Salvador Macip,, investigador i professor de Biologia Molecular i Cel·lular a la Univ. de Leicester
Tinc 45 anys i intueixo la immortalitat al laboratori. Soc de Blanes, però vaig investigar al Avui el límit en genètica el posa la imaginació: podem allargar la vida de ratolins i, dissenyar els gens i gairebé tot. Col·laboro amb l’Ateneu i l’Obra Social La Caixa

maria

Vostè investiga l’envelliment i el càncer: són el mateix?

Estan relacionats. Com més investiguem, més mecanismes identifiquem que són iguals o semblants en totsdos processos.

Quins mecanismes són?

Vegem: la investigació sempre funciona igual: primer cal entendre un procés a escala cel·lular, genètica, molecular… Després pots actuar. I avui hi ha avenços que permeten entendre millor tant el càncer com l’envelliment,
perquè són malalties les dues en principi
genètiques.

Envellir és una malaltia?

És un procés que investiguem com a tal,perquè pot ser combatut com a tal i la prova és que d’aquí uns anys tindrem medicaments que la frenin.

És el que em va dir Aubrey de Grey.

És un científic amb imatge de guru i extrem en les seves afirmacions, però en l’essencial estic d’acord amb ell: aconseguirem retardar i fins i tot frenar l’envelliment.

Quan?

És molt probable que tinguem ja algun medicament eficaç per frenar l’envelliment i allargar la vida d’aquí a només 10, 15 o 20 anys…

Doncs sembla que falta molt poc.

Hi som a prop. Però no sé si nosaltres podrem beneficiar-nos-en; encara que és probable que els nostres fills sí que gaudeixin d’aquest progrés. Decidiran quant de temps viuen.

Progrés?

Fa bé de qüestionar-ho. D’entrada, perquè si vivim 200 anys però els últims 100 hem de viure’ls com si fóssim vegetals… ja no sé si és un progrés.

Aquest ja és el gran dilema avui.

Són qüestions que els ciutadans haurien d’estar debatent per donar un mandat clar als seus legisladors, perquè hem de decidir si val la pena viure malmesos tots els anys que la medicina ens permeti i com exercir la decisió si al final acabem decidint que no.

Ser o no ser, però durant dos segles!

Aubrey afirma que sí, que arribarem als 200 anys de vida aviat. I cada dia comprovo al laboratori que no és forassenyat. Això planteja altres qüestions no menors com ara si el planeta pot suportar-ho.

A més, els medicaments per a la vellesa seran cars: només per als molt rics.

Sempre ha estat així. Els antibiòtics, les vacunes, els millors tractaments contra el càncer van començar sent per als més rics que podien pagar-se els primers fàrmacs i després es van anar generalitzant.

El cas és que s’investiguin.

Veurem bilionaris centenaris compartint el planeta amb africans que continuaran morint de malària als 30.

I qui pagarà les jubilacions, les pensions, l’atur juvenil…?

Només amb generalitzar la vida fins als 100, que no és difícil amb el que anem descobrint, el sistema entrarà en crisi: i vostè té raó: no sabem qui pagarà les pensions.

La banca està prejubilant als 50…

Doncs preparem-nos, perquè els científics estem en el llindar d’una edat d’or gràcies a la investigació bàsica que ja s’ha realitzat. Per això, el ciutadà ha d’aprendre biomedicina davant els desafiaments que ja plantegen els descobriments que fem, perquè són enormes i canvien les nostres vides.

I això no ho han de decidir només elscientífics.

Per això mateix, els ciutadans se n’han d’assabentar i dir-nos cap a on volen que avancem i si volen que apliquem o no el que sabem, que ja és molt.

Per exemple.

Al meu laboratori agafem un ratolí i amb manipulació genètica ja podem fer que visqui el doble o que mori molt jove…

Està tan lluny de nosaltres, aquest ratolí?

Molt però que molt a prop. I podem editar la genètica d’éssers vius fins a extrems inquietants: fer el ratolí més llest o ximple, alt o baix, ros o moreno…

I en humans?

Les lleis i certs principis ens marquen límits, però de poder ja es podria fer.

Doncs algú ho acabarà fent.

Qui coneix la història sap que sempre ha estat així; per això seria tan important començar a debatre per orientar la direcció de la recerca abans de lamentar-la.

Què és el més radical que podria fer vostè avui al seu laboratori?

De tot. Els límits els posa només la imaginació i la nostra prudència, però l’edició genètica ho permet gairebé tot ja avui.

Ara mateix està salvant vides?

L’altre dia vam analitzar la genètica d’un pa­cient amb una leucèmia rebel. Es moria sense remei. I un estudiant va observar que tenia un gen modificat com si fos el d’un melanoma i li vam aplicar un fàrmac contra aquell tipus de càncer… i va funcionar!

Aquest deu ser un gran moment.

Veus a les gràfiques que sí, que reacciona. I és meravellós. A més, ho va publicar The New England Journal of Medicine.

Enhorabona.

A tots. Aquests avenços no són meus ni de ningú: som 20.000 investigadors en xarxa, que és com progressem avui. I estic encantat de ser un d’ells.

Lluís Amiguet | Lluís Amiguet Molina
Enviat per: mmiguela | Juliol 30, 2016

Simbiosis. Seres que evolucionan juntos

Aquest és el llibre que haureu de llegir els alumnes de 4t d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia. Com cada any, l’activitat la completarem amb l’assistència a la conferència  que farà en Juli Peretó el  23/XI/2016  a la UVic. Crec que és un llibre explicat de forma molt amena i entenedora, que gaudireu d’ell i que de ben segur, hi haurà moltes qüestions que us cridaran l’atenció.

Resum

Este libro trata sobre un fenómeno ubicuo en la Biosfera: la simbiosis (literalmente, vivir juntos). Gracias al estudio de los genomas de los seres que han unido sus destinos evolutivos, podemos conocer mejor el impacto de las simbiosis en la historia de la vida. Esta obra, dirigida a un público curioso e interesado por la ciencia, nos propone un viaje fascinante a través de las simbiosis y las transiciones principales durante el origen y la evolución de las células eucarióticas: la transformación de bacterias endosimbiontes en orgánulos celulares, un fenómeno que quizá se esté produciendo ahora mismo en muchas simbiosis.

La evolución reductiva observada en la minimización de los genomas de las bacterias simbiontes nos sirve de inspiración para determinar los requisitos mínimos para la vida celular. Esta es una información muy valiosa para la biología sintética, o el intento de fabricar una célula en un tubo de ensayo, un anhelo con profundas implicaciones científicas y filosóficas.

Els autors

Simbiosis. Seres que evolucionan juntos.

Simbiosis. Seres que evolucionan juntos.

Andrés Moya es catedrático de Genética y miembro del Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva de la Universitat de València y del Centro Superior de Investigación en Salud Pública de la Generalitat Valenciana. Su interés investigador se centra en la genómica y evolución de las bacterias endosimbiontes de insectos, en la evolución de los virus y en los fundamentos filosóficos de la teoría evolutiva. Actualmente es presidente de la Sociedad Española de Biología Evolutiva.

Juli Peretó, profesor de Bioquímica y Biología Molecular, pertenece al grupo de genética evolutiva del Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva de la Universitat de València. Se interesa por la evolución metabólica y el concepto de metabolismo mínimo, así como por la historia de las ideas sobre el origen natural y la síntesis artificial de vida. Es miembro numerario de la Secció de Ciències Biològiques del Institut d’Estudis Catalans y fue secretario de la International Society for the Study of the Origin of Life.

DATOS DEL LIBRO

  • Nº de páginas: 165 págs.
  • Editorial: SINTESIS
  • Lengua: CASTELLANO
  • ISBN: 9788497567343
Enviat per: mmiguela | Mai 15, 2016

La meva família i altres animals

La meva família i altres animals

La meva família i altres animals

Convertida ja en un clàssic universal, La meva família i altres animals narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l’illa que estudia l’autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família, en un relat intel·ligent, ple de sentit de l’humor i d’una particular tendresa.

