Enviat per: mmiguela | Octubre 9, 2011

Virus

La paraula virus prové del llatí i significa verí.  Van ser descoberts el 1892 pel científic rus D. Ivanovsky treballant amb la planta del tabac.

Són paràsits intracel·lulars obligats formats per un àcid nucleic ( ADN o ARN, mai junts ) i una coberta protectora de naturalesa proteica, a vegades combinada amb lípids i  glúcids provinents de les cèl·lules que han parasitat.  La mida és variable, tot i que podrien dir que de l’ordre del nanometre ( 10-9 metres). Els virus necessiten de la maquinària ezimàtica i orgànuls de les cèl·lules que parasiten per poder multiplicar-se. Segons el tipus de cèl·lula que parasiten el virus es poden classificar en virus vegetals ( com el del mosaic del tabac ), animals ( VHI ), o bacteris ( bacteriòfags ).

Són partícules acel·lulars, que es troben en el límit de la vida i el món inanimat, ja que si bé es multipliquen no realitzen cap tipus de metabolisme.

La Replicació o  multiplicació vírica:

Tal com ja us he comentat, el fet de no tenir enzims i orgànuls propis fa que necessitin obtenir-los de les cèl·lules hostes que infecten. Per poder donar-se la replicació el virus segueix un seguit d’etapes:

1.    Fase de fixació: és una etapa específica ja que els virus infectaran determinades cèl·lules i no unes altres depenen dels receptors de membrana.

2.    Fase d’injecció: una vegada el virus ja s’ha acoblat a la membrana de la cèl·lula a infectar, l’injectarà el seu àcid nucleic, quedant-se fora la coberta de proteïnes o càpside.

3.    Fase d’eclipsi: és una fase que pot durar uns minuts ( cicle lític ) fins a anys ( cicle lisogènic ). En aquesta fase no es detecten partícules víriques a l’interior de la cèl·lula, però tota la maquinària cel·lular comença a “treballar” amb l’objectiu de crear nous virus. Es fan còpies de l’àcid nucleic víric i de les proteïnes de la càpside.

4.    Fase de construcció: en aquesta etapa com si d’un puzzle es tractés, els àcids nucleics i les proteïnes víriques s’acoblen formant els nous virus.

5.    Fase de lisi o alliberació: l’interior cel·lular creix com a conseqüència de la proliferació de virus, finalment la cèl·lula rebenta i els virus són alliberats a l’exterior. Cicle lític.

Replicació vírica

El cicle lisogènic es diferencia bàsicament del lític en la fase d’eclipsi. Aquí l’àcid nucleic víric s’integra en l’àcid nucleic cel·lular, sense que es manifestin símptomes, ni nous virus. Aquesta fase pot durar anys de forma que quan la cèl·lula es divideixi, les noves cèl·lules portaran integrat, també, l’àcid nucleic. En un determinat moment la cèl·lula començarà a fer còpies víriques ( de la manera descrita anteriorment) i acabarà amb la mort de les cèl·lules. Aquest tipus de cicle el segueix el VIH.

Vídeo molt interessant sobre com es replica el virus de la SIDA en el limfòcits.


Responses

  1. Manel, he trobat un video que m’ha ajudat a entendre el cicle lisogènic, que no m’havia quedat clar, un del cícle lític. Espero que a algú més li serveixi. (Ho he intentat de penjar a la cèl·lula però no m’ha deixat).



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: