Enviat per: mmiguela | Setembre 22, 2012

El cáncer y los cromosomas

El llibre que heu de llegir aquest any és ” El càncer y los cromosomas”. A sota teniu el text que trobareu a la contraportada del llibre per si voleu fer-vos una mica a la idea.

Com el treballarem?

  • Setmanalment tots haureu d’haver llegit un capítol.
  • De cada captítol haureu de fer 4 preguntes, o bé perquè no enteneu alguna cosa o bé perquè en voleu saber més.
  • També haureu de fer dues observacions.
  • Les preguntes i les observacions les adreçareu en aquesta entrada com a comentari
  • El fet de no treballar el llibre representarà suspendre l’actiutd i un 10% de la nota de procediments. A més no podrà assistir a la xerrada que fara l’autor el 13 de desembre a la Universitat de Vic.

COL · LECCIÓ QUÈ SABEM DE …?

El cáncer y los cromosomas

Karel H.M. van Wely, 2011

Cáncer y cromosomasEditorial CSIC i Cataracta
ISBN 978-84-00-09381-5
pàgines 126
Format 13,5 x 21

Part del tabú que pesa sobre el càncer, una de les malalties amb major incidència i mortalitat en els nostres dies, prové de la manca de coneixements: tot i que sabem que està relacionat amb errors en el nostre material genètic, és complicat entendre com es produeixen aquests errors i com es tradueixen en alteracions del comportament de les cèl · lules. Aquest llibre posa a l’abast del lector no especialitzat els coneixements que han desenvolupat els investigadors sobre els mecanismes bàsics que dirigeixen la carcinogènesi, i sobre la relació entre els nostres cromosomes i la cèl · lula, a més d’aclarir alguns dels reptes que ens queden per desxifrar en la lluita contra aquesta malaltia. Tot i que el càncer se’ns presenta com un puzle complex, del qual encara queden peces per encaixar, l’oncologia es troba en una fase de canvis ràpids, i noves eines com les anàlisis genètiques massius i la informàtica ja han propiciat el desenvolupament de nous fàrmacs i de tractaments menys agressius per al pacient. També permeten detectar el càncer en estadis cada vegada més primerencs i alertar de tenir una probabilitat elevada de patir un determinat tipus de tumor.

Autoras del libroKarel H.M. van Wely obtuvo su título de doctor en Ciencias Naturales y Matemáticas en la Universidad de Groningen (Holanda). Actualmente realiza su investigación en el Centro Nacional de Biotecnología, situado en la Universidad Autónoma de Madrid. Después de una etapa inicial en la biología molecular, ha enfocado su trabajo hacia el estudio de los mecanismos básicos de la carcinogénesis. Ha publicado más de veinte artículos científicos en revistas internacionales, tanto en el ámbito de la biotecnología como en relación con el cáncer. Su grupo de investigación aplica la biología molecular y la genética para describir los defectos celulares que desencadenan los fallos cromosómicos en el cáncer. El autor ha desarollado un modelo para explicar el papel de la división célular en la generación de daños al ADN y la inestabilidad cromosómica.


Responses

  1. Pregunta sobre el llibre : El cáncer y los cromosomas

    Capítol I: Conocer al enemigo.

    Una pregunta que sempre m’he fet és si algun dia podrem curar tots els casos del càncer i en aquest primer capítol del llibre m’ha respòs de la següent manera:
    Primerament necessitem conèixer el nostre enemic per aconseguir tractar una malaltia, i últimament s’ha avançat molt en el tema de la oncologia.

    Una altre pregunta que em faig és, què es pot fer per evitar tenir càncer i el llibre diu el següent:
    Aquesta malaltia es una malaltia dels cromosomes, i com que el coneixement de la gent sobre aquest tema no és molt alt, es basen amb les llegendes urbanes que han sentit. Però majoritàriament quest tipus de malaltia prové dels gens.

    • Bé Cristina.

      Espero que trobis interessant el llibre

  2. Com pot ser que s’hagin trobat tumors de colon a les mòmies egípcies, com es poden conservar tants anys?

    Com en Pott va descobrir que hi havia una relació entre els escura-xemeneies i el desenvolupament de càncers? I què hi té a veure el fet de la higiene si el càncer neix a l’interior del nostre cos?

    Si les cèl·lules sanguínies també poden créixer de manera descontrolada, on es van acumulant?

    Si les cèl·lules estan en constant interacció, com és possible tractar unes cèl·lules concretes afectades sense danyar a les que les envolten?

    Jo no sabia que les plantes també podien patir malalties del tipus del càncer, que s’estenen ràpidament (en el cas de les plantes, en forma de nòduls).
    En el llibre es diu que el càncer és una qüestió de probabilitats, més que una qüestió genètica, i que encara hi ha factors incontrolables que actuen en la carcinogènesis de manera desconeguda. Si no se sap molt bé el que el provoca, ni quin és el diagnòstic exacte, ni si la probabilitat és elevada, és possible que algun dia pugui existir una cura definitiva a tots els tipus de càncer? És possible buscar el tractament a una cosa, en la seva gran part, desconeguda?

  3. A la primera pàgina del llibre ja m’ha cridat l’atenció una cosa. Jo realment creia que el càncer era una malaltia actual, i m’ha sorprès que a l’antic Egipte ja existís. El que també m’ha sorprès és que no només els humans patim casos de càncer, sinó que també els animals, les plantes, etc.
    Una pregunta que em feia fa temps era quins teixits del nostre cos podien estar infectats per un càncer o tumor, i el llibre diu:
    Gairebé qualsevol dels aproximats 200 teixits del nostre cos poden patir creixements no desitjats, i desencadenar un càncer.

  4. Capítol 1: Como conocer al enemigo.
    Una cosa que m’ha sobtat, es que el càncer es molt antic ja que en el llibre diu que podria ser que fins i tot els dinosaures ja en tinguessin, i per això la meva pregunta és:
    Si el càncer és molt més antic que altres malalties, que ja tenen solució, perquè el càncer no?

  5. Hola,

    Les preguntes que em faig són:
    1- Perquè en un primer moment creien que el càncer era una malaltia infecciosa?
    2- Si algun familiar hagués tingut càncer, una persona té més possibilitats d’agafar càncer?
    3- Quin és el tipus de càncer amb menys índex de salvació?
    4- Com sabem que els dinosaures també contreien el càncer?

    I com a observacions, en tinc una que fa un temps que tinc:
    – El llibre està escrit l’any 2011; des de llavors hi ha hagut algun canvi significatiu en el tractament del càncer (a part de la leucèmia descoberta la setmana passada)

    Una altre observació és que no acabo d’entendre la portada, veig clar que és una seqüència d’ADN, però no entenc la posició.

  6. Capítol 1: Conèixer l’enemic.

    Em pregunto si al haver-hi tants tipus de càncer també podria existir la possibilitat de tenir una característica comú. Buscant, he trobat la resposta que és:
    A finals del segle XX els científics han pogut definir una característica comú a totes les formes de càncer, al descubrir que les cèl·lules sanguínies també poden començar a créixer de manera incontrolada, igual que les cèl·lules d’altres teixits.

    Què és la oncologia?
    Segons els llibre: és l’estudi de neoplàsies.

    1. Com un mateix pot saber si té càncer?

    2. Si ningú de la familia ha desarrollat algún tipus de càncer, existeix la posibilitat de tindren un, ja que prové dels gens?

    3. La redioactivitat dels aparells electrònics influeix en l’aparició de tenir càncer?

    4. Perquè el càncer que afecta als ganglis limfàtics és un càncer que només afecta als nens/nenes i no als adults/adultes?

  7. Capitul 1: conèixer l’enemic.

    Primera pregunta
    Sempre m’havia plantejat el perquè del nom càncer, pensant-me que s’atribuïa a un biòleg. Però aquest llibre m’ha respost:
    – Antigament càncer se li va atorgar aquest nom degut a que en els científics i als metges els hi recordava la seva forma (tumor) a un cranc. Però també diem neoplàsia al càncer degut a que es va començar a fer servir el segle XIX i significa del grec literalment “nou creixement”.

    Segona pregunta.
    Al segle XVIII, a França es van obrir els primers hospitals per els pacients de càncer. Amb quina finalitat va ser?
    – Tenien com a finalitat, curar el afectats i també evitar contagiar el càncer que en aquells moments es creia contagiós i per això aquest hospitals normalment s’acostumaven a situar als afores de les ciutats.

  8. Resum del 1r capítol del llibre: El cáncer y los cromosomas.

    El càncer ha estat sempre present en la història de la humanitat-s’han trobat tumors en mòmies egipcies- i segurament els Neandertals també el van arribar a patir. El càncer no només és una malaltia humana, ja que es pot trobar en animals i fins i tot en plantes, uns éssers més antics que nosaltres, i no es pot descartar que també fós present en dinosaures. Percivall Pott va ser una de les primeres persones en associar una determinada causa al càncer, y al segle XVIII es van obrir a França els hospitals per a pacients de càncer. Qualsevol dels nostres 200 teixits pot contraure càncer, però no es pot determinar perquè precisament les cèl·lules d’aquell teixit han enmalaltit. Les investigacions sobre el càncer avançen molt ràpidament, però no sabem si algun dia es podràn curar tots els casos de càncer en un futur, però el que està clar, és que per combatre contra l’enemic, primer se’l ha de conèixer a fons.

  9. I un tret que m’ha encoriusit, des de sempre ha estat quan es va detectà el càncer com a si i amb el llibre he comprovat que va ser al temps dels egipsis

    Un altre tema que tenia en ment sempre ha set si es pot curar definitivament el càncer i si és possible que reaparegui, i llegint el primer capítol he vist que sempre hi ha un petit tant per cent que torni el pacient a patir la malaltia que és el càncer

  10. Capítol I: Conocer al enemigo.

    Aquest llibre et diu que per conèixer com curar el càncer s’ha de saber primer sobre l’enemic, en aquest cas el càncer, i tot això està a les nostres mans, a les mans dels investigadors, per tant, com que totes les molècules contínuament s’estan comunicant amb desenes d’elles, i aquestes desenes en altres desenes, encara hem d’aprendre molt, i és molt complicat. M’ha semblat interessant que el llibre diu que el càncer no és ben bé genètic sinó que en part depèn del caràcter aleatori, per tant no és del tot cert que si els teus familiars han tingut càncer tu n’hagis de patir obligatòriament.

    La meva pregunta seria, que si el llibre ens diu que hem de conèixer l’enemic, i alhora diu que és molt difícil, ja que les molècules estan comunicades amb mils alhora, es trobarà algun dia una cura cent per cent eficaç per curar-lo, o simplement es trobaran remeis per alleugerir-ne els efectes, en el sentit de que abans que surti, com poder-lo derrotar fins i tot abans de que sàpigues en pots arribar a tenir, a nivell genètic.

  11. M’ha sorprès que a l’antiguitat ja existís el càncer i que en algunes mòmies s’hagi trobat presencia de càncer de còlon.
    També m’ha sorprès que saber informació sobre el nostre tumor també podia ajudar a saber alguna cosa sobre el funcionament de les nostres pròpies cèl·lules.

  12. Des de ven petit m’ha fascinat moltíssim el tema del càncer i de moltes altres malalties que cada cop més sembla que estan agafant moltíssima força i contiagen a tothom. El primer capítol que he llegit s’anomena “Conocer al enemigo”, em sembla una molt bona frase per començar a parlar sobre un tema al que segons diu el llibre no es una malaltia com un refredat sinó que estem tracten d’una malaltia molt més seria i que de cada tres persones arreu del món una pateix càncer. Pel que he llegit s’entén bastant bé. Però hi ha algunes paraules com neoplasia, encología o temes com “¿una sola enfermedad o muchas?” que m’han costat una miqueta més de contestar. I a l’apartat de tot això, m’ha sobtat molt quan a posa un exemple d’una picada de mosquit, on diu que depèn del mosquit pots arribar a patir un seguit de malalties que a la llarga pots arribar a tenir una mutació a les cèl•lules i patir càncer. Crec que a la llarga aquet llibre ens servirà de molt des de coses insignificants com l’ho del mosquit o s’haver moltissimes coses més sobre el nostre “enemic” el càncer.

  13. CAPÍTOL 1:

    Hi ha una cosa que m’ha cridat força l’atenció i es que cada molècula de cada persona reaccioni de manera diferent, jo em pensava que el càncer solia ser per tema genètic però en aquest primer capítol he vist que depèn de cadascú.

    Una altre cosa que m’ha sobtat és el fet que fins fa un temps no consideraven la leucèmia un càncer, ja que provenia de la sang, però aquesta mateixa resposta m’ha generat una pregunta: Hi ha alguna diferencia entre les càncers de la sang i els dels altres teixits ? són igual de dolents, o uns més que els altres?

    Quin és el càncer més freqüent?

  14. Capítol 1

    Una de les coses que ma sobtat més del primer capítol ha estat just al comensament quen al llibre descrivia que el càncer no és recent, que esta datat desde l’època dels egipcis, i que posiblement els dinosaures, i plantes de la època de fa milions d’anys tambe el patissin!

  15. Comentari: El cáncer y los cromosomas.

    Jo la veritat em pensava que el càncer havia sorgit no fa gaire, com a molt que existia des del segle XIX o així, però segons el llibre, a l’Antic Egipte ja feien menció del càncer, i diu que probablement els Neandertals i els dinosaures ja en patien. Això m’ha sorprès molt, la veritat.

    Sabia que tenint certs comportaments es té més possibilitats de tenir un càncer, el que no sabia és que també pot ser aleatori, tal com diu aquí.

  16. Comentari sobre el llibre: El cáncer y los cromosomas.

    Capítol 1: Conocer al enemigo.

    – Si el càncer pot brotar en tantes zones diferents, perquè tot es resumeix en càncer i no existeix un nom pro zona?
    – Si els meus familiars propers han patit càncer, això vol dir que tinc més probabilitat de tenir-ne?
    – Si per tractar eficaçment una enfermetat cal conèixer el nostre enemic, el cáncer encara s’ha de conèixer millor per poder curar tots els pacients?
    – Què és més probable, desenvolupar un càncer genèticament (avantpassats) o probabílistic ( expòs a la radiació)?

  17. Preguntes sobre el llibre : El cáncer y los cromosomas.

    Capítol 1: Conocer al enemigo.

    1- Què és més probable, desenvolupar un càncer per genètica (avantpassats) o per exposició d’agents carcinògens?

    2- Si hi ha tans llocs on es pugui desenvolupar el càncer, perquè no tenen un nom per a cada malaltia en comptes d’un de sol?

    3- Si per poder curar una malaltia completament cal conèixer l’enemic, encara hem de conèixer més el càncer?

    4- Si la teva família més propera ha patit càncer, això vol dir que tens més possiblitats de patir-ne?

  18. Quan va aparèixer el càncer i on està present?

    Els casos mes antics de càncer es remunten a l’antic Egipte y també es molt possible que ho patissin els Neandertals, i els dinosaures.
    El càncer es present als homes, animals domèstics i fins i tot a les plantes.

    De on ve la paraula càncer?

    La paraula càncer prové del grec. Però també es fa servir la paraula neoplàsia del llatí que significa “creixement nou”

  19. El cáncer y los cromosomas
    Capitulo 1. Conocer al enemigo

    Jo sempre he pensat que aixo era una enfermetat actual per l’estil de vida que portem, però llegint el llibre e vist que fa temps que hi passa i que no nomes en les persones , sinó també en els animals i les plantes.
    A mi el que em resulta més difícil de creure es que encara no s’hagi trobat una cura, ja se que cada pacient es diferent, cada càncer es diferent, però fa tant de temps que existeix i ara hi han tants avenços que em resulta estrany.
    I quan penses que hi han possibilitats que tu ho tinguis i no ho sàpigues fa més por ja que et pots sentir bé i adonar-te l’endemà del que tens.

  20. Una de les coses que més m’ha sorprès es que fes tants anys, que es va descobrir al segle XIX, el que llavors em fa preguntar quin es el mecansime que feien servir per tal de tenir tants aguments i poder tenir una minima idea sobre el que erta el càncer?

    Llavors com a segona pregunta que tinc és que com han pogut arrivar a poder trobar una solució per una enfermetat que està extesa per tot el cos i pot estar en quelsevollloc, i poder eliminar les cèl.lules que han variat?

    La tercera pregunta que tinc, si el càncer és igual en tots el casos com és que no es pot trobar cura per alguns casos, que nopoden eliminar les altres o simplement els hi és dificil de poder arrivar a aquests lloc determinat de la mutació inicial?

  21. Desde de sempre he pensat sempre en una qüestió, que si t’ho pares a pensar, té la seva part de raó, i és la següent:
    Si hi han càncers que són fàcils de tractar i que no suposen un risc extremadament gran, perquè ni ha de molt més greus i que la seva cura no és ni molt menys segura, si al cap i a la fi es tracta de la mateixa enfermetat. En el llibre es respon durant tot el primer capítol:

    “Desafortunadament, la gran majoria de tumors no poden explicar-se amb una relació causa-efecte tan evident. Resulta molt difícil apuntar a una sola causa per la gran varietat de neoplasies que es poden trobar a clínica. La gran varietat de cèl·lules afectades pel càncer possiblement afectades pel càncer dificulta la troballa d’una sola causa”.

    També tenia entès que el càncer es produïa a causa d’alguna acció al llarg de la vida o bé per causa genètica, i en el primer capítol ens explica que no és així.

    “Una de cada tres persones en el món occidental desarrollarà algun tipus de càncer al llarg de la seva vida. Solem pensar que es tracta d’una malaltia moderna, una conseqüència de el nostre estil de vida actual. El càncer no és una malaltia que es doni exclusivament en humans, sinó que també es dóna en animals i vegetals”.

  22. per que creien que el càncer era contagios?
    jo no entenc com a partir del diagnostic poden saber com ens hem contagiat de la enfermetat.
    es podra arribar a tenir una cura total del cancer i fer-lo desapareixer?

  23. El cáncer y los cromosomas
    Capítol 2. Los pasos iniciales de la genética
    A mi sempre m’ha sorprès el fet de que unes molècules tan petites com els cromosomes puguin portar la informació genètica d’una persona, és a dir, el color d’ulls, l’alçada que assolirà…
    El fet de que els cromosomes tinguin alguna relació amb el càncer em crida l’atenció, perquè pel simple fet d’un mal ordre en la divisió cel•lular pugui tenir conseqüències tan greus com patir càncer que t’afectarà la resta de la teva vida.
    Sempre m’he preguntat si seria possible aturar un tumor o un càncer i el llibre diu: ”potser en un futur podrem tornar a programar les cèl•lules d’un tumor per tal de que tornin al seu estat original”.

  24. Capítol 2.
    Una pregunta que em faig és: què és l’aneuploidía?

    M’ha sorprès del llibre el fet de que cada gen ocupi un lloc determinat i que només per una errada en els cromosomes es pugui desenvolupar el càncer, ja que no pensava que el càncer fos una malaltia genètica.
    També m’ha sobtat que el cromosomes lineals tinguin molts més avantatges que els circulars, però que per aquesta raó necessiten una protecció en els extrems i que aquest tinguin un paper important en el càncer.

  25. Capitol 2:
    Una de les preguntes que m’he fet al llarg d’aquest segon capítol ha estat, com en aquelles èpoques es podia arribar a tant profunda observació per tal de arribar a concloure que l’ADN té forma de doble hèlix i que a més a més està colocada formant un cromosoma? Diria jo que va ser pura casualitat que arribessin a tal conclusió perquè em fa dubtar molt en la època que es va trobar i que ho van trobar i com. No estic dient que no sigui cert, però si que jo ho veig bastant impossible, o més ben dit improbable.

  26. Capítol 2. Los pasos iniciales de la genética

    A mi m’ha sorprés que unes molècules com els cromosomes, puguin tenir tota la informació genètica, i que allà hi posi si tens més possibilitats o menys de desenvolupar càncer al llarg de la vida.
    També m’ha sorprès que un simple error en la traducció de l’ARN, de l’ADN, pugui ser tan desastrós.
    I finalment, m’ha agradat, que l’autor compariï els cromosomes, amb un disc dur, ja que creic que es la millor manera de definir que fa, i com actua.

  27. Capítol 2:
    Preguntes
    1. Com una persona, sense haver agafat càncer la seva genereció anterior en pot tenir?

    2. Que vol dir que antigament cada cèl·lula del nostre cos donaba una mica d’ella a la seguent generació?

    3. Si la teus antacedents han agafat càncer es “obligat” tenir-lo o tens unes possibilitats de no agafar-lo?

    4. Quins serien els síntomes o com es podría detectar un tumor cel·lebral?

    Ariadna Cilleros.

  28. CAPÍTOL 2:

    M’ha cridat l’atenció que descobrissin perquè els fills tenen característiques dels pares a través de la unió de pèsols.
    Una altre cosa que em costa entendre és: com un cromosoma tan petit, contingui tanta informació bàsica per la formació d’un ésser i que si el despleguem sigui tant llarg.

    Si un dels 2 progenitor té càncer és possible que el fill també en tingui per tema hereditari o no té res a veure?

    Finalment em sorprèn que un petit error en l’ADN o simplement el la còpia a l’ARN pugui comportar un problema tan gran en un humà, crec que L’ADN i l’ARN són el més imprescindible en la nostre formació.

  29. Capítol 2:

    A mi m’ha sorprès que als segles XIX i XX es pogués investigar malalties com el càncer, ja que amb les poques tecnologies de les que es disposaven devia ser molt complicat poder trobar qualsevol teoria on explicar aquesta malaltia que actualment amb la diferència tecnològica envers el segle XX és un trencaclosques pels millors científics.

  30. Capítol 2:
    Què és una neoplàsia?
    Si només un cromosoma té cancer l’herència pot tenir-ne?
    M’ha sorprès que amb la tecnologia del S. XIX es pogués investigar el càncer

  31. Capítol 2 : Els passos inicials en la genètica.

    Perquè Santiago Ramón y Cajal va ser tant important en aquella època? El llibre m’ha respòs: Va realitzar uns dibuixos detallats del sistema nerviós central i descobrí, com diu el llibre, com es connectaven i es connecten les neurones.

    I què és la hematoxilina? El llibre m’ha respòs: nou colorant i fórmula de tenyir al llarg del segle XIX.

    I les preguntes són:

    1.Es pot afirmar que els animals prehistòrics també podien tenir càncer?
    2.Què són les cèl•lules diploides?
    3.Quina relació hi ha entre els gens i els cromosomes del càncer?
    4.Hi ha alguna relació entre els cromosomes de les plantes i els dels tumors?

  32. Capítol 2: Los pasos iniciales de la genética

    Les quatre preguntes que hem faig un cop haver llegit el segon capítol del llibre són les següents:

    -Com arribaven els científics del segle XIX a deduir la forma i sobretot l’estructura del cromosoma, amb la poca tecnologia que hi havia?

    -Si el pare/mare té càncer, i el fill que neix també en té, necessàriament es per caràcter hereditari?

    -Si en el cromosoma hi ha dos o més gens que no estan on haurien d’estar es pot desenvolupar més d’un càncer diferent en una sola persona?

    -Com van arribar a la conclusió de que el càncer era contagiós?

    M’agrada la reflexió que fa l’autor al final, que dóna peu a l’esperança de que més endavant hi hagi una cura per a tots els càncers.

  33. Capítol III: El peligroso juego de la replicacion.
    HI ha 4 preguntes que em faig sobre investigacions de les cèl·lules mare.

    1. S’ha intentat mai exterure les cèl·lules mare de una persona viva o morta?

    2. Si la resposta anterior és que no, quins inconvenients hi ha en fer aquest experiment?

    3. Tot ésser viu té cèl·lules mare?

    4. Les cèl·lules mare de un mort encar són vives?

    Ariadna Cilleros Portet

  34. Hola a tots,

    Les quatre preguntes que em faig són les següents:
    1- Què va pensar Mendel per començar el seu estudi?
    2- Els diferents descobridors que esmenta el llibre, tenien coneixement del treball dels altres?
    3- Per què van utilitzar mosques del vinagre?
    4- Com van aconseguir veure la doble hèlix?

    – No entenc la comparació que fa entre el nucli de les nostres cèl·lules, i els disc dur d’un ordinador.
    – També em costa comprendre per què trigaven tant a guardonar els premis Nobel.

  35. Capítol 2, els passos inicials en la genètica.

    Les meves 4 preguntes són:

    – Quan moren les cel·lules mare d’un individu?
    – En què consisteix la neoplàsia?
    – Si un progenitor ha tingut càncer, és més possible que els descendents siguin més propenços a tenir-lo?
    – Tots els càncers són curables avui en dia?

  36. Capítol 2: Los passos iniciales de la genética

    Qui va posar el nom als cromosomes i quin any?
    El primer en posar nom als cromosomes va ser Heinrich al 1888.

    Que significa la paraula cromosoma?
    Cromosoma significa “cos colorejat”.

  37. Capitol 2:

    Tot el mon dels cromosomes resulta molt irreal, com una cosa tan petita pot arribar a tenir tanta importància en un cos humà, i per molt que intentis imaginar-te tot aquest món, al semblar irreal pot semblar impossible, i llavors el que s’ha de fer és posar-hi bastanta imaginació, i creure’t-ho encara que sembli impossible. El llibre diu que el fet que els nostres cromosomes siguin lineals hi han més possibilitats que patim càncer, per tant els humans en som molt més propensos, els humans i qualsevol ésser amb cromosomes lineals.

    Les meves preguntes serien:

    -Si ara per ara es coneix tan bé els cromosomes, trobant el punt exacte on hi ha un defecte es podria reparar, des de la primera cèl·lula, encara en el ventre de la mare?
    -Com és possible que una cèl·lula normal, i que estigui bé, de cop es transformi en una cèl·lula cancerígena, o un tumor?
    -Al futur combinant ADN podríem aconseguir eliminar els càncers?
    -En algun moment es podrà crear un humà a partir d’una sola cèl·lula artificial?

  38. Capítol 2:

    -Què significa que els tumors poden desencadenar una resposta immune?
    -Quina relació tenen els gens i la producció de l’ARN?
    -L’aneuploidia és el fenomen que succeix quan les cèl·lules dels tumors tenen més o menys cromosomes que les cèl·lules normals. Com es creen o destrueixen aquests cromosomes de més o de menys?
    -El codi genètic universal només té relació amb la fabricació d’aminoàcids o influeix en altres processos biològics?

    És curiós el fet que tinguem els cromosomes lineals, cosa que té avantatges (és molt més fàcil que es segreguin en la mitosi) però també inconvenients, com ara el fet que els extrems s’hagin de protegir mitjançant els telòmers (que, a la vegada, podrien ser portadors de càncer). un altre inconvenient és que si es trenca un cromosoma circular no passa res, simplement passem a tenir dos cromosomes lineals, mentre que si es trenca un cromosoma lineal tenim dos trossos de cromosoma, que tendeixen a enganxar-se a altres trossos de cromosomes (translocació).

  39. Capitol 2, Los pasos iniciales de la genetica

    Per què va ser recunegut 150 anys despres l’estudi de Menlado?
    Perque quan es trenca un cromosoma s’uneix amb un altre?
    Perque els nostres cromosomes són lineals?

    Es interesant saber que cromosmes vol dir ” cuerpo coloreado”.

  40. Capítol 2: Los pasos iniciales de la de la genetica.

    M’ha cridat la atenció que els cromosomes vulguin dir “cos colorit” ja que no és un nom que t’esperes per una cosa tan important com són els cromosomes.
    També després de llegir-me aquest Capítol em pregunto, com ho feien abans per trobar aquests nous descobriment ja que el nivell de la tecnologia no era tan elevat com ara i no es podien utilitzar uns aparells gaire adequats per la situació. Però al llarg del temps com que això ha millorat i ara les tècniques de descobriment són molt millors, també és més fàcil descobrir-nos.
    M’ha fet gràcia la frase que van dir Watson i Crick quan van descobrir que l’ADN tenia una estructura de doble hèlix. la frase és; hem descobert el secret de la vida!

  41. capitol 2

    personalment em sorpren moltissim el fet de que una cosa tan petita com els cromosomes siguin el que decideix com seras a la vida i les malalties que podries patir al llarg d’ella.
    amb tots aquets avanços em preguntu si es podria escollir com pot ser un nen quan neixi, color d’ulls, malalties, etc.

  42. Tinc 3 preguntes:

    _Per què va ser reconegut 150 anys després l’estudi de Menlado?

    _quins problemes presenten els cromosomes lineals ? es que no ho entenc.

    _I per última es en la que diu que gràcies el descobriment de doble hèlix, s’han donat a terme noves tecnologies? quines ? Pàg 28.

  43. Cap.2:

    A mi,una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és la translocació, és a dir, el fet que quan un cromosoma lineal es trenca i es parteix en dos, els dos trossos restants s’enganxen a un altre cromosoma. M’ha semblat tan estrany i curiós..
    I em pregunto; realment en algun moment podrem reprogramar cèl·lules d’un tumor per fer-les tornar al seu estat normal? Podrem implantar-ls’hi o extreure-ls’hi cromosomes per tal d’evitar la aneuplidía? Tindrem els suficients coneixements i tècniques per portar-ho a terme?

  44. Capítol 3: EL PELIGROSO JUEGO DE LA REPLICACIÓN

    Hi ha quatre preguntes que em faig sobre aquest capítol, que són:

    1. Les cèl•lules mare moren?

    2. Fent extraccions d’ADN es pot crear un organisme nou?

    3. Com s’organitzen els sistemes de reparació?

    4. A part de les barreres que tenim com es poden prevenir els càncers o tumors?

  45. Capítol 3.

    Com ho fan les cèl·lules d’un embrió (que són totes iguals) per especialitzar-se cada una en una funció determinada?

    En el cas dels cromosomes lineals que es poden entrellaçar entre ells durant la replicació, quines conseqüències té aquesta combinació errònia?

    La recombinació biològica, només es dóna en els organismes que tenen cromosomes lineals?

    Què fan malament els centròmers per tal que una cèl·lula filla tingui tres cromosomes 21 (és a dir, Síndrome de Down)?

    M’ha semblat curiós el fet que la cèl·lula tingui tants sistemes de reparació de l’ADN, per poder-lo protegir (sobretot) de les radiacions de la llum ultraviolada. Aquest tipus de llum és capaç d’originar mutacions, o fins i tot la apoptosis (autodestrucció de la cèl·lula) si la cèl·lula rep una dosi massa gran.

  46. Capítol 3: El peligroso juego de la replicación.

    Les preguntes que tinc sobre aquest capítol són:
    – Per què hi han cèl·lules,, que no es renoven mai, d’altres que el renoven cada setmana i altres cada més o encara més de temps?
    – Perquè les cèl·lules mare són molt importants?
    D’aquest capítol m’ha sorprès que el nostre cos té bastantes barreres, per previenir el càncer, però que no sempre són efectives.

  47. Capítol 3:

    seria possible controlar el creixement de les cèl·lules?
    com es van descobrir les cèl·lules mare?
    quants cops es comprova que no hi hagi errors?
    què és la neoplàsia?

    Tinc curiositat per saber com una cèl·lula s’adona de que ha fet un error.
    També per entendre com un tumor benigne es pot convertir en maligne amb el pas del temps.

  48. Capitol IV: Buscando al culpable.
    1. Perquè els diferents éssers vius tenen diferents nombres de cromosomes.

    2. Cada cèl·lula té la mateixa informació genètica que la resta de cèl·lules del cos. Com sap cada cèl·lula la seva funció?

    3. Que significa que els gens s’apaguin i s’encenguin?

    4. Perquè els virus han set l’eina més fàcil i més poderosa en l’investigació sobre els gens?

    Ariadna Cilleros

  49. Preguntes capítol 3

    Quina és la mida d’una cèl·lula mare?
    Quines són les seves diferents funcions?
    Tots els éssers vius conten amb cel·lules mare?
    Algun dia el càncer serà una malaltia de fàcil curació com pot ser un refredat o una infecció?

  50. Tinc unes preguntes:
    Què passa quan es moren les cèl·lules mare d’un lloc?
    Per quina raó hi ha cèl·lules de teixits que no reviuen com les d’altres llocs?
    Saben les cèl·lules quan s’equivoquen?
    Quina és la funció de les cel·lules mare?

  51. 1. Quan hi ha la unio de gàmetes hi ha una sola cèl·lula, que anirà derivan a altres, aquesta primera podria ser una cel·lula mare o auqestes es creen més endavant?

    2. Hi ha un tipus de cel·lula mare per a cada teixit i funció?
    3.Com una cel·lula s’adona que ha fet un error i com la repara?

  52. Capítol 3: el perillós joc de la replicació.

    1. Podria haver-hi un tipus de cèl•lula que pogués tindre una especialització universal?
    Sembla que una cèl•lula no ho pot fer tot a la vegada.

    2. Quina funció fa la recombinació homòloga?
    La recombinació homòloga compara la seqüència de varis centenars de bases per restaurar el cromosoma trencat.
    ________________________________________

    •Quina diferència hi ha entre els cromosomes circulars i els cromosomes lineals?

    •Què és una aneuploïdia? Què afecta en la cèl•lula?
    _________________________________________

    -Em sobte la quantitat d’errors que una cèl•lula pot arribar a produir durant la seva divisió.

    -No sabia que els llevats o els bacteris no podien patir càncer.

  53. Capítol 3

    Les cèl·lules mare poden arribar a morir?

    Cada cèl·lula té una funció concreta?

    Totes les cèl·lules es poden dividir?

  54. Capitol III: El peligroso juegos de la replicación.
    Les preguntes que em faig sobre aquest capítol són:
    1. les cèl·lules mare es poden extreure d’un individu i crear nous teixits?
    2.Quantes cèl·lules mare hi ha aproximadament al nostre cos?
    3. Què són els cromosomes lineals?
    4. Podriem viure sense les barreres que ens protegeixen?

  55. Capitol 4
    1-Perquè varia el nombre de cromosomes en diferents éssers vius?
    2-Com saben les cèl·lules mare en què s’han d’especialitzar?
    3- Des de que naixem fins que ens morim, quantes cèl·lules hem anat creant?
    4- Quant tarda una cèl·lula en esta totalment formada després de cada divisió cel·lular?
    5- Les cèl·lules mare es reprodueixen mitjançant mitosi o meiosi?

  56. Capítol 3

    Són freqüents les errades de les cèl·lules mare ?

    Les cèl·lules mare, poden reparar tots els teixits del nostre cos ? si una persona es queda amb cadira de rodes, amb cèl·lules mare és possible fer que pugui tornar a caminar?

    Em crida l’atenció com les cromàtides es poden dividir i seguidament unir-se amb la part d’un altre cromàtide i crear un cromosoma, és una cosa que tant a classe com en el llibre em deixa al·lucinant.

    No he entès que son els cromosomes lineals.

  57. Capítol 3
    M’ha sorprès com una cèl·lula del cervell no es pot dividir per reparar un trauma en canvi una cèl·lula de la pell si per reparar una ferida. És impressionant la quantitat de coses que desconec del meu propi cos.

    També m’ha sorprès que cada tipus de teixit tingui el seu tipus de cèl·lula mare. Una pregunta que em faig és les cèl·lules mare produeixen errades molt sovint? Si és així podem tenir alguna malaltia important?

  58. Capítol 3
    Causa impacte que una cosa tant petita dins nostre sigui tan important per nosaltres fins el punt de que sense ella no existiríem, ara sé que les cèl•lules tenen sistemes de reparació per protegir els cromosomes, la meva pregunta seria, si tenim aquests sistemes, com és que encara els cromosomes surtin defectuosos i agafem càncer, si representa que aquests sistemes ajuden a que això no passi. No entenc perquè les coses que necessitem per viure, com el Sol, ens fan mal alhora, és a dir és una cosa necessària per viure però alhora ens afecta negativament. El llibre diu que molts cops el material genètic surt una mica danyat o falten cromosomes i que no passa res, ja que a l’igual que dos persones no són iguals, dues cèl•lules tampoc, així, si diu que no passa res, no entenc perquè quan són diferents es produeix càncer, és a dir com és que algun cop no passi res i altres cops sigui tan greu com un càncer.
    No he acabat d’entendre la aneuploïdia, que segons diu al llibre es prevé amb la comunicació dels centròmers.

  59. Capítol 3: EL PELIGROSO JUEGO DE LA REPLICACIÓN

    Després de llegir el capítol 3 del llibre hi ha quatre preguntes que m’agradaria comentar, que són les següents:

    1. Les cèl·lules mare es moren totalment?

    2. Com pot ser que les cèl·lules mare sàpiguen per si soles en què s’han d’especialitzar?

    3. Les cèl·lules mares són, estructuralment parlant, iguals a la resta de cèl·lules?

    4. Quantes cèl·lules mare tenim en total?

  60. Capitol 3: El peligroso juego de la replicación
    -Que és la aneuploidia?
    -Perque a vegades el cos no es capaz de reparar-se?
    -Cuant de temps porta reparar un cromosoma?
    -La cel·lula mare té més treball que les altres cel·lules?
    No sabia que teniem un programa de autodestrucció anomenat apoptosi. Ni que els bacteris no poguessin tenir cancer.

  61. Capítol 4: Buscant al culpable

    Qui va desenvolupar el Projecte Genoma Humà?
    Què és la polimerasa?
    És possible crear animals mutats a partir de l’ADN?
    Per què alguns experts asseguren que la tecnologia provoca càncer?

    No he entès del tot el trajecte que segueix la informació del gen fins que es converteix en una “acció”.
    Seguint el descobriment que va fer Rous, que un virus pot provocar un càncer a un pollastre, tinc curiositat per si es podria donar el mateix cas en un humà.

  62. Preguntes capítol IV: Buscando al culpable

    Per què el nombre de cromosomes varia segons l’espècie?
    Per què el càncer també s’anomena ”la malaltia dels gens”?
    Totes les espècies tenen el mateix nombre de gens?
    L’origen d’un càncer es troba als gens?

  63. capitol 3

    cuantes cèl·lules mares te un organisme?
    com saben les cèl·lules mare que han de ser? (osigui si del teixit o de altres coses)
    que significa neoplasia?

  64. -Com és que cada espècie tingui un nombre diferent de cromosomes?
    – El fet de tneir diferent nombre de cromosomes, aixo dona peu a tenir tambe diferent nombre de gens?
    -És posible extreure un gen que determini càncer, i per aixo, evitar tenir-lo?

  65. Capítol 4
    Em pensava que els culpables del càncer eren els gèns només.
    Com es poden regular els gens?
    Perquè intervé l’ARN?
    Com es distribueixen els coromosomes en cada espècie?

  66. Capítol 4

    Per què segons l’espècie que sigui té més o menys cromosomes i no tots els essers tenim el mateix?

    Si vols fer un clon i canvies un únic gen (color d’ulls) espot dir que ia no són clons ?

    És possible que alguna cèl·lula mare s’espacialitza en una part errònia ?

    En quan a malalties, les que han set provocades per mal formació de gens són molt freqüents?

  67. Capítol V: Cómo conspiran los genes y los cromosomas

    – En què consisteix el cicle de ruptura, fusió i pont?

    – M’ha cridat l’atenció que els telòmers dels cromosomes dels ratolins siguin més curts que els dels humans, a què és degut?
    – Quina diferència hi ha entre els telòmers i la talomerassa?
    – Què és el projecte genoma humà?

  68. Capítol 4

    De què li serveix a la cèl·lula modificar el seu ADN afegint-hi grups químics?

    Rous tenia raó i hi ha càncers causats per virus o només en el cas de tumors en els pollastres?

    Què passaria si els dos cromosomes homòlegs patissin mutacions que eliminessin l’activitat surpresora?

    Si un antepassat ha patit una translocació equilibrada, el descendent té més possibilitats que un altre individu de patir-ne una altra?

    M’ha cridat l’atenció que els records ocupin un espai físic dins del cervell. Si els records estan relacionats amb les proteïnes, i es diu que fins als tres anys no emmagatzem records, és perquè no hi ha les proteïnes necessàries?

  69. Capítol IV: Buscando al culpable

    – Les cèl·lules mare poden contenir errors?

    – En tots els casos de càncer, sempre el que ha provocat el desenvolupament de la malaltia és un gen?

    – Com és que una determinada espècie té un nombre concret de cromosomes i no un altre, és a dir, perquè els humans tenim 46 cromosomes i no 48 o un altre nombre?

    – Quans gens hauria tingut una persona de 80 anys, varia el nombre de gens al llarg del temps?

    Núria Castany

  70. Capítol 4: buscant al culpable

    – Què són els oncògens? Segons el llibre els oncògens són gens específics que indiquen la informació.

    – Em preguntava si els humans tenim copies de gens similars al gen de la transformació en el virus de Rous i buscant en el llibre, he trobat la resposta, sí.
    ______________________________

    – Si tinguéssim un nombre menor de gens desenvoluparíem algun tipus de càncer?

    – El nostre cos pot crear un tumor però perquè no pot destruir-lo?

    ______________________________

    – M’ha sobtat molt que poguéssim tenir 200 tipus de cèl•lules i que tota la informació per produir-les estigui només en 46 molècules de ADN.

    – M’interessaria saber una mica més sobre el genoma humà i com es realitza.

    – Trobo que les comparacions que fa amb aspectes del llibre cap a la realitat són interessants.

  71. Capítol 4:

    Com pot ser que un mamífer amb nomes 6 cromosomes sigui capaç de se semblant a nosaltres en el que fa a gens, i nosaltres necessitem 46 cromosomes?
    Per crear un clon, quina part de l’ésser viu dupliquen?
    Si tots els cromosomes tenen part del virus de Rous, llavors aquest virus no és perillós, en el sentit que no ens afecta negativament?
    Si agafessin un tumor al principi, quan es crea, que encara no pateixes afectes, podrien descobrir quina variació genètica ha provocat el tumor?

  72. CAPITOL 4: Buscando al culpable

    Preguntes:

    -Les cèl·lules mare poden contenir errors que puguin afectar al creixement/desenvolupament del lloc on han d’actuar?

    -Què passa si una cèl·lula mare especialitzada en un lloc concret, actua per error en un lloc que no li pertoca?

    -El càncer s’origina als gens?

    -Què vol dir que un gen s’encén i s’apaga?

  73. Capitol 4: Buscando al culpable

    -Perque els globuls vermells i les plaquetes no tenen el mateix numero de cromosomes?
    .Els gens tenen algo a veure en la perdua de memoria?
    -Que li pasaria a un ésser viu sense material genetic?

    Aixó de que fa falta més d’un canvi genetic per desenvolupar el càncer m’ha fet pensar que qualsevol ho pot tenir dins sense saber-ho fins i tot pot morir amb ell sense saber que el tenia.

  74. Capítol 4
    -Com afecten els errors de les cèl·lules mare a l’organisme?
    -Com és que cada especie te un número concret de cromosomes?
    -Son molt freqüents els errors dels gens?

  75. Capítol4:
    En nombre de gens pot provocar el cáncer?
    Hi ha alguna manera, perquè els gens no tinguin errades?
    Que és el genoma humà?
    Com es va descobrir el genoma humà?

  76. capitol 4

    com mes cromosomes te un organisme es mes complex?
    i tambe si te mes cromosomes es mes probable que tingui mes errades o al reves ja qe com que en te mes en poden arreclar mes?

  77. Capítol V:

    Què és el cromosoma Philadelphia?

    Què és la telomerasa?

    Què és la fisió centromèrica?

  78. Capitol VI: cómo estudiamos y tratamos el cáncer

    – Quantes bases té el nostre ADN?
    – Quina tecnologia es fa servir per poder fer tots aquests avenços?
    – Perquè les curacions del càncer són tant agressives?
    – Podria haver-hi alguna forma de curar-lo que no ho fos tant?
    – On es van realitzar les primeres proves de quimioteràpia?
    – Què són les translocacions pml-rar?

    D’aquest capítol m’ha cridat l’atenció que digui que en un futur podríem arribar a tenir medicines individualitzades, crec que seria un molt bon mètode per curar algunes malalties ja que la medicina estaria adaptada al teu cos.

  79. Capitol 5:

    Que pot passar si el centròmer es trenca? I que passa si la cèl•lula filla es queda amb mig cromosoma?

    Què és la telomarassa?

    Com és que tenim els telòmers dels cromosomes més llargs?

    Com és que la cèl•lula no detecta que li falta mig cromosoma i segueix duplicant?

  80. No sabia que els cromosomes podien fallar a l’hora de multiplicar-se (de costat) o a l’hora de reparar-se
    Com es poden dividir i multiplicar-se els cromosomes si tenen una protecció a cada extrem?
    Com impedeixen les cèl·lules que els telòmers no es fusionin?
    Que passaria si s’ajuntessin dos telomers?

  81. Capítol V: Cómo conspiran los genes y los cromosomas

    Les preguntes després de llegir el capítol del llibre són les següents:

    -No m’ha quedat gaire clar què és la fisió centromètrica. De què es tracta exactament?

    -Quina és la diferència que hi ha entre els telòmers i la talomerassa?

    -De quin tipus és el cromosoma Philadelphia?

  82. Capitul 3:
    _ No entenc com una cèl·lula mare sap en quin tipus de cèl·lula s’ha de convertir.
    _Com les cèl·lules mares es poden convertir en altres cèl·lules?
    _Es reprodueix una cèl·lula mare, si es que si, ho fa igual que les altres?
    _Com pot averi 2 metres de ADN en un nucli tan petit?

    Capitul 4:
    _Com es que els bacteris només tenen 5 vegades menys gens que nosaltres i som tant diferents?
    _Com pot arribar a influir un gen a nosaltres?
    _Si no tinguèssim un gen menys quins canvis tindríem?
    _La tecnologia actual podria treure un gen i modificar-lo?

    Capitul 5:
    _Qui corregeix les errades que porta l’ADN?
    _Que vol dir cromosoma “dicéntrico”? (es que no ho he entès)
    _Sempre fan experiments amb plantes com pot ser que no ho fàgin amb cèl·lules humanes?
    _Hi han diferències entre els cromosomes d’una cèl·lula vegetal i una cèl·lula animal?

  83. Capítol 5

    El cromosoma Philadelphia quins gens porta ?
    No he entes massa bé que és la Telomarassa i la fisió centròmica.

  84. Capítol 5

    Els cromosomes dicèntrics, quan es divideixen, generen altres cromosomes dicèntrics?
    Si a cada divisió cel·lular el telòmer s’escurça, els descendents tindran més possibilitats de patir malalties o mutacions?
    Què passa quan hi ha una fissió centromèrica i cada meitat del cromosoma acaba en una nova cèl·lula diferent?

    És curiós que els tumors més malignes tinguin moltes més ruptures que els tumors més petits, ja que van acumulant inestabilitat i alteracions genètiques amb el pas del temps.
    També és curiós el fet que una persona amb síndrome de Down, tot i tenir una còpia addicional d’un cromosoma, no corre un risc gaire alt de desenvolupar un càncer.

  85. Capítol 5:

    Com es pot trencar un cromosoma?
    Sabem que totes les cèl·lules canceroses, podem aprofitar això d’alguna manera?
    Què és l’andami?
    Com relacionem ruptures i mutacions?

    Com van descobrir, bastants anys enrere que els telòmers tenien una relació directa amb l’edat que pot arribar a viure un ésser viu?
    En els altres capítols ha sortit el Projecte del Genoma Humà com un projecte que va permetre desxifrar tot el genoma humà, però ara ens indica que falta una part considerable del genoma per descobrir. No ho acabo d’entendre.

  86. Capítol 3:
    Com sap cada cèl·lula quina és la seva funció i quina forma ha de prendre? Hi ha fallos que siguin més comuns o més freqüents que d’altres en les cèl·lules mare?
    Capítol 4:
    Com és que el nostre cos necessita proto-oncogens i alhora una defensa cap a ells? Això no pot fer que surgeixin altres malalties?

  87. Capítol 5:
    – Si un cromosoma te una part de la cromatida o sigui el braç pot ser u error genètic?
    – Com les nostres cèl·lules poden reperar-se en questió de minuts’ Si això passa en l’ADN, en una cromàtida es torna a duplicar l’ADN?
    – Que és el que va fer la Doctora Mc. Clintock amb l’arrel?
    – Que és un cromosoma “diocèntrico”?

  88. CAPÍTOL 5: Cómo conspiran los genes y los cromosomas

    Quin és el cromosoma Philadelphia?

    Com sap una cèl•lula quan hi ha hagut una ruptura d’un cromosoma?

    No he entès en què consisteix les Telomarassa i quines funcions fa.

  89. Capítol 5:

    – Per què no es fan experiments amb ximpanzés?
    – Com es poden morir les cèl·lules HeLa?
    – Què és la hibridació?
    – Sent realistes, d’aquí a quants anys podrem gaudir de la medecina personalitzada?

    – Quins efectes secundaris són més violents en el tractament del càncer, els de la quimioteràpia, o els de la radioteràpia? Per què?
    – No he acabat d’entendre com es cura la leucèmia provocada per translocació pml-rar.

  90. És el capítol 6*

  91. Capítol 5:
    – Què és el cromosoma Philadelphia?
    – Com es poden trencar els cromosomes?
    – Perquè es trenquen els cromosomes?
    – Què passaria sí en un cromosoma hi haguèssin més de dos centròmers?

  92. Capítol 5:
    -Què passa si un telòmer té una mida més petita que la habitual? Fa el mateix que un de la mida normal?
    -Què és un carcinoma?
    -Per què el cromosoma Philadelphia rep aquest nom?
    -Com es trenca un cromosoma?

  93. Capítol 6

    Si les mutacions d’una cèl·lula eliminen el sistema d’apoptosi, la cèl·lula es converteix en immortal?

    Si els centròmers dels ratolins estan a un costat d’un dels telòmers, com s’uneixen les dues cromàtides?

    Com pot ser que la metàstasi presenti més inestabilitat cromosòmica que el tumor primari, que ha patit més mutacions?

    Si alguns tipus de leucèmia es poden tractar sense radiació, què passaria si s’hi apliqués radiació?

  94. Capítol 4:
    El nombre de gens pot influir en el desenvolupament d’un tipus de càncer?
    Molts els càncers tenen a veure amb els gens?

    Capítol 5:
    M’ha cridat l’atenció el cicle de breakage-fusion-bridge.
    Que és el cromosoma de Philadelphia i quina relació té amb el càncer?

    Capítol 6:
    Quines característiques fan utilitzar ratolins al laboratori en comptes d’un altre animal?
    Per què en comptes de buscar una cura per malalties primer es busca de quina manera i com sorgeix aquesta, això té a veure amb poder trobar-hi una cura?

  95. CAPÍTOL 6: Cómo estudiamos y tratamos el cáncer

    No m’ha quedat gaire clar què és el pml-rar.

    Perquè fan els experiments amb ratolins i no altres animals que també tinguin unes característiques semblants?

    Quan aparegui la medicina personalitzada, ho farà de manera que tots en sortim beneficiats o només aquells qui disposin de molt capital podran aconseguir aquest tipus de medecina?

  96. Capítol 5: Com conspiren els gens i els cromosomes

    • Perquè els nostres centròmers tenen una seqüència repetitiva més gran que les repeticions dels telòmers ?

    • Què passaria si cada centròmer (de 92) tingués 20 túbuls ?

    • Perquè els tumors més agressius i en estat més avançat tenen moltes més ruptures que els tumors petits ?

    • Les cèl•lules d’un tumor a mida que van passant els dies es van fent més resistents ?

  97. Capítol 6: Com estudiem i tractem el càncer

    • Si s’ha declarat que s’havia completat el genoma humà perquè no es resolen totes les nostres infermetats ?

    • Tractar amb ratolins és com si tractéssim a humans ?

    • Perquè s’utilitzen tractaments tan forts contra el càncer que fins i tot danyen el propi cos ?

    • És cert que la radioactivitat que desprèn un ordinador pot provocar algun tipus de càncer ?

    •D’on prové i qui va nomenar pml-rar ?

  98. Capitol 3:

    Les cel.lules mare estan determinades ia des de el principi en que neixem, osigui que si tenim un número precís de cel.lules mare en el nostre cos?
    El fet de tenir un numero determinat de cromosomes, ens determina també la inteligència o les capasitats físiques de cada ésser viu?
    La reparació de l’ADN es molt avitual en el cas dels éssers humans?
    Que es la opopstosis?
    Com s’ agafa la radiació en el cas de les cèl.lules internes?

    Capitol 4:

    Que es el complement genòmic? Per que serveix?
    Perque les proteines tenen tanta importancia en el cas de l’ADN?
    Que son los protooncogens, i perque serveixen?
    En el futur es podria canviar de tipus de gen de l’ADN?

    Capitol 5:

    Que passaria si el cromosoma no estigues ben empaquetat, hi hauria algun tipus de malaltia?
    Els cancers es poden produir per algun tipus de error , com per exemple canviar el tipus de cancer que s’està patin?
    Que passaria si s’alterés l’ordre dels gens dins del cromosoma?

  99. Capitol 6:

    Com és que hi han cèl·lules que encara no les sabem tenir gaire temps fora del cos, i d’altres si, quina diferència hi ha?

    Si els ximpanzés són tan iguals a nosaltres, i no se’ls hi fan experiments?

    Com podrem tenir tots i cadascun de nosaltres medicina personalitzada, si fins i tot ara hi ha gent que no està inscrita enlloc ni res?

    Algun dia existiran tractaments no tan agressius i que només matin les cèl·lules que no estan sanes?

  100. Capitol 6 :

    Al segle XX realment quan la gent patia càncer i no ho sabia es pensaven que era una malaltia com qualsevol altre, s’adonava realment la gent del que tenia, o senzillament creien el que els hi deien?
    Es possible en el cos humà tenir tres gens d’un mateix caràcter?
    Hi ha hagut algun cas en la medicina que al fer servir un ratolí blanc el medicament hagi sortit bé però que en els humans no hagi sortit com s’esperava?
    En el futur es podrà curar el càncer sense tans tractaments ni pastilles?

  101. Capitol 5: como conspiran los genes y los cromosomas
    -Que pasaria si les cel·lules mares es deixesin de replicar?
    -Perque les persones amb el sindrome de down no tenen tant risc de patir cancer?
    -Que és i quina funció té el cromosoma de philadelphia?

  102. Capitol 6: Como estudiamos y tratamos el cáncer.
    -Comparant amb principis del segle XX hi ha més casos de cancer ara o abans?
    – No e entes que és el pml-rar?
    – Perque es fan servir tants ratolins pels experiments mentres hi ha éssers que s’assemblen més a nosaltres?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: