Enviat per: mmiguela | Agost 12, 2017

No sóc el meu ADN

Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2017-18. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà l’autor Manel Esteller  a la Universitat de Vic, dins les  activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ), el proper 29 de novembre.

Manel Esteller

Doctor en Medicina i director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL

El doctor Manel Esteller, és un dels investigadors més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer. És, també,  professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d’investigació ICREA. Ha rebut nombrosos premis com són Premi Rei Jaume I de recerca bàsica (2013), el XX Premi Severo Ochoa de Recerca Biomèdica (2013), el Premi Vanguardia de la Ciència (2014), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015, Premi Nacional de Recerca (2015), Ha rebut nombrosos premis incloent el Primer Premi en Investigació Bàsica a la Universitat Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador de l’Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000), el Premi Carcinogènesi-Oxford University (2005), el Premi a la Investigació Biomèdica Francisco Cobos (2006) , Premi Carmen i Severo Ochoa de Recerca Molecular (2009), World Health Summit Award (2010), Premi Nacional de Genètica (2011), Premi Rei Jaume I (2013), Premi Investigació Biomèdica Severo Ochoa Fundació Ferrer (2014), la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari de la Generalitat de Catalunya (2015), el Premi Internacional Catalunya (2016), entre altres reconeixements.

http://www.idibell.cat/modul/cancer-epigenetics/en

Tertúlies de literatura científica

Sinopsi

Puc heretar les malalties dels meus pares o avis? Fins a quin punt una disciplina com l’epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer, el Parkinson i l’Alzheimer? I, sobretot, què és l’epigenètica? Manel Esteller,referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d’una manera il·lustrativa i divulgativa.

A partir de dotze exemples basats en casos reals, exposa les claus per entendre millor les bases d’aquesta disciplina i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l’estudi de l’epigenètica. D’aquesta manera, els conceptes teòrics troben la seva aplicació pràctica en consells per portar una vida saludable que ens permeti, prevenir el desenvolupament d’aquestes malalties.

Editorial La Magrana. 208 pàgines.

Anuncis

Responses

  1. M’ha agradat molt el capítol en què explica com dos bessons univitalins desenvolupen el seu propi caràcter tot i ser genèticament iguals. L’epigenètica m’està semblant bastant interessant ja que no la coneixia i durant aquests primers capítols estic descobrint que molts temes passen per l’epigenètica, és a dir, que hi ha bastantes característiques que depenen d’ella. El capítol de la Dolly, la ovella clonada, ha set el capítol que més m’ha agradat dels que porto llegits, ja que mai m’hagués pensat que es podria clonar una ovella mitjançant una ciència. Em pensava que seria un procés molt més llarg i complex, en canvi es demostra que l’epigenètica és la base.
    Respecte en Manel Esteller, m’ha agradat molt ja que el teme el qual tracta en aquest llibre és difícil d’explicar i jo he pogut entendre gran part del què explica gràcies a aquests exemples quotidians.
    El què no he entès molt bé és aquesta reprogramació del nucli de la qual parla a la pàgina 41, entre d’altres, ja que no sé molt bé a què es refereix ni com pot ser possible reprogramar-lo.

  2. Què és un genoma?
    M’agrada la part on explica la clonació de l’ovella Dolly, ja que jo no tenia coneixement d’aquest fet i l’he trobat molt interesant igual que l’apartat de els bessons mozigòtics.

  3. Tot i que he entès una mica el concepte de metilació, no m’ha quedat del tot clar.
    M’ha sorprès la gran importància de l’ARN (que forma el 45% del nostre genoma) que té, especialment, sobre l’epigenètica.
    Malgrat que amb el manual d’epigenètica del final no m’ha quedat gaire clara la definició, els efectes i la importància d’aquesta ciència, amb el cas dels bessons ho he entès molt millor. Per exemple, el fet que dos éssers puguin ser genèticament i epigenèticament iguals quan neixen però que, a mesura que creixen i reben influències de l’entorn, canviï el seu epigenoma, esdevenint diferents, m’ha semblat molt interessant.
    Finalment, he après que són el genotip i el fenotip, dos conceptes que crec que són molt importants però que abans no coneixia.

  4. -no he entès què vol dir genoma i epigenoma
    -em costa entendre com amb una cèl·lula poden clonar tot un animal

  5. Crec que en Manel Esteller s’ha adreçat molt be als lectors, d’una manera clara i fàcil d’entendre. Ames, es amè i interactua amb els lectors. M’ha agradat molt la metàfora que ha utilitzat a la hora de explicar la epigenètica, ja que relacionar els termes genetica i epigenetia pot ser complicat, però amb la metàfora de l’abecedari ho he entès molt bé. També s’ha expressat bé per diferenciar genotip i fenotip, ja que jo no sabia la diferència.
    No he entes gaire bé el tema dels bessons monozigòtigs i la manera en que hi influeix la epigenètica, és a dir, perquè un bessó pot desenvolupar una malaltia i l’altre no si en teoria els gens són els mateixos?
    I finalment, en el cas de l’ovella Dolly, tinc una pregunta: Com es pot inserir el nucli d’un òvul a un altre sense fer-lo malbé i que, a més, funcioni?

  6. Aquestes pàgines del llibre m’han costat una mica d’entendre ja que no en se molt del tema però alhora també m’han semblat interessants ja que he pogut aprendre sobre un tema que desconexia.

    Jo no sabia que era l’epigenètica però amb els exemples que en dóna en forma d’historia m’han ajudat a saber una mica més sobre que és.

    M’ha agradat l’història dels bessons ja que es veritat que si uns bessons son iguals d’ADN costa entendre com un pot agafar una malaltia i l’altre no i més coses així… Ho he pogut comprendre ja que l’ADN els tenen els dos igual pero el que fa que després siguin diferents és l’epigenètica activant uns gens o uns altres depenen de l’ambient, alimentació, habits… de cada bessó.

    M’ha costat molt d’entendre la clonació de l’ovella Dolly i després de llegir-ho més d’un cop encara em costa entendre-ho.

  7. En el llibre de Manel Esteller (No soc el meu ADN), he trobat molt interessant en la part que ens parla de l’ADN i del llenguatge que te basat en les lletres: A,T, C i G (pag164). Per que jo savia que ni avien quatre pero que i pogues haver com a mínim una cinquena lletra amegada m’ha sorpres.

  8. M’ha cridat molt la curiositat el tema de la clonació, el cas de l’ovella Dolly, els problemes que poden sorgir i la poca probabilitat que hi ha de que surti be. Per altra banda també m’ha sorprès que dos bessons monozigòtics puguin tenir el mateix genoma però diferent epigenoma.

  9. Comentari 2
    M’ha agradat molt que fes servir història per posar un exemple de com un trauma ambiental pot modificar les gens, cosa que no entenc com pot passar. Jo no sabia això de la fam a Holanda pertant aquest capítol sobretot, m’ha aportat molt informació molt ben explicada i per a l’entesa de tothom.
    Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és que depèn el què hagi patit la mare en certa fase de l’embaràs, el fill podrà tenir problemeso unes característiques determinades, igual que mutación o altres anormalitats. Quan ho vaig començar a llegir pensava que seria tot al contrari de com ho va explicar, que els nadons amb més malformacions serien els que la seva mare havia patit fam l’últim trimestre.
    També em va impactar la vida de Zena Stein, que amb 90 anys segueix fent classe a les unversitats després d’haver investigat en aquest fenòmen.
    La meva pregunta és com rèben els gens l’informació de l’exterior per activar-se o no?

  10. Que son els “medicaments diana”.Son medicaments que nomes afecten a alguna cosa en concret?

    En un futur serà possible detectar i corregir les metilacions anòmales als fetus per evitar <>?
    Estic segur que es farà i malgrat que tothom li agraderia ser perfecte, els “defectes” són el que ens fan ser humans, si no, ja ens podriem dir ciber-humans o replicans (com a la peli de “Blade Runner2049)

  11. Què és l’estat de poliferació o quiesciència?
    Jo crec que respecte a les cel·lules mare si que en un futur es podran utilitzar per regenera algun organisme del cos. I crec que en aquest mateix futur es podra correguir les metilacions anòmales dels fetus, ja que no crec que algú volgui un mal futur pel seu fill.

  12. Comentari 1:
    M’han semblat molt interessants el capítol de la Dolly, ja que no sabía que es podía clonar una ovella a través de la ciència, tot i que em va costar bastant entendre-ho, i el capítol d’en Juan i en David, els bessons monozigòtics (segons els científics).

  13. Comentari 1:
    M’han semblat molt interessants el capítol de la Dolly, ja que no sabía que es podía clonar una ovella a través de la ciència, tot i que em va costar bastant entendre-ho, i el capítol d’en Juan i en David, els bessons monozigòtics (segons els científics).

  14. m’ha agradat la part dels bessons on diu que ningu es identic encara que per fora u semblin, que un pot tenir l’ADN igual l’altre pro no son iguals. Un pot desenvolpuar unas malalties que l’altre no les desenvolupara

  15. M’ha semblat molt interessant que hi hagi conseqüències tan diverses en els nadons de la fam holandesa segons el trimestre d’embaràs, i que un trauma ambiental en una persona pugui tenir més conseqüències en les pròximes generacions que en ell mateix. També m’ha sobtat que el fet de fumar o de no tenir una dieta equilibrada pot marcar a les següents generacions. M’ha semblat molt interessant i molt amè.

  16. He entès molt bé les conseqüències a nivell de pes dels nadons holandesos (fills de la fam) del primer i el tercer trimestre, però no he acabat d’entendre els del segon, ja que no està relacionat amb el pes ni l’alçada, sino amb efectes psicològics, i no entenc com pot ser.
    Després com a pregunta, els efectes de la fam, segons el llibre, van passar de mares a fills, i fins hi tot a néts, però actualment encara hi ha un sector de la població que és més baixa o ja s’ha tornat a la normalitat?

  17. Ha set interessant saber com les condicions externes poden afectar als nadons abans de que neixin i marcar-los la resta de la seva vida i també a la vida dels seus fills i néts, i que depenent del trimestre d’embaràs els nadons tinguessin unes conseqüències diferents. M’ha semblat interessant les conseqüències dels nadons de segon trimestre sobre com podia la poca alimentació que rebia afectar al desenvolupament cerebral i així crear problemes psicològics.

  18. He trobat força interessant el capítol i, a part d’aprendre coses d’epigènetica, també he après història.
    M’ha cridat l’atenció la “memòria química” i la “memòria epigenètica”. També m’ha sobtat el fet que els fills de les dones embarassades que van viure la fam quan estaven en el primer, segon o tercer trimestre de l’embaràs tinguin aquestes diferències i possibles problemes al futur tan marcats pel trimestre de l’embaràs, tot i que no he acabat d’entendre del tot els motius pels quals passen.
    El que m’ha impressionat més és que la teoria dels caràcters adquirits sigui tan certa en l’epigenètica (o això he entès) i que puguem heretar caràcters epigenètics dels nostres pares o fins i tot avis en funció dels seus hàbits abans d’engendrar els fills. El llibre diu que, potser, en un futur es podran alterar aquest caràcters epigenètics i m’ha semblat molt interessant.

  19. Aquest capitol m’ha set més fàcil d’entendre que l’altre.

    El que més m’ha sorpres és que una fam pugui portar tans canvis generacionals en una societat i que depenen del trimestre pel qual pasa un fetus en la fam, el nen pugui néixer d’una manera o d’una altre.
    També que el fet de portar una bona dieta o no, de fumar o l’estres, pugui cambiar l’epigenètica i efectar als descendents.

  20. Comentari 2:
    Aquest capítol m’ha agradat més que l’anterior i m’ha costat molt menys d’entendre i llegir. M’ha sorprès molt que després de dues generacions, la fam holandesa o el fet de portar una dieta saludable pogués afectar negativament a la salut dels néts. L’he trobat molt interessant!

  21. M’ha sorprès que un problema com el de la fam pugui se passat de generació en generació.Que son els telòmers?Que son les cèl·lules germinals pluripotents?

  22. Comentari 3
    En aquest capítol m’ha sorprès molt el tema de les abelles. Que el fet de menjar gelea real o no durant el seu període de larva pot fer que sigui abella reina o abella obrera i ho trobo molt interessant, a més, no sabia res d’això i pensava que l’epigenètica no tenia res a veure amb la jerarquia d’un rusc d’abelles ni amb els aspectes laborals o professionals de la vida d’un éssser viu. Per altre banda també he après que els abellots provenen d’ous no fecundats i les abelles d’ous que sí ho han estat, cosa que no m’hauria imaginat mai.
    Per altre banda, m’ha sorprès molt que en el cas dels humans sigui tan important la metilació de l’ADN i l’ADN en concret, que la falta d’aquest provoqui malalties i en canvi en altres éssers vius sigui poc necessàri o prescindible, com en el cas de la mosca o alguns cucs diminuts.
    En aquest capitol no he entès molt bé què eren les DNMT ni perquè serveixen.

  23. No he entés molt bé què eren ni perquè serveixen les DNMT.
    El que m’ha sorprès més ha set el fet de menjar gelea real o no pot ser que sigui abella reina o obrera.

  24. M’ha sorprès que d’una manera relativament fàcil es pugui “triar” quins gens es metilen; en aquest cas, per canviar el color del pèl dels ratolins.
    Del capítol de les abelles, he trobat molt interessant i impactant que totes les abelles (incloent la reina) siguin genèticament iguals i que les úniques diferències entre elles són epigenètiques (les de la reina, gràcies al consum de gelea real quan era larva). Finalment, també m’ha cridat molt l’atenció el fet que els abellots surten d’ous no fecundats (dels fecundats en surten les abelles femelles).

  25. M’ha sorpres bestant que només cambiant la dieta d’uns ratolins se’ls pogui cambiar el color del pelatge tan facilment i també, al capítol de les abelles, que totes són genèticament iguals (són com clons es diu en el llibre) i depenent del qeu s’elimenten quan són larvas, poden créixer com a abelles reina o no.

  26. He trobat molt interessant el tema del canvi de color de pèl en el cas dels ratolins, però no he acabat d’entendre; això també es podria fer en altres animals canviant només la seva alimentació?
    Després, tot i que ho ha mencionat diverses vegades, no entenc gaire bé què és la metilació de l’ADN, ni com afecta en el tema de que els gens estiguin actius i quins apagats a cada moment del desenvolupament de l’organisme.
    I, finalment, m’ha sorprès el tema de la partenogènesi, és a dir, que els mascles que fecunden l’abella reina no han estat fecundats quan eren larves.

  27. m’ha agradat la part dels ratolins Agutí perque trobo curios que canviant la alimentació canvis el color del pel

  28. Ha set curiós com segons els aliments que ingerien els ratolins els hi pot cambiar el color del pèl de fosc a clar, i com l’alimentació també afecta a les abelles, genèticament iguals, en el càrrec que fan al llarg de la seva vida. L’aliment que ingereix l’abella pot determiar si és reina o una simple obrera.

  29. El tema de canvi de pèl m’agradat molt i l’he trobat molt interessant, jo crec que en un futur próxim serem capaços de canviar el color de la pell dels humans com ho han fet amb els ratolins, però serà un mica més complex que només canviant l’alimentació.
    I lo de les abelles m’ha semblant molt interessant perquè jo no sabia d’on provenien els abellots i ho eh trobat com una dade curiosa, a part que jo crec que si apliquesim aquest metode amb els humans no surtiria afecte ja que no tots probenim de la mateixa persona.

  30. M’ha semblat molt interesant el fet de que un ratolí pugui canviar de depenent la seva dieta, a més seria molt interesant aconseguir-ho fer en humans. També m’ha semblat curiós que en alguns animals la metilació de l’ADN sigui un fenomen inexistent i en canvi en altres animals faci funcions molts importants. Però el que més interessant m’ha semblat es la importància de l’epigenètica en la jerarquia d’alguns insectes.

  31. M’ha sorpres que un ratulí depenent del que menja al seu dia dia doncs que li pogues cambiar el pelatge i jo crec que saria molt guai poder fer el mateix, er exemple: saps que l’andema t’envas a una festa doncs el dia avans menges un conjunt de aliments que feran que dema tinguis els cavells d’un color o dun altre.

  32. M’ha semblat molt curiós que depen de la dieta d’un agustí pot canviar el seu color i de les properes generacions. Què és la metilació?

  33. Aquest capítol m’ha deixat clar diversos conceptes i teories relacionades amb l’evolució (selecció natural, caràcters adquirits…) de les que en tenia una mínima idea però no en sabia gaires coses. També m’ha interessat la part d’història que explica, com la de Darwin.
    Hi ha hagut dues coses que m’han cridat força l’atenció: la primera, que els caràcters adquirits són falsos (això ja ho sabia més o menys) tot i que en epigenètica o si afecten les cèl·lules sexuals poden arribar a complir-se. He pogut confirmar que la teoria dels caràcters adquirits en els colls de les girafes és falsa, cosa que fins fa poc considerava certa. L’altra dada que m’ha interessat ha sigut la nostra semblança i diferències amb els ximpanzés: si bé tenim el 99% dels gens iguals, aquests funcionen diferents en ells que en nosaltres, i també ens en diferenciem a nivell epigenètic, fet que es podria arribar a intuir llegint altres parts del llibre.

  34. M’ha sorpres la dedicació i les ganes que va posar Darwin en la biologia, si una cosa realment t’agrada es divertida i entretinguda fer-la.

  35. Comentari 4:
    Crec que en aquest capítol Manel Esteller ha demostrat molt bé l’importància d’aquests científics esmentats, ja que penso que eren teories difícils de descobrir les quals ens han aportat molt informació per conèixer la nostra procedència actualment. El què més m’ha sorprès ha set que compartim un 99% del genoma amb els ximpancés però l’actiavació dels nostres gens és molt diferent a la seva. Malgrat ser molt semblants l’epignètica marca una gran diferència, el què demostra que és una ciència molt important. També he trobat interessant que hi ha diferència entre la metilació de l’ADN de l’home neardental i altres humans anteriors amb la nostre, és a dir, que l’home s’ha anat especialitzant per allò que realment necessita.

  36. Aquest capitol m’ha cridat molt l’atenció perquè sempre eh cregut que els humans veniem dels monos i esta demostrat, i això m’ha fet donar-me compte que els humans no som diferents als animals sino que som una altre especia d’animals però més desenvolupats. I ja ho deien que sobreviu el més fort sinó ara tendirem girafes de coll curt.

  37. En aquest capitol m’ha cridat molt l’atenció que compartim el 99% del nostre ADN amb els monos, perquè ja sabia que som molt semblants però no que conpartissim casi tot l’ADN. M’ha semblat molt interessant.

  38. Aquest capitol m’ha cridat molt l’atenció el fet de que tenim tanta assemblança amb els monos, sempre he pensat que veniem dels monos però no s’havia que conpartissim tant percentatge d’ADN.

  39. Aquest capitol m’ha costat bastant d’entendre, sobretot alguns conceptes com la metilació. M’ha sorprés el què ha dit Manel Estaller, que compartim el 99% del material genètic amb els ximpanzes, y m’ha agradat que expliques una mica d’historia d’alguns cientifics com Darwin.

  40. No he entès que és la metilació. M’ha semblat molt interessant i curiós que es pugui canviar el color de pell depenent de la dieta d’un agustí.

  41. Ha set sorprenent saber que compartim el 99% del nostre genoma amb els ximpanzes i que aquest 1% restant ens diferencia tant, aquest capítol s’em ha fet més pesat ja que tractava bàsicament de l’història d’alguns científics.

  42. M’ha semblat interesant el tema de les teories, la que m’ha semblat més interesant es la teoria de Mendel, els canvis que els hi passava a les pesoleres,.
    Que són les histones?

  43. El què més m’ha cridat l’atenció és que els humans compartim un 99% del genoma amb els ximpanzés ja que vam tenir els mateixos pares evolutius, però tot i compartir un grau tant alt de semblança d’ADN amb ells ens diferenciem en moltes funcions.

  44. En la pagina 80 hi ha una paraula d’una pregunta que no he arribat a esbrinar el significat, ni tan sols em l’ajuda del context, aquesta paraula es: les hisotones, de la pregunta “afecta les hisotones, la gelea reial?”.
    Una cosa que m’ha sorpres es que de l’es abelles obreres hi aguessin dos tipus: obreres dides i les obreres propiament dites, a més m’ha soptat molt que els ous de les avelles si eren facundats surtisin abellots, jo pensava que una especia no tenia res a veure amb la altre.

  45. Crec que s’ha explicat molt be a la hora d’explicar les teories dels tres científics més importants, Darwin, Mendel i Lamark, però no he acabat d’entendre la diferència entre la teoria de Darwin i la de Wallace.
    M’ha sorprès molt que compartim el 99% del genoma amb els ximpancés, i també el fet que, tot i ser tan propers genèticament, els ximpancés tenen el sentit de l’olfacte molt més desenvolupat que nosaltres ja que l’han de fer servir molt més-

  46. Comentari 5
    En aquest capítol m’ha sorprès molt que una teoria expliqués que el cromosoma y d’un home és més petit ja que s’ha anat desfent aquells gens inecessaris, però no he entès molt bé perquè no va passar en el cas de les dones, que tenen dos cromosomes x. Enaquest capítol també he après que un cromosoma x d’una dona està desactivat i ha produit l’ARN no codificant, que atreu la metilació de l’ADN. Aquest procés no l’he entès molt bé.
    M’ha cridat molt l’atencio això de l’empremta genòmicai la transició dels gens materns i paterns cap al nou individu, ja que hi ha una sola còpia paterna i una sola còpia materna i la metilació de l’ADN és qui decideix l’al·lel que s’expresarà.
    El què no he entès molt bé ha set aquest proces d’encreuament cromosòmic

  47. La part del principi d’aquest capítol ha sigut força entenedor i interessant, ja que algunes de les coses que explica ja les sabíem de classe. M’ha agradat conèixer què és l’ARN no codificat, i també les síndromes d’Angelman i la de Parder-Willi. No he acabat d’entendre la meiosi, però m’ha quedat més o menys clar que és un procés d’encreuament de cromosomes que permet als fills heretar una barreja de cromosomes dels pares.

  48. El principi d’aquest capitol ha estat molt i teressant perquè parlava de conceptes que hem fet a classe. M’ha cridat molt l’atenció que hi ha espècies que els mascles han eliminat el cromozoma y i que potser pot passar en un futur amb els humans. No he entes gaire bé què era el procés de imprimting i de splicing.

  49. No he entès la funció de l’ARN no codificado.
    No havia sentit mai a parlar de la maleltia “lupus eritematós sistèmic” ni tampoc que afectes deu vegades més a les dones que els homes per l’efecte dels estrògens (hormones femenines).
    No m’ha sorpres que perles dels cromosomes X i Y per que els ultims dies de classe de Biologia n’em estat perlant així q ja m’ho veia a venir.

  50. El primer capítol ha set bastant interessant i fàcil d’entendre ja que ja hem parlat del tema a classe. En respecte al segon m’ha set més difícil d’entdre. També m’han semblat curiosos els síndromes d’Angelman i Parder-Willi.

  51. Aquest capítol m’ha set molt més fàcil de entendre’l que la resta ja que tots aquests conceptes de cromosoma X Y etc. ja els hem treballat a classe. M’ha cridat l’atenció que és possible que als humans els pugui deseparèixer algun cromosoma en el futur. M’ha costat una mica d’entendre què és l’ARN no codificat.

  52. M’ha sorprès que la epigenètica faci que els humans i els ximpanzés siguin tant diferents i que faci que els sentits estiguin més desenvolupats o menys. M’han semblat curiosos els síndromes d’Angelman i Parder-Willi.

  53. Què es el gen UBE3A? I el gen SNRPN?
    M’han semblant interessants els síndromes d’Angelman i Parder-Willi, són dos síndromes que no coneixia i crec que esta be saber sobre aquestes coses i a part sempre va be saber una mica més a sobre les malalties genètiques. També se m’ha fet més fàcil entendre lo dels cromosomes X i Y perquè n’haviem parlat amb anterioritat a classe.

  54. D’aquest capítol m’ha cridat l’atenció el fet que el vi pugui ser beneficiós per a diverses malalties, com les cardiovasculars, la hipertensió, la diabetis o alguns càncers.
    També he après que l’enzim encarregat d’eliminar l’alcohol del cos variï segons la persona, i que per això hi ha gent que s’hi veu més afectada que altra; i que el tabac altera el patró de metil·lació de les cèl·lules, i deixant de fumar pots provocar una reversió (tot i que no és completa) d’aquests canvis.
    El que no m’ha acabat de quedar clar és la part que parla dels virus i bacteris que provoquen canvis epigenètics.

  55. Què son les histones?
    El que m’ha sorprès és que els afectes tòxics del tabac es poden transmetre de avis a nets, podent causar alguns problemes com asma neuronal. També m’ha sorprès, que prendre molt el so, pot causar més danys a l’organisme que el tabac o que l’alcohol i que pot altarar la nostre epigenètica.

  56. M’ha semblat molt interessant l’apartat que diu que el vi pot ser beneficiós per els càncers, és algú que no sabia i m’ha cridat l’atenció. Què són les histones? Què és el melanoma? Ara em dono compte de la importància que te la nostre nutrició i la nostre salut.

  57. El que m’ha cridat l’atenció és que el vi pot ser beneficiós en algunes malalties i m’ha semblat molt interessant que depen de la persona, els enzims que eliminen l’alchol del cos varia i he après que és aquest factor el que provoca que en algunes persones els afecta d’una manera diferent que altres.

  58. Comentari 5:
    M’ha sorprès que hi hagui espècies en que els mascles han eliminat el cromozoma Y i que en un futur llunyà als humans ens acabi passant igual. No entenc perquè aquest cromosona masculí s’ha anat desfent dels gens menys importants i les dones tinguem un dels dos cromosomes X inactiu…

  59. Comentari 6:
    No sabia que els efectes tòxics tabac es poden transmetre epigenèticament per herència transgeneracional i pot augmentar el risc d’asma en els nounats, m’ha cridat molt l’atenció, igual que també m’ha sorprés que prendre molt el sol pot causar tant dany a l’organisme com el tabac o l’alcohol.

  60. -Que hi hagui espècies en que els mascles han eliminat el cromozoma Y ma surpres però no crec que en un futur llunyà als humans ens acabi passant el mateix.
    -Que el vi pot ser beneficiós en algunes malalties no ho avia sentit mai.

  61. Comentari 6
    En aquest capítol m’ha sorprès molt el fet de que es necessiti la vitamina B per a fer funcionar els grups metils que controlen el nostre ADN. No sabia que l’aclcohol i el tabac tinguessin efectes tan directes a l’epigenètica i crec que en Manel Esteller ho ha explicat de forma molt amena i entendible pera l’entesa de tothom. Segons aquest capítol crec que no hi ha gaire gent que sàpiga aquests efectes dels factors que exposa al capítol sobre l’epigenètica. M’ha semblat interessant el què ha explicat de que aquesta factors, com per exemple el tabac, són perjudicials per a un mateix però també pels qui els envolten i sobretot per la decendència, ja que jo no sabia que tingués tants efectes cap a aquesta descendència. En aquest capítol també diu que si deixes de fumar les lesions epigenètiques poden ser reversibles, cosa que no he entès mlt bé.

  62. Ha set sorprenent la quantitat de afctors externs que poden influir en el nostre organisme espigenèticament. Sobretot el tema de que els efectes tòxics del tabac puguin transmetres transgeneracionalment

  63. M’ha sorprès el nombre de factors que ens afecten i ens poden causar malalties. El que més curiós he trobat ha set la importància que te la vitamina B i l’àcid fòlic i que les lesions epigenètiques produïdes pel tabac puguin revertir-se. També que els efectes tòxics del tabac es puguin transmetre de àvia i mare a filla.

  64. He trobat sorprenent el fet de que la exposició als raigs ultraviolats del sol no només fos capaç de provocar càncers, sino que també pugui alterar la configuració genètica. També que els efectes del tabac passin de generació en generació tan fàcilment.
    No he acabat d’ententre que els canvis que pateix la flora intestinal causen també canvis epigenètics importants.

  65. No he acavat de entendre en la maleltia artritis reumatoide que son les perdues de metilació glovals (a part de que son la causa de aquesta maleltia)?
    M’ha sorprès que les estatines no tinguessin ni la mes minima relació en l’epienètica ja que la gran majoria de fets/temes de aquest llibre estan tots relacionats amb la epigenètica i no savia que tenia afecte antitumoral en el cas del càncer de còlon.

  66. Quina probabilitat hi ha de que tingui el síndrome de Rett? I el síndrome ICF?
    M’ha cridat molt l’atenció saber que el síndrome de Rett és algu que només li passar a les nenes i que gracies a una mare s’hagi pogut obrir una investigació sobre aquest síndrome. I jo coneixo a una persona que té Alzheimer i es molt dur veure-la casi cada dia i que no sàpiga ni el teu nom.

  67. M’ha sorprès que hi hagi tantes malalties degut a l’epigenètica com l’Alzheimer, malalties cardiovasculars, malalties autoimmunitàries.
    No sabia que existissin malalties com el síndrome de Rett i el síndrome d’ICF.
    M’ha semblat interesant els mètodes i tècniques que s’estan buscant per curar aquestes malalties.

  68. No m’ha quedat gaire clar què són les malalties rares i per què es produeixen, però el que sí que he entès és que són causades per factors genètics i epigenètics alhora.
    No he acabat d’entendre què és la síndrome d’IFC.
    M’ha cridat l’atenció el fet que una mare d’una nena amb síndrome de Rett organitzés altres pares en una associació internacional amb l’objectiu de recollir diners per finançar la investigació de la malaltia. Crec que, si tothom dona de la seva part, es poden fer grans coses, com trobar la cura o solució de les diverses malalties.

  69. En aquest capítol he descobert síndromes que no coneixia com el de Rett i IFC, tot i que no m’ha qedat gaire clar què són i les seves causes. M’ha cridat molt l’atenció que el síndroma de Rett només es produeix en les nenes, i m’ha semblat molt interessant que una mare hagi fet una organització per recaptar fons per investigar-la.

  70. No coneixia cap de les dues malalties, ni el síndrome de rett ni el d’icf. No he entes del tot aquestes dues malalties. M’han semblat bastant interessants les noves tècniques que es podrien fer servir per tal de tractar algunes de les malalties vistes en el capítol.

  71. En aquest capítol m’hasorprès tot el què parlava sobre aquestes malalties genètiques, jo no era conscient de que hi hagués tants factors genètics. Crec que els avenços tècnics per curar les malalties, en aquest capítol, el síndrome de rett i el d’icf, están ascendint i progressant molt adequadamet fins al punt que les malalties genètiques puguin ser curables.
    He trobat curiós que els síndrome de rett només pugui ser present en les nenes, la qual cosa no he entès molt bé i m’ha agradat molt la idea de crear un fons per recaudar diners per el síndrome dde rett.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: