Enviat per: mmiguela | gener 27, 2017

“Vostè encara no, però els seus fills ja decidiran quant viuen”

Salvador Macip,, investigador i professor de Biologia Molecular i Cel·lular a la Univ. de Leicester
Tinc 45 anys i intueixo la immortalitat al laboratori. Soc de Blanes, però vaig investigar al Avui el límit en genètica el posa la imaginació: podem allargar la vida de ratolins i, dissenyar els gens i gairebé tot. Col·laboro amb l’Ateneu i l’Obra Social La Caixa

maria

Vostè investiga l’envelliment i el càncer: són el mateix?

Estan relacionats. Com més investiguem, més mecanismes identifiquem que són iguals o semblants en totsdos processos.

Quins mecanismes són?

Vegem: la investigació sempre funciona igual: primer cal entendre un procés a escala cel·lular, genètica, molecular… Després pots actuar. I avui hi ha avenços que permeten entendre millor tant el càncer com l’envelliment,
perquè són malalties les dues en principi
genètiques.

Envellir és una malaltia?

És un procés que investiguem com a tal,perquè pot ser combatut com a tal i la prova és que d’aquí uns anys tindrem medicaments que la frenin.

És el que em va dir Aubrey de Grey.

És un científic amb imatge de guru i extrem en les seves afirmacions, però en l’essencial estic d’acord amb ell: aconseguirem retardar i fins i tot frenar l’envelliment.

Quan?

És molt probable que tinguem ja algun medicament eficaç per frenar l’envelliment i allargar la vida d’aquí a només 10, 15 o 20 anys…

Doncs sembla que falta molt poc.

Hi som a prop. Però no sé si nosaltres podrem beneficiar-nos-en; encara que és probable que els nostres fills sí que gaudeixin d’aquest progrés. Decidiran quant de temps viuen.

Progrés?

Fa bé de qüestionar-ho. D’entrada, perquè si vivim 200 anys però els últims 100 hem de viure’ls com si fóssim vegetals… ja no sé si és un progrés.

Aquest ja és el gran dilema avui.

Són qüestions que els ciutadans haurien d’estar debatent per donar un mandat clar als seus legisladors, perquè hem de decidir si val la pena viure malmesos tots els anys que la medicina ens permeti i com exercir la decisió si al final acabem decidint que no.

Ser o no ser, però durant dos segles!

Aubrey afirma que sí, que arribarem als 200 anys de vida aviat. I cada dia comprovo al laboratori que no és forassenyat. Això planteja altres qüestions no menors com ara si el planeta pot suportar-ho.

A més, els medicaments per a la vellesa seran cars: només per als molt rics.

Sempre ha estat així. Els antibiòtics, les vacunes, els millors tractaments contra el càncer van començar sent per als més rics que podien pagar-se els primers fàrmacs i després es van anar generalitzant.

El cas és que s’investiguin.

Veurem bilionaris centenaris compartint el planeta amb africans que continuaran morint de malària als 30.

I qui pagarà les jubilacions, les pensions, l’atur juvenil…?

Només amb generalitzar la vida fins als 100, que no és difícil amb el que anem descobrint, el sistema entrarà en crisi: i vostè té raó: no sabem qui pagarà les pensions.

La banca està prejubilant als 50…

Doncs preparem-nos, perquè els científics estem en el llindar d’una edat d’or gràcies a la investigació bàsica que ja s’ha realitzat. Per això, el ciutadà ha d’aprendre biomedicina davant els desafiaments que ja plantegen els descobriments que fem, perquè són enormes i canvien les nostres vides.

I això no ho han de decidir només elscientífics.

Per això mateix, els ciutadans se n’han d’assabentar i dir-nos cap a on volen que avancem i si volen que apliquem o no el que sabem, que ja és molt.

Per exemple.

Al meu laboratori agafem un ratolí i amb manipulació genètica ja podem fer que visqui el doble o que mori molt jove…

Està tan lluny de nosaltres, aquest ratolí?

Molt però que molt a prop. I podem editar la genètica d’éssers vius fins a extrems inquietants: fer el ratolí més llest o ximple, alt o baix, ros o moreno…

I en humans?

Les lleis i certs principis ens marquen límits, però de poder ja es podria fer.

Doncs algú ho acabarà fent.

Qui coneix la història sap que sempre ha estat així; per això seria tan important començar a debatre per orientar la direcció de la recerca abans de lamentar-la.

Què és el més radical que podria fer vostè avui al seu laboratori?

De tot. Els límits els posa només la imaginació i la nostra prudència, però l’edició genètica ho permet gairebé tot ja avui.

Ara mateix està salvant vides?

L’altre dia vam analitzar la genètica d’un pa­cient amb una leucèmia rebel. Es moria sense remei. I un estudiant va observar que tenia un gen modificat com si fos el d’un melanoma i li vam aplicar un fàrmac contra aquell tipus de càncer… i va funcionar!

Aquest deu ser un gran moment.

Veus a les gràfiques que sí, que reacciona. I és meravellós. A més, ho va publicar The New England Journal of Medicine.

Enhorabona.

A tots. Aquests avenços no són meus ni de ningú: som 20.000 investigadors en xarxa, que és com progressem avui. I estic encantat de ser un d’ells.

Lluís Amiguet | Lluís Amiguet Molina
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: