Enviat per: mmiguela | febrer 4, 2015

El desdoblamiento del tiempo

Entrevista que van fer a Jean Pierre Garnier a ” La Contra de La Vanguardia” el 9/XI/2010, i que crec interessant ja que està en relació al llibre que hem llegit ” Esmorzar amb partícules. Crec que val la pena fer una ullada.

Si el tema us interessa molt ha publicat un llibre on parla del desdoblament del temps, ” El doble, ¿ Cómo funciona? de l’editorial Reconocerse.

La teoría del desdoblamiento del tiempo permitió explicar la llegada al cinturón de Kuiper de planetoides que están en el origen de explosiones solares de envergadura, pero Garnier va mucho más allá y nos cuenta que esa ley es aplicable a nuestra vida: "Tenemos un cuerpo muy bien hecho que nos permite proyectarnos en el porvenir: ir a ver el futuro, arreglarlo y volver para vivirlo. Y es durante la noche cuando tenemos la capacidad de arreglar ese futuro que hemos construido durante el día. Podemos ver los peligros antes de vivirlos por medio de la intuición, y borrarlos". Expuso su teoría (explicada en Cambia tu futuro por las aperturas temporales) en la librería Épsilon de Barcelona

La teoría del desdoblamiento del tiempo permitió explicar la llegada al cinturón de Kuiper de planetoides que están en el origen de explosiones solares de envergadura, pero Garnier va mucho más allá y nos cuenta que esa ley es aplicable a nuestra vida: “Tenemos un cuerpo muy bien hecho que nos permite proyectarnos en el porvenir: ir a ver el futuro, arreglarlo y volver para vivirlo. Y es durante la noche cuando tenemos la capacidad de arreglar ese futuro que hemos construido durante el día. Podemos ver los peligros antes de vivirlos por medio de la intuición, y borrarlos”. Expuso su teoría (explicada en Cambia tu futuro por las aperturas temporales) en la librería Épsilon de Barcelona

Su teoría ¿está avalada por la ciencia? 

La respetada revista American Institute of Physics de Nueva York y su comité científico la han validado publicándola en el 2006 porque es una teoría que ha permitido, primero, prever, y luego, explicar la llegada de planetoides al sistema solar. ¿Quiere que le explique para qué sirve la ley del desdoblamiento del tiempo?

Sí, pero sencillito. 
Tenemos dos tiempos diferentes al mismo tiempo: un segundo en un tiempo consciente y miles de millones de segundos en otro tiempo imperceptible en el que podemos hacer cosas cuya experiencia pasamos luego al tiempo consciente.
¿Y todo eso sin enterarnos? 
Exacto. Tengo una síntesis instantánea de un análisis que he realizado en otro tiempo aunque no tenga la memoria de ello.
¿Así funciona el tiempo? 
Sí, en cada instante presente tengo un tiempo imperceptible en el cual fabrico un futuro potencial, lo memorizo y en mi tiempo real lo realizo.
¿? 
Tenemos la sensación de percibir un tiempo continuo. Sin embargo, tal como demuestran los diagnósticos por imágenes, en nuestro cerebro se imprimen solamente imágenes intermitentes. Entre dos instantes perceptibles siempre hay un instante imperceptible.
¿Como en el cine, que sólo vemos 24 imágenes por segundo? 
Sí, la número 25 no la vemos, es subliminal. En publicidad se ha utilizado ese tipo de imágenes para influir con éxito en nuestro comportamiento, lo que ha mostrado que lo subliminal es accesible a nuestra memoria. El desdoblamiento del tiempo ha sido probado científicamente y la teoría ha dado justificaciones a escala de partículas y a escala de sistema solar.
Tenía entendido que las leyes de la cuántica no se aplicaban a las cosas grandes. 
El fenómeno del desdoblamiento del tiempo nos da como resultado el hombre que vive en el tiempo real y en el cuántico, un tiempo imperceptible con varios estados potenciales: memoriza el mejor y se lo transmite al que vive en el tiempo real.
¿Nuestro otro yo cuántico crea nuestra realidad? 

Podríamos decir que entre el yo consciente y el yo cuántico se da un intercambio de información que nos permite anticipar el presente a través de la memoria del futuro. En física se llama hiperincursión y está perfectamente demostrada.
¿Estoy desdoblada como la partícula?
Sí. Y sabemos que, si tenemos dos partículas desdobladas, ambas tienen la misma información al mismo tiempo, porque los intercambios de energía de información utilizan velocidades superiores a la velocidad de la luz. ¿Conoce el principio de los gemelos de Langevin?
No. 
En los años 20, Paul Langevin demostró que si un gemelo viajaba a la velocidad de la luz, envejecía menos que el que se quedaba quieto. A Langevin no le creyeron. Hubo que esperar 50 años: en 1970, gracias a los relojes atómicos, se comprobó esa ley.
Entonces, en ese tiempo imperceptible pasó mucho tiempo. 
Exacto: si puedo viajar a velocidades prodigiosas, un microsegundo se convierte en un día entero. Cuando regreso, no sé si me he ido, puesto que he estado ausente un microsegundo.
Estupenda propiedad, ¿pero quién es el que viaja?, ¿yo? 
Existe otra propiedad conocida en física: la dualidad de la materia; es decir, una partícula es a la vez corpuscular (cuerpo) y ondulatoria (energía). Somos a la vez cuerpo y energía, capaces de ir a buscar informaciones a velocidades ondulatorias.
¿Y cómo asimilamos esa información?
En el sueño paradoxal, cuando estamos más profundamente dormidos y tenemos nuestra máxima actividad cerebral, se da el intercambio entre el cuerpo energético y el corpuscular. Y es ese intercambio el que le permite arreglar el futuro que ha creado durante el día, lo que hace que al día siguiente su memoria esté transformada.
Vaya. 
El intercambio se realiza a través del agua del cuerpo. Ese intercambio de información permanente es el que crea el instinto de supervivencia y la intuición.
¿Fabricamos potenciales por medio de nuestro pensamiento? 
Así es. Si por ejemplo pienso en una catástrofe, ese potencial ya se inscribe en el futuro y puede sufrirla usted u otro. De manera que la conclusión es: “No pienses en hacer a los demás lo que no quisieras que los demás pensaran en hacerte a ti”. No es una ley moral ni filosófica, es una ley física.
Es difícil controlar el pensamiento. 
De día, mucho; pero justo antes de quedarnos dormidos tenemos un minuto, y basta con que durante ese minuto controlemos: esa es la manera de conectar con esa parte energética, llamémosla el doble, para pedirle que solucione los problemas.
¿Es como una oración? 
No: es una relación, y hay que dejar totalmente las riendas al otro; las noches están para eso. La noche no sólo permite borrar potenciales no deseados, sino que también nos guía los pensamientos del día siguiente.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/noticias/20101109/54068170076/nosotros-como-el-tiempo-tambien-nos-desdoblamos.html#ixzz3QlReHija

Anuncis

Els alumnes de 4t d’ESO assistiran, el proper 19 de novembre, a la xerrada ” Biotecnologia, l’arbre que es ramifica en branques robustes” dins la Setmana de la Ciència.

La xerrada consistirà en una breu introducció per a conèixer la trajectòria professional  o passos a seguir per desenvolupar una carrera en camp de la ciència, aquesta es centrarà en la biotecnologia. De forma gràfica es presentarà la biotecnologia com un arbre molt ramificat, amb branques robustes i branques noves més primes. S’exposaran, breument,  les activitats que es desenvolupen a les diferents branques per centrar-ho en aquelles branques que estan provocant canvis més importants en les nostres vides. En aquest últim apartat veurem exemples relacionats amb la salut humana, amb el medi ambient i els sistemes de producció industrial.

Aquesta xerrada la portarà a terme Jordi Planes Cuchi

” Sóc professor investigador del Departament de Biologia de Sistemes a la Universitat de Vic. Quan vaig acabar els estudis de biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), em vaig interessar per la forma com la biologia podia transformar els sistemes industrials. Vaig cursar el Màster Interuniversitari de Biotecnologia i posteriorment vaig obtenir el grau de doctor per la Universitat de Lund (Suècia). Després de passar cinc anys al sector industrial em vaig reincorporar a la universitat. En una primera etapa centrada en la docència i la gestió vaig cooperar activament en el desplegament de la llicenciatura de biotecnologia. Posteriorment, i després de més de vuit anys, vaig reemprendre l’activitat investigadora. “

 

Enviat per: mmiguela | Octubre 15, 2014

Esmorzar amb partícules

Els alumnes de 4Esmorzar amb partículest d’ESO que fan la matèria de física i química, estan llegint aquest llibre que parla de física quàntica. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà l’autora, la Sònia Fernàndez Vidal,  a la Universitat de Vic el 10 de desembre dins de les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ).

” Un moment, per favor, ¡espera! No t’espantis ni deixis anar el llibre de cop. Acceptaries una invitació a esmorzar? Si acceptes aquesta proposició i t’aventures a navegar entre aquestes pàgines, descobriràs un univers tan meravellós com desconcertant. La teoria quàntica és una de les més belles i fascinants de la ciència. Les regles que segueix són esbojarrades si les comparem amb el nostre dia a dia. Són antiintuïtives. Quan ens endinsem en el món quàntic es qüestionen les nostres creences sobre la realitat, també les de la nostra realitat quotidiana. Sonia Fernández-Vidal, escriptora i doctora en física quàntica, i Francesc Miralles, escriptor i periodista, ens conviden a un esmorzar molt divertit al qual també assistiran Newton, Einstein, Heisenberg i altres físics famosos de la història. Entre magdalenes, torrades, cafè amb llet i sucs de taronja, emprendrem un viatge excitant i revelador als orígens de l’univers. Aprendrem per a què serveix l’accelerador de partícules, què és la partícula de Déu, com és que les coses poden ser a dos llocs alhora i intentarem comprendre els misteris de l’existència.

 

Si voleu completar la lectura del llibre podeu mirar aquest video.

La màgia de la física quàntica

Aquest vídeo és de la Sònia Fernández-Vidal i parla sobre la física quàntica. És molt interessant i curiós ja que explica algunes de les paradoxes de la física quàntica i la teoria de la relativitat i per això el vull compartir:

Si voleu saber-ne més entreu en la pàgina web de Biocat

Vídeo molt interessant del programa Redes de RTVE. Eduard Punset entrevista a Fàtima Bosch experta en teràpia gènica i directora  del Centro de Biotecnología Animal y Terapia Génica de la UAB.

Per aquelles persones que pateixen malalties minoritàries i que no tenen una cura, la teràpia gènica és la gran esperança. Probablement la biotecnologia i la teràpia gènica siguin els camps on, en aquest segle, es produirà una veritable revolució. Revolució que donarà resposta a la escassetat d’aliments, al control de plagues perilloses pels conrreus i la salut, a la producció de nous materials biodegradables que puguin substituir els diferents tipus de plàstics, la curació de malalties que avui no tenen una cura, allargar l’esperança de vida de les persones i la qualitat d’aquesta…

En el camp de la teràpia gènica, tal com diu Fàtima Bosch:

“Cuando la terapia génica alcance todo su potencial,
algunas enfermedades que hoy son muy graves no lo serán más que un resfriado.”

Fàtima Bosch

http://www.rtve.es/television/20111023/genes-lugar-farmacos/470697.shtml

Enviat per: mmiguela | Desembre 17, 2013

Conferència David Bueno; Per a què serveix el sexe?

Conferència David Bueno

El passat 17 de desembre, a la Universitat de Vic els alumnes de Biologia i Geologia de 4t d’ESO van assistir a la conferència que va fer en David Bueno, Doctor en Biologia i professor de Genètica de la UB, dins el cicle de Tertúlies de Literatura Científica. La ponència va tractar sobre el llibre “ Per a què serveix el sexe? ”, el qual els alumnes han llegit i treballat durant aquest primer trimestre. La xerrada va ser molt interessant, repleta d’exemples d’estratègies reproductores que es donen a la natura: des dels organismes unicel·lulars, passant pels vegetals fins els mamífers, que van il·lustrar, en definitiva, el que és la vida, la lluita per la supervivència i l’evolució de les espècies. Acabada la seva exposició es va obrir el torn de preguntes per part d’alumnes i professors. Aquesta sortida s’emmarca dins de les activitats programades a Biologia i Geologia de 4t d’ESO per tal de completar els objectius treballats a classe durant el curs.  

 

 

 

Enviat per: mmiguela | Desembre 6, 2013

Activitats sobre el llibre; ” Per a què serveix el sexe?”

Enviat per: mmiguela | Novembre 14, 2013

20 de novembre Dia de la Ciència

El proper dimecres 20 de novembre, i dins les activitats programades per el Dia de la Ciència, els alumnes de quart d’ESO  que cursen la matèria de Biologia i Geologia assistiran a la conferència que farà el Dr. en Ciències Aplicades per la UPC, Francisco Javier de la Cruz Montserrat  a l’IES Tona sobre el tema: “ El compte enrere; quan falta per diagnosticar totes les malalties hereditàries? “

Diagnosticar totes les malalties hereditàries és un repte a la mida del nostre segle. Coneixem la base molecular de les malalties, coneixem els seus símptomes: només cal relacionar aquests dos coneixements. Tot i que el podem explicar molt fàcilment, aquest problema és realment complicat degut a l’enorme quantitat de dades disponible. La bioinformàtica és la ciència que s’encarrega de resoldre la part tècnica d’aquest problema: fent servir les mateixes aproximacions que Google, Amazon, o la CIA, estem dissenyant aplicacions biomèdiques que d’ací uns anys permetin tractaments a la carta per les malalties hereditàries. En la meva xerrada comentaré breument els aspectes generals de la relació entre bioinformàtica i biomedicina, i l’impacte potencial de la nostra recerca en la consulta del nostre metge.

 Francisco Javier de la Cruz Montserrat 

 

Enviat per: mmiguela | Setembre 2, 2013

Per a què serveix el sexe?

Aquest és el títol del llibre que llegiran els alumnes que enguany cursaran la matèria de biologia i geologia de 4t d’ES0. La lectura està emmarcada dins les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ) de la Universitat de Vic.

Per a què serveix el sexe?És un llibre per aprendre una mica de genètica, una mica de zoologia, una mica d’evolució i, en definitiva, una mica sobre l’apassionant fenomen de la vida. Però Per a què serveix el sexe? també entusiasmarà els lectors amb la varietat d’estratègies reproductores que els diferents éssers vius, sobretot els animals, han desenvolupat durant milions i milions d’anys per augmentar les possibilitats de sobreviure en el nostre estimat planeta. Unes estratègies que, amb el concurs del sexe, ens han permès adaptar-nos a l’ambient constantment canviant i, fins i tot, arribar a ser conscients de qui som, de com és l’espècie humana, l’única espècie capaç de meravellar-se amb els misteris de l’univers a mesura que els va desxifrant i que ha afegit el progrés cultural a l’evolució natural. Sempre, això sí, amb l’ajut indispensable del sexe.

 El Laboratorio de Neurofarmacología de la UPF demuestra que el sistema ‘endocannabinoide’ es una nueva diana terapéutica para tratar el síndrome del cromosoma X frágil

Sanidad | 31/03/2013

Barcelona. (Efe).- El Laboratorio de Neurofarmacología de la Universidad Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha identificado un posible nuevo tratamiento para el síndrome del cromosoma X frágil (SXF), una enfermedad rara que es la causa hereditaria más frecuente de discapacidad intelectual. El estudio, que se ha realizado en colaboración con científicos del Centro de Regulación Genómica de Barcelona, del IMIM y de la Universidad del País Vasco, demuestra que el sistema endocannabinoide (moléculas producidas en el cerebro similares a los compuestos del cannabis) es una nueva diana terapéutica para tratar esta enfermedad, que afecta a uno de cada 4.000 hombres y a una de cada 6.000-8.000 mujeres.

Los resultados del trabajo, que se publican hoy en la revista Nature Medicine, han permitido demostrar que el bloqueo de la actividad del sistema ‘endocannabinoide’ es eficaz para mitigar los efectos de esta enfermedad, que se manifiesta con problemas cognitivos, ansiedad, comportamiento autolesivo y mayor incidencia de convulsiones.Según ha informado la UPF en un comunicado, el síndrome del cromosoma X frágil (SXF) se produce por una expansión en el promotor del gen FMR1 que causa el silenciamiento y la pérdida de la proteína FMRP (del inglés “fragile mental retardation protein”). Los pacientes con SXF presentan diferentes grados de discapacidad intelectual, déficit de atención, ansiedad, comportamiento autolesivo, comportamiento autista, macroorquidismo, anomalías faciales y mayor incidencia de convulsiones. Estos síntomas aparecen en la población que presenta esta mutación genética, en una proporción diferente y de forma diferenciada entre hombres y mujeres. Aunque existen tratamientos en fase experimental para esta enfermedad, usando como diana subunidades específicas de receptores de glutamato (mGluR5) o receptores para GABA (GABAB), los resultados obtenidos, según la UPF, no han sido demasiado prometedores, por lo que hasta ahora esta enfermedad no tiene tratamiento específico y sólo es posible paliar algunos de sus síntomas.

Los científicos del Laboratorio de Neurofarmacología del Departamento de Ciencias Experimentales y de la Salud de la UPF han empleado un modelo murino (testado en ratones) que reproduce muchos de los síntomas del SXF en humanos. Con esta aplicación, han demostrado que los receptores para ‘cannabinoides’ juegan un papel clave en la fisiopatología de la enfermedad. Trabajos previos del mismo grupo de investigación ya habían descrito que la señalización a través del sistema ‘endocannabinoide’ es importante en el rendimiento cognitivo, la sensación dolorosa, la ansiedad y la plasticidad neuronal. Mediante aproximaciones farmacológicas y genéticas, estos investigadores han observado que el bloqueo de los receptores cannabinoides CB1 normaliza el déficit cognitivo, la falta de sensibilización ante estímulos dolorosos y la susceptibilidad a padecer crisis epilépticas que aparecen en el modelo murino de SXF.

Según la UPF, estos resultados abren una primera posible aproximación terapéutica para el abordaje del SXF mediante el bloqueo de la actividad del sistema endocannabinoide. Esta investigación es el resultado de un proyecto que comenzó en 2009 gracias a la financiación de la Fundación Marató-TV3 y que ha contado con financiación del Ministerio de Economía y Competitividad, la Fundación ICREA y TECNIO.

Enviat per: mmiguela | Març 14, 2013

Origen abiòtic de la vida; Oparin i Haldane

Alexander Oparin

Alexander Oparin

L’any 1922, el bioquímic rus Alexander Oparin va proposar una teoria sobre l’origen de la vida: les primeres molècules orgàniques es van formar a partir dels gasos de l’atmosfera primitiva reductora rica en ( H2O, NH3, CH4, H2 ) per l’acció de descàrregues electriques produïdes per les tempestes i la llum ultraviolada del sol.

TEORIA D’OPARIN SOBRE L’ORIGEN ABIÒTIC DELS ÉSSERS VIUS

  1. Fa uns 3800 milions d’anys, la atmosfera primitiva estava formada per: metà (CH4), amoníac (NH3), hidrogen (H2) i vapor d’aigua (H2O), era reductora i anaeròbia. En aquestes substàncias havia els principals bioelements que formen la matèria viva: carboni (C), nitrogen (N), hidrogen (H) i oxigen (O).
  2. La formació de les primeres molècules orgàniques; va ser possible a les radiacions solars i les descàrregues eléctriques que van prorcionar l’energia suficient per a què els components de l’atmosfera reaccionessin i es formessin les biomolècules, compostos orgánics senzills com els que ara formen els principals compostos dels éssers vius.
  3. Les primeres molècules orgàniques van ser, monosacàrids, lípids simples, aminoàcids i altres molècules senzilles que van reaccionar entre sí per donar lloc a molècules més complexes: proteïnes, greixos complexes, polisacàrids i àcids nucleics.
  4. La sopa primitiva: segons Oparin, els compostos orgànics que es van formar a l’atmosfera van ser arrossegats cap als mars per les pluges i allà, al llarg de milions d’anys, es van concentrar formant una solució  espesa d’aigua i molècules orgàniques i inorgàniques que ell va anomenar “brou primitiu “.
  5. Els coacervats: En aquest “brou primitiu” algunes molècules van formar membranes, originant unes estructures esfèriques anomenades coacervats. Alguns coacervats van poder concentrar en el seu interior enzims amb les de fabricar les seves pròpies molècules i obtenir energia. Finalment, alguns van poder adquirir el seu propi material genètic i la capacitat de replicar (reproduir-se). Es van formar així els primitius bacteris.

L’EXPERIÈNCIA D’STANLEY MILER

El 1953 Stanley Miller va fer una experiència de gran importància.Va construir un dispositiu com el de la figura. En ell, l’aigua del matràs (1) s’escalfava i els vapors circulaven pel circuit. En(2) introduïa una mescla de gasos com la que va poder haver a l’atmosfera primitiva de la terra. En (3) les descàrregues elèctriques dels elèctrodes van fer reaccionar la mescla. Aquesta es refredava al condensador (4) i els compostos produïts es dissolien en l’aigua del matràs 1. Després de cert temps, a través de la clau (5) va treure part del líquid per analitzar-lo i va descobrir que s’havien format moltes biomolècules: sucres senzills, aminoàcids i altres de gran importància en la constitució dels éssers vius.

Experiència S. Miller

Experiència S. Miller

« Newer Posts - Older Posts »

Categories