Evolució

Pàgina web amb activitats

Aquí teniu una pàgina en la qual podreu fer activitats interactives sobre l’evolució humana i posar-vos a prova sobre els vostres coneixements.

http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/indexf.htm

Teories sobre l’origen de la vida:

Es considera que la Terra té una vida d’uns 4500 milions d’anys. Però la vida va aparèixer fa uns 3500 milions d’anys. Això se sap perquè s’han descobert fòssils d’organismes procariotes en roques amb aquesta antiguitat. Els éssers primitius que existien fa 3500 milions d’anys eren similars als bacteris actuals. Durant aquest temps,  la vida s’ha desenvolupat ocupant tot el planeta i diversificant-se en moltes espècies.

Existeixen moltes teories sobre l’origen de la vida a la Terra que es poden resumir en dues:

  1. La ” Generació espontània “ aparició de la vida partir de la matèria inanimada (Teoria de l’origen abiòtic dels éssers vius).
  2. Teoria de la panspèrmia, la vida arribà a la Terra des d’alguna part de l’Univers gràcies a algun asteroide que impactà sobre el planeta.

1. La Generació espontània

Aquesta teoria presuposava que els éssers vius naixien ” espontàniament de la matèria orgànica en descomposició.
El primer científic que va qüestionar aquesta teoria va ser l’italià Francesco Redi naturalista i fisiòleg italià, nascut a Arezzo el 1626 i mort a Pisa el 1698. Va demostrar que els insectes no neixen per generació espontània. Volia demostrar que les larves de mosca que apareixien a la carn en descomposició provenien de les mosques i no pas de la carn.
 En temps de Redi (S. XVII) la gent creia que els éssers vius es podien generar a partir de la matèria inanimada: Teoria de la generació espontània.
Redi va posar en tres recipients: 1, 2 i 3, un tros de carn. El primer el va tapar amb un pergamí, el segon amb una gasa molt fina i el tercer el va deixar destapat.  Després de diversos dies va observar que només en el tercer apareixien apareixien les larves de les mosques.
Va recollir les larves i va observar que passat un cert temps, aquestes es transformaven en mosques. F. redi va concloure que les larves no procedien de la carn.
.

La generació espontània; Louis Pasteur

Al segle XIX un químic i biòleg francès, Louis Pasteur (1822-1895), va demostrar que la teoria de la generació espontània no tenia fonaments. El procés de fermentació està causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.

Per demostrar aquest fet va exposar diferents brous bullits i airejats en vasos que contenien filtres per impedir l’accés a totes les partícules i fins i tot vasos sense cap filtre, de forma que l’ aire passava per un tub llarg i sinuós que no permetria passar la pols de les partícules. Res creixia als brous; per això, va demostrar que els organismes vius que creixien als brous venien de fora, com espores en la pols, i no es generaven pas espontàniament en el brou. D’aquesta manera, Pasteur demostrava que la generació espontània no era certa i confirmava la TEORIA DELS GÈRMENS.

 L’experiència:

Louis Pasteur (S. XIX) va posar brou de carn en un matràs (a). Li va allargar el coll donant-li una forma colzada i el va escalfar fins l’ebullició (b) després el va deixar refredar. En el brou de carn no es desenvolupaven microorganismes i que es mantenia no contaminat, inclús després de molt de temps. Si es trencava el coll (c) o s’inclinava el matràs fins que el brou passés de la zona colzada  aquest es contaminava en poc temps.

experinecia_pasterur

Pasteur va concloure que tot ésser viu prové d’un altre ésser viu.

2. La Panspèrmia

 La panspèrmia va ser proposada pel químic suec Svante Arrhenius el 1908. Aquesta teoria té com a hipòtesi el fet que la vida, en aquest cas bacteris ja que n’hi ha que poden viure durant molt de temps fins i tot en condicions semblants a les que trobem a l’espai exterior, està diseminada per tot l’univers i que aquesta va arribar a la terrar a través d’un cometa que col·lisionà fa uns 4500 milions d’anys.

 

L’origen abiòtic de la vida; Oparin i Haldane

Alexander Oparin

L’any 1922, el bioquímic rus Alexander Oparin va proposar una teoria sobre l’origen de la vida: les primeres molècules orgàniques es van formar a partir dels gasos de l’atmosfera primitiva reductora rica en ( H2O, NH3, CH4, H2 ) per l’acció de descàrregues electriques produïdes per les tempestes i la llum ultraviolada del sol.

TEORIA D’OPARIN SOBRE L’ORIGEN ABIÒTIC DELS ÉSSERS VIUS

  1. Fa uns 3800 milions d’anys, la atmosfera primitiva estava formada per: metà (CH4), amoníac (NH3), hidrogen (H2) i vapor d’aigua (H2O), era reductora i anaeròbia. En aquestes substàncias havia els principals bioelements que formen la matèria viva: carboni (C), nitrogen (N), hidrogen (H) i oxigen (O).
  2. La formació de les primeres molècules orgàniques; va ser possible a les radiacions solars i les descàrregues eléctriques que van prorcionar l’energia suficient per a què els components de l’atmosfera reaccionessin i es formessin les biomolècules, compostos orgánics senzills com els que ara formen els principals compostos dels éssers vius.
  3. Les primeres molècules orgàniques van ser, monosacàrids, lípids simples, aminoàcids i altres molècules senzilles que van reaccionar entre sí per donar lloc a molècules més complexes: proteïnes, greixos complexes, polisacàrids i àcids nucleics.
  4. La sopa primitiva: segons Oparin, els compostos orgànics que es van formar a l’atmosfera van ser arrossegats cap als mars per les pluges i allà, al llarg de milions d’anys, es van concentrar formant una solució  espesa d’aigua i molècules orgàniques i inorgàniques que ell va anomenar “brou primitiu “.
  5. Els coacervats: En aquest “brou primitiu” algunes molècules van formar membranes, originant unes estructures esfèriques anomenades coacervats. Alguns coacervats van poder concentrar en el seu interior enzims amb les de fabricar les seves pròpies molècules i obtenir energia. Finalment, alguns van poder adquirir el seu propi material genètic i la capacitat de replicar (reproduir-se). Es van formar així els primitius bacteris.

L’EXPERIÈNCIA D’STANLEY MILER

El 1953 Stanley Miller va fer una experiència de gran importància.Va construir un dispositiu com el de la figura. En ell, l’aigua del matràs (1) s’escalfava i els vapors circulaven pel circuit. En(2) introduïa una mescla de gasos com la que va poder haver a l’atmosfera primitiva de la terra. En (3) les descàrregues elèctriques dels elèctrodes van fer reaccionar la mescla. Aquesta es refredava al condensador (4) i els compostos produïts es dissolien en l’aigua del matràs 1. Després de cert temps, a través de la clau (5) va treure part del líquid per analitzar-lo i va descobrir que s’havien format moltes biomolècules: sucres senzills, aminoàcids i altres de gran importància en la constitució dels éssers vius.
Experiència de Miller

Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural

A Charles Darwin, 1809- 1882, li devem el fet de ser el primer naturalista que va proposar un mecanisme que expliqués com té lloc l’evolució. Però, què entenem per evolució? Des d’un puntde vista acadèmic, el conjunt de canvis i transformacions que han patit els éssers vius a partir d’un origen comú.

Abans d’ell hi havien altres teories que no tenien res a veure, precisament, amb l’evolució. Un exemple són les idees creacionistes i fixistes de Georges Cuvier, que feien una interpretació literal de les Sagrades Escriptures per tal d’explicar l’origen i l’existència dels éssers vius. Avui dia encara aquest corrent, que té més a veure amb la fe que la ciència, nega els mecanismes evolutius proposats per Darwin i corroborats al llarg del segle XX pels neodarwinistes i la seva Teoria Sintètica de l’evolució.

Malgrat tot, Darwin no va ser el primer en proposar una teoria evolutiva. A principis del segle XIX el naturalista francès Jean- Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, en va proposar una. Aquesta es basava en tres punts bàsics: per una banda creia que en tots els éssers vius hi havia una tendència innata al seu perfeccionament i que els permetia adaptar-se als diferents ambients. Aquesta idea, probablement, va ser una influència dels intel·lectuals que van promoure la Revolució Francesa i que remarcaven la importància del progrés social humà. També pensava que la funció creava l’òrgan. Les condicions canviants de l’ambient obligaven als éssers vius a adaptar-se d’una forma o una altra. Les noves condicions obligaven als individus a fer servir uns òrgans més que d’altres, cosa que provocava una modificació en els organismes. I per últim, l’ herència dels caràcters adquirits amb la qual s’identifiquen les idees de Lamarck. Els caràcters desenvolupats al llarg de la vida d’un individu es transmetien a la descendència segons Lamarck. Idea totalment errònia ja que avui sabem que només es transmeten a la descendència aquelles característiques genètiques que es troben en els gàmetes o cèl·lules reproductores.

Les propostes de Lamarck van ser innovadores, no oblidem que és dels primers en intentar explicar la gran diversitat d’éssers vius existents com un procés de canvis al llarg de la vida evolutiva, i ingenioses però no va proposar cap mecanisme que intentés explicar l’evolució. Qui sí ho va fer va ser Charles Darwin.

Aquest any se celebren els 200 anys del seu naixement, o si voleu els 150 anys de la publicació del seu llibre ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant selecció natural “ que va canviar la idea d’entendre el món on vivim i la vida. Com qualsevol idea o teoria, aquesta no va sortir d’un dia per l’altre, al contrari, aquesta es va començar a gestar 30 anys abans quan va salpar a bord del Beagle en un viatge científic que havia de durar 5 anys al voltant del món. En tornar a Anglaterra encara haurien de passar 23 anys abans de publicar el seu llibre amb les seves idees. Durant aquest 23 anys es va dedicar primer a classificar la gran quantitat d’espècies recol·lectades, d’ocells, insectes, mamífers, fòssils, rèptils, invertebrats…i escriure volums sobre la història natural. Tot i que Darwin es considerava un geòleg, de mica en mica, va anar madurant la idea de que les espècies no eren immutables, malgrat la seva profunda religiositat.

Reflexionant sobre les lleis que dictaven la transmissió dels caràcters, ( mai va conéixer a Gregor Mendel i els seus treballs sobre genètica ) va llegir l’obra de Thomas MalthusAssaig sobre el principi de la població “ i va entendre que en totes les espècies naixien més individus dels que realment poden sobreviure i reproduir-se, cosa que el porta a madurar la idea de la selecció natural com a mecanisme de l’evolució.

Els anys anaven passant i no es decidia a publicar les seves idees, fins que un altre naturalista, Alfred Wallace va arribar a les mateixes conclusions de forma totalment independent. El 1859 van publicar, de forma conjunta, un assaig en el qual es donaven a conèixer les seves conclusions sobre l’evolució i els mecanismes que la fan possible. Més tard publicaria ” Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural “ un llibre que pretén demostrar l’evolució amb milers d’exemples. La primera edició amb 1250 exemplars es va esgotar d’immediat. Aquest llibre descriu l’evolució com un ” drama de conflicte i competència, un paisatge dinàmic d’organismes en plena lluita per l’existència” i on nosaltres els humans no som tranquils espectadors, ans al contrari, som protagonistes de l’obra.

Darwin arriba a unes conclusions que canviaran radicalment la concepció de la vida. Les seves idees explicaran per sí mateixes la gran diversitat d’organismes representats en el registre fòssil, la gran similitud anatòmica entre organismes molt llunyans filogenèticament, el  per què en les primeres fases embrionàries tots els animals som tant semblants…Una sóla idea podia explicar-ho tot, la selecció natural com a mecanisme d’evolució.

Però com actua la selecció natural? Ho podríem resumir en tres punts:

  1. Actua sobre poblacions d’individus, on no tots són iguals, per tant hi ha variabilitat.
  2. Si en l’ambient es produeixen canvis, aquells individus que pressentint unes característiques beneficioses respecte els altres, tindran més possibilitats de sobreviure, arribar a l’edat reproductiva i per tant transmetre aquests caràcters a la següent generació. Els caràcters més aptes o si ho preferiu els individus millor adaptats, a les noves condicions, es preserven i s’acumulen de generació en generació.
  3. D’aquesta forma els individus millor adaptats a les noves condicions són seleccionats per la natura. Aquest procés fa que les poblacions s’adaptin lentament al seu entorn al llarg del temps. Si parlem d’un període de temps que representi nombroses generacions, les diferències s’acumulen gradualment, formant-se noves varietats i per últim noves espècies.

El 1900, divuit anys després de la mort de Darwin, Hug de Vries va descobrir els treballs de Mendel sobre l’herència dels caràcters. La síntesi entre la genètica i el darwinisme ( Teoria Síntètica )va donar una nova empenta a les teories evolutives. Finalment, estaven en disposició d’explicar per què dins una població d’individus no tots són iguals. Les mutacions o petits canvis en l’ADN, produïts de forma atzarosa i espontània, eren les responsables de la variabilitat. D’altra banda, el caràcters venien representats pels gens. Aquests són segments d’ADN que determinen els caràcters i que es transmenten de generació en generació a través dels cromosomes.

Encara avui hi ha molta gent que nega l’evolució biològica de les espècies, però les proves són les que són i encara que sigui un procés molt lent, negar-la és com negar que la terra es mou.

Mira’t aquest vídeo i tindràs una idea més clara.

Proves a favor de l’evolució. Especiació.

Aquí teniu el que poden ser els vostre apunts sobre les proves a favor de l’evolució.

Hominització

Activitats sobre hominització

Notícia que ens la deixa en Sergi i que tractarem en la unitat 5 que tracta sobre l’evolució:
No se ben bé si t’ho he de deixar aquí, però si no ja ho colocaràs tu.
És una noticia que va sortir al Periodico el dilluns passat, dia 29 de Desembre 2008.

Año Darwin

El 2009 será el año de Darwin. Charles Darwin nació en Shrewsbury, Inglaterra, en 1809, y por lo tanto hará 200 años de su nacimiento, pero además publicó El origen de las especies en 1859, y por lo tanto celebraremos 150 años de su libro más famoso. Hay muchos motivos por celebrar a Darwin –por ejemplo, para revisar la validez de sus teorías–, pero también para reflexionar por qué, tanto tiempo después, la teoría que propuso todavía provoca enfrentamientos que no son únicamente científicos, sino también ideológicos, religiosos y políticos.
En la historia de la ciencia hay momentos decisivos que cambian la visión que tenemos del mundo. Uno es, por ejemplo, cuando Copérnico nos hace ver que la Tierra no puede ser el centro del universo, sino que gira alrededor del Sol. Otro es cuando Darwin se da cuenta de que podemos explicar por qué hay diversidad de animales y plantas, y propone que las especies han evolucionado desde organismos primitivos y lo han hecho por medio de un mecanismo que denomina selección natural.
La física que se construyó hace más de 300 años y la teoría de la evolución propuesta hace 150 son dos de las bases de nuestra comprensión del mundo. Gracias a ellas, hemos avanzado mucho en la física y en la biología hemos descubierto el ADN y sus secretos. No sabemos qué es la materia oscura del universo ni muchos detalles de la evolución, pero todo esto no cambia que la física clásica y la teoría de la evolución sean dos capítulos fundamentales de la ciencia actual.
En el año 2009 recordaremos la importancia del trabajo de Darwin y los ataques a sus teorías y a su persona. Que esto pasara es comprensible porque hacía tambalear concepciones arraigadas en la gente. Y al menos no le hicieron retractarse con la amenaza de la hoguera, como a Galileo. Pero la polémica sigue viva y tenemos que recordar que la teoría de la evolución es parte esencial de la ciencia actual como lo es la constatación de que, si golpeamos una manzana de un árbol, la fuerza de la gravedad la hará llegar a tierra o a la cabeza del observador poco atento.

Teories sobre l’evolució de l’espècies

Pàgines: 1 2 3

Responses

  1. He trobat algunes anèctodes sobre els dinosaures que potser molta gent ignora.
    No sé si es ben bé això el que es podia aportar, però almenys és una informació.

    primer de tot m’agraderia dir que els dinosaures, tal i com els coneixem, el seu nom no vol dir llengardaix terrible ni rèptil terrible perquè els dinosaures són dinosaures, no rèptils.
    També vull esmentar que no tots els dinosaures eren poiquiloterms, sinó que també n’hi havia d’homeoterms.
    Els dinosaures van viure al món terrestre, ni volaven, ni nedaven. El cel i el mar estaven poblats per rèptils marins o voladors, però en cap moment per dinosaures.
    Una altra cosa és que el Tyrannosaurus mai ha sigut el dinosaure carnivor més gran del món, sinó que va ser el Gigantosaurus.

  2. http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=658912&idseccio_PK=1477

    aquí tens un enllaç per un descobriment relativament nou, que diu que la piràmide alimentària té errors.
    Bona setmana!!

  3. Manel he trobat una notícia sobre el descobriment d’un nou dinosaure:

    Confirmen el descobriment a Conca d’un nou dinosaure
    El nou teràpode era un depredador de sis metres de llarg

    Els experts identifiquen als ossos dels braços els indicis de les plomes de les aus actuals

    Investigadors de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i de la Universitat Autònoma de Madrid presenten avui a les pàgines de la prestigiosa revista científica Nature els detalls del descobriment a Las Hoyas (Conca) del fòssil d’una nova espècie de dinosaure carnívor geperut. El fòssil va ser localitzat el 2003 i ha estat qualificat com un dels exemplars més conservats de la península Ibèrica. Els experts consideren que el fòssil correspondria a un exemplar d’uns sis metres de llargada d’una espècie fins ara desconeguda, denominada Concavenator corcovatus, que significa el caçador geperut de Conca.
    La publicació dels resultats de l’estudi del nou dinosaure, batejat col·loquialment com a Pepito, coincidirà amb la presentació del fòssil –aquesta mateixa setmana– al Museu de les Ciències de Castella-la Manxa, situat a la ciutat de Conca.
    El C. corcovatus era un teròpode (dinosaure carnívor bípede) que va viure fa uns 125 milions d’anys com el depredador més gran del seu hàbitat.
    L’equip liderat pel professor Francisco Ortega (UNED) destaca que a banda de la gepa dorsal, una de les principals singularitats del seu treball és el descobriment d’unes protuberàncies en els ossos de l’avantbraç del fòssil. Francisco Ortega recorda que diverses espècies actuals d’ocells tenen prominències similars a les de Pepito en un dels ossos de l’avantbraç (l’ulna). Les plomes més grans dels ocells s’insereixen precisament en aquest tipus de prominències dels ossos de les ales.
    Per aquest motiu, els experts apunten que el fòssil de Las Hoyas pot ser considerat com un nou indicador de la relació entre els ocells i els seus avantpassats els dinosaures. D’altra banda, l’excel·lent conservació del fòssil de Conca ha permès descobrir empremtes d’escates a la pell de les potes i de la cua, segons expliquen els investigadors.
    LA XIFRA
    125
    milions d’anys
    és l’antiguitat del fòssil de dinosaure trobat el 2003 a Las Hoyas (Conca) i que ara ha estat descrit amb detall.

  4. Manel he trobat una notícia que pot ser molt interessant sobre el tema que fem ara a classa:

    El descobriment de la NASA que modifica la teoria de la vida

    El descobriment del bacteri que té composició en l’ADN d’arsènic ha revolucionat la biologia i la química. Conegui com els preceptes sobre les formes de vida es modifiquen.
    Des de la seva coneixement, a l’antiga Grècia, s’ha associat al arsènic amb una mort dolorosa (encara que va ser recomanat com a remei per a diferents malalties durant l’edat mitjana). Els descobriments d’avui dia vénen a donar un gir de 180 º a aquesta idea.
    El llac Mono, situat a Califòrnia, posseeix una alta concentració d’arsènic en el seu estat sòlid, tant sigui conformant petites estructures com en pols.

    Va ser allà on va aparèixer aquest bacteri, de la família Halomonadaceae, que pot reemplaçar el fòsfor en la seva estructura genètica per aquest element tòxic per a qualsevol altre organisme.
    Els preceptes biològics i químics mostren una revolució total amb aquesta troballa. Sempre es va considerar que l’arsènic no és prou estable per a conformar estructures moleculars, i, fins i tot, provoca seriosos malestars que poden desencadenar en trastorns crònics o la mort.
    Com neix aquest bacteri? D’on sorgeix el reemplaçar fòsfor per arsènic en la dieta? Quin origen té? Com va arribar al llac?
    Aquestes són incògnites que esperem puguin respondre, amb aquest marge d’esperança que ens dóna el poder demostrar que no estem sols en l’univers.

  5. Manel com que vas dir que busquéssim què eren els muons doncs vaix anar a parar en aquesta web que no se si l’has vist ja! És força interessant tot i que forma més part del temari de física.

    http://www.fisica-basica.net/David-Harrison/catala/SpecRel/LengthContract/LengthContract.html

  6. Manel he trobat una notícia d’un descobriment important. Unes restes d’un esquelet que es podria situar entre el de l’homo sapiens i el del neandertal. Això es veu que ha fet reflexionar als científics sobre l’entrada dels homo sapiens a Euroasia.

    Publicado en el diario ADN de Madrid (de distribución gratuita), el 17 de Enero de 2007
    http://www.diarioadn.com/sociedad/detail.php?id=20569
    La calavera de un adolescente de hace 40.000 años encontrada en Rumanía posee rasgos similares a los de la especie extinguida.

    Reuters, Washington
    Un cráneo de 40.000 años de antigüedad encontrado en una caverna de Rumanía tiene características tanto de los seres humanos modernos como de los neandertales, y podría demostrar que ambas especies se cruzaron.

    Si se confirman los hallazgos mostrados por un grupo de investigadores este lunes, el cráneo representaría los restos más antiguos de un ser humano moderno encontrados hasta ahora en Europa.

    El estudio, publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, se sumará al debate de si los homo sapiens modernos simplemente exterminaron a sus primos neandertales o tuvieron algún tipo de interacción con ellos primero.

    Muestras de ADN procedentes de huesos neandertales sugieren que no hubo cruce, o al menos que ninguna contribución genética neandertal llegó al ADN moderno.

    Huesos encontrados

    Sin embargo, Erik Trinkaus, de la Universidad de Washington en St. Louis ha encontrado en el pasado huesos que cree que poseen características tanto humanas como neandertales, y ahora él y sus colegas han hallado un cráneo.

    La calavera, probablemente de un adolescente, ha sido datada en 40.000 años de antigüedad y muestra muchos rasgos modernos. Sin embargo, también es un poco más plana que la mayoría de las de homo sapiens modernos, y los excepcionalmente grandes molares superiores están más asociados a los neandertales.

    “Este tipo de diferencias plantean importantes preguntas sobre la historia de la evolución de los seres humanos modernos”, dijo Joao Zilhao, de la Universidad de Bristol en Reino Unido, que trabajó en el estudio.

    Podría tratarse de una “inversión evolutiva”, declaró, con los seres humanos retrocediendo hacia formas arcaicas.

    “Podría también reflejar una mezcla con poblaciones neandertales a medida que los humanos modernos se extendían por la Eurasia occidental”, dijo Zilhao.

    “Esta mezcla habría llevado tanto a rasgos arcaicos retenidos de los neandertales como a combinaciones únicas de características procedentes de la fusión de grupos genéticos anteriormente divergentes”.

    Neandertales sustituidos

    Se cree que los humanos modernos se extendieron por Europa hace unos 45.000-50.000 años, y sustituyeron completamente a los neandertales hace unos 30.000 años.

    Pero eso supone al menos 10.000 años de convivencia, y objetos atribuidos a humanos más modernos se han encontrado en localizaciones neandertales.

    Los neandertales también fueron designados antiguamente homo sapiens, aunque son una subespecie específica: homo sapiens neanderthalis. Sin embargo, algunos expertos les designan ahora como una especie diferente, homo neanderthalis.

    Leer más: http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=2452&pagina=1#ixzz1IlNXbAIK

  7. Hola Manel!! he trobat aquesta pàgina web sobre l’any Darwin (2009) , que està molt bé.
    Hi ha la seva biografia, casa seva, el viatge a bord del Beagle (amb una perfecta animació), una explicació per etapes sobre la evolució (historia de la vida, molt detallada on explica les espècies fins hi tot ); una explicació del darwinisme, el pas de aigua a terra i de terra a aire, i l’evolució humana. També a l’apartat que posa Ciencia VS Religion, hi ha la caricatura que tu mateix deies de Darwin com un mico.
    Finalment hi ha un video amb l’importància de Darwin i altres curiositats.

    http://www.elmundo.es/especiales/2009/02/ciencia/darwin/index.html

  8. Manel! He trobat una altra pàgina web però està en anglès: http://www.pbs.org/wgbh/evolution/

  9. Manel, un petit resum entenedor de les lleis de Newton a partir un video de dibuixos:

    • Hola Carla, felicitats pel teu inters, per la teva dedicaci i grcies per continuar collaborant. Aquest vdeo el collocar en el blog de qumica i l’any que ve al moodle, si tinc temps, que vaig fent de mica en mica.

      Fins dem!

      Manel

  10. Hola manel,
    He trobat un video, sobre un paleontoleg, en Jack Horner, que a partir de les aus, les gallines vol crear un dinosaure.
    Aquest link és sobre un programa, en que hi ha una entrevista amb en Jack Horner, es l’únic video que he trobat sobre ell en castellà.

  11. http://www.jornada.unam.mx/2013/12/04/ciencias/a08n1cie
    Aquest artícle parla de la possible herència de caràcters adquirits


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: