Enviat per: mmiguela | Setembre 2, 2013

Per a què serveix el sexe?

Aquest és el títol del llibre que llegiran els alumnes que enguany cursaran la matèria de biologia i geologia de 4t d’ES0. La lectura està emmarcada dins les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ) de la Universitat de Vic.

Per a què serveix el sexe?És un llibre per aprendre una mica de genètica, una mica de zoologia, una mica d’evolució i, en definitiva, una mica sobre l’apassionant fenomen de la vida. Però Per a què serveix el sexe? també entusiasmarà els lectors amb la varietat d’estratègies reproductores que els diferents éssers vius, sobretot els animals, han desenvolupat durant milions i milions d’anys per augmentar les possibilitats de sobreviure en el nostre estimat planeta. Unes estratègies que, amb el concurs del sexe, ens han permès adaptar-nos a l’ambient constantment canviant i, fins i tot, arribar a ser conscients de qui som, de com és l’espècie humana, l’única espècie capaç de meravellar-se amb els misteris de l’univers a mesura que els va desxifrant i que ha afegit el progrés cultural a l’evolució natural. Sempre, això sí, amb l’ajut indispensable del sexe.


Responses

  1. -Si els humans ens reproduíssim asexualment, quin aspecte tindríem?
    -Qui va descobrir LUMA?
    -Com sorgeixen les mutacions?

    Jan Térmens

  2. Després d’haver-me llegit els tres primers capítols m’he quedat amb un dubte sobre un cas molt peculiar la llebre de mar: si al cap del temps tenen suficients cloroplasts i la informació genètica perquè compleixin la seva funció, com és que en reproduir-se no passen aquesta informació als seus descendents? No seria més lògic que els seus descendents nasquessin amb cloroplasts i tota la informació genètica que tenien els seus antecessors?

    M’agradaria també compartir algun coneixement que he investigat sobre la teoria de Lynn Margulis. Aquesta teoria s’anomena endosimbiòtica i postula que les cèl·lules eucariotes provenen de la unió dels mitocondris amb una cèl·lula més primitiva. Aquesta teoria en algun punt divergeix amb l’evolució de Darwin ja que aquest descriu el procés evolutiu com una baralla per la supervivència de la espècie i Lynn parla de la simbiosis i la cooperació entre organismes. L’endosimbiosis no només parla dels mitocondris sinó que també dels cloroplasts i fins i tot es podria aplicar a escala humana com és el cas de humans i virus. Algunes investigacions han evidenciat l’existència d’aquest fet ja que s’han trobat porcions de ADN humà amb origen víric o bacterià la qual cosa proba que les relacions simbiòtiques poden ser motors de l’evolució.

    Albert Rodas

  3. 1. A la pàgina 24 del llibre, diu que quan es fusionen les cèl·lules sexuals d’ambdós progenitors es produeix una barreja única i inèdita, perquè el nombre de combinacions possibles és tan elevat que difícilment en trobarem mai dues d’iguals.
    Quan diu difícilment, no vol dir que sigui impossible, per tant, seria possible trobar dos d’iguals?

    2. Defineix “sexe” com: “és qualsevol barreja de gens que procedeixen, com a mínim, de dues fonts diferents”. Si com a mínim és de dues fonts diferents, de quantes fonts pot ser com a màxim, o no pot ser més de dues fonts?

    3.Si les característiques morfològiques, fisiològiques o de comportament s’hereten, llavors és per aquest motiu que hi ha persones que suporten més el fred i altres més la calor, com a exemple?

    4.Per tant, si tots els organismes cel·lulars es van originar de LUCA, al cap i a la fi, això explica que tots els éssers vius estem formats per cèl·lules, no?

  4. -Per què hi ha éssers vius que han deixat de reproduir-se sexualment?
    -Què és la consanguinitat?
    -Què són els canvis atzarosos?

  5. En el primer capítol tracta sobre la idea del sexe en biologia, que és qualsevol barreja de gens que procedeixen de dos fonts diferents. També tracta de la reproducció sexual que permet que cada generació estigui formada per individus geneticament únics. També s’esmenta que Darwin va suggerir l’existència de la reproducció sexual per fer un vigor híbrid (fortalesa per les generacions futures). Ronald fisher i J.B.S van descobrir la genètica de poblacions que es l’estudi de la distribució de variants genètiques en individus d’una població en diverses generacions, i amb aquesta teoria, ajuntada amb la de Darwin van crear la teoria neodarwinisme, que és l’actual teoria de l’evolució.

    En el segon capítol diu que l’únic lloc que s’ha descobert que hi ha vida i que tots els éssers vius provenim d’un únic ser que a mida de han anat passant les generacions ha anat evolucionant fins al dia d’avui i aquest ésser anomenat LUCA (darrer ancestre comú universal) . També es parla de l’origen de la vida ja que Darwin va descobrir la transformació gradual de la matèria inerta. Alexander Lunous va escriure l’origen de la vida que diu que la vida es va originar gracies a un període de des síntesis química i una acumulació de compostos orgànics. I gracies a aquesta teoria, Joan Oró, Harold C. Urey i Stanley L. Miller van reproduir les condicions de la Terra primitiva per desenvolupar l’origen de la vida.

    El tercer capítol es parla que les cèl•lules es poden classificar en tres grans grups com:
    Dominis: Que són unicel•lulars i tenen una morfologia eucariota (No tenen nucli)
    Arqueus: També són unicel•lulars i amb una morfologia eucariota, a més viuen en ambients externs
    Eucaris: Que són pluricel•lulars i amb una morfologia eucariota (Amb nucli) a més inclou plantes, fongs i animals.
    Els Organismes procariotes més antics tenen un nucli i uns orgànuls específics com poden ser els Mitocondris: que dona energia a la cèl•lula per poder viure, el cloroplast: que el tenen plantes/algues i protozous que capten energia solar per poder crear energia orgànica a través de l’aigua. També es parla del neodarwinisme que tracta sobre l’evolució dels organismes que inclou la selecció natural i les mutacions, que ´s una alteració dels gens. S’esmenta que les cèl•lules amb nucli les van formar a partir d’un bacteri i un arqueu ancestral fa 100 milions d’anys.

  6. 1-Que passaria si tinguéssim tots els gens de la mare i pocs del pare ?

    2-Ser gay, lesbiana o transsexual es pot considerar que una persona sigui asexual en el fet de no reproduir-se?

    3- Els primers reproductors com ho feien per reproduir-se?

    4- Creus que la selecció natural continua?Per què?

  7. Preguntes capítols 1, 2 i 3:

    Perquè hi han espècies que es reprodueixen de manera sexual i d’altres que ho fan de manera asexual?

    Què decideix que un individu es reprodueixi de manera sexual o asexual?

    Per què una persona té 46 cromosomes i no en té 54 o 27?

  8. No he entès:
    -Que les nostres cèl·lules provenen de diversos processos sexuals amb implicacions caníbals? (p.18)
    -Estructures cel·lulars filiformes (p.38)
    -Per què el procés de l’evolució es tan lent?
    -Com es pot saber tota l’evolució només a través de fòssils?

  9. Les meves preguntes sobre el llibre són:

    – Els bessons, tenen el mateix ADN?

    – Els bessons tenen la majoria dels gens iguals?

    – L’ADN d’una persona clonada, seria el mateix que la persona que no ha estat clonada?

    – Si hi haguès una relació sexual entre una persona sense cap malaltia, amb una persona amb una malaltia, com ara el síndrome de Dawn, si tinguèssin un fill, hi hauria més possiblitats de que el nou individu tinguès la malaltia, o que no tinguès la malaltia?

    – Què passaria si dins un òvul hi entrèssin dos espermatozoides?

  10. Preguntes dels capítols 1-3:
    – Perquè hi ha organismes que es reprodueixen asexualment, encara que evolutivament, és millor la reprodccuió sexual?
    – Si tots procedim del LUCA, perquè hi ha algunes espècies que han evolucionat de forma tant complexa i altres no?
    – Les cèl·lules procariotes (poc complexes) han sigut impresindibles per formar cèl·lules eucariotes (més complexes)?

  11. La majoria, relaciona la paraula sexe amb l’acte de tenir relacions sexuals, però el sexe no té perquè estar relacionat amb això. Simplement és la barreja de gens que provenen d’almenys dues fonts diferents. Per exemple: l’origen de les cèl·lules eucariotes és la barreja de dues procariotes (una engolia l’altre) això és sexe perquè els gens de les dues cèl·lules es barregen però en canvi no té res a veure amb la imatge eròtica que tenim tots relacionada amb la paraula sexe. Un ésser viu, és un organisme capaç de manteni-se per ell mateix i evolucionar. El primer ésser (d’on provenim tots) l’han anomenat LUCA. Darwin i altres naturalistes van confirmar que la vida provenia de la matèria no viva. Van demostrar-ho reproduint amb màquines les condicions de la terra primitiva i observan com es formàven compostos essencials per la vida, que anàven evolucionant.

  12. Moltes persones quan parlem de sexe, només pensen en una cosa, en dos individus fen el amor. Però, si saps una mica de biologia pots interpretar el sexe com la manera que utilitzen moltes espècies de éssers vius per reproduir-se per poder continuar la seva espècia.

  13. El que m’ha sorprès d’aquests capítols ha set que totes les espècies de la Terra provinguem de LUCA, ja que sembla estrany que un organisme pogués tenir els gens necessaris perquè es formessin tots els organismes. També m’ha sorprès que es compari el «vigor híbrid» amb l’agricultura i ramaderia, per explicar que en encreuar races o varietats diferents, s’obtenen animals i plantes amb major fortalesa.

  14. -Al principi de la vida ja existia l’ADN en si, o era una molècula més senzilla?(ja que l’ADN és una macromolècula complexa)
    -Quin tipus d’éssers vius estan dins del grup dels arqueus?
    -En un futur, els dominis dels arqueus i dels bacteris podrien formar organismes pluricel·lulars?
    -Una errada genètica en l’ADN de LUCA podria haver fet que la vida mai existís?

  15. – De què estan formats els gens?
    – Com és possible, com pot explicar, l’existència dels bessons idèntics?
    – Per què existeix el sexe? Hi hauria vida sense sexe?
    – Com es va descobrir l’ADN?

  16. Pregunta 1: Els gàmetes sexuals contenen ADN o ARN?
    Pregunta 2: Per qué va surgir la reproducció sexual si clarament la asexual a simple vista és millor?
    Pregunta 3: Què és el que fa que un Organisme s’adapti?

  17. Anar llegint aquests capítols del llibre, el que m’ha sorprès és que el primer ésser viu que es va formar per la fusió de diverses protocèl·lules, i que abans de que hi hagués vida ja hi va haver sexe. També m’ha cridat l’atenció que la biòloga Lynn Margulis a l’any 1966, proposés que els mitocondris i els cloroplasts havien estat organismes de tipus bacterià i de vida lliure i que al ser ingerits per una cèl·lula procariota i s’hi van adherir com a simbions intracel·lulars i s’hi van quedar a viure. En aquest mateix capítol, també m’ha desconcertat la forma de originació del nucli. A partir de una mescla de gens dels bacteris i dels arqueus.

    Judit Vila

  18. preguntes sobre el llibre de biologia:

    1- SI LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL ÉS TAN SENZILLA I SIMPLE, PERQUÈ NO HO FEM TOTS ELS ÉSSERS VIUS?

    2- COM ES PRODUEIX LA REACCIÓ ESPONTÀNIA PER QUÈ S’INICIÍ LA VIDA AL PLANETA?

    3- COM ES FORMEN LES MUTACIONS GENÈTIQUES?

  19. Què és la selacció natural?
    Com es va originar el LUCA?

  20. 1.Si les radiacions ultraviolades del sol provoquen mutacions a l’ADN, si anem contaminant el planeta i desapareix la capa d’ozó, un dels gran problemes que podrem presentar els éssers vius és que se’ns produirà mutacions en el nostre propi ADN?

    2.La transducció consisteix en l’intercanvi genètic entre bacteris a través d’un virus transportador, que les ha infectat consecutivament. Per tant, no tots els virus són dolents, es podrien utilitzar virus per reparar errors en l’ADN?

    3.Si l’ARN dels virus acaba formant part del nostre ADN i després acaba heretant-se genèticament durant molts anys, es pot trobar el cas d’una persona que neixi amb un ADN ple de diferents ADN de diversos virus que han infectat els avantpassats?

  21. Ma semblat molt interessant i correcta la definició que li han donat a ‘sexe’ desde el punt de vista biològic que és la barreja de gens que provenen de dues fotns diferents, això explica molt bé com es van poder originar cèl·lules eucariotes i éssers molt diferents a partir d’en LUCA.
    La pregunta que tinc és :
    Si tinguessim un medi que no cambies que fos sempre igual, acabriem tenint dos éssers genèticament iguals?

  22. dels capítols 4-6 trobu increíble com una petita mutació a l’adn pot crear tants cambis en els futurs individus d’una espècie tant en els bacteris , com en els animals i les plantes.
    La pregunta que hem faig és de que els serveix als virus reproduir-se per mantenir la espècia si tampoc fan res i o estan considerats éssers vius?
    I una altra pregunta semblant a l’anterior de que els serveix a determinats bacteris reproduir-se i evolucinar si només viuen uns quants segons?

  23. capítol 4-6:
    1-conseqüències que comporta una mala reparació de la molècula d’ADN?

    2-Què passaria si una persona tingués menys cromosomes del norma?

    3- Per què els animals no tenen cèl·lules diploides?

  24. Al capítol quatre, parla d’un mètode, basat en el sexe, mitjançant el qual els bacteris corregeixen els errors genètics en cas que es produeixin. M’agradaria saber, com és que tot i aquest mètode (conjugació) hi ha errors genètics? I en quins casos es poden donar els errors? en quines condicions no serveix el mètode de correcció?
    Al sisè capítol explica que els humans tenim restes de ADN de procedència vírica i en alguns casos procedent de virus que afectaven a primats fa milions d’anys. Aquestes restes víriques fan el cicle lisogènic. En algun moment, les cèl·lules, podrien començar a fer còpies víriques i continuar amb les següents etapes de la replicació vírica i per tan crear-nos una malaltia nova o que ja havia estat eradicada?

  25. -Per què hi ha tres tipus de sexualitat bacteriana?
    -Què és una entitat biològica?
    -Per què utilitzen l’ARN per funcions diferents?

  26. Si els virus no són essers vius com poden tenir sexe?
    Com saben els cromosomes de cada espècie?
    Els cromosomes es poden afegir o treure?

  27. Per què els éssers més complexes hem desenvolupat maneres complicades de procrear, quan podríem haver mantingut el procés que fan alguns éssers haploides?

    Els bacteris poden ser, cada nova generació, una mica diferents a causa de les mutacions en seu el genoma. Podríem pensar, doncs, que tots els bacteris provenen d’una mateixa espècie de bacteri i que a causa d’aquestes mutacions existeixen els diferents tipus de bactèries?

  28. Durant molts anys moltes espècies han evolucionat, en aquests capítols parlen de l’evolució de cèl·lules de haploides a diploides, les cèl·lules diploides tenen dos jocs de cromosomes. aquestes cèl·lules tenen els mateixos gens, però a vegades presenten variants genètiques.
    I perquè cèl·lules diploides i no haploides que són més fàcils de mentenir?
    Doncs perquè malgrat que els dos jocs de cromosomes tinguin els mateixos gens no tots porten la mateixa informació això fa que tinguin més possibilitats de sobreviure.

  29. capitol 4,5,6

    1-Hi ha més organismes a part dels bacteris que es reprodueixin per bipartició?

    2-Els virus són indispensables per a la vida?

    3-Hi hauria algun mecanisme per aturar la reproducció dels virus?

  30. Perquè hi han tants tipus de reproducció?

    Com és que, si la vida va sorgir d’un ésser tan senzill s`ha arribat a cerar organismes tan complexos com els humans mateix?

    Si la reproducció sexual te més beneficis que la asexual per la evolució i la conservació de la especia, perquè encara es du a terme per alguns organismes?

  31. Què és la parasexualitat?
    Per què els éssers vius no podem tenir cromosomes haploides, ja que són més econòmiques per a l’organisme?
    Podria arribar algun dia que hi haguessin éssers triploides gracies a les fecundacions artificials?

  32. En el capítol 4 et comenta que un excés de mutacions en el gen acostuma a tenir conseqüències. M’agradaria saber quines poden ser?
    També comenta que quan hi ha un deteriorament en les dues cadenes de nucleòtids, és necessària un plantilla externa. A què es refereix amb una “plantilla externa”?
    El que m’ha sorprès és que el sexe a vegades a n’els bacteris, en les plantes i en els animals sigui reparadora del missatge genètic a causa de que és digerit i eliminat.

    Judit Vila

  33. Del capítol 4 no he acabat d’entendre què és la conjugació. És un procés de sexualitat dels bacteris, però no he entès com es combinen, és a dir, quan un bacteri dóna a un altre bacteri part del seu ADN.

    El càncer de cèrvix és provocat pel virus de la papil·loma, però on afecta?

    Quan es fa l’anàlisi de sang, com se sap de quin grup sanguini ets?

  34. Capítols 4,5 i 6

    Del capítol quatre no he entès:

    -Què són els motlles externs?
    -Quina diferència hi ha entre el procés de conjugació i de transformació dels bacteris?

  35. De què esta format un genoma?
    Per què alguns organisme tenen tan sols un joc de cromosomes i altres en tenen dos?
    Què és una mutació genètica?
    Què són els al·lels?
    Per què ens situacions d’estrès ambiental, una variant gènica pot ser més efectiva que l’altra?

  36. – Què passaria si tinguèssim dos cromosomes i els dos siguessin o de la mare o del pare?
    – Com es transmeten els virus del papiloma, hepatitis B…?
    – Quants anys pot viure un viru?
    – Què és el càncer de cèrvix?

  37. Si la maquinària molecular que còpia la informació genètica d’un bacteri comet algun error i el bacteri té mutacions, aquestes motacions poden ser reperades per proteïnes.
    Com és possible que una proteïna pugui reparar l’ADN si l’ADN és qui té la informació per crear proteïnes? D’on han sortit aquestes proteïnes?

    Si tots nosaltres conservem de manera silenciosa restes de virus de fa milions d’anys. Perquè a vegades es manifesta i a vegades no? Què o determina?

    Perquè hi continuen havent malformacions de l’ADN tot i que les cèl·lules tenen dos jocs de cromosomes? Com és possible que hi hagi dues cadenes de nuclètids defectuoses? Seria possible que hi haguessin tres jocs de cromosomes per evitar cadenes defectuoses?

  38. En el capítol 4, es parla de quins tipus de mecanismes pels quals els bacteris es poden reproduir, i on també es parla de les mutacions que es fan a partir d’un error en un dels cromosomes de l’individu.
    Els bacteris fan tres funcions de reproducció, la primera, la Conjugació que es tracta de que el bacteri passa part del seu genoma a un bacteri receptor mitjançant el pili de conjugació, i amb això, l’ADN es recombina i pot reparar les imperfeccions.
    L’altre mecanisme que fan servir s’anomena Transformació, que tracta de l’incorporació directa de l’ADN on es utilitzat per reparar gens o crear-ne de nous.
    l’últim mecanisme és la Transuducció, que és l’intercanvi de material genètic entre bacteris a través d’un virus.

    En el cinquè capítol tracta de que els virus són entitats biològiques creades per una molècula de material genètic, no fan funcions vitals, per això diem que estan al límit de la vida i on per reproduir-se els i cal infectar una cèl•lula. El virus pot ser format per ADN o ARN, que aquest és una molècula capaç de transportar la informació genètica. L’ARN, es copia gràcies a que es dirigeix directament a una síntesis de proteïnes on aquestes, fabriquen un enzim que permet utilitzar la informació de l’ARN per fabricar ADN, i aquest ADN va infectant altres cèl•lules.

    En el sisè capítol parla sobre els cromosomes dels animals i les plantes, en tenim els cromosomes per parelles ( un del pare i un de la mare). Les cèl•lules de les persones tenen 46 cromosomes o per exemple els ximpanzés en tenen 48. Cada gen pot presentar diverses formes genètiques (al•lels). Les cèl•lules diploides com que són uns híbrids de les cèl•lules normals, són més resistents i productives que de les que provenen. També s’esmenta la cèl•lula de l’hemoglobina, que agafa l’oxigen que respirem i el transporta per la sang, i té dues variants genètiques, una que transporta l’oxigen amb molt poca eficiència, i l’altre que la compensa. En totes les plantes hi ha un cicle biològic on es van alternant les dues formes morfològiques de l’individu.

  39. Torbo realment interessant que el sexe pugui tenir una funcció reparadora de l’ADN de bacteris i cèl·lules. Això demostra que dins de una mateixa espècia sempre es busca la supervivencia i la normalització per aconseguir l’estabilitat. Reflexionant sobre aquest tema…
    …es podrien dissenyar tractaments i medicines que derivessin d’aquest procés natural?
    La regeneració està relacionada amb aquest fenomen?¿

  40. Pau Barnils
    -El LUCA com obtenia energia si només er ADN amb la fusió de protocel·lules?
    -Perquè el llimac marí ja no proporciona els seus propis cloroplasts i així al principi no li fa falte alimentar-se d’algues?
    -Perquè els éssers vius no seguien reproduin-se asexualment si ja podien evolucionar agafant organuls d’altres cel·lules?

  41. Capituls 1,2 i 3

    Com es va formar el LUCA, si abans d’ell no hi havia res amb vida?

    Si tots els éssers vius provenim de LUCA, i uns hem evolucionat més que altres, vol dir que els menys avançats des de sempre han set més estables, en el sentit que no s’han agut de adaptar a l’entorn, i els més evolucionats som els que més em agut de “treballar” per continuar l’especia?

  42. Al capítol 7 explica que el procés en que s’uneixen els dos gàmetes, la informació genètica i els gens, després ho continuen tenint però s’han bescanviat variants genètiques entre ells. Llavors diu que aquest procés és atzarós però, quan hi ha una fecundació artificial en la qual cosa pots decidir determinats gens del nou individu, com ho fan si en teoria això és a l’atzar?

    Hi ha una part del llibre que explica que en la fam irlandesa (1845 – 1849), les patates eren l’alimentació de la població i eren genèticament idèntiques , i que es va escampar un fong (míldiu) que afectava a les patateres, però per resoldre el problema van portar diferents patates per tenir una variabilitat genètica i algunes patates van resultar ser resistents a aquest fong. Per tant, entre les persones, segur que també n’hi ha que siguin resistents a alguna malaltia que , en canvi, pugui perjudicar greument a una altre.

    Un organisme li resultaria molt més avantatjós reproduir-se asexualment perquè hi esmerçaria molta menys energia, i a més, els seus descendents heretarien exactament els mateixos gens que ell, per la qual cosa es mantindrien també perfectament adaptats al medi, però si el medi canvia… Llavors sí que és avantatjós que hi hagi variabilitat genètica. Per tant, si a la Terra s’està produint un canvi climàtic, un canvi en el medi ambient, tots els nostres descendents ho podran suportar perquè tindran una variabilitat genètic que els hi permetrà, no?

  43. capítol 7,8,9

    1-Per què en la reproducció sexual l’ésser es pot adaptar en qualsevol entorn en canvi l’asexual no?

    2- Podria ser que la cèl·lula masculina ho pogués aportar tot en canvi la femenina tan sols aportés el nucli?

    3- Com es possible que un fong pugui tindre 28.000 sexes diferents?

  44. capítols 7,8 i 9

    M’agradaria saber si existeix alguna possibilitat en què dos organismes siguin iguals tot i tenir progenitors diferents.

    El llibre no ha donat exemples d’organismes que es reprodueixen per autofecundació. M’agradaria saber quins són aquests.

    Quin científic va descobrir el récord de sexes (28.000)? Quan de temps hi va dedicar?

  45. Capítols 7, 8 i 9:

    Que vol di haploides?

    i diploides?

    Perquè hi ha la necessitat d’haver-hi tants sexes si amb dos ja n’hi a prou?

    Com distingeixen els científics els 28.000 sexes diferents?

  46. -Quan parla d’un òvul haploide, a què es refereix?
    -Què és la partenogènesi?
    -Per què depèn del medi quina reproducció té més avantatges?

  47. -Seriem capassos amb la tecnologia de reproduir-nos asexualment?
    -Què és el vígor hibrid?
    -Què vol dir facultivament sexuals?
    -Com van descobrir els 28000 tipus de sexe? Qui ho va fer? Va tardar tota la seva vida?

  48. capitols 7, 8 i 9:

    perquè no tots els organismes es reprodueixen de manera sexual si l’ambient varia?

    com pot passar un òvul de haploide a diploide en la partegènesi?

    perquè alguns organismes tenen 28000 tipus de sexe i d’altres per exemple 13?

  49. -Què es un joc de cromosomes <>?
    _perquè hi ha anta diferència de nombre de tipus de sexe entre els éssers vius?

  50. Capítols 7, 8 i 9:

    – Què vol dir que la cèl·lula gegant es menja a altres cèl·lules? Com ho fa?
    – Com es pot saber que alguns organismes poden arribar a tenir 28000 tipus de sexe?

  51. Preguntes dels capítols 7-9:
    – Com s’adapten al medi als organismes amb reproducció asexual si no hi ha variabilitat genètica?

    – Si els organismes en reproducció sexual s’adapten millor que els organismes amb reproducció asexual, això significa
    que els organismes amb reproducció sexual s’han estès més per tot el món, en medis diferents?

    – De què serveix que hi hagi espècies amb més de dos sexes diferents? Permet que s’adaptin millor o pitjor?

  52. Capítols 7-9:
    El que m’ha sorprès més és que durant la meiosi, els cromosomes homòlegs es puguin bescanviar segments d’ADN i al final d’aquest procés, cada gàmeta acabi tenint una variabilitat gènica pròpia,exclusiva i irrepretible.
    Pèrò el que no he acabat d’entendre és el perquè les floridures tenen la necessitat de pressentar 13 tipus de sexe diferents o com el del fong Schizophyllum commune que en presenti 28.000 sexes.
    A què es refereix quan anomena “insectes socials”?

    Judit Vila

  53. Cap. 7,8 i 9

    -Com es redueix a la meitat el nombre de cromosomes quan es formen les cèl·lules sexuals?

    -Com pot ser que un fong tingui 28.000 sexes?

  54. Capítols 7,8,9:

    – Els cromosomes diploides i haploides els tenim en els dos sexes (femení i masculí)?

    – En les clonacions, tots els gens són iguals?

    – En quines espècies es dóna a terme l’autofecundació?

    – Per què hi ha espècies amb dos o més sexes diferents?

  55. Capitols 7,8,9
    Què és Margulis?
    Com s’autofecunden les espècies que ho fan?
    SI hi ha més de dos sexes en algunes espècies, perquè només un sexe pot fecundar a sol un altre?

  56. Capítol 7,8 i 9:
    – Com pot ser que les variants gèniques poguessin protegir a la població europea del segle XIV davant la pesta negra?
    – Quins organismes es reprodueixen mitjançant l’autofecundació?
    – Quines varietats gèniques pot presentar un gen?
    – Com es pot menjar una cèl·lula gegant a les amebes del voltant? Per què ho fa?
    – Per què en diferents espècies d’éssers vius la morfologia dels sexes és tan diferent?

    Iris Carretero

  57. Capítols 7, 8 i 9.

    Al part més important d’aquests tres capítol és la descendència i les maneres de originar-la. Els organismes que tenen una fase diploide, tenen l’avantage que la seva descendència no és mai igual i que, per tant, es podrà adaptar de millor manera al medi on es trobi, si aquest canvia. és molt important també, l’avantatge que és tenir gens de dues fonts diferents, d’aquesta manera, poden tenir una funció reparadora en cas d’una anomalia genètica. és evidentl, que la varietat genètica crea individus més forts. En qualsevol cas, si visquéssim en un medi constant i sempre igual, tenir reproduccií assexual seria la tria més lògica: no és necessari trobar un altre individu per reproduir-se i amés els descendents, com que serien iguals, estarien perfectament adaptats a aquest medi.

  58. ara espero que t’arribin Manel:
    4,5,6

    1- com es reconstrueixen noves parts de l’ADN, mitjançant el sexe dels bacteris.

    2- de quina manera pot afectar una mutació a un humà com nosaltres?

    3- com és que portem un virus a dins que abans afectava als nostres avantpassats i ara no?

    4- com es poden unir 2 éssers formant un diploide?

  59. capítols 7, 8 i 9

    – com és que si hi ha un atzar que determina com seran els nostres gens, hi han errors?

    – com es descobreixen 2800 tipus de sexe?

    – Com pot absorbir una cèl·lula gegant altres cèl·lules i com se li acudeix fer-ho?

  60. Capitols 7,8 i 9

    -Què vol dir mantenir un joc de cromosomes super flus?

    -Com es que u fong pot tenir 28 mil sexes?

  61. Per què és més car fabricar òvuls i no espermatozoides?

    Si existeixen tants tipus de reproducció sexual, perquè han d’existir paràsits que necessiten parasitar una cèl·lula hoste per multiplicar-se, ja que no tenen per reproduir-se sexualment? Què podria passar si no existissin paràsits?

    Si el nostre cicle biològic és de 20 anys, que passaria si aconseguíssim que fos més llarg, tindríem moltes més variabilitat genètiques?

  62. Capítols 7,8,9

    -Com és que els fongs poden arribar a tenir 28.000 sexes? Qui ho va descobrir?

    – Com és que hi han cèl·lules gegants que absorbeixen a les altres?

    – Què són els cromosomes diploides?

  63. Capítols 10, 11 i 12:

    – Com és que costa produir més òvuls que espermatoziodes?

    – Per què el cucs nematodes tenen organismes hermafrodites i d’altres només mascles?

    -Què són les variants gèniques?

  64. Per què hi ha aquesta diferencia econòmica per la producció d’òvuls i d’espermatozoides?
    Què són els organismes sèssils?
    Què fa que hi hagi animals que no pressentin aquestes diferències cromosòmiques?
    Per què passa que alguns organismes puguin canviar de sexe en el decurs de la vida, segons els convingui?
    Quina és la causant de que algunes espècies tinguin el cicle biològic més curt envers a altres?

    Judit Vila

  65. Capítols 10, 11, 12

    He entès molt bé la definició d’hermafrodita i també perquè només es troba en una minoria de les espècies. Però en quines espècies es troba aquest fenomen? El llibre no en cita cap exemple.

    El llibre només cita coses negatives sobre els paràsits. Si tan mal fan, els podríem eliminar?

    Quin és l’ésser viu que es reprodueix sexualment més ràpid?

  66. Preguntes dels capítols 10-13:
    – Perquè existeixen organismes hermafrodites si en el medi on viuen seria més eficient la reproducció asexual?
    – Com ho fan per evolucionar tant ràpidament paràsits com el virus de la sida si no es reprodueixen sexualment?
    – Un organism amb reproducció sexual, durant la seva vida, sempre tendeix a adaptar-se? Està més adaptat al medi al principi de la seva vida o al final?
    – L’objectiu final del sexe és la supervivència de l’organisme o de l’espècie?

  67. Capítols 10, 11 i 12:

    – Perquè produir òvuls resulta molt més car que produir espermatozoides?

    – Perquè hi ha animals que presenten diferències cromosòmiques i d’altres no?

    – Perquè els paràsits no aporten cap benefici a l’altre organisme?

  68. Si considerem que l’home viu en societat i en ambients poc canviants (tenim una casa amb calefacció, roba, podem utilitzar mitjans de transport, etc) no seria de vegades avantatjós per nosaltres la reproducció asexuals? Viure en civilització podria afavorir l’asexualitat? El gen matting type d’alguns llevats vindria a ser com el gen x i y en humans?
    Com es masculinitza un hermafrodita i com pot assegurar que aquest gen que l’ha masculinitzat passi als seus descendents? Hi ha alguna diferència evident entre que els organismes femenins siguin els que tenen dos cromosomes iguals o siguin els masculins? O sigui hi ha cap diferència evident entre una espècie en que els nous organismes son femenins i després es masculinitzen (xx femení xy masculí) i una espècie en la qual són mascles que es feminitzen (zz mascle zw femella)? És evident que poder triar quins gens hereten els nostres descendents portaria més avantatges que no pas que aquesta selecció sigui aleatòria. Està demostrat que és totalment atzarosa? Seria possible una espècie que decideix quins gens transmetre?

    Albert Rodas

  69. Preguntes 7,8,9

    Que és la facultativa sexual?

    Quines són les cèl·lules sexuals haploides?

    Com és que es produeix una divisió de cromosomes?

  70. Capítols 10, 11, 12

    Per què s’han reduït les gàmetes masculines?

    Per què han augmentat les gàmetes femenines?

    Què és la asimetria morfològica?

  71. Capítols 10,11 i 12:

    – Quines espècies d’éssers vius són hermafrodites?

    – Per quin motiu produir òvuls resulta bastant més car que produir espermatozoides?

    – Per què alguns organismes poden canviar de sexe durant la vida, segons els convingui?

  72. Capítols 10, 11 i 12:

    Que vol dir “asimetria morfològica”?

    Perquè els òvuls són més costosos de produir que els espermatozoides?

    Perquè els espermatozoides es van creant durant tota la vida i els òvuls només fina que naixem?

    Perquè, en algunes espècies, hi han individus hermafrodites i masculins, i femenins no?

    Com ho fan, algunes espècies, per canviar de sexe?

  73. capitol 10, 11 ,12

    Com és que hi ha especies que cambien de sexe segon convingui , com ho fan i com ho saben?

    Si una espècie no fes sexe i no canvies i els seus paràsits els parasitesin a tots quan es morisin tots els hostes llavors els paràstis no podrien parasitar ningu i moririen no?

  74. Capítols 10, 11 i 12:

    Per què hi ha un nombre més elevat d’espermatozoides que d’òvuls?
    Com canvien de sexe algunes espècies?
    Quins són els organismes hermafrodites?

  75. 10,11 i 12
    -Perquè existeixen organismes hermafrodites
    -Perquè és més fàcil fer espermatozoides que òvuls?
    -Com canvien de sexe?

  76. capítol 10-12

    1- Per què les aus presenten dos cromosomes igual masculins(ZZ) en canvi en els mamífers els presenten diferents(XY)?

    2-Gràcies a la reproducció sexual hi ha animals que poden disminuir l’activitat paràsital?

    3- Hi ha alguna possibilitat remota que alguna espècie de reproducció sexual també fós immortal?

    capítol 13-16

    1- Què és millor tindre una reproducció asexual o sexual?

    2-Com es possible que en un cert tipus d’animals puguin canviar el color segons l’ambient que hi hagi?

    3- Per què el peix falcó pot canviar al sexe de femení a masculí i després poder tornar-ho a canviar?

  77. Capítols 1-4 segona part
    Quina combinació de cromosomes sexuals tenen els organismes hermafrodites? Quina diferència hi ha entre un organisme hermafrodita no simultani i una amb canvi de sexe. Els organismes amb canvi de sexe fan servir hormones per canviar el seu aparell reproductor, però els seu ADN, els seus cromosomes sexuals continuen sent de mascle o femella o canvien? Una espècie pot tenir organismes dioics i monoics?

    Albert Rodas

  78. Capitols: 13, 2ªpart (1,2,3)

    Si el gavià argental i el gavià fosc no es poden encreuar entre ells però si amb les altres formes de gavià adjacents, diu que per aparellaments successius pot acabar una mutació avantatjosa al genoma de l’altre espècies, per tant, no podria haver un moment en què un determinat gavià argental i un gavià fosc o viceversa, es puguèssin encreuar?

    Si les estrelles de mar poden reproduir-se asexualment i sexualment, per tant, vol dir que podem trobar estrelles de mar genèticament idèntiques i estrelles de mar amb variabilitat genètica diferent respecte els seus progenitors?

    Perquè els anèl·lids clitel·lats són hermafrodites si mai s’autofacunden?

  79. capitols 10-11-12

    perquè només arriben a madurar una minoria d’òvuls dels que produeix la dona?

    perquè existeixen organismes hermafrodites si hi ha més avantatges reproduint-se asexualment o de manera sexual?

    com ho fan per canviar de sexe algunes espècies segons convingui?

  80. capítols 10, 11 i 12
    -Com pot ser que existeixin éssers hermafrodites?
    -Per què no maduren tots el òvuls de les noies?

  81. Cap. 10,11 i 12

    -Per què els òvols costen més de produir que els espermatozoides?

    -Com és que hi ha animals que tenen cromosomes feminitzadors o masculinitzadors i hi ha animals que no en tenen?

  82. 10/11/12/13

    1- com és que els éssers hermafrodites, si es reprodueixen entre ells no tenen greus aberracions?

    2- com és que els humans tardem segles a obtener una variablitat genética, i els bacteris només hores?

    3- si l’ADN de la nostra espècie no canviés pels paràsits, l’espècies s’hauria extingit?

    4- la variabilitat genèica de una espècie canvia molt segons la regió on viu?

  83. capítols 13, 1, 2, 3 segona part

    -Què i quins són els organismes coanoflagelats?

    -Com és que hi ha organismes que es poden reproduir asexualment i sexualment?

    -Com és que hi ha peixos hermafrodites si es poden reproduir d’una altra manera?

    -Com és que hi ha espècies que costa diferenciar el seu sexe?

  84. Preguntes dels capítols 1-4 (2a part):
    – De què els hi serveix a les estrelles de mar tenir reproducció sexual i reproducció asexual? No és una pèrdua d’energia innecesària?

    – En l’hermafroditisme, si un organisme té problemes per reproduir-se amb ell mateix ja no es reproduirà amb ningú. Això fa que hi hagi menys possibilitats d’èxit?

    – Si hi ha organismes que poden canviar de sexe durant la seva vida, hi ha organismes que puguin triar el sexe del seu fill?

    – Podríem dir que els animals que es mouen poc es reprodueixen asexualment i en el moment que un animal es mou més es reprodueix sexualment?

  85. 1-4 (2a part)
    -Si un hermafrodita pel motiu que sigui no es pot auto-reproduir com ho farà? Amb algú altre?
    -Què són els coanoflagelats?
    -Què determina que un organisme es reprodueixi sexualment o asexualment?
    -En alguna espècia es pot escollir el sexe que vols obtenir tu i els descendents d’aquest?

  86. Capítols de 1 al 4 de la segona part:

    – Què vol dir que un organisme és coanoflagelat?

    – Els organismes poden triar el seu sexe?

    – Les estrelles de mar són idèntiques, però en podem trobar de diferents genèticament?

  87. Capítols 13, 1,2 i 3 de la segona part:

    -Què és una variant gènica? És el mateix que variant genètica?

    -Què són les cèl·lules permàtiques?

    -Què són els organismes dioics?

  88. Capítols 1-4 segona part:

    – Com s’explica que l’esponja de mar es pugui reproduir sexualment? I com se sap si es femella o mascle?
    -Què i quins són els organismes coanoflagelats?
    – Per què, si els anèl·lids oligoquets són hermafrodites, busquen parella per fecundar-se?
    -en totes les espècies hi ha mascles i femelles?
    -És possible que hi hagi femelles que es reprodueixin sense necessitat de mascle tot i que la seva espècie en tingui?

    Iris Carretero

  89. 1-4 (2na part)

    Com es que les estrelles de mar tenen una reproduccio sexual i una asexual?
    Les especies que tenen les poden tenir les dues reproducions poden triar quina fer en cada cas?
    Com es possible que algunes espècies canviïn de sexe durant la seva vida?

  90. 10,11,12

    La part dels capítols que comentaré, és la part on s’explica perquè no som organismes hermafrodites. Els autors donen dues raons molt clares. La primera raó parla sobre la variabilitat genètica: diu que si els organismes fóssim hermafrodites i tinguéssim cèl•lules sexuals tan masculines com femenines i ens poguéssim autofecundar, els nostres gens serien iguals i per tant els nostres descendents serien iguals a nosaltres (i això comporta totes les desavantatges que s’explica al capítol anterior) . La segona raó que donen és que la despesa energètica per fer cèl•lules sexuals diferents és molt gran, si un organisme hermafrodita tingués una anomalia o mutació genètica i nomes pogués fabricar un tipus de cèl•lula sexual, aquest individu tindria més possibilitats de tenir descendència perquè necessitaria menys energia per poder generar les cèl•lules sexuals.

    Més enllà del llibre i introduint la meva opinió, crec que encara que ser hermafrodita suposés més despesa energètica, si en comptes d’autofecundar-nos féssim relació sexual, tindríem un índex molt més gran d’ èxit en reproducció i persistència de la descendència i més variabilitat de gens. M’explico: actualment, com que només tenim un sexe, ens podem aparellar amb l’altre meitat de la població. Si fóssim hermafrodites, podríem aparellar-nos amb el 100% de la població.

  91. Cap 10-11-12
    Que son els gens masculitzadors i feminitzadors?
    Com és que produim tants espermatozoides encara que siguin tant “economics”?
    Perquè existeixen els essers hermafrodites si tenen moltes més ventatges reproduirse d’una altre manera?

  92. capítols 4-7 segona part

    -Què és el nematocist?

    -Com és que la fecundació interna ha tingut més èxit en el medi terrestre?

    -Hi ha més espècies que es reprodueixen com el tritó?

    -Perquè el pop no es reprodueix per fecundació externa?

  93. Capítols 4-7, segona part.

    -Què significa que un animal presenta polimorfisme?

    -Què són els anurs?

    -Hi ha altres sistemes tant curiosos com el de l’aparellament del tritó?

  94. Capítols: 13, 2ªpart (1,2,3)

    – Quins organismes formen part dels coanoflagel·lats?

    – Perquè hi ha organismes que es poden reproduir sexualment i asexualment?

    – Perquè hi ha espècies que és difícil diferenciar si és mascle o femella, i en altres espècies és evident?

  95. Capítols: 2ªpart(4,5,6 i 7)

    Les granotes tenen uns cants que els hi permet aparellar-se amb un altre de la seva espècie, com també altres exemple al llibre però… Totes les espècies tenen mètodes per aparellar-se amb algú de la seva espècie?

    El mosquit Aedes aegypti, les femelles perden interès pels mascles estèrils, i el que volen fer per controlar la població és que el domini de la música dels mosquits estèrils, sigui més atractiu, però no es podria fer més, més aviat, concentrar en un determinat lloc, els mosquits estèrils i els no estèrils en un altre lloc determinat, per tal de controlar la població d’aquesta espècie?

    Hi ha molts tipus de fecundació, cada espècie té el seu mètode, però tots els éssers vius quan neixen ja tenen els coneixements de com es produeix la fecundació en la seva espècie? Perquè, per exemple, les persones sabem com ens fecundem perquè la societat ens ho explica o ens ho ensenya, per dir-ho d’alguna manera, o nosaltres també naixem sabent com ens fecundem?

  96. Capítols: 2a part 6,7,8,9
    El braç hectocòtil dels pops està diferenciat o pot ser qualsevol dels 8?
    Quins avantatges té la presència d’un sol penis? Quins avantatges comporta tenir dues vagines pels cangurs?
    Els ornitorincs tenen els testicles dins el seu cos. Als seus gàmetes no els afecten les temperatures o tenen algun altre sistema per a mantenir el fred o la calor?
    Albert Rodas Barceló

  97. Preguntes dels capítols 5-8 (2a part):
    – Quins comportaments específics previs a l’aparellament fem servir els humans?
    – La reproducció sexual amb fecundació interna mitjançant espermatòfors és eficaç o és probable que no es produeixi perquè l’espermatòfor es malmet? Està destinada a desaparèixer?
    – En la reproducció dels argonautes, amb hectocòtils, és possible que la femella sigui fecundada sense voler-ho? Pot denegar a l’hectocòtil?
    – Si hi ha espècies amb l’aparell reproductor duplicat això significa que es fecundaran dos zigots durant la reproducció?

  98. Capítols 13,1,2,3,4(segona part)

    -Per què la selecció natural no afavoreix cada variant gènica concreta, sinó tot el conjunt de variants gèniques de l’individu, com un paquet?
    – Per què hi ha organismes (com les estrelles de mar) que presenten totes dues reproduccions, sexual i asexual?
    – Quin és el motiu pel qual les esponges es poden reproduir sexualment i asexualment, alhora, simultàniament?
    – Quins organismes formen part del grup dels cordats sèssils?

  99. Capítols 5,6,7,8 (segona part)

    -Què són els oviposidors?
    -Quantes espècies, actualment, presenten l’ús d’espermatòfors?

    – M’ha sorprès molt l’estratègia que utilitzen els argonautes mascles. De que un dels braços apart de que l’utilitzi per fer l’amputació voluntària, també pugui actuar com a una mena de penis-fletxa.

  100. 1 part 13
    2 part 1,2,3,4
    Perquè es poden reproduir el cavall i la somera si son d’espècies diferents, i perquè les mules no es poden reproduir?
    Perquè hi ha espècies que no es distingeix entre els dos sexes?

  101. cap. 5,6,7,8 (2a part)

    -Com es poden reproduir dues espècies diferents?
    Què són ovoposidors?
    Què és el nematocist?

  102. Capítols: (5-8) 2a Part

    – Què significa que els cefalòpodes són dioics?
    – Per què algunes espècies d’animals tenen més d’un òrgan reproductor?
    – Per què algunes espècies tenen els testicles a l’interior del cos dels animals i d’altres a fora?
    – Per què molts animals llargaruts, com la serp, quan es reprodueixen esdevenen més vulnerables que en qualsevol altre moment de la seva existència adulta?
    – Els cavallets de mar són l’únic cas en el que el mascle fecunda els ous?

    Iris Carretero

  103. 1ª part capítol 13 i 2ª part capítols 1, 2, 3, i 4:

    #Si ser hermafrodita és tan beneficiós, perquè no tots els animals ho som?
    #Com pot ser que que un animal pugi decidir ser mascle o femella?
    #Com ho fan alguns organismes per canviar de sexe ja en l’edat adulta?
    #Perquè els cavalls i la somera es poden reproduir entre ells si són especies diferents?
    #I perquè les mules no es poden reproduir?
    #En les mules es pot distingir si es mascle o femella, o senzillament no és res?

    2ª part capítols 5, 6, 7, i 8:

    #Què vol dir “ovoposidors”? I “nematocist”?
    #Si hi han marsupials que tenen 2 penis i les femelles 2 vagines, en una copula es poden fecundar 2 zigots independents un de l’altre?
    #En aquest cas, les dues cries naixerien alhora? serien bessones?
    #EL cavallet de mar és la única espècie en que les cries madurin dins el cos masculí?

  104. Cap: 2ªpart (8,9,10 i 11)
    Les persones som la única espècie mamífera que pot donar a la vida un nombre petit d’individus o hi ha més espècies que també donen a la vida un nombre petit d’individus?

    Si la partenogènesi és dóna la reproducció d’un individu amb òvul sense fecundar, es a dir, que no es necessita el gàmetes masculí, la variabilitat genètica com es produeix? Tot i que diu que hi té lloc la meiosi però no hi intervenen gens de dos individus diferents.

    En el cas dels pregadéus (mantis religiosa) que en la fecundació decapiten el mascle… Explica que les femelles busquen mascles àgils i ràpids perquè neixin descendents amb les mateixes característiques, per tant, si al final la majoria de mascles que copulen amb la femella són àgils, no arribaria un punt en que tots els mascles són àgils i ràpids en aquesta espècie?

  105. Capítols 8, 9, 10, 11 segona part

    -Què és l’hectocòtil?

    -En la partenogènesi, si un òvul té n cromosomes, com aconsegueix el nou individu tenir 2n cromosomes?

    -És aleatori que l’òvul de l’abella sigui fecundat o no?

  106. Cap. 13 + cap. 1, 2, 3 i 4 segona part.

    -Com és que hi ha aimals que es poden reroduir tan sexualment com sexualment?

    -Com és quealguns peixos poden canviar de sexe?

  107. Cap. 13 + cap. 1, 2, 3 i 4 segona part.

    -Com és que hi ha animals que es poden reproduir tan sexualment com asexualment?
    -Com és que alguns peixos poden canviar de sexe?

    Segona part cap. 5, 6, 7 i 8

    – Perquè hi ha animals que es reprodueixen amb reproducció externa si això comporta molts més perills ?
    -Hi ha alguna altre animal, a part del cavallet de mar, que els embrions creixin en el cos del mascle?

    Segona part cap. 9, 10, 11 i 12

    -Què és la fecundació selctiva? Com es duu a terme?
    -Perquè les famelles d’algunes aranyes es mengen els mascles amb els quals s’aparellen?

  108. Capítols 4,5,6,7 (2ª part)

    – El tritó és l’única espècie que es reprodueix amb l’estratègia que explica el llibre?
    – Què són els ovipositors?

  109. Preguntes dels capítols 9-12 (2a part):
    – Pot provocar algun problema el fet de crear organismes haploides en la partenogènesi?
    – Si els mascles d’abella són haploides es podran combinar amb les femelles que siguin diploides o moriran?
    – Com passa amb les aranyes, l’evolució sempre afavoreix a les femelles perquè es mengin als mascles i sobrevisquin? No hi ha mascles que es mengin a famelles?
    – La neotènia és un tipus de reproducció sexual o asexual?

  110. 1-4 (2na Part)

    -Una espècie pot tenir organismes dioics i monoics?
    -Per què no tenim els humans, com els polls o alguns amfibis i rèptils, gens que ens ajudin a adaptar-nos al medi?
    -Quins factors al llarg dels anys, han fet que alguns organismes tinguin algunes acracterístiques com l’hermafrodinitat i alguns tinguin gens per canviar de color i en canvi altres organismes tinguin altres característiques totalment diferents? Ha estat la selecció natural? els canvis en el medi?

  111. Capítols 9, 10, 11, i 12. Albert Rodas.
    Un organisme en reproduir-se per partenogènesis obté descendents haploides? I aquests com ho fan per reproduir-se i formar novament individus diploides?
    Com afavoreix decapitar el mascle en la millora en la inseminació?
    Si un organisme que es reprodueix per neotènia no acaba la metamorfosis per algun motiu ambiental, es considera doncs que es reprodueix per paidogènesi?

  112. C.5-8

    Què són ovoposidors?

    Què és el nematocist?

    Com és que en algunes espècies la famella es menja al mascle, no es possible que el mascli es menji a la famella?Perque?

  113. Capítols 8,9,10,11 (2ª part)

    – Perquè hi ha espècies que tenen duplicats els aparells reproductors?
    – Perquè hi ha espècies que tenen els testicles a l’interior del cos?
    – Els cavallets de mar són l’única espècie que el mascle s’encarrega de fer créixer els ous fecundats dins del seu cos?

    No sabia que les abelles esdevenen obreres o reines en funció de l’alimentació, m’ha sorprès molt.

  114. Preguntes dels capítols 9-12 (2a part):

    -No entenc com es pot desenvolupar un embrió a partir d’un òvul sense fecundar, com és possible que això passi sense l ‘intervenció d’un gàmeta masculí?

    -Per què alguns animals que formen part d’un grup molt ben organitzat o grup social no es poden reproduir? Per què no es reprodueixen tots?

    -La neotènia és un tipus de reproducció sexual o asexual?

    – En quines espècies es troba la paidogènesi?

    Iris Carretero

  115. 1-4 segona part
    1- de quina forma l’estrella de mar pot regenerar el seu cos?
    2- quins avantatges té l’autofecundació per l’espècie?
    3- de què serveix el dimorfisme sexual?
    4- es pot canviar de sexe només secretant hormones diferents?

    5- 8 segona part

    1- tenim els humans el ritual més senzill d’aparellament?
    2- si l’espermatòcit és tan fràgil, com és que quan canvia de condicions al medi no moren els espermatozoides?
    3- es regenera l’aparell reproductor de l’espècie estranya de pops un cop utilitzat?
    4- de què serveix tenir l’òrgan reproductor duplicat o triplicat en alguns casos?

    9- 12 segona part
    1- quin tipus de reproducció és la neotènia?
    2- si la evolució de les aranyes afecta a les femelles, els mascles acabaran sense poder viure?
    3- hi ha més espècies a part del cavall de mar, que guardi els embrions dins seu?

  116. 2ª part capítols 9, 10, 11 i 12:

    Com pot ser que els mascles de la espècia de les abelles(2n) siguin haploides?

    Si un mascle mor quan copula i la femella sobreviu, vol di que han de néixer més mascles que femelles?

    Com et pots reproduir sexualment si no hi ha mascles?
    com es desenvolupa un embrió d’un sol òvul?

  117. capítols 2a part: 12, 13, 14 i 15

    •El fet de que hi hagi éssers vius que tardin més o menys anys en reproduir-se, afecta en el fet de què hi puguem trobar més nombre d’espècies o menys nombre d’espècies d’aquests éssers vius determinats?

    •Quan si les dues espècies d’elefants (l’elefant de sabana i l’elefant de bosc) s’aparellen i produeixen híbrids, val a dir que aquestes dues espècies, tenen un nombre de cromosomes diferents?

    •Sempre es parla de que les espècies, el seu objectiu és aconseguir molts descendents amb moltes variabilitats perquè s’adaptin a les noves condicions ambientals. Es a dir, gairebé tots els éssers vius tenen copulen amb més d’un ésser viu de la seva mateixa espècie per aconseguir més descendència però… Les persones som l’únic ésser viu que normalment només volem copular amb un sol ésser viu de la nostre espècie, tenint en compte que ens importa la relació sentimental? El que vull dir és que, no hi ha més éssers vius, a part de nosaltres, que s’aparellin amb un de la seva espècies per relacions sentimentals?

  118. Preguntes dels capítols 9, 10,11 i 12 (2a part):
    -Com pot aparèixer la reproducció sexual sense un gàmeta masculí?
    -Quina utilitat té tenir l’òrgan sexual duplicat?
    -Què és la neotènia?

  119. Capítols 4,5,6,7 i8 de la segona part:

    – Què és el nematocist?
    – Quins avantatges té que un cangur tingui dos vagines?
    – Qan una espècie té l’aparell reproductor duplicat, pot tenir dos zigots?
    – Quantes espècies podrien tenir espermatòfors?
    -Quants casos hi ha d’espècie que el mascle fecundi els ous?

  120. Capítols 13, 14, 15 i 16
    Presenta algun avantatge reproduir-se tan tard pels elefants?
    Podria tenir sentit generar més espermes encara que no hi hagués competència sinó només per a més variabilitat?
    Què resulta més avantatjós per a les espècies: perdre temps intentant assegurar transmetre els seus gens (com els insectes pal) o aprofitar aquest temps per intentar escampar-los amb altres femelles?

    Albert Rodas Barceló

  121. Capítols 9-12:

    Què és l’eugenèsia?
    Quin tipus de reproducció és la neotènia?
    M’ha semblat molt curiós el fet de que espècie de peixos P. formosa, siguin tots femelles i no hi hagi cap mascle.

  122. Capítols 13-16:

    Per què la majoria d’animals híbrids nascuts d’espècies diferents són estèrils?
    Per què el mascle de l’abella perd els genitals després de la copulació?
    Com és possible que a causa d’aquesta amputació encara hi surtin guanyant gràcies a la descendència que generen? No seria més lògic que hi perdessin, ja que quan han perdut els genitals, els mascles es moren?
    M’ha sorprès el fet que la temperatura d’incubació,en el qual es troba l’ou, pugui acabar de determinar si serà un mascle o una femella.

    Judit Vila

  123. Capítols 13, 14, 15, 16 segona part

    -Què és la longevitat dels catxalots?

    -Com és que un pop produeix molts més espermatozoides que un home?

    -Per què els genitals dels mascles de les abelles es queden enganxats al cos de la femella?

  124. 1-4 segona part
    Què vol dir ovoposidors?
    Quins són els avantatges i inconvenients de l’autofecundació?

  125. Capítols 12-16 (2ª part)

    Perquè els mascles de les abelles perden els genitals després de la còpula i aquests es queden enganxats al cos de la femella?

    M’ha sorprès que en algunes espècies la temperatura determini el sexe de la cria.

  126. Capítols 2ºpart: 16, 17, 18 i 19
    Entre persones existeix l’homosexualitat a causa de les hormones sexuals. Això només passa entre humans o també en altres espècies?

    Les papallones continuen tenint els mateixos records, la mateixa memòria després de cada fase o cicle de la seva vida o és com si tornessin a néixer, com si es reencarnessin en una altre cosa i perden la memòria?

    En el cas dels ratpenats, que les femelles mantenen el semen dins l’úter fins a la primavera quan comencen a ovular… Això vol dir que elles poden controlar quan ovular o la natura ja ha plantejat així la seva ovulació ?

  127. Segona part
    capítol 4-7

    1- Per què en els amfibis és difícil de reconèixer el tipus de fecundació?

    2- Com es possible que a partir dels braços dels pops facin la transferència d’esperma?

    3- Per què els tritons tenen tanta precisió alhora de la fecundació?

    capítol 8-11

    no entenc:
    1- Perquè el Dragó de Komodo es va reproduir en un habitat que no és el seu?

    2- Per què l’alimentació de la larva d’abella és tan important?

    3- Per què les femelles de pregadéu es mengen els mascles?

    capítol 12-15

    1- Com es possible que una espècie es pugui reproduir en estat larvari?

    2- Per què els espermatozoides de la balena blava són més petits que el de la musaranya etrusca?

    3- Les estratègies d’aparellament sempre funcionen?

    capítol 16-19

    1- Per què segons la temperatura en que es trobi l’ou naixerà mascle i femella?

    2- Es possible que la bellesa de les papallones sigui degut a la curta vida que tenen?

    3- Gràcies a les femelles de ratpenats que es guarden els espermatozoides, perquè neixin a l’estiu. Hi ha alguna probabilitat que un d’ells neixi a l’hivern?

  128. Capítols 17, 18, 19 i 20
    Quins avantatges comporta ser un animal homeoterm?
    Com mantenen el semen en bones condicions els ratpenats?
    De què serveix el greix que acumulen les foques per a la implantació? És per la temperatura de l’embrió?

    Albert Rodas Barceló

  129. Capítols 5,6,7,8.

    M’han encantat aquests capítols, m’han resolt alguns dubtes sobre l’aparellament en amfibis, rèptils,… M’han sorpres algunes coses, com, per exemple, que animals (com els anfivis o rèptils) tan primaris i portats per instint fagin rituals tan complexos per trobar parella. Quis factorsal llarg del temps han fet que en el caballet de mar, el mascle fagi la gestació, i en canvi en altres espècies passa al revés? Quins factors han provocat això?

  130. Capítols 9,10,11,12

    Impressionants. Com afavoreix decapitar el mascle en la millora en la inseminació, l’estimula?La neotènia és un tipus de reproducció sexual o asexual?Per queè nomñes es reprodueix la reina? Si la funció de la reprodicció sexual és la variabilitat genètica, no seria més efectiu que es reproduís tota la població d’aquests insectes? o potser destinen l’energia en altres activitats?

  131. Cap 5-6-7-8
    Si la fecundació interna és mes segura, perquè els anfibis encara fan la fecundació externa?
    Com es poden reproduir les especies si són larves?
    Per que en el cas dels caballets de mar són els mascles que tenen els ous?

  132. Preguntes dels capítols 13-16 (2a part):
    – Els organismes dihíbrids (que es produeix després de l’aparallament d’espècies diferents d’un metix animal) que són estèrils. Perquè ho són, perquè no hereten cromosomes sexuals, tenen sexe?
    – De què els hi serviex als ocells tenir els òvuls/ous d’una mida tan gran?
    – Quant temps pot passar, si una femella la fecunden dos cops, entre els dos aparallaments? Com és que hi ha femelles que encara estan receptives després de ja haver copulat?
    – En el cas dels cocodrils, en què segons la temperatura de l’úter determina si una espècie és mascle o femella, el cocodril pot controlar la temperatura per tenir un mascle o una femella segons li convingui o depèn de les condicions ambientals?

    Preguntes dels capítols 17-20 (2a part):
    – Hi ha molts animals, com les serps, que no poden diferenciar un mascle d’una femella visualment per culpa de les feromones?
    – Té algun altre sentit apart de l’atracció durant l’aparellament, la coloració especial de les papallones?
    – En l’ovulació diferida, durant el temps en què es guarden els espermatozòides, aquests no es poden malmetre? Com els mantenen?
    – Què passa amb les foques quan no poden aconseguir el mínim de grassa corporal per reproduir-se? Com ho fan en aquest cas, s’esperen més?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: