Enviat per: mmiguela | Març 14, 2013

Origen abiòtic de la vida; Oparin i Haldane

Alexander Oparin

Alexander Oparin

L’any 1922, el bioquímic rus Alexander Oparin va proposar una teoria sobre l’origen de la vida: les primeres molècules orgàniques es van formar a partir dels gasos de l’atmosfera primitiva reductora rica en ( H2O, NH3, CH4, H2 ) per l’acció de descàrregues electriques produïdes per les tempestes i la llum ultraviolada del sol.

TEORIA D’OPARIN SOBRE L’ORIGEN ABIÒTIC DELS ÉSSERS VIUS

  1. Fa uns 3800 milions d’anys, la atmosfera primitiva estava formada per: metà (CH4), amoníac (NH3), hidrogen (H2) i vapor d’aigua (H2O), era reductora i anaeròbia. En aquestes substàncias havia els principals bioelements que formen la matèria viva: carboni (C), nitrogen (N), hidrogen (H) i oxigen (O).
  2. La formació de les primeres molècules orgàniques; va ser possible a les radiacions solars i les descàrregues eléctriques que van prorcionar l’energia suficient per a què els components de l’atmosfera reaccionessin i es formessin les biomolècules, compostos orgánics senzills com els que ara formen els principals compostos dels éssers vius.
  3. Les primeres molècules orgàniques van ser, monosacàrids, lípids simples, aminoàcids i altres molècules senzilles que van reaccionar entre sí per donar lloc a molècules més complexes: proteïnes, greixos complexes, polisacàrids i àcids nucleics.
  4. La sopa primitiva: segons Oparin, els compostos orgànics que es van formar a l’atmosfera van ser arrossegats cap als mars per les pluges i allà, al llarg de milions d’anys, es van concentrar formant una solució  espesa d’aigua i molècules orgàniques i inorgàniques que ell va anomenar “brou primitiu “.
  5. Els coacervats: En aquest “brou primitiu” algunes molècules van formar membranes, originant unes estructures esfèriques anomenades coacervats. Alguns coacervats van poder concentrar en el seu interior enzims amb les de fabricar les seves pròpies molècules i obtenir energia. Finalment, alguns van poder adquirir el seu propi material genètic i la capacitat de replicar (reproduir-se). Es van formar així els primitius bacteris.

L’EXPERIÈNCIA D’STANLEY MILER

El 1953 Stanley Miller va fer una experiència de gran importància.Va construir un dispositiu com el de la figura. En ell, l’aigua del matràs (1) s’escalfava i els vapors circulaven pel circuit. En(2) introduïa una mescla de gasos com la que va poder haver a l’atmosfera primitiva de la terra. En (3) les descàrregues elèctriques dels elèctrodes van fer reaccionar la mescla. Aquesta es refredava al condensador (4) i els compostos produïts es dissolien en l’aigua del matràs 1. Després de cert temps, a través de la clau (5) va treure part del líquid per analitzar-lo i va descobrir que s’havien format moltes biomolècules: sucres senzills, aminoàcids i altres de gran importància en la constitució dels éssers vius.

Experiència S. Miller

Experiència S. Miller

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: