencia es ser capaz de comprenderla.

¿Ni una sola prueba de Dios?
Como científico no puedo afirmarlo ni negarlo, como creyente, estoy convencido.

¿Cómo se fía el Papa de usted si ni siquiera es católico? Es usted protestante.
Pregúnteselo a él.

Enviat per: mmiguela | febrer 6, 2012

Síntesi de proteïnes o traducció

Consisteix en traduir el missatge que conté l’ARNm ( basat en nucleòtids ) en un llenguatge d’aminoàcids. A l’ARNm abans de sortir del nucli  li seran eliminats els INTRONS  o segments d’ARN que no portaran informació per codificar una proteïna. Una vegada eliminats aquests segments l’ARNm sortirà al citoplasma i es dirigirà als ribosomes, on el missatge que porta serà traduït a un seguit d’AA col·locats en un ordre determinat. El conjunt d’aquests AA conformaran una proteïna determinada. La informació serà llegida en forma de “triplets” o codons, cada triplet determinarà un AA concret seguint el llenguatge del codi genètic.

La seqüències de nucleòtids estableix l’ordre en què es van afegint els AA en la cadena peptídica que formarà la proteïna.

L’ARNt és l’encarregat de transportar els AA fins al ribosoma, encaixant un anticodó ( triplet complementari al codó) i a l’extrem l’AA corresponent.

Enviat per: mmiguela | febrer 5, 2012

La transcripció

La transcripció

Tal com ja he comentat, l’ADN és la molècula que conté la informació genètica. El llibre d’instruccions per fabricar totes les proteïnes d’un organisme, i per tant on estan “escrites” les caràcterístiques biològiques d’aquest. Però l’ADN es troba al nucli, lloc del qual no sortirà mai, i les proteïnes es fabriquen als ribosomes del citoplasma, llavors com es fa  arribar aquesta informació fins als ribosomes?

És possible a què es copia en forma d’un altre tipus àcid nucleic, l’ARNm. La doble cadena en forma d’hèlix d’ADN s’ha d’obrir per poder ser copiada, llavors l’ARN polimerasa reconeix les zones d’inici del gen i comença a sintetitzar una cadena senzilla d’ARNm. El procés s’aturarà en el moment que trobi un senyal d’stop. Un cop sintetizada la molècula d’ARNm (  formada pels nucleòtids A, C, G i U ( uracil) ) aquesta podrà sortir al citoplasma i dirigirse als ribosomes amb una còpia idèntica de la seqüència de nucleòtids que porten la informació per formar una proteïna concreta. Prèviament, i durant la fase de maduració de l’ARNm s’eliminaran aquells seqüències de nucleòtids sense sentit o informació, els introns.

Per tant la transcripció és el procés pel qual les cèl·lules copien un segment d’ADN ( gen ) en forma d’ARN.

Enviat per: mmiguela | gener 30, 2012

L’ADN

El descobriment de l’ADN: J.F. Miescher

xc3qet_el-descubrimiento-del-adn-j-f-miesc_school?ralg=meta2-only#from=playrelon-8

L’estructura de l’ADN: Watson i crick

James Watson i Francis Crick van descobrir el 1953 l’estructura en forma de doble hèlix que té l’ADN. L’ADN és una macromolècula formada per dues cadenes complementàries i antiparal·leles formada per nucleòtids. Aquesta estructura li permet replicar-se i traspassar la informació hereditària d’una generació a una altra en tots els éssers vius. Aquest va ser l’impuls que portaria a la Genètica a l’avantguarda de les Ciències de la Vida.
El 28 febrer 1953: després de múltiples investigacions i reflexions d’equips de científics en diferents llocs del món sobre quina era la forma de l’ADN  que li permetia duplicar i transferir la seva informació, James Watson i Francis Crick arribaven a una conclusió sorprenent … L’ADN tenia forma de doble hèlix!
Aquest descobriment va ser possible, en aquell moment, gràcies a les imatges captades de la molècula per Rosalind Franklin mitjançant raigs X. El descobriment de l’estructura de l’ADN va ser el punt de partida de l’estudi del genoma. Des d’aquesta data fins avui han passat 61 anys, i els avenços en Genètica han estat gegantins … s’han obert nous camps d’investigació com la seqüenciació i descodificació del genoma humà, la clonació, la proteòmica, la teràpia gènica, la personalització dels medicaments,els transgènics… en definitiva una veritable revolució científica que pot portar l’ésser humà a viure més i amb més qualitat de vida, a obtenir més recursos alimentàris…
A més van descobrir que els components de l’ADN s’agrupaven sempre de la mateixa manera: les bases nitrogenades en parelles: Adenina-Timina i Guanina-Citosina, sempre unides per monosacàrids de 5 carbonis (desoxirribosa ) i àcid fosfòric (H3PO4). Tots aquests elements configuraven una escala que s’anava doblegant, els “esglaons” eren les bases nitrogenades unides per enllaços de pont d’hidrogen i les “baranes” o carcassa, el monosacàrid i l’àcid fosfòric.
Watson i Crick van guanyar el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1962 “pels seus descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics i la seva importància per a la transferència de la informació en la” matèria viva “, quan tenien 23 i 36 anys respectivament.

L’estructura de l’ADN: Watson i Crick

Enviat per: mmiguela | gener 18, 2012

Glossari conceptes de genètica.

Aquesta és una activitat conjunta. Tots heu de triar un concepte que vulgueu definir de la unitat de genètica. Podeu col·locar alguna imatge si ho creieu convenient i el vostre nom. Exemple.

Herencia lligada al sexe:

L’herència lligada al sexe és aquella en la qual, els gens que determinen un caràcter, es troben en el cromosoma X, concretament en la part no homòloga d’aquest. Els humans tenen 23 parells de cromosomes. Els gens situats en qualsevol de les 22 primeres parelles, (autosomes), es manifesten per igual en dones com en homes.

Ara bé, la parella 23 són els anomenats cromosomes sexuals i són diferents depenent del sexe. Les dones tenen dos cromosomes X, en canvi els homes tenen un cromosoma X (heretat per part materna) i un cromosoma Y (heretat sempre per part paterna) i que és força més petit que l’X. Tots els caràcters vénen determinats, com a mínim, per dos gens o al·lels, excepte aquells que es troben en la regió no homòloga del cromosoma X. Els gens situats en aquesta zona, en el cas dels homes, es manifestaran sempre, tant si són dominants com recessius. En canvi, en les dones els gens recessius només es manifestaran en estat homozigot.

Manel

Al·lel dominant:

Gen que en combinació heterozigòtica es manifesta ell tot sol i no es diferencia de l’homozigot.

Al·lel recessiu:

gen que no manifesta efecte en combinació heterozigòtica amb un gen dominant.

Íria O.

L’herència autosòmica:

És aquella que els gens que determinen un caràcter es troben en els autosomes, que són les 22 primeres parelles de cromosomes. Aquest tipus d’herència no depèn del sexe de les persones, tantes possibilitats té un home com una dona.
Alguns exemples serien l’albinisme, l’acondroplàssia, la sordmudesa, la fibrosi quística…

Gemma F.

Herència intermèdia

És produeix quan els al·lels que determinen un caràcter es manifesten per igual, aparaixent un nou fenotip, que presenta característiques intermèdies (barreja) dels dos al·lels.

Albert M.

Autosomes:

Són les primeres 22 parelles de cromosomes. Cromosomes que no depenen del sexe d’una persona (no determinen el sexe).

Núria E.

Cromosomes:

Els cromosomes són els portadors de la major part del material genètic i condicionen l’organització de la vida i les característiques hereditàries de cada espècie, per tant, podem dir que és ADN compactat, amb forma de bastonet, que només els trobem a la divisió cel·lular.

 

 

Cromosomes homòlegs:

És cada parell de cromosomes que tenir igual disposició de seqüència d’ADN d’un extrem a un altre, és a dir, tenen la mateixa informació genètica encara que siguin d’origens diferents.
Estan formats per les 22 parelles d’autosomes i els cromosomes sexuals.

 

Cromosomes sexuals:
Els cromosomes sexuals es troben en la parella número 23 d’un individu. Aquests cromosomes determinen el sexe de l’individu. Els dos cromosomes que formen els cromosomes sexuals són el cromosoma “X” i el cromosoma “Y”
La presència del cromosoma “Y” fa que l’individu sigui mascle (XY), en cas de que no hi sigui, fa que l’individu sigui femella (XX)
Degut a que el cromosoma “Y” és més petit que el cromosoma “X”, en la herència lligada el sexe fa que algunes característiques del nou individu, tingui més possibilitats de patir-les un mascle que no una femella.

Aranau M.

Epistàsia:

és una interacció entre gens, l’efecte d’un gen es veu inhibit (suprimit) per un altre gen, els gens no són al·lèlics, per tant estan situats en un locus diferent. El gen que es veu inhibit és el gen epistàtic i el gen que inhibeix és el gen hipostàtic.

Un exemple amb el color de pèl dels cavalls, on el gen que inhibeix el color beix del cavall és C (gran)((B_cc /bbcc)), el gen que inhibeix el color marró clar del cavall és B (gran)((bb_Cc)) i el color marró fosc és el dominant ja que és ((B_C_)).

Laura S.

Fenotip:

El fenotip és la expressió externa del genotip i està detrminat o condicionat per l’ambient.

Pau Ch.

Genotip:

És el conjunt de gens d’un organisme. En la cèl·lula aquest material es troba en els cromosomes.

Judit B.

Gen:
Un gen és un segment curt d’ADN que porta la informació necessària per produir una proteïna específica. En cada cèl·lula del cos humà hi ha aproximadament 30000 gens, i la combinació de tots els gens constitueix el material hereditari per al cos humà i les seves funcions. Els gens estan localitzats dins els cromosomes, al nucli cel·lular, i es disposen en línia al llarg de cada un dels cromosomes. Cada gen ocupa dins el cromosoma una posició determinada anomenada locus. Un exemple de gen, és el que determina el color de cabells o el color d’ulls de les persones.

Ariadna P.

Gens letals

Els gens letals són aquells que produeixen la mort d’un organisme. Aquests van ser descoberts per Lucien Cuénot el 1905 quan estava fent experiments amb unes rates que podien ser grogues o de color agutí. Va veure que no es donava una proporció mendeliana ja que no apareixien grocs homozigots (morien en estat fetal).

DOMINANTS: no s’hereten ja que causen la mort de l’individu.
RECESSIU: són els únics que s’hereten, ja que s’han de tenir dos organismes portadors del gen perquè un organisme mori.

Exemples en humans

TAY-SACHS

És una malaltia que es transmet de forma autosòmica recessiva. O sigui, es necessiten dos organismes amb la anomalia perquè es produeixi la mort.
Aquesta mata a nens entre 0 i 2 anys, l’ADN muta i s’acumulen greixos en el sistema nerviós ja que no es produeix la proteïna que els elimina.

Símptomes: sordesa, ceguesa, problemes musculars, per empassar aliments…

HUNTINGTON

És una malaltia autosòmica dominant del sistema nerviós en el que els afectats els tremola el cos.

Adriana C.

Hemofília:
L’hemofília és una malaltia hereditària lligada al sexe en la cual l’afectat té una deficiència en el factor de coagulació, és a dir, que quant es fa un tall o una esgarrapada no se li forma una crosta que impedeixi que pari de sortir sang. Si no es tracta ràpid l’afectat es pot arribar a desagnar prou a la llarga que pot morir.

Adrià V.

Homozigot i heterozigot:

Estat homozigot és en el qual els al·lels que representen un caracter són iguals, pel contrari, l’heterozigot els al·les d’un caracter són completament diferents.

Kostas F.

Lleis de Mendel

1a llei de Mendel: de la uniformitat de la 1ª generació filial
En encreuar dos individus purs per al caràcter dominant o un amb caràcter dominant i l’altre recessiu, la descendència serà tota de caràcter dominant.

Guillem S.

2a Llei de Mendel:

Al encreuar dos individus heterozigots per un caràcter, els gens se separen durant la formació dels gàmetes i es combinen a l’atzar durant la fecundació. Apareixen el caràcter dominant i recessiu amb una proporció de 3:1.

Albert P.

Pleiotropia:

Un sol gen produeix múltiples efectes a nivell fenotípic.

Ex: Síndrome de Marfan:
Un gen porta informació per produir una proteïna (fibrilina); aquesta proteïna es troba en el teixit conectiu. El teixit conectiu es troba a la musculatura. Com a conseqüència, la musculatura és més allargada, però també hi ha malformacions vasculars, i molts d’altres efectes fenotípics.

Natàlia C.

Síndrome de Down
És un trastorn genètic causat per una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix). Causa la presència d’un grau variable de retard mental i uns trets físics peculiars. És la causa més freqüent de discapacitat psíquica congènita. No es coneixen amb exactitud les causes que provoquen l’excés cromosòmic, encara que es relaciona estadísticament amb una edat materna superior als 35 anys. Les persones amb síndrome de Down tenen una probabilitat una mica superior a la de la població general de patir algunes patologies.

Mar C.

Enviat per: mmiguela | desembre 28, 2011

Xerrada Gemma Marfany

21/XII/2011

Xerrada Gemma Marfany

Enviat per: mmiguela | desembre 8, 2011

“Durante unos instantes de nuestra vida somos inmortales”

Aquí teniu una entrevista molt interessant que pot anar lligada a el llibre de la Gemma Marfany ” Per què envellim?”

Parla de la divisió cel·lular, de la telomerasa, dels telòmers, del càncer, d’allargar la vida i la seva qualitat. L’entrevista és a la doctora en biologia María Blasco que investiga sobre la inmortalitat de les cèl·lules o si voleu perquè, finalment, moren i amb elles l’organisme.

Bé, com us deia entrevista molt interessant a una persona que està al cap davant de la investigació.

L’entrevista ha esta publicada a La Vanguardia el 8/XII/2011 en la secció La Contra.

 

Tengo 45 años. Nací en Alicante. Dirijo el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO). Estoy casada, tengo un hijo (4). Soy doctora en Biología Molecular y Bioquímica. Hoy España está en el mapa internacional de la investigación, no debemos perder eso. Soy atea.

Hay una enzima inmortal en nosotros?

Sí, pero restringida a los estadios iniciales del desarrollo embrionario.

Entonces, ¿cuando somos fetos somos inmortales?

Sí. La telomerasa es una proteína capaz de mantener siempre jóvenes unas estructuras muy importantes de nuestros cromosomas, los telómeros, así que somos inmortales durante unos instantes. Después las células se especializan en distintos órganos y se pierde esta inmortalidad.

Y eso es lo que usted investiga: el elixir de la juventud.

Intento volver a despertar esa telomerasa que mantiene nuestras células siempre jóvenes para retrasar o curar enfermedades asociadas al envejecimiento.

Presénteme a los telómeros.

Nuestros genes contienen la información de lo que somos y de lo que seremos y están empaquetados en los cromosomas, que en su extremo tienen una especie de capuchón, un material conector, los telómeros, que se van desgastando cada vez que las células se dividen, y eso es lo que causa la mortalidad.

¿Y la telomerasa es el antídoto?

La telomerasa es capaz de alargarlos de nuevo y así mantener las células jóvenes.

¿Cómo lo llevan sus ratones?

Si les quitamos la telomerasa, envejecen prematuramente; si se la aumentamos, viven un 40% más.

 ¿Traducido a humanos?

De 80 años pasaríamos a 120, pero como no somos ratones, puede ser más o menos, no lo sabemos. Lo que está claro es que la telomerasa es el mecanismo de la naturaleza para determinar la longevidad de las especies.

 Ha creado usted una empresa de biotecnología, se va a hacer rica con este tema.

Nos dedicamos a la investigación, pero las farmacéuticas tienen muchísimo interés.

 ¿Suele distar mucho la edad biológica de la cronológica?

Sí, el grado de envejecimiento de la célula varía mucho de persona a persona, y eso es independiente de la edad cronológica.

 Está de moda saber la edad biológica.

Sí, pero no por frivolidad, sino porque el mayor riesgo para padecer cualquier enfermedad es el envejecimiento de las células.

 Ya, ¿pero saberlo de qué me sirve?

Como le sirve saber su nivel de colesterol, es un predictor de riesgos.

 ¿Para qué vivir 120 años con alzheimer?

Ese es un concepto equivocado: vivir más es un efecto secundario de vivir sano. Las personas que viven 100 años a los 80 estaban jóvenes. El objetivo no es vivir 120 años, sino vivir libre de enfermedad.

 Sano pero pellejo.

Los años se reflejan en todos los aspectos de la persona, el envejecimiento es algo sistémico, eso significa que todas las enfermedades están relacionadas.

 ¿Todas las células envejecen a la vez?

Sí, prueba de ello es que cambiando sólo un gen todo el ratón se libra de enfermedades durante más tiempo.

 ¿Hay un fármaco para eso?

Sí, hace un año se trató con un fármaco a un ratón y se consiguió que viviera durante más tiempo. La cuestión es: ¿si se encontrara solución para el cáncer, viviríamos más años? La respuesta es no, porque nos moriríamos de alzheimer o parkinson.

 Enfermamos porque envejecemos.

Exacto, la mayor causa de todas las enfermedades que matan en los países desarrollados (donde ya no morimos de infecciones) es el envejecimiento de nuestras células.

 ¿Qué debemos hacer para que nuestros telómeros luzcan una cola de pavo real?

Sabemos que fumar, la obesidad, el estrés, dormir poco, comer mal, es negativo. Si las células se han estresado mucho, tienen que duplicarse muchas veces y agotan antes sus telómeros. Es como si al nacer nos dieran un billete de mil euros que cuando se acaba termina la vida. Hay personas que lo gastan muy rápido y otras son más conservadoras.

 Y en una vida, ¿ la cola de los telómeros puede crecer y acortarse varias veces?

Eso parece, pero debemos realizar estudios que midan los telómeros de forma habitual y continuada en la población.

 ¿Cuál es la importancia de la mente en los procesos físicos?

Hay una conexión clara entre mente y salud, aunque sólo sea porque cuando la mente no está bien los hábitos de vida son peores. Según algunos estudios, personas con trastorno bipolar tipo 2 tienen más enfermedades, y sus telómeros son más cortos.

 ¿Existe la opción de rejuvenecer?

Sabemos cómo mantener las células siempre jóvenes, en laboratorio ya se ha hecho. La opción de que el ser humano sea inmortal está ahí, y se están desarrollando fármacos para activar la telomerasa.

 Hay para quien el envejecimiento en sí es una enfermedad.

Estoy de acuerdo. Envejecer no tiene nada de glorioso ni de natural, simplemente la evolución no ha seleccionado ese tema. Sin ciertas vacunas moriríamos a los 30 años.

Si me paso con el sol pero me hincho de telomerasa, ¿recobro una piel de bebé?

Sí, se podrá hacer.

Eso cambia la forma de pensar, nos permitirá enmendar errores una y otra vez.

¿Está buscando un titular?

No, expongo la vacuidad humana.

Yo investigo los telómeros para curar enfermedades que nos matan.

« Newer Posts - Older Posts »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.