Data de publicació: 01/06/2008
336 pàgines
ISBN: 978-84-96863-67-5
Codi: 387424
Format: 12,9 x 20,5 cm.
Presentació: Rústega sense solapes
Col·lecció: LB
Traductor: Josep Julià Ballbé
Enviat per: mmiguela | Març 23, 2016

L’evolució biològica

L’evolució biològica, per Marina Vilarasau

Enviat per: mmiguela | Desembre 31, 2015

Menjant amb els nostres microbis.

Menjant amb els nostres microbisFotografia amb en Toni Gabaldón que és científic, Dr. en Biologia i professor ICREA al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Està treballant en el Projecte Microbioma Bucal: http://www.sacalalengua.org/sobre-el-proyecto/

Amb la seva conferència vam donar per finalitzada l’activitat, que aquest any han portat a terme els alumnes de 4t d’ESO de biologia i geologia, relacionada amb la lectura del llibre ” La digestión es la cuestión” de la Giulia Enders.

Enviat per: mmiguela | Octubre 11, 2015

Manel Esteller. Opinió en el Periódico de Catalunya.

Clicka per accedir a la web

Clicka per accedir a la web

Aquí us deixo un enllaç on tindreu la possibilitat de llegir els diferents articles d’opinió d’en Manel Esteller, un dels científics catalans més importants de l’actualitat. És metge a l’ Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.

Els seus articles són actuals i parlen de medicina en general, el càncer, genètica, curiositats de la biologia, evolució… Crec que si entreu i, en principi, feu l’esforç de llegir-ne un, de ben segur hi tornareu, ja que són realment interessants, i com us he dit, qui es escriu és un dels científics catalans més reconeguts de l’actualitat.

Si clickeu la seva imatge podreu accedir a la pàgina web.

 

Enviat per: mmiguela | Setembre 3, 2015

La digestión es la cuestión

Giulia Enders

Aquest és el llibre que haureu de llegir els alumnes de 4t d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia. Com cada any, l’activitat la completarem amb l’assistència a la conferència  que farà en Toni Gabaldón el  16/XII/2015  a la UVic. Crec que és un llibre explicat de forma molt amena i entenedora, que gaudireu d’ell i que de ben segur, hi haurà moltes qüestions que us cridaran l’atenció.

Sinopsi

Aquest llibre el signa la jove científica Giulia Enders, la conferència de la qual ” La digestió és la qüestió ” va ser un fenomen a YouTube. Les últimes investigacions científiques han demostrat que la cura de l’intestí és la clau per a la salut integral de les persones. Una explicació senzilla i entretinguda, molt agradable de llegir i comprensible per a tothom. L’intestí, el gran desconegut, l’ovella negra entre els òrgans, que potser fins ara ens semblava més aviat desagradable. Però aquesta imatge, estimat lector, està a punt de canviar. El sobrepès, les depressions i les al·lèrgies estan estretament relacionats amb una alteració de l’equilibri de la flora intestinal. O dit d’una altra manera: si volem sentir-nos bé en el nostre cos, viure més i ser més feliços, hem de cuidar el nostre intestí. Així ho suggereixen les investigacions més recents. En aquest llibre, la jove científica Giulia Enders explica de forma entretinguda com de meravellós i altament complex és l’intestí. És la clau del cos i l’ànima, i ens aporta una perspectiva totalment nova … des de la porta del darrere del nostre organisme.

Giulia Enders

Giulia Enders

L’autora Giulia Enders investiga per la seva tesi doctoral a l’Institut de Microbiologia i Higiene Hospitalària a Frankfurt. Té una doble beca de la Fundació Wilhelm-und-Else-Heraeus. El 2012, amb la seva conferència “La digestió és la qüestió” va guanyar el primer premi del Festival Science Slam a Friburg, Berlín i Karlsruhe, que es va convertir en un èxit a YouTube. Giulia Enders viu a cavall entre Mannheim i Frankfurt.

Toni Gabaldón és Dr. Biologia. Professor ICREA al centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Si tot llegint el llibre, voleu saber-ne més, podeu consultar la següent pàgina web.
Projecte Microbioma Bucal – Toni Gabaldón:  http://www.sacalalengua.org/sobre-el-proyecto/

 

Enviat per: mmiguela | Abril 22, 2015

Comado Actualidad: Basuras

Programa per a reflexionar sobre la quantitat de residus que produïm, què fem amb ells i la necessitat de fer un reciclatge intel·ligent.

Enviat per: mmiguela | Març 2, 2015

La revolució de les cèl·lules mare

La revolució de les cèl·lules mare

Enviat per: mmiguela | Febrer 4, 2015

El desdoblamiento del tiempo

Entrevista que van fer a Jean Pierre Garnier a ” La Contra de La Vanguardia” el 9/XI/2010, i que crec interessant ja que està en relació al llibre que hem llegit ” Esmorzar amb partícules. Crec que val la pena fer una ullada.

Si el tema us interessa molt ha publicat un llibre on parla del desdoblament del temps, ” El doble, ¿ Cómo funciona? de l’editorial Reconocerse.

La teoría del desdoblamiento del tiempo permitió explicar la llegada al cinturón de Kuiper de planetoides que están en el origen de explosiones solares de envergadura, pero Garnier va mucho más allá y nos cuenta que esa ley es aplicable a nuestra vida: "Tenemos un cuerpo muy bien hecho que nos permite proyectarnos en el porvenir: ir a ver el futuro, arreglarlo y volver para vivirlo. Y es durante la noche cuando tenemos la capacidad de arreglar ese futuro que hemos construido durante el día. Podemos ver los peligros antes de vivirlos por medio de la intuición, y borrarlos". Expuso su teoría (explicada en Cambia tu futuro por las aperturas temporales) en la librería Épsilon de Barcelona

La teoría del desdoblamiento del tiempo permitió explicar la llegada al cinturón de Kuiper de planetoides que están en el origen de explosiones solares de envergadura, pero Garnier va mucho más allá y nos cuenta que esa ley es aplicable a nuestra vida: “Tenemos un cuerpo muy bien hecho que nos permite proyectarnos en el porvenir: ir a ver el futuro, arreglarlo y volver para vivirlo. Y es durante la noche cuando tenemos la capacidad de arreglar ese futuro que hemos construido durante el día. Podemos ver los peligros antes de vivirlos por medio de la intuición, y borrarlos”. Expuso su teoría (explicada en Cambia tu futuro por las aperturas temporales) en la librería Épsilon de Barcelona

Su teoría ¿está avalada por la ciencia? 

La respetada revista American Institute of Physics de Nueva York y su comité científico la han validado publicándola en el 2006 porque es una teoría que ha permitido, primero, prever, y luego, explicar la llegada de planetoides al sistema solar. ¿Quiere que le explique para qué sirve la ley del desdoblamiento del tiempo?

Sí, pero sencillito. 
Tenemos dos tiempos diferentes al mismo tiempo: un segundo en un tiempo consciente y miles de millones de segundos en otro tiempo imperceptible en el que podemos hacer cosas cuya experiencia pasamos luego al tiempo consciente.
¿Y todo eso sin enterarnos? 
Exacto. Tengo una síntesis instantánea de un análisis que he realizado en otro tiempo aunque no tenga la memoria de ello.
¿Así funciona el tiempo? 
Sí, en cada instante presente tengo un tiempo imperceptible en el cual fabrico un futuro potencial, lo memorizo y en mi tiempo real lo realizo.
¿? 
Tenemos la sensación de percibir un tiempo continuo. Sin embargo, tal como demuestran los diagnósticos por imágenes, en nuestro cerebro se imprimen solamente imágenes intermitentes. Entre dos instantes perceptibles siempre hay un instante imperceptible.
¿Como en el cine, que sólo vemos 24 imágenes por segundo? 
Sí, la número 25 no la vemos, es subliminal. En publicidad se ha utilizado ese tipo de imágenes para influir con éxito en nuestro comportamiento, lo que ha mostrado que lo subliminal es accesible a nuestra memoria. El desdoblamiento del tiempo ha sido probado científicamente y la teoría ha dado justificaciones a escala de partículas y a escala de sistema solar.
Tenía entendido que las leyes de la cuántica no se aplicaban a las cosas grandes. 
El fenómeno del desdoblamiento del tiempo nos da como resultado el hombre que vive en el tiempo real y en el cuántico, un tiempo imperceptible con varios estados potenciales: memoriza el mejor y se lo transmite al que vive en el tiempo real.
¿Nuestro otro yo cuántico crea nuestra realidad? 

Podríamos decir que entre el yo consciente y el yo cuántico se da un intercambio de información que nos permite anticipar el presente a través de la memoria del futuro. En física se llama hiperincursión y está perfectamente demostrada.
¿Estoy desdoblada como la partícula?
Sí. Y sabemos que, si tenemos dos partículas desdobladas, ambas tienen la misma información al mismo tiempo, porque los intercambios de energía de información utilizan velocidades superiores a la velocidad de la luz. ¿Conoce el principio de los gemelos de Langevin?
No. 
En los años 20, Paul Langevin demostró que si un gemelo viajaba a la velocidad de la luz, envejecía menos que el que se quedaba quieto. A Langevin no le creyeron. Hubo que esperar 50 años: en 1970, gracias a los relojes atómicos, se comprobó esa ley.
Entonces, en ese tiempo imperceptible pasó mucho tiempo. 
Exacto: si puedo viajar a velocidades prodigiosas, un microsegundo se convierte en un día entero. Cuando regreso, no sé si me he ido, puesto que he estado ausente un microsegundo.
Estupenda propiedad, ¿pero quién es el que viaja?, ¿yo? 
Existe otra propiedad conocida en física: la dualidad de la materia; es decir, una partícula es a la vez corpuscular (cuerpo) y ondulatoria (energía). Somos a la vez cuerpo y energía, capaces de ir a buscar informaciones a velocidades ondulatorias.
¿Y cómo asimilamos esa información?
En el sueño paradoxal, cuando estamos más profundamente dormidos y tenemos nuestra máxima actividad cerebral, se da el intercambio entre el cuerpo energético y el corpuscular. Y es ese intercambio el que le permite arreglar el futuro que ha creado durante el día, lo que hace que al día siguiente su memoria esté transformada.
Vaya. 
El intercambio se realiza a través del agua del cuerpo. Ese intercambio de información permanente es el que crea el instinto de supervivencia y la intuición.
¿Fabricamos potenciales por medio de nuestro pensamiento? 
Así es. Si por ejemplo pienso en una catástrofe, ese potencial ya se inscribe en el futuro y puede sufrirla usted u otro. De manera que la conclusión es: “No pienses en hacer a los demás lo que no quisieras que los demás pensaran en hacerte a ti”. No es una ley moral ni filosófica, es una ley física.
Es difícil controlar el pensamiento. 
De día, mucho; pero justo antes de quedarnos dormidos tenemos un minuto, y basta con que durante ese minuto controlemos: esa es la manera de conectar con esa parte energética, llamémosla el doble, para pedirle que solucione los problemas.
¿Es como una oración? 
No: es una relación, y hay que dejar totalmente las riendas al otro; las noches están para eso. La noche no sólo permite borrar potenciales no deseados, sino que también nos guía los pensamientos del día siguiente.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/noticias/20101109/54068170076/nosotros-como-el-tiempo-tambien-nos-desdoblamos.html#ixzz3QlReHija

Older Posts »

Categories