Cèl·lula

Pàgines d’interès:

Aquí us deixo unes pàgines web que us poden ajudar a completar els vostres coneixements. Trobareu continguts, activitats, animacions…

http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/2bch/B2_CELULA/EVALUACION_2/Evaluacion_2.htm

 

http://www.bionova.org.es/biocast/cabecera.html

http://www.lourdesluengo.es/

http://www.xtec.cat/~jgurrera/

http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/04moleculescelules/04moleculescelules.htm

Bioelements i biomolècules

Powerpoint que us pot permetre endreçar els vostres apunts

La cèl·lula eucariota

Uns vídeos per començar sobre la cèl·lula eucariota:

Vídeo” La vida interior de la cèl·lula” en 3D

Aquí teniu un powerpoint resum sobre la cèl·lula que han fet l’Aleix, l’Albert, i l’Oriol. Us pot ajudar a estudiar.

Els virus

La paraula virus prové del llatí i significa verí.  Van ser descoberts el 1892 pel científic rus D. Ivanovsky treballant amb la planta del tabac.

Virus gripSón paràsits intracel·lulars obligats formats per un àcid nucleic ( ADN o ARN, mai junts ) i una coberta protectora de naturalesa proteica, a vegades combinada amb lípids i  glúcids provinents de les cèl·lules que han parasitat.  La mida és variable, tot i que podrien dir que de l’ordre del nanometre ( 10-9 metres). Els virus necessiten de la maquinària ezimàtica i orgànuls de les cèl·lules que parasiten per poder multiplicar-se. Segons el tipus de cèl·lula que parasiten el virus es poden classificar en virus vegetals ( com el del mosaic del tabac ), animals ( VHI ), o bacteris ( bacteriòfags ).

Són partícules acel·lulars, que es troben en el límit de la vida i el món inanimat, ja que si bé es multipliquen no realitzen cap tipus de metabolisme.

La Replicació o  multiplicació vírica:

Tal com ja us he comentat, el fet de no tenir enzims i orgànuls propis fa que necessitin obtenir-los de les cèl·lules hostes que infecten. Per poder donar-se la replicació el virus segueix un seguit d’etapes:

1.    Fase de fixació: és una etapa específica ja que els virus infectaran determinades cèl·lules i no unes altres depenen dels receptors de membrana.

2.    Fase d’injecció: una vegada el virus ja s’ha acoblat a la membrana de la cèl·lula a infectar, l’injectarà el seu àcid nucleic, quedant-se fora la coberta de proteïnes o càpside.

3.    Fase d’eclipsi: és una fase que pot durar uns minuts ( cicle lític ) fins a anys ( cicle lisogènic ). En aquesta fase no es detecten partícules víriques a l’interior de la cèl·lula, però tota la maquinària cel·lular comença a “treballar” amb l’objectiu de crear nous virus. Es fan còpies de l’àcid nucleic víric i de les proteïnes de la càpside.

4.    Fase de construcció: en aquesta etapa com si d’un puzzle es tractés, els àcids nucleics i les proteïnes víriques s’acoblen formant els nous virus.

5.    Fase de lisi o alliberació: l’interior cel·lular creix com a conseqüència de la proliferació de virus, finalment la cèl·lula rebenta i els virus són alliberats a l’exterior. Cicle lític.

Replicació vírica

El cicle lisogènic es diferencia bàsicament del lític en la fase d’eclipsi. Aquí l’àcid nucleic víric s’integra en l’àcid nucleic cel·lular, sense que es manifestin símptomes, ni nous virus. Aquesta fase pot durar anys de forma que quan la cèl·lula es divideixi, les noves cèl·lules portaran integrat, també, l’àcid nucleic. En un determinat moment la cèl·lula començarà a fer còpies víriques ( de la manera descrita anteriorment) i acabarà amb la mort de les cèl·lules. Aquest tipus de cicle el segueix el VIH.

Vídeo molt interessant sobre com es replica el virus de la SIDA en el limfòcits.

Els processos d’intercanvi a les cèl·lules

La difusió

L’òsmosi

S’entén per osmosi la difusió d’una substàncaia a través d’una membrana semipermeable, que deixa passar el dissolvent però no el solut, des d’un medi de concentració baixa ( hipotònic ) fins a un altre de concentració més elevada ( hipertònic ) fins que tots dos assoleixen la mateixa concentració ( isotònic
Totes les cèl·lules es troben en equilibri amb el medi en el qual desenvolupen les funcions vitals: els bacteris, els fongs unicel·lulars, les cèl·lules sanguínies en el si del plasma…, gràcies als processos d’osmosi.

Pràctica1:

Observar procés d’òsmosi en teixits vegetals.

  • Tallem 8 cilindres de pastanaga amb una longitud exacta de 7 cm i un volum semblant.
  • 4 dels cilindres els submergim en aigua i els altres en una solució de sucre al 30 %.
  • Esperem 2 hores.
  • Els traiem i eixuguem per tal de mesurar, el més acuradament possible, les seves longituds.
  • Anota les noves dades i calcula la mitjana de les longituds tant dels cilindres en aigua com dels cilindres que han estat en una solució ensucrada.

Pràctica2:

Observar cèl·lules de l’epidermis de bulb de ceba i els canvis produïts quan aquestes són sotmeses a una solució salina saturada.

  1. Extraurem una capa de la part interna ( concava ) de la ceba.
  2. Farem trossets d’uns 2 cm i els col·locarem en un vidre de rellotge tot mirant que no es dobleguin.
  3. Col·locarem unes gotes de blau de metilè i esperarem uns 5 minuts.
  4. Seguidament, agafarem un dels trossets i el col·locarem sobre el portaobjectes i el cobrirem amb el cobreobjectes. Amb paper secant eixugarem el colorant sobrant.
  5. Observarem la mostra al microscopi, amb diferents augments, i anotarem tot allò que creiem convenient. Cal ser molt i molt aobservador.
  6. Després, d’aquesta primera observació, tirarem unes gotes de solució salina saturada.
  7. Tornem a observar. Anotem tots els canvis que hem observat i els discutim amb el grup.

Activitats:

  1. Busca informació sobre els conceptes: isotònic, hipotònic, hipertònic.
  2. Fes un dibuix ( o imatges de laboratori) dels diferents visionats que has fet tant de les cèl·lules de l’epidermis de la ceba normal com de la solució salina. Indica els canvis.
  3. Per què les cèl·lules estaven juntes formant una xarxa i no disperses?
  4. Com són aquestes cèl·lules?
  5. Imagina quels glòbuls vermells d’una persona estan sotmesos a tres plasmes diferents respecte al seu interior; isotònic, hipotònic i hipertònic. Fes un dibuix en cada cas i explica que passaria en cada cas.
  6. Quina és la part més externa d’aquestes cèl·lules? Quina és la seva funció? De quina substància està composta?
  7. Què ha passat després de posar les cèl·lules en contacte amb una solució salina saturada? Per què ha passat?
  8. Busca informació sobre els següents processos: plasmòlisi, turgència.
  9. Per què els cilindres que han estat en una solució ensucrada han canviat la seva longitud? Per què ha passat això?
  10. I que ha succeït amb els cilindres situats en aigua? Què significa aquest fet?
  11. Després de dues hores els cilindres de la solució ensucrada tenien, també, una consistència molt diferent als que havien estat en aigua. Per què?
  12. CONCLUSIONS.

Pàgines: 1 2

Respostes

  1. Manel he trobat una web que explica perquè són importants les proteïnes en l’alimentació.
    Aquí et deixo l’enllaç per s’hi t’hi vols passar!!

    http://www.youngwomenshealth.org/spprotein.html

    Bon dia

  2. Iep Manel!
    L’altre dia vaig sentir una notícia que pot estar bé compartir amb tothom aquí al blog i a la classe.
    Durant la creació de la vida els mitocondris eren un paràsit a les cèl·lules. Però durant els anys, es va crear una simbiosi entre els mitocondris i les cèl·lules. Els mitocondris li proporcionaven energia a la cèl·lula a canvi de nutrició. Des de aquell moment, els mitocondris es consideren un orgàul mes a la cèl·lula.

  3. http://ecodiario.eleconomista.es/salud/noticias/1918933/02/10/Identifican-una-proteina-que-podria-prevenir-el-cancer-de-higado-.html

    Manel això és un enllaç sobre un article que diu que s’ha descobert una proteïna que podria prevenir el cancer del fetge!!!

    Bona setmana!!

  4. Manel tot fent el powerpoint acabo de trobar aquest video que està prou bé. Parla sobre el funcionament de la cèl·lula.

  5. Manel he vist que no s’ha pujat. És aquet.

  6. Manel, l’altre dia vaig veure un reportatge de l’aparell digestiu. En el qual ensenyaven una màquina que feia les mateixes funcions que el nostre aparell digestiu. Primer s’introduïa per un forat els aliments que mengem nosaltres. Després es trituraven aquests aliments, i a través d’un tub anaven a parar en un recipient que contenia els sucs gàstrics de l’estómac. Després en un altre recipient hi anaven a parar els nutrients i els residus anaven a parar en un recipient, del qual els residus en sortien en forma d’excrement.

  7. Manel!
    He trobat un video interessant sobre la revolució de les cèl•lules mare bastant interessant!
    Aquesta és la web: http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=29743
    Espero que t’agradi.

  8. Hola, et deixo el link sobre un video sobre la membrana cel·lular :

    I un altre sobre el transport passiu i actiu.

  9. Manel! et deixo aqui un slideshare sobre la osmosi bastant interessant!!
    Osmosis View more presentations from Marco Antonio Alva Borjas

  10. Manel, he trobat dos videos en anglés que expliquen molt bé les diferències entre el cicle lític, i el lisogènic, que no habia acabat d’entendre. Espero que a algú més li serveixin.


    http://www.youtube.com/watch?v=_J9-xKitsd0&feature=related

  11. Manel, sóc l’adrià.
    Aquí et deixo un link d’un blog en castellà però molt ben explicat sobre els nanobis. Arriben a ser deu cops més petits que els bacteris més petits!

    http://www.biologia.edu.ar/basicos/notas/nanobio.htm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: