Enviat per: mmiguela | Agost 16, 2019

Lectures curs 2019-2020

Aquest curs els alumnes que heu triat la matèria de Biologia i Geologia de 4t, tindreu la sort de participar en dues activitats que s’organiten a la Universitat de Vic i que tenen com a finalitat promoure la lectura, d’àmbit científic, entre els alumnes d’ESO, batxillerat, universitaris i la gent en general. Aquestes activitats són les Tetúlies de Literatura Científica i el Premi Lllegim Ciència.

Tertúlies de Literatura Científica ( TLC ). UVic.

” Lluitant contra les malalties tropicals oblidades a través de la recerca “. Aquest és el títol de la conferència que farà el Dr. Oriol Mitjà i investigador de malalties tropicals, a la UVic el 4 de desembre. Prèviament, tots haureu llegit l’article ” A second Chance “ de M. Enserink publicat a la revista Science el 2018.

Oriol Mitjà
Oriol Mitjà

Oriol Mitjà

Nascut a Arenys de Mar el 1980, el Dr. Oriol Mitjà és un metge investigador especialitzat en malalties infeccioses i amb experiència en estratègies per a l’eradicació de malalties tropicals de la pell desateses. Actualment treballa a l’Institut de Salut Global de Barcelona i al Centre Mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea. També és consultor tècnic de l’Organització Mundial de la Salut.En els últims 6 anys, el Dr. Mitjà ha portat a terme una recerca transformadora sobre diagnòstic i tractament del pian. Els seus estudis han estat publicats a revistes científiques prestigioses i ha rebut diversos guardons, incloent el Premi Princesa de Girona 2013.El Dr. Mitjà va cursar Medicina a la Universitat de Barcelona (2004), va completar la seva residència en malalties infeccioses (Barcelona, 2010) i va obtenir un Diploma de Higiene i Medicina Topical (Londres, 2010) i un doctorat en Medicina (Barcelona, 2012).

Premi llegim Ciència ( PLC ). UVic.

El ayudante de DarwinAquesta és la novel·la proposada com a lectura per als alumnes de 4t d’ESO que fareu la matèria de Biologia i Geologia el curs 2019-2020. ” El ayudante de Darwin “ de Vicente Muñoz Puelles. Ed. Algar 2009. 

L’activitat la completareu escrivint un relat de no més de 500 paraules per donar resposta a la següent idea: Posa’t a la pell de Syms Covington. L’expedició ja s’està acabant i esteu retornant a bord del Beagle. Escriu una carta a la teva família explicant l’experiència durant aquests últims anys. Aquests, els haureu de presentar abans del 31 de desembre.

De tots els relats seleccionarem 3, amb les professores de llengua, i els presentarem al Premi Llegim Ciència que organitza la Universitat de Vic. Finalment, assistirem a la conferència que farà l’autor a l’Aula  Magna de la UVic el 26 de febrer.

 

El barco Beagle zarpa de Inglaterra en 1831 para hacer un viaje alrededor del mundo que cambiará la historia. A bordo van Charles Darwin, un joven naturalista de 22 años, y Syms Covington, grumete de 15 años que trabajará para él cazando animales, disecándolos y etiquetándolos. Ambos se adentrarán en la selva, se enfrentarán con terremotos y erupciones volcánicas, encontrarán animales y plantas hasta entonces desconocidos y empezarán a dar forma a la teoría de la evolución.

El ayudante de Darwin recupera el espíritu de los libros de aventuras del siglo XIX gracias a la fascinación por el descubrimiento y el valor iniciático del viaje. La obra supone una oportunidad magnífica para que los jóvenes se adentren, a partir de una lectura entretenida y fascinante, en el viaje que permitió a Darwin formular la teoría de la evolución.

Vicente Muñoz Puelles
Vicente Muñoz Puelles

Vicente Muñoz Puelles

Nascut a València el 1948 es va llicenciar en Ciències biològiques i és professor a la Universitat de València. És autor de novel·les tant per adults com per nens. Ha obtingut entre d’altres el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a diferents llengües, així com portades al cinema com és el cas de la novel·la ” Sombres paral·leles”.

Per saber-ne més podeu accedir a la seva pàgina web: Vicente Muñoz Puelles

 

Enviat per: mmiguela | Octubre 30, 2018

Setmana de la Ciència 2018

En el marc de la Setmana de la Ciència,  el dia 7 de novembre,  els alumnes de 4t d’ESO de la matèria optativa de Biologia i geologia tindran l’oportunitat de participar a   l’activitat “La ciència en primera persona”.

Els alumnes assistiran a la ponència La prehistòria llegida en el genoma a càrrec de Sònia Casillas.

La prehistòria llegida en el genoma

No hi ha dos humans que siguin genèticament idèntics. De mitjana, cadascú de nosaltres difereix d’un altre en un 1% dels aproximadament 3000 milions de bases que componen el nostre genoma. Aquestes variants genètiques que distingeixen els nostres genomes són presents en diferents freqüències a les diferents poblacions humanes. Les poblacions que són geogràficament i ancestralment més allunyades tendeixen a diferir més, tot i que són les diferències entre individus dins de les poblacions, especialment a les africanes, les més importants quantitativament en el conjunt de la variació genètica humana. L’estudi de la variació genètica humana té aplicacions evolutives i mèdiques significatives. No només ens permet determinar l’origen de la humanitat a l’Àfrica sub-Sahariana fa centenars de milers d’anys i les migracions humanes posteriors, sinó que també ens ajuda a comprendre com determinades variants genètiques han contribuït a l’adaptació de les poblacions humanes al seu entorn arreu del planeta. En aquesta xerrada navegarem per la diversitat genètica humana i donarem resposta a preguntes com per què algunes persones són intolerants a la lactosa, o per què hi ha diversitat al color de la pell.

Sònia Casillas

La Sònia Casillas és professora agregada interina al Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Té una trajectòria científica de >17 anys en l’anàlisi, representació i interpretació de la diversitat genètica. Es va doctorar el 2008 i ha realitzat estades de recerca a la University of Manchester (2006) i a la University of Washington (2011). La seva recerca s’ha publicat a 20 articles a revistes internacionals d’alt impacte i s’ha presentat a >50 congressos. Ha estat directora científica de la Plataforma Bioinformàtica UAB-Hospitals (2006-2010). Pel que fa a l’experiència docent, és professora a la UAB des del 2011 amb un gran interès per la innovació docent, i també ha impartit docència a la UdG, UIC i ESCI-UPF. Convençuda de la necessitat de fer arribar els avenços científics a la societat, ha co-organitzat l’exposició “Una invitació a la bioinformàtica”, ha impartit conferències i publicat articles de divulgació, i ha participat en entrevistes de ràdio.

Enviat per: mmiguela | Setembre 4, 2018

Ramón y Cajal. Ara i aquí.

Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2018-19. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà en Salvador Macip a la Universitat de Vic, dins les  activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica i llegim ciència), el proper 25 ebrer del 2019.

UNA MIRADA CONTEMPORÀNIA A LA VIDA, EL PENSAMENT I L’OBRA DE SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL

Santiago Ramón y Cajal, científic, premi Nobel, culturista, escriptor… és revisitat per Salvador Macip, metge, científic, escriptor… en un perfecte joc de miralls que ens acosta a dues vides marcades per la passió per la ciència.

«Si pogués agafar la màquina del temps, a qui primer visitaria seria al doctor Santiago Ramón y Cajal al seu laboratori de Barcelona, el 1888, a punt de fer els descobriments cabdals que el portarien a obtenir el premi Nobel.»

 

Salvador Macip

Nascut a Blanes el 1970, és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, investigador i escriptor. El 1998 es va traslladar a Nova York per investigar les bases del càncer a l’hospital Mount Sinai. Des del 2008 continua aquesta recerca a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix el grup Mechanisms of Cancer and Ageing i és professor del departament de Biologia Molecular i Cel·lular.

Ha publicat llibres per adults i per nens. Destaquen Immortals, sans i perfectesQuè és el càncer i per què no hem de tenir-li por o Jugar a ser déus, escrit amb Chris Willmott (Premi Europeu de Divulgació Científica i Premi Nacional de Divulgació Científica). També ha guanyat el Premi Joaquim Ruyra per Ullals, escrit amb Sebastià Roig, i el Carlemany per Hipnofòbia.

Col·labora regularment amb El Periódico, l’Ara i la Cadena Ser.

https://www.angleeditorial.com/ramn-y-cajal-ara-i-aqu-674

www.macip.org

Premi llegim Ciència (UVic)

http://mon.uvic.cat/premi-llegim-ciencia/premi-llegim-ciencia/bases/

Enviat per: mmiguela | Agost 12, 2017

No sóc el meu ADN

Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2017-18. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà l’autor Manel Esteller  a la Universitat de Vic, dins les  activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ), el proper 29 de novembre.

Manel Esteller

Doctor en Medicina i director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL

El doctor Manel Esteller, és un dels investigadors més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer. És, també,  professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d’investigació ICREA. Ha rebut nombrosos premis com són Premi Rei Jaume I de recerca bàsica (2013), el XX Premi Severo Ochoa de Recerca Biomèdica (2013), el Premi Vanguardia de la Ciència (2014), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015, Premi Nacional de Recerca (2015), Ha rebut nombrosos premis incloent el Primer Premi en Investigació Bàsica a la Universitat Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador de l’Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000), el Premi Carcinogènesi-Oxford University (2005), el Premi a la Investigació Biomèdica Francisco Cobos (2006) , Premi Carmen i Severo Ochoa de Recerca Molecular (2009), World Health Summit Award (2010), Premi Nacional de Genètica (2011), Premi Rei Jaume I (2013), Premi Investigació Biomèdica Severo Ochoa Fundació Ferrer (2014), la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari de la Generalitat de Catalunya (2015), el Premi Internacional Catalunya (2016), entre altres reconeixements.

http://www.idibell.cat/modul/cancer-epigenetics/en

Tertúlies de literatura científica

Sinopsi

Puc heretar les malalties dels meus pares o avis? Fins a quin punt una disciplina com l’epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer, el Parkinson i l’Alzheimer? I, sobretot, què és l’epigenètica? Manel Esteller,referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d’una manera il·lustrativa i divulgativa.

A partir de dotze exemples basats en casos reals, exposa les claus per entendre millor les bases d’aquesta disciplina i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l’estudi de l’epigenètica. D’aquesta manera, els conceptes teòrics troben la seva aplicació pràctica en consells per portar una vida saludable que ens permeti, prevenir el desenvolupament d’aquestes malalties.

Editorial La Magrana. 208 pàgines.

Salvador Macip,, investigador i professor de Biologia Molecular i Cel·lular a la Univ. de Leicester
Tinc 45 anys i intueixo la immortalitat al laboratori. Soc de Blanes, però vaig investigar al Avui el límit en genètica el posa la imaginació: podem allargar la vida de ratolins i, dissenyar els gens i gairebé tot. Col·laboro amb l’Ateneu i l’Obra Social La Caixa

maria

Vostè investiga l’envelliment i el càncer: són el mateix?

Estan relacionats. Com més investiguem, més mecanismes identifiquem que són iguals o semblants en totsdos processos.

Quins mecanismes són?

Vegem: la investigació sempre funciona igual: primer cal entendre un procés a escala cel·lular, genètica, molecular… Després pots actuar. I avui hi ha avenços que permeten entendre millor tant el càncer com l’envelliment,
perquè són malalties les dues en principi
genètiques.

Envellir és una malaltia?

És un procés que investiguem com a tal,perquè pot ser combatut com a tal i la prova és que d’aquí uns anys tindrem medicaments que la frenin.

És el que em va dir Aubrey de Grey.

És un científic amb imatge de guru i extrem en les seves afirmacions, però en l’essencial estic d’acord amb ell: aconseguirem retardar i fins i tot frenar l’envelliment.

Quan?

És molt probable que tinguem ja algun medicament eficaç per frenar l’envelliment i allargar la vida d’aquí a només 10, 15 o 20 anys…

Doncs sembla que falta molt poc.

Hi som a prop. Però no sé si nosaltres podrem beneficiar-nos-en; encara que és probable que els nostres fills sí que gaudeixin d’aquest progrés. Decidiran quant de temps viuen.

Progrés?

Fa bé de qüestionar-ho. D’entrada, perquè si vivim 200 anys però els últims 100 hem de viure’ls com si fóssim vegetals… ja no sé si és un progrés.

Aquest ja és el gran dilema avui.

Són qüestions que els ciutadans haurien d’estar debatent per donar un mandat clar als seus legisladors, perquè hem de decidir si val la pena viure malmesos tots els anys que la medicina ens permeti i com exercir la decisió si al final acabem decidint que no.

Ser o no ser, però durant dos segles!

Aubrey afirma que sí, que arribarem als 200 anys de vida aviat. I cada dia comprovo al laboratori que no és forassenyat. Això planteja altres qüestions no menors com ara si el planeta pot suportar-ho.

A més, els medicaments per a la vellesa seran cars: només per als molt rics.

Sempre ha estat així. Els antibiòtics, les vacunes, els millors tractaments contra el càncer van començar sent per als més rics que podien pagar-se els primers fàrmacs i després es van anar generalitzant.

El cas és que s’investiguin.

Veurem bilionaris centenaris compartint el planeta amb africans que continuaran morint de malària als 30.

I qui pagarà les jubilacions, les pensions, l’atur juvenil…?

Només amb generalitzar la vida fins als 100, que no és difícil amb el que anem descobrint, el sistema entrarà en crisi: i vostè té raó: no sabem qui pagarà les pensions.

La banca està prejubilant als 50…

Doncs preparem-nos, perquè els científics estem en el llindar d’una edat d’or gràcies a la investigació bàsica que ja s’ha realitzat. Per això, el ciutadà ha d’aprendre biomedicina davant els desafiaments que ja plantegen els descobriments que fem, perquè són enormes i canvien les nostres vides.

I això no ho han de decidir només elscientífics.

Per això mateix, els ciutadans se n’han d’assabentar i dir-nos cap a on volen que avancem i si volen que apliquem o no el que sabem, que ja és molt.

Per exemple.

Al meu laboratori agafem un ratolí i amb manipulació genètica ja podem fer que visqui el doble o que mori molt jove…

Està tan lluny de nosaltres, aquest ratolí?

Molt però que molt a prop. I podem editar la genètica d’éssers vius fins a extrems inquietants: fer el ratolí més llest o ximple, alt o baix, ros o moreno…

I en humans?

Les lleis i certs principis ens marquen límits, però de poder ja es podria fer.

Doncs algú ho acabarà fent.

Qui coneix la història sap que sempre ha estat així; per això seria tan important començar a debatre per orientar la direcció de la recerca abans de lamentar-la.

Què és el més radical que podria fer vostè avui al seu laboratori?

De tot. Els límits els posa només la imaginació i la nostra prudència, però l’edició genètica ho permet gairebé tot ja avui.

Ara mateix està salvant vides?

L’altre dia vam analitzar la genètica d’un pa­cient amb una leucèmia rebel. Es moria sense remei. I un estudiant va observar que tenia un gen modificat com si fos el d’un melanoma i li vam aplicar un fàrmac contra aquell tipus de càncer… i va funcionar!

Aquest deu ser un gran moment.

Veus a les gràfiques que sí, que reacciona. I és meravellós. A més, ho va publicar The New England Journal of Medicine.

Enhorabona.

A tots. Aquests avenços no són meus ni de ningú: som 20.000 investigadors en xarxa, que és com progressem avui. I estic encantat de ser un d’ells.

Lluís Amiguet | Lluís Amiguet Molina
Enviat per: mmiguela | Juliol 30, 2016

Simbiosis. Seres que evolucionan juntos

Aquest és el llibre que haureu de llegir els alumnes de 4t d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia. Com cada any, l’activitat la completarem amb l’assistència a la conferència  que farà en Juli Peretó el  23/XI/2016  a la UVic. Crec que és un llibre explicat de forma molt amena i entenedora, que gaudireu d’ell i que de ben segur, hi haurà moltes qüestions que us cridaran l’atenció.

Resum

Este libro trata sobre un fenómeno ubicuo en la Biosfera: la simbiosis (literalmente, vivir juntos). Gracias al estudio de los genomas de los seres que han unido sus destinos evolutivos, podemos conocer mejor el impacto de las simbiosis en la historia de la vida. Esta obra, dirigida a un público curioso e interesado por la ciencia, nos propone un viaje fascinante a través de las simbiosis y las transiciones principales durante el origen y la evolución de las células eucarióticas: la transformación de bacterias endosimbiontes en orgánulos celulares, un fenómeno que quizá se esté produciendo ahora mismo en muchas simbiosis.

La evolución reductiva observada en la minimización de los genomas de las bacterias simbiontes nos sirve de inspiración para determinar los requisitos mínimos para la vida celular. Esta es una información muy valiosa para la biología sintética, o el intento de fabricar una célula en un tubo de ensayo, un anhelo con profundas implicaciones científicas y filosóficas.

Els autors

Simbiosis. Seres que evolucionan juntos.

Simbiosis. Seres que evolucionan juntos.

Andrés Moya es catedrático de Genética y miembro del Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva de la Universitat de València y del Centro Superior de Investigación en Salud Pública de la Generalitat Valenciana. Su interés investigador se centra en la genómica y evolución de las bacterias endosimbiontes de insectos, en la evolución de los virus y en los fundamentos filosóficos de la teoría evolutiva. Actualmente es presidente de la Sociedad Española de Biología Evolutiva.

Juli Peretó, profesor de Bioquímica y Biología Molecular, pertenece al grupo de genética evolutiva del Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva de la Universitat de València. Se interesa por la evolución metabólica y el concepto de metabolismo mínimo, así como por la historia de las ideas sobre el origen natural y la síntesis artificial de vida. Es miembro numerario de la Secció de Ciències Biològiques del Institut d’Estudis Catalans y fue secretario de la International Society for the Study of the Origin of Life.

DATOS DEL LIBRO

  • Nº de páginas: 165 págs.
  • Editorial: SINTESIS
  • Lengua: CASTELLANO
  • ISBN: 9788497567343
Enviat per: mmiguela | Mai 15, 2016

La meva família i altres animals

La meva família i altres animals

La meva família i altres animals

Convertida ja en un clàssic universal, La meva família i altres animals narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l’illa que estudia l’autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família, en un relat intel·ligent, ple de sentit de l’humor i d’una particular tendresa.

Data de publicació: 01/06/2008
336 pàgines
ISBN: 978-84-96863-67-5
Codi: 387424
Format: 12,9 x 20,5 cm.
Presentació: Rústega sense solapes
Col·lecció: LB
Traductor: Josep Julià Ballbé
Enviat per: mmiguela | Març 23, 2016

L’evolució biològica

L’evolució biològica, per Marina Vilarasau

Enviat per: mmiguela | Desembre 31, 2015

Menjant amb els nostres microbis.

Menjant amb els nostres microbisFotografia amb en Toni Gabaldón que és científic, Dr. en Biologia i professor ICREA al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Està treballant en el Projecte Microbioma Bucal: http://www.sacalalengua.org/sobre-el-proyecto/

Amb la seva conferència vam donar per finalitzada l’activitat, que aquest any han portat a terme els alumnes de 4t d’ESO de biologia i geologia, relacionada amb la lectura del llibre ” La digestión es la cuestión” de la Giulia Enders.

Enviat per: mmiguela | Octubre 11, 2015

Manel Esteller. Opinió en el Periódico de Catalunya.

Clicka per accedir a la web

Clicka per accedir a la web

Aquí us deixo un enllaç on tindreu la possibilitat de llegir els diferents articles d’opinió d’en Manel Esteller, un dels científics catalans més importants de l’actualitat. És metge a l’ Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.

Els seus articles són actuals i parlen de medicina en general, el càncer, genètica, curiositats de la biologia, evolució… Crec que si entreu i, en principi, feu l’esforç de llegir-ne un, de ben segur hi tornareu, ja que són realment interessants, i com us he dit, qui es escriu és un dels científics catalans més reconeguts de l’actualitat.

Si clickeu la seva imatge podreu accedir a la pàgina web.

 

Older Posts »

Categories