Enviat per: mmiguela | Desembre 30, 2010

Tomates de color púrpura. Entrevista a Cathie Martin.

El desembre de l’any passat va ser publicada a La Vanguàrdia, a la secció ” La Contra “, la seguent  entrevista. Us aconsello que la llegiu ja que és molt interessant, i serà el punt de partida de la següent unitat que tracta sobre biotecnologia, els transgènics, la teràpia gènica… Crec que dóna peu a la reflexió, a pensar, tant des del punt de vista científic com  social i empresarial.

Al final de l’entrevista us deixo el vincle a La Vanguardia.

Cathie Martin, biogenetista vegetal, creadora del tomate púrpura

Tengo 54 años: investigo menos y gestiono más, pero la ilusión es la misma. Nací en Londres, pero afortunadamente mi acento lo adquirí en Cambridge. Soy científica progresista: los manifestantes contra la fitogenética son reaccionarios que frenan la lucha contra el hambre.

“Mi tomate púrpura quemará sus grasas”

LLUÍS AMIGUET  – 28/12/2009
Para qué queremos un tomate púrpura?

El color púrpura de nuestro tomate genéticamente modificado es un pigmento, presente en las berenjenas, que indica que contiene nutrientes biosaludables.

¿No los tiene el tomate rojo?

Tiene otros también beneficiosos, pero no esos. Lo único que hemos hecho es diseñar genéticamente un tomate que sabe a tomate, huele a tomate y es un tomate, pero de color púrpura, que indica que, además, tiene otros nutrientes muy saludables.

Pues me como una berenjena y listos.

No tiene los fitonutrientes que incorpora nuestro tomate púrpura: cardiosaludables, antioxidantes, anticancerígenos y quemadores de grasas. Esos nutrientes en su dieta habitual quemarían sus grasas excedentes.

Esas son muchas promesas.

Demostradas empíricamente en grandes ensayos. Por ahora esos nutrientes sólo están también en lo que en inglés llamamos “berries”: arándanos, frambuesas, fresitas salvajes, grosellas, endrinas, moras…

Frutos del bosque: sabrosos.

… Pero caros, de temporada y difíciles de conseguir, porque se recolectan a mano en la espesura, y de cultivar fuera de ella. ¿Por qué privarnos de esos preciosos nutrientes si ya podemos incorporarlos con los tomates púrpura a cada ensalada diaria?

Supongo que igual que diseña tomates púrpura podría diseñar melones rojos.

Los diferentes pigmentos señalan que la planta contiene diversos bionutrientes, pero lo importante no es el color, sino sus efectos sobre nuestro organismo.

¿Y…?

Las posibilidades son enormes y realizables. De hecho, en mi laboratorio estamos convencidos de que el verdadero campo de experimentación médica está en los vegetales diseñados genéticamente.

“Que tu medicina sea tu alimento”.

Exacto. Y hoy todos los alimentos son posibles: podemos diseñarlos a medida de nuestra salud e integrar con la genética todo tipo de nutrientes en una gran diversidad de vegetales sin renunciar a su sabor.

Muchos ya carecen de él.

Hay fitonutrientes con eficacia probada contra el cáncer, el envejecimiento de la piel, la obesidad – como ese tomate que logra quemar grasas acumuladas en nuestro cuerpo-o cardiosaludables. Esa es mi especialidad.

La presentan como pionera del diseño genético de plantas.

En lo que se ha distinguido mi equipo es en realizar nuevos diseños de vegetales que suplan la pérdida de nutrientes con los nuevos y poco saludables hábitos de comida rápida y barata y que combatan la epidemia de obesidad que han causado.

Los tomates no son píldoras mágicas.

Son mucho mejores. Estamos hablando no de pastillas sino de hábitos. Comer esos nutrientes durante años en cantidades constantes mejora la salud de forma definitiva.

¿Y no se pueden conseguir esos vegetales milagrosos fuera del laboratorio?

Las técnicas de injerto y cruce han conseguido maravillas, pero son mucho más lentas que el diseño genético: requieren años de experimentación. Hay casos felices, como la naranja sanguina en todas sus variedades, más rica incluso en fitonutrientes saludables que las demás variedades de cítricos.

¿Por qué la sanguina no se vende más?Es más nutritiva, pero también más delicada; más difícil de pelar; menos resistente a los cambios térmicos; tiene menos mercado… Ahora estamos rediseñándola, y es fácil y rápido mejorarla genéticamente.

No le veo ningún inconveniente.

Pues tenemos opositores cerriles, ruidosos y bien organizados con interés en que no creemos más especies alimenticias. Y no le he hablado de otra línea de investigación: diseñamos patatas resistentes a plagas de insectos y hongos como el tizón tardío.

Ese tizón suena a mal bicho.

Es un hongo que mató de hambre a miles de irlandeses y europeos durante el siglo pasado y todavía destruye cosechas.

¿Y qué propone?

Mejorar genéticamente la resistencia de las cosechas a plagas y la productividad de sus cultivos: ¿no es eso mejor que ahogar los campos en insecticidas tóxicos y en fertilizantes químicos caros y contaminantes?

Yo diría que sí.

Pues nos enfrentamos a una oposición muy organizada al progreso fitogenético. Son grupos de interés que temen perder su posición en los mercados – por ejemplo, el lobby de la comida orgánica-y otros paleoagrícolas tradicionalistas mal informados.

¿Detendrán la revolución genética?

Están causándonos problemas serios que contribuyen a frenar avances alimentarios en zonas que los necesitan, y no hablo sólo del tercer mundo, también del nuestro.

¿Cómo?

Los gobiernos, sensibles a las campañas contra la ingeniería genética – que no se ha demostrado dañina nunca-y a su efecto en los votantes, endurecen sus requisitos burocráticos, su normativa y el acceso a la financiación de la investigación.

Los transgénicos aún dan miedo.

Por eso los antigenetistas han logrado así lo que querían evitar, y es que sólo una multinacional como Monsanto obtenga rentabilidad de sus transgénicos y que las pequeñas empresas se vean obligadas a renunciar al progreso genético.

http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html


Responses

  1. Aquesta entrevista ens parla sobre el aliments transgènics especialitzant-se en un aliment que es el tomàquet de color lila. Aquest color lila li es donat per uns fito nutrients obtinguts la la albergínia.
    Aquests aliments per la meva opinió són els aliments del futur ja que poden aportar més nutrients i són més resistents en tots els sentits.

  2. Penso que aquesta entrevista dóna a conèixer a moltes persones el nivell altísim de la revolució genètica. Els trangènics poden tenir moltes avantatges en el futur, tot i que també poden tenir inconvenients. Tot aquests experiments són útils pels països rics però desfavorables pels països del tercer món, per això ens em de consenciar de que aquets aliments podrien ser molt útils per la població dels països subdesenvolupats, perquè porten aliments biosaludables i poden fer-se servir com a medicaments.

  3. Aquesta entrevista fa veure que en el tomàquet púrpura, han copiat el mateix ADN que el tomàquet normal, però li han canviat el color. Aquest tomàquet, com bé diu l’Albert i estic d’acord amb ell, és que serà un dels aliments del futur ja que s’han canviat algunes característiques de les del tomàquet vermell, per a donar per profit i més utilitats per als humans. Però amb el que no estic d’acord d’aquests aliments, es que saben que a curt termini és cardiosaludable, antioxidant, i crema les grases, però i a llarg termini ? I si les següents generacions segueixen el que ara hem creat ? En altres classes vam estudiar que no tot l’ho artificial és dolent per al nostre cos, però crec que cal tenir la completa certesa de que no ens afectarà en res aquest tipus d’aliments, abans d’exposar-ho a tota la població. Però amb el que si estic d’acord es de que han avançat tecnològicament i científicament i creuen que de moment, si s’agafa com a una rutina, pot arribar a ajudar a la nostra salut. El que també m’agrada és que hagin inventat uns aliments capaços de matar a plagues de insectes, i tòxics, per així obtenir una millor cultivació. També el que diu és que quan investiguen alguns països, o governs no estan d’acord amb la seva investigació fitogenètica, ja pot perjudicar a països amb menys possibilitats per aconseguir menjar. I amb aquesta opinió d’alguns governs estic en contra ja que si deixem que els especialistes inventin i crein noves formes alimentícies, podrem aconseguir una millor desenvolupació de les següents generacions.

  4. Aquesta entrevista a la Cathie Martin parla sobre uns tomàquets de color lila, modificats genèticament, i que tenen molts avantatges, ja que ajuden a cremar grasses. Penso que aquest nou tomàquet està molt bé ja que conté diferents nutrients de altres fruits secs que costen d’aconseguir i si tots aquests nutrients estan en un únic aliment, penso que podria millora i facilitar la nostra dieta beneficiant-la. Això de fer resistents les patates de les plagues d’insectes, ho trobo molt bé ja que no s’utilitzarien productes químics i seria millor per la nostra salut.

  5. L’entrevista ens dona a coneixer uns alimens en concret un tomaquet de color lila que fa cremar les grasses corporals, evidentment es un aliment transènic, i penso que aquests aliments no són el futur, s’ha de menjar aliments naturals, i ens hem d’adaptar nosaltres a els aliments que hi ha.
    No hi crec gaire en les propietats d’aquest aliment, i penso que els aliments transgènics nomes són bons per evitar les epidemies etc…

  6. Jo crec que aquest descobriment científic-biotecnològic ens dóna ha pensar que totes les coses (a nivell alimentari) que fins ara s’han ingerit, d’aquí a endavant s’eliminaran dels mercats i es reemplaçaran per d’altres que seran més beneficioses per a la nostra salut i buscades perquè ens puguin anar bé.
    PErò jo, personalment, trobo que això de modificar genèticament els aliments és una cosa massa artificial, perquè si fins ara els nostres avis han pujat sans i forts per menjar el què han menjat, per què això no ens ha de continuar funcionant a nosaltres? Si el problema que hi ha a la societat en l’àmbit alimentari és l’obesitat doncs que treguin les porqueries de fast-foods i bollaries dels mercats!

  7. Aquest descobriment científic ens porta millores de forma genètica millores alimenticies, i podria acabar amb la fam al món sempre i quan les empreses multinacionals ho vulguin. A part d’aquest punt bo, tambè pot tenir punts dolents ja que s’hi han creat un tomaquet beneficios tambè poden crear verins que nomès afectessin una part de la població, armes biologiques…
    El descobriment serà bo depenen de com el dugem, jo no hi estic en contra perque modificar coses és un cossa que ha ajudat a sobreviure a l’espécie humana.

  8. Avui en dia, els descobriments científics, cada dia són més impressionants i ens donen lloc a conèixer totes les preguntes o la majoria de preguntes que ens fem sobre la ciència.
    Aquesta entrevista a la Cathie Martin ens parla d’una sèrie d’aliments, sobretot aquest tomàquet de color lila que fa segons com ho he entès, cremar les grasses que acumula el nostre cos, tal i com és aquest tomàquet, sabem que no és “natural”, sinó que ès un aliment transgènic, modificat genèticament.
    Jo en principi, no hi estic a favor d’aquests aliments modificats, ja que fa que els aliments naturals, cobrin menys importància i crec que d’aquí a un futur proper, molts dels aliments que menjarem, seràn aliments modificats genèticament, però això només és la meva opinió, ja que no sé què passarà realment.

  9. Aquesta entrevista ens dona a conèixer els grans avenços en genètica que ara, el segle XXI, són una realitat. Tot i que un tomàquet elaborat per l’empresa d’aquesta senyora pugui realitzar totes aquestes tasques amb els seus nutrients sense ajuda d’altres complements, la trobo força improvable.
    Tot hi que jo estic a favor dels avenços tecnològics i que crec que les solucions als nostres problemes es troben en la ciència, crec que ara per ara es una cosa força difícil i pràcticament impensable que aliments transgènics puguin fer tasques miraculoses.

  10. En aquesta entrevista es pot veure clarament l’evolució que està experimentant tot el què ens envolta. La genètica ha permès que es puguin fer molts productes modificats i, per tant són més resistents, o més bonics, un color més clar, aguanten canvis de temperatura…En principi la modificació genètica hauria de ser positiva, però hi ha gent i grup de gent que no els acaba de convèncer, perquè no els entra al cap que un aliment diferent de com l’han vist sempre sigui igual de bo i, encara potser més saludable com ens parla l’entrevista, dels tomaquets liles.
    Tot hi això jo estic a favor de lo tradicional, perquè no m’acaba de convèncer tanta tecnologia. És una opinió, és a dir que puc anar errat.

  11. En aquesta entrevista es pot veure el canvis que es poden aconseguir a base de la genètica, i un gran exemple seria el del tomàquet de color lila. Si en un tomàquet podem posar-hi més nutrients del que ja tenia, més endevant podem posar molt més nutrients en un altre aliment, això podria acabar amb la gana i podria donar una més bona alimentació a aquella gent que ho necessita.
    També crec que aquesta aportació de nutrients a altres aliments, podria acabar amb altres aliments, ja que probablement només necessitaríem un aliment per obtenir tots els nutrients que encessitem durant un dia, això acabaria amb moltes receptes culinaries.

  12. Aquesta entrevista crec que ens mostra una revolució que s’està preparant o començant a incitar que seria la revolució genètica i crec que serà una de les millors coses que ens podrà passar en aquests anys, ja que si aconseguim fer una revolució gènica tots podrem créixer més sans i forts del que estem fent fins ara en aquests moments, gràcies als aliments modificats com en aquest cas el tomàquet púrpura que l’únic que ens aporta serien beneficis per el nostre organisme. D’altre banda tots aquests productes normalment tenen efectes secundaris que podrien portar moltes conseqüències, però si ens posem a valorà els beneficis i els inconvenients per mi els beneficis guanyarien de tros tots els inconvenients que poguessin aparèixer. Molta gent pensa o creu que les coses modificades o artificials no són bones per l’ésser humà, però si es pot treure al mercat un aliment modificat és perquè hi han agut molts anys d’estudi i de recerca sobre els beneficis que ens poden aportar aquests aliments i sempre seran aliments que ens beneficiaran o ens aportaran alguna millora pel nostre organisme.

  13. Estic a favor de tot el que diu aquesta dona i d’aquesta enginyeria genètica que pot acabar amb la fam al món i moltes malalties. A més a més penso que tot aquest grup que s’ha format en contra d’aquesta ciència no estan gaire ben informats ja que els productes que mengen segurament han passat per uns processos de tria de llavors de fa molts segles i d’això ells en diuen naturals però simplement estan triats d’una forma molt més simple. Aquesta gent que no hi està a favor també vol ser curada amb medicaments que han sortit del laboratori i en canvi en aquest cas no diuen res.
    M’ha fet reflexionar el concepte dels insecticides tòxics i els fertilitzans que es podrien deixar de fer servir amb l’aparició d’aquests productes modificats genèticament, ara bé els científics hauran d’anar amb molt de compte de no crear espècies que puguin perjudicar a altres espècies.

    Tot hi aquesta oposició crec que això és el futur i és imminent.

  14. Aquest article ens fa tornar a aquell famós tem de que si els aliments transgènics són més saludables o no que els directement extrets de la terra.
    En el text la Cathie Martin afirma sense cap mena de dubte que el seu tomaquet d’un aspecte lilós és més beneficiós per l’organisme que no un de roig. Que obté diferentes propietats, amb més quantitat i beneficioses que en el tomàquet de tota la vida.
    En canvi jo crec que un aliment no s’ha de transformar genèticament, perquè tingui unes propietats diferents. Sinó que un aliment més saludable s’obté a partir d’una cultivació i tractament del producte posterior i anterior al ser cultivat.
    Per altra banda crec que un producte a les persones ens entra per la vista mentre que jo defenso que un aliment és més bo si té unes altres propietats determinades. Depenent de la seva textura, duresa, etc.
    Per acabar voldria aclarir que no estic en contra dels transgènics per millorar la vida saludable, només que crec que aquesta tècnica pot arribar a un punt que els científics vulguin fer un producte tan perfecte que oblidin les característiques d’aquest i pertant que el tomàquet ja no sigui un tomàquet sinó un aliment de laboratori.

  15. En aquesta entrevista a la Cathie Martin, biogenetista vegetal descubridora del tomàquet púrpura, ens dona a conèixer que cada cop la genètica és més important per a l’evolució de l’espècie humana, crec aquest tomàquet serà un bon aliment per al futur, ja que aporta més nutrients gràcies a la pigmentació púrpura obtinguda de l’albergínia, que conté nutrients biosaludables.
    Jo estic a favor del tomàquet púrpura però també en contra, perquè a la llarga només es menjaran aliments modificats genèticament i es perdran els aliments naturals, però això es només la meva opinió.

  16. Aquesta entrevista ens aporta tan avantatges com inconvenients. Principalment, la Cathie, ens explica que amb l’aportació d’aquest nou aliment, el tomàquet lila, podriem millorar tan científicament com en la vida dels humans. D’una banda té raó, perquè si podem aconseguir que desapareixin aliments que no son bons per a nosaltres i aconseguir una millora en els que ens beneficien, això seria un gran procés científic. Per un altre costat, els aliments trangènics que s’estan formant, necessiten molta investigació i molts anys d’anàlisi i pràctica, per tan jo penso que no són gaire aconsellables de menjar ara que fa poc que estan a la venda. Fins que no es vegi que realment funcionen i són saludables per a tothom, jo no aconsellaria gaire i tampoc els provaria.
    Per tan, aquesta investigació que ha fet la Cathie, li donc l’enorabona per això tan interessant i peculiar, que molt moca gent s’ha dedicat a investigar i donar resultats bons. També espero que d’aquí endavant, sigui una millora mundial alimentària i no hi hagi ni pobresa alimentària ni d’excés.
    Hi ha persones però, que no estarien d’acord amb aquest avenç científic perquè els hi agrada les coses naturals i no tocades per les màquines i els nous invents. I també diuen que aporten més nutrients i proteïnes que els nous invents aquets. La meva opinió sobre això, penso, que de moment opinaré el mateix que ells, fins que no vegi que aquets nous invents que es fan siguin eficasos, i amb un persentage més alt de nutrició, per tant no estic gaire a favor de tot això, fins que no es comrovi del tot.
    A més a més, en els països que tenen aliments que, només per el gust mengen, ficar-els-hi el gust, però en una substàncies totalment sana, això seria un gran invent científic.

  17. Aquesta entrevista es molt interessant, ens ensenya que avui en dia molts dels aliments que nosaltres comprem a el supermercat han estat modificats. Cada vegada es va modificant mes els aliments i fan que en un aliment que al natural no porta un cert tipus de nutrients passa a ser modificat. Aixo comporta diferents avantatges i inocnvenients avui en dia. Jo sincerament no estic encontra de els aliments trangenics ja que cada vegada es van incorporant mes a la nostra dieta i fan que moltes coses s’arrivin a conservar en millor estat o fins i tot ens aportin mes nutrients. Un exemple es aquest tomaquets que fan que no consumeixis tanta grassa o be les patates que ajuda a que la nostra dieta sigui mes saludable. Cada vegada va evolucionant mes el mon dels trangenics, que per alguns paisos es un avantatge pero no per tots, el tercer mon li es un inconvenient.

  18. La meva opinió és totalment afirmativa a que es tiri endavant aquest projecte ja que els efectes dels transgènics són més beneficiosos que perjudicials. El que no podem fer és rebutjar a una proposta de futur convincent com ja passa amb el conflicte entre el què és natural o artificial, la idea de que el que és natural és bo, fa rebutjar el món artificial. Per molt transgènic, artificial i no natural que sigui el tomàquet púrpura, aquest és més saludable en més àmbits, encara que sigui púrpura.
    Per altra banda penso que això és el futur i que, com ja he anunciat abans, no podem rebutjar al futur perquè potser ja és hora de que ens deixem de conformar amb el natural i optem per les científiques propostes de millora. I l’únic perill que trobo ( com ja ha puntualitzat en Narcís anteriorment ) és que a la llarga hi hagi la transformació dels aliments i que ja no mengem tomàquets ni pomes si pastilletes que siguin com un àpat sencer i siguin totalment químiques.
    Estic totalment d’acord en la investigació i la incorporació de transgènics al nostre dia a dia.

  19. Vale Manel vale… ara no ho he trubat…

    No em vuldria repetir gaire però estic d’acord amb el tema expòs de l’Albert, jo sóc partidari de tirar endavant aquests projectes ja que aporten nous/especifics nutrients al cos humà. Respecto a les persones que no apoien aquesta tesi; perquè en una part tenen raó, el fet d’acostumar-te a crear aliments trangènics és un enorme perill per els aliments naturals ja que en cas que els trangènics tinguin èxit, la gent cada cop els apoiarà més i es posarà més en pràctica i aquest fet provacarà la possible desaparició de la naturalitat (com ha apuntat l’Albert i en Narcís)
    Espero que es porti per un bon camí i es sàpiga complementar els aliments naturals amb els trangènics sense arribar a un perill immediat.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: