Enviat per: mmiguela | Agost 12, 2017

No sóc el meu ADN

Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2017-18. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà l’autor Manel Esteller  a la Universitat de Vic, dins les  activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ), el proper 29 de novembre.

Manel Esteller

Doctor en Medicina i director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL

El doctor Manel Esteller, és un dels investigadors més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer. És, també,  professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d’investigació ICREA. Ha rebut nombrosos premis com són Premi Rei Jaume I de recerca bàsica (2013), el XX Premi Severo Ochoa de Recerca Biomèdica (2013), el Premi Vanguardia de la Ciència (2014), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015, Premi Nacional de Recerca (2015), Ha rebut nombrosos premis incloent el Primer Premi en Investigació Bàsica a la Universitat Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador de l’Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000), el Premi Carcinogènesi-Oxford University (2005), el Premi a la Investigació Biomèdica Francisco Cobos (2006) , Premi Carmen i Severo Ochoa de Recerca Molecular (2009), World Health Summit Award (2010), Premi Nacional de Genètica (2011), Premi Rei Jaume I (2013), Premi Investigació Biomèdica Severo Ochoa Fundació Ferrer (2014), la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari de la Generalitat de Catalunya (2015), el Premi Internacional Catalunya (2016), entre altres reconeixements.

http://www.idibell.cat/modul/cancer-epigenetics/en

Sinopsi

Puc heretar les malalties dels meus pares o avis? Fins a quin punt una disciplina com l’epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer, el Parkinson i l’Alzheimer? I, sobretot, què és l’epigenètica? Manel Esteller,referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d’una manera il·lustrativa i divulgativa.

A partir de dotze exemples basats en casos reals, exposa les claus per entendre millor les bases d’aquesta disciplina i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l’estudi de l’epigenètica. D’aquesta manera, els conceptes teòrics troben la seva aplicació pràctica en consells per portar una vida saludable que ens permeti, prevenir el desenvolupament d’aquestes malalties.

Editorial La Magrana. 208 pàgines.

Anuncis

Responses

  1. M’ha agradat molt el capítol en què explica com dos bessons univitalins desenvolupen el seu propi caràcter tot i ser genèticament iguals. L’epigenètica m’està semblant bastant interessant ja que no la coneixia i durant aquests primers capítols estic descobrint que molts temes passen per l’epigenètica, és a dir, que hi ha bastantes característiques que depenen d’ella. El capítol de la Dolly, la ovella clonada, ha set el capítol que més m’ha agradat dels que porto llegits, ja que mai m’hagués pensat que es podria clonar una ovella mitjançant una ciència. Em pensava que seria un procés molt més llarg i complex, en canvi es demostra que l’epigenètica és la base.
    Respecte en Manel Esteller, m’ha agradat molt ja que el teme el qual tracta en aquest llibre és difícil d’explicar i jo he pogut entendre gran part del què explica gràcies a aquests exemples quotidians.
    El què no he entès molt bé és aquesta reprogramació del nucli de la qual parla a la pàgina 41, entre d’altres, ja que no sé molt bé a què es refereix ni com pot ser possible reprogramar-lo.

  2. Què és un genoma?
    M’agrada la part on explica la clonació de l’ovella Dolly, ja que jo no tenia coneixement d’aquest fet i l’he trobat molt interesant igual que l’apartat de els bessons mozigòtics.

  3. Tot i que he entès una mica el concepte de metilació, no m’ha quedat del tot clar.
    M’ha sorprès la gran importància de l’ARN (que forma el 45% del nostre genoma) que té, especialment, sobre l’epigenètica.
    Malgrat que amb el manual d’epigenètica del final no m’ha quedat gaire clara la definició, els efectes i la importància d’aquesta ciència, amb el cas dels bessons ho he entès molt millor. Per exemple, el fet que dos éssers puguin ser genèticament i epigenèticament iguals quan neixen però que, a mesura que creixen i reben influències de l’entorn, canviï el seu epigenoma, esdevenint diferents, m’ha semblat molt interessant.
    Finalment, he après que són el genotip i el fenotip, dos conceptes que crec que són molt importants però que abans no coneixia.

  4. -no he entès què vol dir genoma i epigenoma
    -em costa entendre com amb una cèl·lula poden clonar tot un animal

  5. Crec que en Manel Esteller s’ha adreçat molt be als lectors, d’una manera clara i fàcil d’entendre. Ames, es amè i interactua amb els lectors. M’ha agradat molt la metàfora que ha utilitzat a la hora de explicar la epigenètica, ja que relacionar els termes genetica i epigenetia pot ser complicat, però amb la metàfora de l’abecedari ho he entès molt bé. També s’ha expressat bé per diferenciar genotip i fenotip, ja que jo no sabia la diferència.
    No he entes gaire bé el tema dels bessons monozigòtigs i la manera en que hi influeix la epigenètica, és a dir, perquè un bessó pot desenvolupar una malaltia i l’altre no si en teoria els gens són els mateixos?
    I finalment, en el cas de l’ovella Dolly, tinc una pregunta: Com es pot inserir el nucli d’un òvul a un altre sense fer-lo malbé i que, a més, funcioni?

  6. Aquestes pàgines del llibre m’han costat una mica d’entendre ja que no en se molt del tema però alhora també m’han semblat interessants ja que he pogut aprendre sobre un tema que desconexia.

    Jo no sabia que era l’epigenètica però amb els exemples que en dóna en forma d’historia m’han ajudat a saber una mica més sobre que és.

    M’ha agradat l’història dels bessons ja que es veritat que si uns bessons son iguals d’ADN costa entendre com un pot agafar una malaltia i l’altre no i més coses així… Ho he pogut comprendre ja que l’ADN els tenen els dos igual pero el que fa que després siguin diferents és l’epigenètica activant uns gens o uns altres depenen de l’ambient, alimentació, habits… de cada bessó.

    M’ha costat molt d’entendre la clonació de l’ovella Dolly i després de llegir-ho més d’un cop encara em costa entendre-ho.

  7. En el llibre de Manel Esteller (No soc el meu ADN), he trobat molt interessant en la part que ens parla de l’ADN i del llenguatge que te basat en les lletres: A,T, C i G (pag164). Per que jo savia que ni avien quatre pero que i pogues haver com a mínim una cinquena lletra amegada m’ha sorpres.

  8. M’ha cridat molt la curiositat el tema de la clonació, el cas de l’ovella Dolly, els problemes que poden sorgir i la poca probabilitat que hi ha de que surti be. Per altra banda també m’ha sorprès que dos bessons monozigòtics puguin tenir el mateix genoma però diferent epigenoma.

  9. Comentari 2
    M’ha agradat molt que fes servir història per posar un exemple de com un trauma ambiental pot modificar les gens, cosa que no entenc com pot passar. Jo no sabia això de la fam a Holanda pertant aquest capítol sobretot, m’ha aportat molt informació molt ben explicada i per a l’entesa de tothom.
    Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és que depèn el què hagi patit la mare en certa fase de l’embaràs, el fill podrà tenir problemeso unes característiques determinades, igual que mutación o altres anormalitats. Quan ho vaig començar a llegir pensava que seria tot al contrari de com ho va explicar, que els nadons amb més malformacions serien els que la seva mare havia patit fam l’últim trimestre.
    També em va impactar la vida de Zena Stein, que amb 90 anys segueix fent classe a les unversitats després d’haver investigat en aquest fenòmen.
    La meva pregunta és com rèben els gens l’informació de l’exterior per activar-se o no?

  10. Que son els “medicaments diana”.Son medicaments que nomes afecten a alguna cosa en concret?

    En un futur serà possible detectar i corregir les metilacions anòmales als fetus per evitar <>?
    Estic segur que es farà i malgrat que tothom li agraderia ser perfecte, els “defectes” són el que ens fan ser humans, si no, ja ens podriem dir ciber-humans o replicans (com a la peli de “Blade Runner2049)

  11. Què és l’estat de poliferació o quiesciència?
    Jo crec que respecte a les cel·lules mare si que en un futur es podran utilitzar per regenera algun organisme del cos. I crec que en aquest mateix futur es podra correguir les metilacions anòmales dels fetus, ja que no crec que algú volgui un mal futur pel seu fill.

  12. M’ha semblat molt interessant que hi hagi conseqüències tan diverses en els nadons de la fam holandesa segons el trimestre d’embaràs, i que un trauma ambiental en una persona pugui tenir més conseqüències en les pròximes generacions que en ell mateix. També m’ha sobtat que el fet de fumar o de no tenir una dieta equilibrada pot marcar a les següents generacions. M’ha semblat molt interessant i molt amè.

  13. He entès molt bé les conseqüències a nivell de pes dels nadons holandesos (fills de la fam) del primer i el tercer trimestre, però no he acabat d’entendre els del segon, ja que no està relacionat amb el pes ni l’alçada, sino amb efectes psicològics, i no entenc com pot ser.
    Després com a pregunta, els efectes de la fam, segons el llibre, van passar de mares a fills, i fins hi tot a néts, però actualment encara hi ha un sector de la població que és més baixa o ja s’ha tornat a la normalitat?

  14. He trobat força interessant el capítol i, a part d’aprendre coses d’epigènetica, també he après història.
    M’ha cridat l’atenció la “memòria química” i la “memòria epigenètica”. També m’ha sobtat el fet que els fills de les dones embarassades que van viure la fam quan estaven en el primer, segon o tercer trimestre de l’embaràs tinguin aquestes diferències i possibles problemes al futur tan marcats pel trimestre de l’embaràs, tot i que no he acabat d’entendre del tot els motius pels quals passen.
    El que m’ha impressionat més és que la teoria dels caràcters adquirits sigui tan certa en l’epigenètica (o això he entès) i que puguem heretar caràcters epigenètics dels nostres pares o fins i tot avis en funció dels seus hàbits abans d’engendrar els fills. El llibre diu que, potser, en un futur es podran alterar aquest caràcters epigenètics i m’ha semblat molt interessant.

  15. Aquest capitol m’ha set més fàcil d’entendre que l’altre.

    El que més m’ha sorpres és que una fam pugui portar tans canvis generacionals en una societat i que depenen del trimestre pel qual pasa un fetus en la fam, el nen pugui néixer d’una manera o d’una altre.
    També que el fet de portar una bona dieta o no, de fumar o l’estres, pugui cambiar l’epigenètica i efectar als descendents.

  16. M’ha sorprès que un problema com el de la fam pugui se passat de generació en generació.Que son els telòmers?Que son les cèl·lules germinals pluripotents?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: