Enviat per: mmiguela | Setembre 3, 2015

La digestión es la cuestión

Giulia Enders

Aquest és el llibre que haureu de llegir els alumnes de 4t d’ESO de la matèria de Biologia i Geologia. Com cada any, l’activitat la completarem amb l’assistència a la conferència  que farà en Toni Gabaldón el  16/XII/2015  a la UVic. Crec que és un llibre explicat de forma molt amena i entenedora, que gaudireu d’ell i que de ben segur, hi haurà moltes qüestions que us cridaran l’atenció.

Sinopsi

Aquest llibre el signa la jove científica Giulia Enders, la conferència de la qual ” La digestió és la qüestió ” va ser un fenomen a YouTube. Les últimes investigacions científiques han demostrat que la cura de l’intestí és la clau per a la salut integral de les persones. Una explicació senzilla i entretinguda, molt agradable de llegir i comprensible per a tothom. L’intestí, el gran desconegut, l’ovella negra entre els òrgans, que potser fins ara ens semblava més aviat desagradable. Però aquesta imatge, estimat lector, està a punt de canviar. El sobrepès, les depressions i les al·lèrgies estan estretament relacionats amb una alteració de l’equilibri de la flora intestinal. O dit d’una altra manera: si volem sentir-nos bé en el nostre cos, viure més i ser més feliços, hem de cuidar el nostre intestí. Així ho suggereixen les investigacions més recents. En aquest llibre, la jove científica Giulia Enders explica de forma entretinguda com de meravellós i altament complex és l’intestí. És la clau del cos i l’ànima, i ens aporta una perspectiva totalment nova … des de la porta del darrere del nostre organisme.

Giulia Enders

Giulia Enders

L’autora Giulia Enders investiga per la seva tesi doctoral a l’Institut de Microbiologia i Higiene Hospitalària a Frankfurt. Té una doble beca de la Fundació Wilhelm-und-Else-Heraeus. El 2012, amb la seva conferència “La digestió és la qüestió” va guanyar el primer premi del Festival Science Slam a Friburg, Berlín i Karlsruhe, que es va convertir en un èxit a YouTube. Giulia Enders viu a cavall entre Mannheim i Frankfurt.

Toni Gabaldón és Dr. Biologia. Professor ICREA al centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Si tot llegint el llibre, voleu saber-ne més, podeu consultar la següent pàgina web.
Projecte Microbioma Bucal – Toni Gabaldón:  http://www.sacalalengua.org/sobre-el-proyecto/

 


Responses

  1. La digestión es la cuestión
    La primera part del llibre ha set interessant i he après coses que no sabia i que mai mi havia parat a pensar.
    No sabia que l’oli d’oliva era tant important i l’apartat que t’explica la posició en que has de seure correctament en wc m’ha resultat interessant
    Tampoc sabia com es produïen les al·lèrgies.
    L’intestí crec que es un òrgan que està infravalorat perquè es un òrgan que es molt important perquè és a l’intestí on s’absorbeixen els nutrients, on s’acaba de digerir el menjar i la seva mida de set metres fa que no tinguem que anar contínuament al lavabo.

  2. Què conté la saliva i quina és la seva funció amb els aliments?
    Per què serveix la llengua?
    Què vol dir

  3. Per què serveix la llengua?
    Què vol dir que l’intestí prim està totalment solt? Que no està enganxat per enlloc?
    Si les al·lèrgies es produeixen perquè no descomponem bé les proteïnes, com es pot tenir al·lèrgia a la pols o al pol·len, que no es mengen?

  4. Una de les coses que més m’ha sorprès ha sigut veure que depenent de la manera que seiem a l’inodor o si estem més o menys relaxats, fem millor la digestió, ja que jo creia que la digestió es feia d’igual manera estan relaxat o nerviós, o assentat de qualsevol manera.

  5. Per què ronquen els nostres intestins quan tenim gana?
    Per què vomitem quan ens trobem malament?
    Què li passa al nostre estómac quan vomitem?

  6. Esteve Ferrer: Tenia una idea de que la función del intestino es importante para encontrarme bien ya que he notado que los días que estoy fuera de viaje y mis horarios de comida canvian y también el tipo de comida, esto hace que no vaya al baño con la misma regularidad que cuando estoy en casa y me produce un cierto malestar. Por otro lado, el cagar de cuclillas, parece lógico que es lo más natural aunque no es la posición más cómoda. Es sorprendente que para hacer bien la digestión si el intestino delgado fuera completamente liso, necesitaríamos que tuviera 7 kms de longitud.

  7. Les preguntes que m’han vingut al cap després de llegir les 85 primeres pàgines d’aquest llibre han sigut:
    Es pot eliminar tota la femta del intestí?
    Quant es tarda de mitja en agafar l’energia dels aliments?
    Es millor tenir grasa o no?
    Es pot deixar de ser celíac?

  8. El que més m’ha sorprès del que he llegit, a sigut que la saliva actua com a un analgèsic, com la morfina però en menys dosis, També que la digestió depèn del nostre estat d’ànim.

  9. si la digestió és tan important per què no és un tema molt parlat?

    encara no entenc com pot estar enllaçat amb l’estat psicològic d’una persona.

    És molt curiós com les persones defequen millor o pitjor segons les postures que facin o tinguin de fer en aquell moment.

  10. En aquestes 85 pagines hi he trobat coses molt interessants, com per exemple he aprés les diferents parts per on es fa la digestió d’una manera més practica i senzilla. m’ha sobtat lo de a la hora de anar de ventre i posar-te un tamboret als peus s’anava molt més ràpid i es limitava l’excés de tenir varius i hemorroides. També una cosa que no sabia i que m’ha sobtat molt ha set que la saliva era sang filtrada.

  11. En aquest llibre es parla de d’intolerància i l’al·lèrgia. Si realment es pot curar la intolerància prenent una mica, i anar pujant la dosis, perquè no es pot curar igual la al·lèrgia si segons deia semblava la mateixa malaltia, amb molt poca diferència entra cada una.

  12. Capítol 1

    -No sabia que teníem dos esfínters, i que una de les finalitats que té la saliva és protegir-nos del dolor excessiu de la cavitat bucal.
    -No he acabat d’entendre la finalitat de l’esfínter interior.
    -He trobat interessant la part on t’explica lo de les postures a l’hora de fer les nostres necessitats, que la manera correcte per fer-les és flexionant les cames, perquè així l’intestí queda recta i és més fàcil de treure-les del nostre organisme.
    -M’ha sorprès la mida del nostre intestí prim: 7 metres de longitud!
    -L’apèndix té cap altre finalitat a part d’inflamar-se?

  13. Entre totes les coses que m’han sobtat llegint aquesta primera part del llibre m’han semblat molt interesants aquestes coses que comentaré ara :
    – Amb una mostra de saliva es pot detactar malalties que tingui aquella persona.
    – Tampoc sabia que hi havia el síndrome de Römheld que és que a l’estòmag si acomula tant aire que fa presió sobre el cor i els nervis de les víceres.
    – El sucre es la única substància que amb poc esforç el cos utilitza per fabricar grassa.
    – L’oli d’oliva pot protegir contra la asteriosclerosis, el estrés cel·lular, l’alzheimer i les malalties oculars y ajuda en la prevenció de diferents tipus de càncer.

  14. M’ha semblat molt interessant el que ha explicat sobre les al·lèrgies, perquè jo vaig anar al metge i em van dir que en tenia una per les reaccions, però no van saber de què era, i això no se com es que això passa. Això és perquè tinc al·lèrgia a res i a tot alhora?
    -Per què fan pudor els excrements?
    -Què és més bo per a la salut que pesin o que no pesin?

  15. Fins al moment, dels conceptes o funcions del nostre cos que es donen en el llibre de forma molt entenedora per a tothom. Sabia que de la nostra boca uns enzims produïen saliva, però no sabia que hi han quatre punts salivals: un a cada extrem de la boca i dos més a cada cantó del frenillo de la llengua. tampoc sabia que segons la posició en el váter, podies estar forçant o no l’intestí, tampoc sabia que la millor posició era a la gatzoneta, és a dir amb el tórax inclinat endevant i les cames alçades per un tamburet.

    Per últim m’ha agradatmolt llegir el próleg explica que el cerbell i l’estat anímic de la persona influeix molt en la salut de l’intestí, explica que la Guilia aprén a dominar la seva enfermetat.

  16. Trobo que el llibre està molt encertat quan diu que l’intestí és un dels òrgans que més infravalorem. Realment tothom sap que el cor és vital, igual que els pulmons, però no donem importància a aquest òrgan, l’intestí, quan realment segurament és igual d’important que la resta d’òrgans que coneixem com a vitals.
    Per altra banda tots creirm que el procés és molt senzill i, en canvi, tal i com molt bè s’explica al llibre és més complicat del que sembla. Tan sols cal dir que si estirem l’intestí prim fa 7 km de llarg per tenir una prova de la seva complexitat.

    També, és intetessant i fins i tot podríem dir divertit veure que preguntes que poques vegades ens feríem i que creiem que sabem la resposta perquè és ovbia i en veritat estem equivocats. Per exemple amb el tema de la posició que agafem quan excremantem: és millor ajupit o a la tassa del vàter, crec que tothom es pensa que sap la resposta, i segurament no estem encertats.
    Com a dubte principal del tros que hem llegit, no m’ha quedat del tot clara la digestió dels greixos. Per la resta trobo que està molt ben explicat i que utilitza un llenguatge força estàndard que més o menys pot entendre tothom.

  17. Vull destacar que m’ha sobtat molt que hi hagi 2 esfínters, i que el primer sigui subconscient i el segon conscient, es a dir, que si ha de deixar anar algun gas dons el primer esfínter enviarà una petita part al segon. Si permets que surti el gas dons el primer esfínter acabarà de enviar tot el gas.
    També he trobat molt curiós que l’intestí prim estigui connectat amb el cervell i trobo que és una àrea molt interessant.
    Una qüestió que no entenc però és la que diu que les al·lèrgies es donen per la digestió que es fa en el intestí prim.

  18. Una cosa que no sabia, era que si expulses els excrements amb un nivell més alt als peus, permet que tot surti millor, ja que res dificulta la expulsió com seria en el cas d’estar assentat normal, que l’intestí fa corba. També una cosa que no sabia, és la connecció de l’intestí i el cervell, i que pel dolent funcinament de l’intestí pots arribar a tenir moltes malalties, com l’hi va passar a l’autora.
    Però això de que la fase més important de la nostra digestió té lloc a l’intestí prim, no ho he entés del tot.

  19. Com pot ser que l’esfínter intern pugui controlar tant sobre l’aparell excretor fento de manera involuntaria?
    Què té a veure com ens assentem amb la nostre evacuació?
    Perquè l’esofag pot guardar el menjar durant un parell d’hores i despres l’elimina?

  20. El llibre m’ha sorprès molt ja que ens explica coses de la vida cuotidiana que no sabem i que són importants i que no te les imaginaries mai que fosin d’aquesta manera.
    Una de les coses que més m’ha sorprès és la pregunta que fa el principi de com anar al lavabo i que respon dient que és millor posar l’esquena recta que no curbada.
    Una de les coses que també m’ha sobtat ha estat l’informació de que tenim l’estomac a sota del pit esquerra.

  21. Aquest llibre, ja des de que es comença a llegir, es pot notar com s’expressa diferent a l’hora d’explicar processos o funcions, això és, perquè tota l’estona utilitza personificacions per referir-se a òrgans, apèndix,… la qual cosa fa, que puguis imaginar-te millor el que t’explica i sigui més fàcil d’entendre.
    Parla de molta varietat de contingut, però no explica detalladament, sinó sinó que fa un resum per a que sigui més fàcil d’entendre per el nostre nivell.

    Algunes preguntes que m’han semblat curioses i divertides han set:
    -Com podem convertir un bstec, una poma o unes patates en energia mentra que un cotxe només accepta un determinat tipus de combustible?
    – Perquè evacuar en postura de “cuclilles” està més mal vist que fer-ho assentat?

    Jana Ausió

  22. Com es deia el company de pis de l’autora?
    Com es manté tencat l’esfinter?
    Perquè s’absorbaix més ràpid un sopositori que una píldora?

  23. Aquest segon capítol m’ha semblat molt interessant perquè no havia pensat mai en totes les coses que poden passar dins del nostre cos i que no ens n’adonem, com passa amb la digestió, ja que només controlem la primera fase de mastegar i empassar.
    També m’ha sorprès que els ulls participin en la digestió, perquè és un òrgan que normalment no el relacionaríem amb la digestió. Amb el nas passa una mica el mateix, però hi ha una cosa que no entenc: com van a parar les partícules del menjar al nas?
    M’ha agradat la part on parla de vomitar. Explica les diferents raons per les quals es pot vomitar, i he entès perquè ens maregem quan anem amb cotxe. Tampoc sabia que hi havia animals que podien vomitar i d’altres que no.

  24. El que m’ha sobtat d’aquesta segona part del llibre és que tal i com diu l’autora, em pensava que els excrements estaven formats per tot allò que mengem. Però realment el que més abunda en els excrements, és l’aigua. També estan formats per bacteris, fibres vegetals no digeribles i la resta són barreges, que són substàncies de les quals el cos es vol alliberar.

  25. Trobo molt interessant la manera com explica tot el procés de la digestió, des del què podem comprovar fins al què ni ens n’adonem que passa. Tot i així tinc un dubte, la part en què parla dels ulls i el nas, realment es considera que forma part de la digestió, o era per presentar una mica el procés?

    Una dada que m’ha cridat molt l’atenció és que diu que la mandíbula pot arribar a fer 80 kg de pressió, trobo impressionant que una part tan petita pugui fer tanta pressió.

    Per altra banda quna explica el tros de la faringe parla d’un múscul constrictor, no he entès del tot quina és la seva funció.

    De la part que parla del vòmit: pot tenir conseqüències greus vomitar freqüentment? Si és així, entenc que aquestes conseqüències es poden considerar, també conseqüències de malalties com la bulímia, per exemple.

  26. Aquesta segona part del llibre també l’he trobat molt interessant, i rapida de llegir; m’ha sobtat que el color dels excrements era tant important, i la forma. També he trobat interessant una frase que està en l’apartat de l’intestí prim pàgina 107 i que és: “No gruñimos porque tengamos hambre, sino porqué solo hay tiempo para la limpieza entre digestión y digestión.” Jo sempre havía pensat que l’estomac ens roncava per que teníem gana o inclús estava buit. A l’apartat dels vòmits he trobat dues coses interessants que no sabia: la primera ha set que ens posàvem palids al vomitar perquè la sang es retirava cap a l’estomac. L’altre cosa que m’ha sobtat ha que set tot i tenir l’estomac buit, l’intestí prim pogués expulsar el menjar cap a l’estomac i llavors a la boca per finalment vomitar.

  27. D’aquesta segona part del llibre voldria destacar:
    • Quan parlem de digestió, casi tots pensem amb l’estómac però es l’intestí prim qui fa la verdadera digestió.
    • Ara he entès per què quan mengem cuinats de carn, tardem tant en fer la digestió, ja que la carn es pot estar 6 hores donant voltes al estómac.
    • No m’hagués pensat mai, que durant tot un dia, un adult s’empassa saliva entre sis centes i dues mil vegades!
    • El llibre diu que el vomitar és una obra mestre. Hi ha moltes coses que es posen en funcionament al mateix temps i totes connectades. El fet que hi hagin animals que puguin vomitar m’ha sorprès!

  28. El que més m’ha sorprès d’aquesta segona part ha set el moment en què explica com entre diferents persones hi ha tanta diferència de hores en la digestió. També m’ha sorprès quan explica que el colorant de la sang primer es converteix en verd i després en groc i com afecta això als nostres excrements.

  29. El que més m’ha sorprès el segon cop han set, a part del petit apartat sobre els excrements, ha set també el fet de que l’estomac “s’autoneteja” després de cinc hores d’haver fet la digestió. També com arriba i acaba sortint l’aliment ja que creia que no era tan complicat i un recorregut tant interessant, per així dir-ho.

  30. -Pot ser que la llengua ens digui si tenim alguna enfermetat o anomalia gàstrica ?
    – Per què quan t’operen hi ha gent que vomita l’anestèsia? Perquè és de color verd?
    -M’ha sorprès que una dent pugui aguantar una pressió de 80 kilograms, si és així, com és que les dents es podent trencar amb un petit cop?

  31. La part que més m’ha agradat en aquest apartat ha estat la breu consideració sobre les deposicions perquè és molt original el saber com son sanes i com no, i també quin es el color que haurien de tenir i la consistència. p85-p109

  32. En aquesta part s’ha parlat sobre el recorregut del menjar per el nostre cas i de les diferents parts. També s’ha parlat sobre el color optim de la femta i de la forma optima en la que es troba. També que la femta està formada 3/4 parts de aigua.

  33. aquesta segona part del llibre m’ha agradat perquè m’he n’he enterat de que el nostre aparell digestiu és molt espectacular, i l’he trobat molt interessant -que les dents poden arribar a exercir una pressió de 80kg.
    -que els aliments quan passen de l’esòfag a l’estòmac podrien avançar en contra de la gravetat.
    -Tampoc sabia les hores que passaven desde que ingereixes una aliment fins que l’extreus en forma de femta.

  34. En aquesta segona lectura, he pogut aprendre moltes “curiositats” per dir-ho d’alguna manera, i informació bàsica, ja qe aquest penso que era l’intenció de la lectura. Algunes coses de les que he llegit ja les sabia, però moltissimes m’han cridat l’atenció ja que mai me les havien dit ni hi havia somplement pensat, algunes d’aquestes coses són:
    -No tenia ni ideia del que ha explicat sobre els nervis olfactius, i encara menys que estaven recoberts per mocs per seguretat, ha set una mica desagradabla saber això.
    -També, sempre m’havia pensat que quan ens fa soroll l’estómac és perquè tenim gana, no pensava pas que fos perquè s’estava natejant.
    -Ma impactat quan ha dit que les musculatures de la boca són les més fortes del cos, ovbiament mai hi havia pensat i ni no m¡ho imaginava pas.
    -En serio? els rots són per els nervis?
    També m’ha agradat veure l’apartat de remeis per quan tens la sensació de vomitar ja que sóc una persona que al cotxe es mareja moltíssim. En sabia alguns dels remeis però quan he vist que un bon intents de fer que et passi el vòmit és simplement posar-te els dits al canell, m’ha sorprès molt.

  35. en els tercer apartat, al principi, m’he equivocat, en comptes de ma, volia dir m’ha.

  36. En aquest segon apartat l’he trobat molt interessant ja que no sabia la gran quantitat d’òrgans que participen en la transportació dels aliments, i m’ha sobtat que els ulls intervinguin en aquest procés.
    També m’ha agradat saber que la major part dels excrements són aigua, jo pensava que allà hi havia tot el menja que havíem ingerit en les últimes hores o dies.
    Tampoc sabia que els rots fossin cosa dels nervis, em pensava simplement que era cosa de menjar molt o haver menjat a gust.

  37. En el segon apartat de la digestíon és la cuestión, m’ha sorprés molt el fet de que només poguem controlar la part de mastegar i empassar i que hi han moltíssimes coses que fem inconcientment, però el que no he entes és per què els ulls i el nas tenen una funció en la digestó? El nas encara ho puc entendre per què pots olorar-ho però no la vista.

  38. FINS PÀG. 119
    -M’ha cridat molt l’atenció que la nostre sang, abans de ser vermella, és verda i desprès groga.
    -Quina és la causa de que la nostre orina sigui groga?
    -M’ha semblat interessant que depenent la quantitat de vegetals o fruita que mengem, la nostre femta té més o menys volum.
    -No sabia que el motiu del eructe eren els nervis.
    -M’ha sorprès que els intestins siguin òrgans llisos, ja que jo tinc una altre imatge d’ells.

  39. Fins la página 164
    M’ha semblat molt extrany que si escoltes música amb auriculars o t’estires de costat ajuda a algunes persones a no vomitar, perquè llavors què vol dir, que la gent que escolta més música vomita menys?.

    No m’imaginava que l’ancietat i la depressió fossin a causa dels intestins, el que jo m’imaginava era que et donava mal estar, però no sabia que arribava a un punt tan alt.

    I el que també m’ha semblat interessant llegir ha set l’ho de la regla dels tres dies, perquè si que és veritat que la gent es prenen molts laxants perquè es pensen que no els hi ha funcionat bé, i no sabia que era per aquesta causa.

  40. Una de les coses que m’ha sorprès en aquesta tercera part del llibre és que jo no s’havia que hi havia diferent maneres de reduir el vòmit, com per exemple mirar fixament un punt llunyà de l’horitzó, escoltar música… però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que toca-te el punt P6, redueixes el vòmit. Aquest punt es troba a dos o tres dits per sota del canell, tot i que encara no s’ha demostrat que funcioni.

  41. Aquesta tercera part que parla de la relació entre l’intestí i el sistema nerviós m’ha semblat molt interessant.
    Per exemple, que diu que la funció del cervell és el moviment. No m’ho havia plantejat mai així, però és veritat. Els éssers que es mouen, com els animals, tenen cervell, en canvi els arbres o plantes no tenen cervell perquè no s’han de moure.
    També explica que l’intestí influeix molt en tots els nostres sentiments i emocions. Per exemple, si estem nerviosos ens pot fer mal la panxa i podem arribar a vomitar. De vegades quan tenim gana també estem de mal humor. Això també tindria a veure amb l’intestí?
    Una altra cosa interessant és que quan anem de viatge ens costa més anar al lavabo, i explica que és perquè l’intestí està acostumat a una certa rutina, i que si ho canviem, no pot fer les seves funcions bé.

  42. Aquestes ultimes pàgines eren interessants però hi han agut parts que m’ha costat entendre.
    M’ha sorprès que hi hagin animals que no vomitin, jo pensava que tots ho podien fer.
    Tampoc sabia que l’intestí tenia tres parts i que quant anem de ventre en buidem només una, jo pensava que es buidava tot.

  43. El que més m’ha sorprès aquest cop, a part de com evitar el vòmit mitjançant varies coses com ara escoltar música o amb el P6, també el tema dels lexans, que de normal només un terç de l’intestí gruixut es buida i s’omple fins el pròxim dia, però amb els lexans l’intestí pot estar fins a tres dies buit.

  44. Aquesta part del llibre m’ha resultat molt interessant
    per exemple no savia que quan algu es pren un laxant es paralitza l’intesiti durant tres dies. També m’ha agradat molt la relació entre el cervell i l’intesti, jo no em pensava que thi haguès tanta relació. I m’han agradat molt els consells per no vomitar com el de fixar-se en un punt o el de esta tranquil perquè tenen força lògica.

  45. Aquesta part del llibre m’ha resultat molt interessant
    per exemple no savia que quan algu es pren un laxant es paralitza l’intesiti durant tres dies. També m’ha agradat molt la relació entre el cervell i l’intesti, jo no em pensava que hi haguès tanta relació. I m’han agradat molt els consells per no vomitar com el de fixar-se en un punt o el de esta tranquil perquè tenen força lògica.

  46. Aquesta part del llibre m’ha semblat bastant interessant. Sobretot els consells per com aturar els vòmits i com saber si es té estrenyiment o no i les tres formes de treure l’estrenyiment de forma simple.

  47. La part que més m’ha agradat ha set l’explicació sobre el cervell i l’intestí, en concret sobre l’ascidia i com es menja el cervell, que vol donar pas a que l’únic que li permet viure després és el cerbell

  48. El llibre em continua interessant i es poden posar a la pràctica alguns consells com per exemple quan parla de neutralitzar el mínim els atacs de vòmit ens dona unes recomanacions com:
    -Si vas en cotxe mirar un punt fix per no marejar-se.
    -Escoltar música amb auriculars.
    -Prendre gingebre.
    -Medicaments contra el vòmit.
    -Acupuntura. Punt ¡P6! o posar el dits dos o tres dits per sota per sota en canell.

  49. La part del llibre que més m’ha agradat ha set la part que explica que hi han varios tipos de laxants i el que més m’ha cridat l’atenció és la part que explica que el fet d’ingerir lubricants com la vaselina té un efecta laxant en el nostre organisme tot i que aquest relament no s’hauria de ingerir molt freqüentment ja que això no és una solució molt útil al cap dels anys, és molt més útil ingerir molt freqüentment quantitats importants de fibres alimentaries.

  50. La part que més m’ha agradat d’aquesta tercera part ha estat els consells que et dona per aturar el vòmit, com escoltar música o beure ginebra, i que a part de això no sabia que no tots els animals vomiten. També m’ha sobtat que l’intestí tingui tres parts, cosa que desconeixia totalment.

  51. FINS PÀG. 164
    -No tenia ni idea sobre el tema de que depèn el que vomitis, pots identificar de quina part prové l’aliment que estàs vomitant. Que l’intestí gros té 3 parts.
    -M’ha semblat molt interessant que hi ha persones que passant els dits per sobre el P6 o escoltant música se li treuen les ganes de vomitar
    -Quina és ben bé la funció del gingebre?

  52. Aquesta tercera part és la que he trobat més interessant de moment. M’ha impressionat molt la relació que poden arribar a tenir el cervell i l’intestí.

    Sobre el tema dels vòmits: el llibre explica que el fet de que ens marejem al cotxe és culpa d’una inqüerència entre els ulls i les orelles, de quina manera es pot relacionar això amb el fet de que la carretera sigui recta o amb revolts? (ho dic perquè sempre s’ha dit que si vas per carretera recta no et mareges).

    Sobre el tema de l’estrenyiment: no sabia que existissin tants tipus diferents de laxants, i menys que fossin “especialitzats” en diferents tipus d’estrenyiment.

    Crec que té tota la raó quan diu que els metges haurien d’explicar la regla dels tres dies, perquè és veritat que si algú amb problemes d’estrenyiment es pren un laxant i després del primer efecte, segueix sense defecar durant dos dies es preocuparà.

    Sobre l’últim punt, la relació entre el cerbell i l’intestí: trobo increïble que les emocions i estats d’ànim puguin estar tan relacionades amb l’intestí. Semblen dues coses ben diferents: el menjar i els problemes de digestió i les emocions i estats d’ànim; i en aquest llibre s’explica la relació que hi ha entre aquests dos òrgans d’una manera completament comprensible i convincent.

  53. El que m’ha sorprès més d’aquesta tercera part és el fet de que els vòmits puguin tenir tants origens diferents i que fins i tot podem arribar a vomitar per estrès.
    El que si que em costa d’entendre és la relació entre el cervell i l’intestí i com inconscientment el cervell ordena a l’intestí quan vomitar és una cosa tant desagradable per nosaltres.
    També m’ha sorprès la quantitat de laxants que hi ha i que tots estiguin especialitzats.
    Estic veritablement sorpresa de que el nostre intestí estigui tant relacionat amb tot el que ens passa.

  54. En aquesta lectura del llibre, el que més m’ha cridat l’atenció ha set l’apartat que parlava de la regla dels tres dies. Mai havia sapigut, que l’intestí gruixut només treu una part i que amb els laxans treu tot el que té i que per això es tarden uns dies a tornar a defecar. Jo seria com l’exemple que ha posat que em tornaria a prende un laxant durant akets tres dies i seria una cadena, però això em fa preguntar, perquè l’intestí gruixut, només buida l’ultima porció?
    També, m’ha sorprès quan ha parlat que el cerbell es dividia en àrees que contolavn el cervell, això ja ho sabia, el que no sabai, era que hi havien parts específiques per cada cosa, com es el cas de les passigolles als genitals, no pensava pas que pogués ser tan concret. Això també pot fer pensar: Perquè tot està dirtibuit en el cervell, com la por, la moral, la informació per parlar,…?
    També, voldiria dir, que m’ha sorprès descobrir que el nostre sistema digestiu està tan lligat amb tot els que ens passa i està tan ben coordinat, no m’ho imaginava pas.

  55. Fins la pàgina 202

    No m’imaginava que un gram d’excrements, pogués tenir més bactèries que persones en la terra, perquè llavors hi han molts bacteris, perquè en el món som uns 7000 milions de persones(dades del 2011)…Estem parlant de números molt grans… Fa por pensar que podem tenir tans bacteris al cos.

    I el que m’ha estranyat més es que el grup sanguini estigui determinat per els bacteris intestinals. He buscat informació externa per saber més dels grups sanguinis, quins poden donar sang i a qui, i he trobat això:
    TAULA: http://www.donarsangre.org/wp-content/uploads/tabla.jpg
    Grup A
    En aquest grup de sang, els glòbuls vermells tenen l’antigen A i en el seu plasma hi trobem l’anticòs Anti-B.
    Grup B
    Els seus glòbuls vermells tenen l’antigen B i el seu plasma els anticossos anti-A.
    Grup AB
    Els glòbuls vermells d’aquest grup tenen els dos tipus d’antígens: A i B; però el plasma no té cap anticòs.
    Grup 0
    En aquest grup sanguini els glòbuls vermells no tenen antígens, però el plasma té anticossos anti-A i Anti-B.

    També diu que quan patim sobrepès, malnutrició, malalties nervioses, depressions o problemes intestinals crònics és per una alteració de les condicions de les bactèries de l’intestí. Jo pensava que si estàvem amb depressió és per culpa de la baixa autoestima, i per la ment i el cervell i el nostre entorn, mai hauria imaginat que un dels factors seria l’intestí..

  56. En aquestes ultimes pàgines he pogut saber moltes coses que no sabia, per exemple que tenim molts bacteris a l’intestí. També m’ha sobtat que era tant important la llet maternal quan som petits. Una dada que he trobat interessant ha set que tots els bacteris del nostre intestí junts posseeixen 50 vegades més gens que un ser humà.
    També tinc una pregunta:
    La tènia quan està a l’intestí és menja els bacteris? si se’ls menja es menja els bons i els dolents?

  57. En aquest últim capítol m’he adonat de la gran importància dels bacteris en la nostra digestió i en la nostra vida. Sembla mentida que puguem tenir tants microorganismes al nostre cos, i que realment cadascú té un ecosistema propi a dins del sistema digestiu.
    Tampoc sabia que el motiu pel qual no acceptem determinats tipus de sang era per culpa dels bacteris del sistema immunitari. Si no fos per aquests bacteris, podríem donar i rebre sang de tothom.
    El llibre parla del desenvolupament de la nostra flora intestinal. M’ha sorprès molt que quan estem a la panxa de la nostra mare estem totalment aïllats dels bacteris del món exterior, i que de seguida que naixem comencem a agafar bacteris de l’exterior, i que si algú neix per cesària tindrà diferents bacteris.
    Resumint, en aquest capítol he vist que cada persona té el seu propi món intern i que això ens fa diferents.

  58. En aquest capítol ha parlat sobre els bacteris intestinals. Sobre la seva funció, que són com un mon dins el nostre cos i ens ajuden a sobreviure i a no contraure malalties. Ha parlat que a partir dels tres anys ja set considera adult bacterianament parlant i que si surts per cesaria tardes més a tenir els bacteris i que cada persona té diferents tipus de bacteris i tots som diferents.

  59. En aquest capítol ens parla dels bacteris, en relació dels ecosistemes, exactament entre el dels bacteris i el dels humans. M’ha semblat molt interessant assembentar-me de coses que desconeixia com ara; que en cas de sobrepés, malnutrició, malaties nervioses o problemes intestinals crónics són més propenços a l’alteració dels bacteris en el intestí, és a dir que si els nostres microbis tenen algun problema, es possible que nosaltre també el patim. Tampoc sabia que el nostre grup sanguini es determina per las bacterias intestinals. No sabia que els glòbuls vermells també transporten unes proteïnes similars a la dels bacteris. Per últim, tampoc sabia que la paraula flora intestinal en el llibre diu que està mal dita, tot i que jo pensav el contrari,ja que l’ anomenen així en els anuncis mèdics. Correctament dit es diu : Microbiota o bé microbioma =Vida petita.

  60. és increïble que només en el nostre intestí trobem un 99% dels bacteris que habiten al nostre cos. Si pensem fredament, el nostre organisme està ple de milions de bacteris i cadascun diferent També es sobtant que cada persona tingui els seus propis bacteris segons com ha nascut o el que ha fet durant la seva vida.
    M’he quedat molt sorpresa quan ha explicat que en els excrements d’una persona hi ha més bacteris que no persones en tot el món. és molt curiós el nostre sistema digestiu i com aquests bacteris poden determinar el nostre grup sanguini.

  61. Aquesta part del llibre m’ha agradat ja que parla del bacteris en relació el nostre cos. No em podia imaginar que el nostre cos no podia acceptar determinats tipus de sang per culpa del bacteris del sistema immunitari. La funció que fan els bacteris dintre el nostre cos és molt important, no m’ho imaginava així.
    El que més m’ha agradat sobre la flora intestinal és que la població japonesa intercanvia bacteris intestinals per bacteris marins per així poder desintegrar algues marines i altres éssers marins.

  62. Aquesta part del llibre m’ha agradat bastant i l’he trobat força interessant.
    No sabia que abans de neixer erem un 100% formats per cel·lules humanes,i quan neixem tenim un 10% de cel·lules humanes i un 90%de microbis.
    Tampoc sabia que al cumplir 3 anys som adults a nivell de l’intesiti ja que ja sabem el que ens agrada i el que no.

  63. En aquesta part del llibre, m’han sorprès diverses coses. Una d’elles, és que no s’havia que amb 3 anys, en termes de microbiota, un ésser humà és considrat adult ja que comencem a saber com funciona tot i ja sabem el que ens agrada i el que no.
    Tampoc s’havia que gràcies al nostre sistema immunitari, cada dia salvem la nostre vida ja que es maten cèl·lules extranyes.

  64. La part més interessant per a mi en aquest fragment és la dels anticossos, per la breu definició i el dibuix, també m’ha agradat la part del naixement, sobretot la part que quan naixem passem de tenir un 100% de cèl·lules humanes a un 10%, i la resta microbis

  65. En aquesta part del llibre el que he trobat més interessant ha estat que a partir dels tres anys, més o menys, a nivell bacterià ja som adults cosa que m’ha sorprès molt i desconeixia i que cadascú té diferents tipus de bacteris. Tampoc sabia que quan naixem passem a tenir el 90% de microbis i només el 10% de cèl·lules humanes.

  66. El que més interessant he trobat aquesta vegada és que en els grups sanguinis, el grup B té anticossos contra el grup A. També que la nostra macrobiòtica intestinal arriba a pesar 2 quilograms i que conté uns 100 bilions de bacteris. I per últim que quan naixem, quan estem a la matriu som 100% cèl·lules humanes, en canvi, quan sortim només som un 10% cèl·lules humanes i un 90% de microbi.

  67. FINS PÀG. 202
    En aquesta última part del llibre, hi ha hagut dos temes que m’han sorprès bastant: el primer és que quan naixem només tenim un 10% de cèl·lules humanes, i tota la resta de cèl·lules que tenim en el nostre organisme, és a dir el 90%, són tot bacteris. El segon tema que també m’ha deixat bastant parada és que cada persona tenim els nostres propis bacteris, i això depèn del que hem fet durant el nostre temps de vida o bé segons com hem nascut. No sabia que a partir dels tres anys, a nivell bacterià, ja ens podem considerar adults.

  68. D’aquest apart m’ha sobtat la gran quantitat de bacteris que tenim al cos. És increïble que en el nostre organisme hi hagi lloc per a tants bacteris.
    És impressionant el canvi que explica de que quan naixem passem de tenir el 100% de cèl·lules humanes, a només tenir un 10 % de cèl·lules humens i un 90% de bacteris.
    Una altra dada sorprenent és que la manera com naixem, determina que tinguem alguns bacteris, o alguns altres. Cadascu té els seus propis bacteris, i aquests estan determinats en part pel naixement i en part per el què hem fet durant la visa.
    Tampoc sabia que a partir dels tres anys ja es pot considerar que som adults a nivell bacterià.
    Una altra cosa que sorprent és que segons els nostres bacteris, el nostre cos pugui acceptar només certs tipus de sang.

  69. En aquest capítol ens parla dels bacteris, en relació dels ecosistemes, exactament entre el dels bacteris i el dels humans. M’ha semblat molt interessant assembentar-me de coses que desconeixia com ara; que en cas de sobrepés, malnutrició, malaties nervioses o problemes intestinals crónics són més propenços a l’alteració dels bacteris en el intestí, és a dir que si els nostres microbis tenen algun problema, es possible que nosaltre també el patim. Tampoc sabia que el nostre grup sanguini es determina per las bacterias intestinals. No sabia que els glòbuls vermells també transporten unes proteïnes similars a la dels bacteris. Per últim, tampoc sabia que la paraula flora intestinal en el llibre diu que està mal dita, tot i que jo pensav el contrari,ja que l’ anomenen així en els anuncis mèdics.

  70. aquesta última lectura m’ha costat més entendra-la però m’ha sorprés molt per que diu que l’esòfag funciona de manera tant automàtica que inclús podem tragar fent el pi. És que no existeix la gravetat dins el nostre cos?
    Vull destacar també que hi ha una part del llibre on diu que les emocions i/o estat d’ànim, no només venen donades pel cervell sinó que també per l’intesti. Aixó jo no ho sabia i sincerament no m’ho esperava gens per que sempre ens han dit que el cervell ho controla tot, des de la passa que fem fins la paraula que anem a dir, si t’has fet mal i el teu cos necesita del teu sistema immunitari,… Però ara me’n adono que no és així i axó em descoloca una mica. Com pot l’intestí tenir alguna cosa a veure amb la manera en com ens sentim o les nostres emocions?

  71. Aquesta lectura del llibre ha set de les més dificils d’entendre i de les més complexes, però com les altres, m’ha sorprès, però m’agradaria destacar la part en que explica que els nens africans tenen bactèries que tenen la capacitat de crear instruments per poder descompondre els aliments vegetals més fibrosos mentre que els dels nens europeus no poden ja que s’estalvien haver de menjar solid ja que estan menjan papilles, però què vol dir això? Que fins i tot la digestió és diferent depenen d’on vivim? Com és que ells han pogut desenvolupar aquesta funció i nosaltres no? Perquè no tenim la necessitat potser?
    També m’ha ft molta gràcia qan parla de quan estem a la panxa de la mare, ja que ho fa veure com el paradís, respiren per nosaltres així tot el que ens arriba està net, menjen per nosaltres, estem protegits de qualsevol virus,…. però, hi hauria cap manera de tornar a estar tan protegits dels bacteris i els virus com quan estem al ventre de la mare?

  72. En aquesta part final del llibre on ens parla dels bacteris del nostre intestí, he trobat coses molt interessants. Per exemple, explica l’origen de la llegenda del comte Dràcula. No era un vampir, sinó que tenia un defecte genètic força comú a Romania, que no permet fabricar una substància necessària per a la sang, i que fa que les persones que tinguin la malaltia tinguin intolerància a l’all i a la llum del sol, i també fan l’orina vermella.
    M’ha sorprès que hi hagi teories que diuen que els bacteris ens poden fer engreixar, i una raó és que hi ha persones que tenen una flora intestinal més eficient, per tant aprofiten millor el menjar, però a l’hora es poden engreixar més fàcilment.
    També explica que la higiene no consisteix en eliminar tots els bacteris que hi ha, perquè molts són beneficiosos. L’ideal és aconseguir l’equilibri de bacteris bons, sense que n’hi hagi molts ni pocs.
    Com a conclusió del capítol, diria que cada intestí és un món, i que no tothom té els mateixos bacteris, per tant els aliments i els medicaments ens afecten de forma diferent.

  73. És molt curiós que una llegenda com la del Compte Dràcula, es tracti d’una malaltia frqüent a Romania. Una malaltia que provoca intolerànica a l’all i a la llum del sol i produeix orina vermella. És una dada que m’ha cridat l’atenció i l’he trobat divertida, tot i que si penses en la gent que la pateix crec que ha de ser molt dur (sobretot per la intolerància a la llum del sol).

    Hi ha una part a on parla de les salmoneles. M’ha agradat que tractés aquest tema ja que jo de petita en vaig tenir una, i sempre criden més l’atenció aquests temes quan has passat per ells. Sempre havia sentit a dir que les salmoneles venien dels ous fets malbé, però no sabia exactament perquè. En el llibre s’explica molt bé, i a més comenta que també poden venir de la carn de pollatre o d’animals com la iguana.

    Per últim, havia senit parlar dels antibiòtics, però no del prebiòtics o dels probiòtics. Totes aquestes substàncies ajuden a tenir una bona higiene del nostre organisme. Tal i com s’explica, hem d’entendre que la higiene no consisteix en eliminar tots els bacteris del nostre organisme (per què no tots són dolents), sinó en aconseguir l’equilibri de bacteris bons.

    Després d’haver llegit el llibre sencer, generalment l’he trobat interessant i crec que està explicat d’una manera poc pesada i força fàcil d’entendre. Tot i això, hi ha parts que es fan molt llargues, perquè encara que estiguin molt ben explicades, degut als nostres pocs coneixaments no les entenem i per tant s’acaben fent pesades.

  74. La part final del llibre le trobat força interesant igual que la resta del llibre.
    Algunes de ls coses que he trobat intersan del llibre han set que ha la boca només habitan una desenamilesima part dels bacteris que habiten a tot l’intesti. He trobat molt curios que proibeixin tirar escupits a les escoles fa 130 anys perquè van descobrir que la tuberculosis era causada pels bacteris.Tampoc coneixia l’existència dels probiòtics ni prebiòtics.

    En conclusió aquest llibre l’he trobat molt interessant ja que està ple de curiositats que et criden l’atenció i que fan que el llibre sigui interesant ique algunes parts del llibre no es facin pesades

  75. FINAL DEL LLIBRE

    El llibre, m’ha semblat que hi ha coses que simplement interessen i d’altres no, per exemple, el comte Dràcula, això de que és perquè no poden fabricar hemo, doncs crida l’atenció i et ve de gust segui llegint, com això de que les persones que pateixen Ruminococcus, tenen al·lèrgia al sol i a els alls, i que orinen vermell perquè la producció de sang no funciona i l’orina de l’afectat conté productes intermedis inacabats.

    Un altre fet que no sabia era que si les coses estan seques és més probable que no hi hagin bacteris… No sabia que això fos tan important com perquè el menjar es mantingués més temps en bon estat, ni que aquesta fos la causa de perquè quan acabem de fe esport fem pudor.
    -Això que vol dir, que les bactèries fan pudor?

  76. La part final del llibre, el que m’ha interessat ha sigut més o menys tot, ja que no sabia casi res de tot el que deia el llibre. M’ha agradat llegir sobre helicobacter pylori, també tot el que deia sobre els antibiòtics. Bàsicament ho he trobat tot interessant.

    En conclusió aquest llibre no m’ha agradat, sí que hi havia certes coses interessants que no sabia, però ja no recordo res del que havia llegit al començament, perquè era complicat i difícil d’entendre molts cops, ja que parlava sobre coses que per a mi no tenien cap sentit.

  77. Unes de les parts més interessants del final del llibre és la història de la llegenda del Comte Dràcula, perquè és molt curiós que la història del Comte provingui de una malaltia de la boca, però a l’hora és una mica tràgic.
    En general el llibre m’ha agradat molt, sobretot la breu consideració sobre les defecacions, perquè és molt divertit saber-ho això, i més encara veure-ho en un llibre.
    El llibre en sí és molt interessant i divertit, perquè no té gaire bona pinta, però el llegeixes i es fa molt interessant, perquè és amb un llenguatge molt fàcil d’entendre, i uns arguments molt convincents per a cada teoria del llibre.

  78. Aquesta última part la he trobat interessant, els quatre consells dels antibiòtics estaven prou bé i les quatre parts de la higiene diària també. No he acabat d’entendre la part del colesterol. M’ha sorprès molt que hi haguessin tants bacteris.
    En resum aquest llibre estava força bé en comparació de com pensava que seria. Hi han parts molt divertides, d’altres que et fan pensar, també hi han trossos que costen d’entendre però tot i així són interessants.

  79. En aquesta última part de la lectura, coma totes, m’han sorprès moltes coses, una d’elles és quan ens parla de la tercera teoria de que les bacteries ens fan engreixar, que ens explica que es va descobrir que quan tenim aquests impulsos de gana, no es el cerbell qui ens ho mana, sinó que és lestómac, mai ho hauría dit, però això em fa preguntar-me, Com es que hi ha gent que té més atacs de menjar que d’altres? si això és així, perquè no tots tenim les mateixes ganes de menjar tan de cop?. També m’ha sorprès molt, quan ens parla de la higiene, el cas de que fa anys, aïllaven als malalts perquè no es hi hagués contacte, per+o a la vegada m’ha fet molta gràcia el fet de que es prohibissin els escolits a la plasse, que no es ovbi que a la classe no es tiren escupits? Realment era necessari posar aquesta norma per escrit? Potser, si fer aquestes coses era tan normal, no era d’extrenar que la higuene fos dolenta i hagafessin diferentes malalties. M’ha xocat moltissim quan ha parlat de que als animals se’ls hi tira menjar amb antibiòtic i que per això tenim perill una “guerra d’antibiòtics” com diu al llibre, si això es cert, qui sap què ens estarem menjant en realitat cada cop que manjem.

  80. En acabar aquest llibre se m’han passat moltes coses pel cap sobre les funcions que fan els bacteris del nostre organisme de les seves petites però importants funcions cosa que mai ho havia arribat a imaginar. Crec que de petits sempre ens han dit que hem de tenir una bona higiène per no agafar malalties i després de llegir-me aquest llibre em prendre molt més en serio l’apartat de l’higiène. Un apartat que volia comentar és que l’orina vermella és que la producció de la sang no funciona adequadament i conté productes inacabats.

    La meva opinió d’aquest llibre és que ha estat interessant perquè m’ha explicat a fons alguns temes d’una manera divertida el funcionament o les parts del nostre cos.

  81. Llegint aquesta última part del llibre m’he pres molt més en serio la part d’higiene diària. Crec que és una cosa molt important i per això crec que tothom s’hauria de llegir aquesta part perquè la veritat és que canvia molt la manera de pensar. També m’ha fet gràcia que es reduïssin els petons quan en realitat és una cosa molt normal entre les persones que s’estimen, la família, els amics, etc.
    M’ha semblat un llibre interessant tot i que algunes parts costessin d’entendre. Crec que quan siguem més grans entendrem millor les parts que avui no hem entès.

  82. Aquesta part final m’ha semblat molt interessant, com la resta del llibre. En aquesta part a parlat sobretot de la higiene, i que es té que tenir en compte i fer els passos necessaris per tenir una bona higiene. M’ha semblat molt sorprenen també l’origen real del Compte Dràcula,que els símptomes de Dràcula eren ocasionats per una malaltia molt freqüent.

    En definitiva, m’ha semblat un llibre divertit i interessant tot i que parlés de temes que en un llibre normal serien molt avorrits, en canvi en aquest llibre et crida l’atenció moltes curiositats que explica, que no s’ha m’haurien ocorregut mai. Tot i que també hi havia trossos que es feia pesat.

  83. Aquesta última part del llibre ha sigut la part que més m’ha costat d’entendre. Durant tot el llibre he anat seguint el fil però en aquesta última l’he perdut bastant. Dues de les coses que més m’ha sobtat i que no sabia, ha sigut que les molècules ens fan engreixar i que el prebiòtics o els probiòtics ens ajuden a tenir més bona higiene en el nostre organisme. En aquesta última part he acabat tenint una curiositat, perquè hi ha gent que té més necessitat de menjar que d’altres?
    En general, he trobat que és un llibre molt curiós però a l’hora té parts difícils d’entendre, i també es força interessant.

  84. 1. -Com es diu el seu company de pis?
    -Com generem saliva?
    -Com són capaços d’absorbir partícules els nostres pulmons?

    2. -A causa de què podem ser intolerants a la lactosa?
    -La serotonina, com pot fer que siguem més feliços?
    -Perquè la societat es pot dividir entre els que cuiden la seva salut i els que no?

    3. -Si tenim sistema nerviós al intestí com es que no el podem controlar?
    -Com són capaços els nervis òptics de captar les partícules de llum?
    -La digestió dura el mateix temps per a totes les persones?

    4. -Si entre un 10 % i un 20 % de la població alemanya té estrenyiment, perquè no canvien la seva dieta?
    -De què estan fets els laxants?
    -Els laxants perjudiquen al nostre intestí?

    5. -Al llarg de la nostra vida, els bacteris dels nostres intestins, van patint canvis?
    -Els bacteris del nostre intestí, podrien funcionar en l’intestí d’una altre persona?
    -Quan tinguem un 10 % de part humana i un 90% de microbi, patirem canvis físics?

    6. -Els paràsits, es poden digerir?
    -Hi ha medicaments per acabar amb la “Helicobacter pylori”?
    -Com una cosa dolenta ens pot acabar afaborint?

  85. Aquesta última part del llibre, com les altres m’ha sorprés, però m’ha costat bastant d’entendre.
    He trobat una mica exagerat que digui que moltes bacteries es preocupen del nostre intestí. Ha dit també que cuiden les vellositats del nostre intestí però la veritat és que no puc entendre com ho fan. També diu que hi ha bacteris bons que cuiden el nostre intestí i m’ha sorprés per que jo sempre he vist els bacteris com una cosa dolenta que et proboca malestar però amb aquest llibre he entés que no, que no sempre. El que també m’ha sorprés moltíssim és que diu que hi ha un yogurt probiòtic que es va fer servir per investigar la diarrea en bebés. La veritat és que m’ha sorprés gairebé tot per que era un món completament diferent per mí i ho continua sent però de manera diferent per que alguna cosa sé que no sabia. Tot i que diuen que aquest llibre és molt apte per gent que no està gaire acostumada a llegir llibres de divulgació científica, jo com que era el primer que em llegía l’he trobat molt espés en algunes parts i hem costava moltíssim concentrar-me per veure que deia en algunes parts per que no entenía moltes paraules i havía de llegir i rellegir una frase moltes vegades per treure algún mínim significat.
    Tot i aixó trobo que ha sigut una manera diferent de veure i entendre la biología i sé que he aprés molt amb aquest llibre i sobretot moltes curiositats sobre un órgan que gairebé no n’havía parlat mai.

  86. […] Fotografia amb en Toni Gabaldón que és científic, Dr. en Biologia i professor ICREA al centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Està treballant en el Projecte Microbioma Bucal: http://www.sacalalengua.org/sobre-el-proyecto/ […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: