Enviat per: mmiguela | Març 5, 2013

Notícia sobre el VIH

Manel aquest matí he sentit aquesta notícia per la ràdio i l’he trobat interessant:

Estats Units
Científics nord-americans asseguren haver curat per primer cop un nadó amb el VIH
Redacció Actualitzat a les 15:35 h 04/03/2013
Avanç important en el tractament de nens seropositius. Un equip de científics nord-americans han presentat el primer cas de curació funcional d’un nadó contaminat amb el virus de la sida, en un congrés mèdic que s’ha fet aquest cap de setmana a la ciutat d’Atlanta. S’entén per curació funcional no pas l’eradicació del virus, sinó que la seva presència a l’organisme esdevingui tan feble que no calgui fer tractaments.

Es tracta d’una nena que va néixer a finals de 2010 a Mississipí amb la malaltia, transmesa per la seva mare seropositiva, a la qual van administrar retrovirals només 30 hores després de néixer. Aquesta intervenció tan precoç es considera, probablement, la clau del control de la infecció, ja que hauria bloquejat les anomenades “cèl·lules dorments”, que reactiven la sida quan es deixa de subministrar els medicaments al pacient.

Ara la nena té dos anys i mig i no ha pres medicaments durant l’últim any després de no registrar-se senyals d’un virus actiu, segons ha explicat la investigadora de la Universitat John Hopkins de Baltimore Deborah Persaud. La mare va donar a llum prematurament sense haver anat al metge durant l’embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estaven tots dos van traslladar el nadó a la Universitat de Mississipí, on va arribar amb 30 hores de vida. A les primeres anàlisis es va detectar un nivell baix del virus, cosa que feia pensar que la infecció havia tingut lloc a la panxa de la mare, i li van subministrar els medicaments. Quan la nena tenia un mes, els nivells de virus ja eren indetectables.

Tot i que encara calen més proves per comprovar si el mateix tractament funciona amb altres nens, els investigadors consideren que el cas demostra que el VIH en nadons pot ser curable. L’estudi també pot canviar la manera amb què els nadons i les mares infectades són tractats arreu.

A més, si la comunitat mèdica valida l’estudi, la nena de Mississipí seria el segon cas ben documentat d’una cura de VIH al món. El primer cas va ser el conegut com “el pacient de Berlín”, Timothy Brown, que suposadament es va curar després de rebre un trasplantament de medul·la òssia genèticament resistent a la infecció del VIH el 2007.

Aina Mas

Enviat per: mmiguela | Febrer 4, 2013

Pràctica; fabricació de iogurt

PRÀCTICA DE BIOTECNOLOGIA APLICADA. EL IOGURT.

Objectiu:

Observar la transformació de la llet per acció del bacteri Lactobacillus.

Materials:

Llet, iogurt natural, fermentador discontinu (iogurtera), alcohol, microscopi, placa Petri, blau de metilè, cobreobjectes, portaobjectes, gerra d’un litre de capacitat.

Procediment:

  • A la gerra aboqueu un litre de llet a temperatura ambient, i un iogurt natural.
  • Observa la barreja i anota la textura, el color, el sabor i l’olor.
  • Repartir la barreja en els pots de la iogurtera i introduir-hi. Endollar la iogurtera.
  • Deixa els pots dins la iogurtera encesa entre 12 i 24 hores. Passat aquest temps s’observa el resultat i anota els canvis produïts.

Per observar els microorganismes responsables d’aquest canvi hauries de la manera:

  • Pren una mostra del producte obtingut en l’experiment i fes una extensió (frotis) sobre el portaobjectes.
  • Escalfa l’extensió fins dessecar la mostra (a l’aire o amb encenedor, amb compte de no cremar-te ni d’escalfar excessivament la preparació).
  • Posa unes gotes d’etanol sobre la mostra i deixa assecar a l’aire.
  • Un cop sec, afegeix unes gotes de blau de metilè. Espera entre 3 i 4 minuts i renta l’excés de tint.
  • Col · loca un cobreobjectes sobre la preparació i observa al microscopi. Has utilitzar les lents de major augment. Dibuixa els microorganismes observats.

Activitats

  1. En la fabricació de iogurt
  • Busca què vol dir el terme característiques organolèptiques.
  • Descriu la textura, el color, i l’olor de la mescla llet i iogurt.
  • Descriu els canvis produïts passades les 24 hores.
  • A què es deuen les variacions de textura?
  • I la variació en les altres característiques organolèptiques?
  • Quin tipus de reacció metabòlica ha tingut lloc?
  • Busca tota la informació que puguis sobre aquesta reacció.
  1. En la observació de microorganismes
  • Dibuixa o fotografia els microorganismes observats.

Conclusions

Enviat per: mmiguela | gener 14, 2013

Pleiotropia. Síndrome de Marfan.

1marfanEn genètica clàssica s’entén que un gen és un segment d’ADN que porta la informació per un caràcter. A la pràctica, la qüestió no és tan senzilla, ja que sovint un únic gen pot tenir efectes múltiples sobre l’organisme. Això és degut a que la informació d’un gen es tradueix en la formació d’una proteïna, i aquesta pot estar implicada en diferents processos metabòlics, o en la constitució d’un teixit que es troba formant part de diferents òrgans o aparells. Com a conseqüència, la presència d’una proteïna defectuosa pot provocar diferents efectes fenotípics sobre l’organisme. Aquest fet es coneix com a pleiotropia.

Un exemple de pleiotropia és el Síndrome Marfan.

El Síndrome de Marfan és degut a un gen que es troba al cromosoma 15. Aquesta anomalia s’hereta de forma autosòmica recessiva, la qual cosa vol dir que per heretar-se els dos progenitors han de ser portadors del gen defectuós. Els efectes fenotípics es deuen al fet que el gen anòmal anomenat FBN1, no es capaç de formar correctament la proteïna fibrilina. Aquesta proteïna es troba formant part del teixit connectiu ( distribuït per tot l’organisme revestint altres estructures ).

Les persones amb síndrome de Marfan solen ser; altes amb extremitats molt allargades, dits molt allargats coneguts amb el nom d’aracnodactília ( recorda a les extremitats de les aranyes ).

Altres símptomes són:

  • Problemes cardiovasculars al no formar-se bé les parets arterials.
  • Malformació del cristal·lí.
  • Pectus excavatum
  • Musculatura laxa
  • …..
Enviat per: mmiguela | gener 7, 2013

Gregor Mendel pare de la genètica

Gregor_MendelGregor Mendel va néixer el 1822 a Heinzendorf ( Àustria ). Està considerat el pare de la genètica ja que va ser el primer en descriure i predir la transmissió dels caràcters hereditaris. Mendel va publicar el resultats dels seus treballs en 1865 i 1866 i van quedar recollits en el que avui coneixem com Les lleis de Mendel.

Els seus experiments els va portar a terme treballant amb diferents varietats de pesolera ( Pisum sativum ). Per què va escollir aquesta espècie  i no una altra?

  1. Eren barats i fàcils d’obtenir.
  2. Ocupaven poc espai.
  3. El temps entre generacions era molt curt.
  4. Deixaven molts descendents.
  5. Presentaven caràcters ben diferenciats.
  6. Es podien autopolinitzar.
  7. Es podien fer amb facilitat encreuaments entre individus.

Però escollir la pesolera com a objecte de les seves experiències no va ser l’únic encert per poder arribar a unes conclusions tan clares. Altres encerts per part de Mendel van ser:

  1. El fet de triar una espècie que podia autopolinitzar- se la qual cosa li permetia obtenir línees pures pels diferents caràcters.
  2. Escollir caràcters qualitatius fàcilment identificables.
  3. Fixar-se inicialment en un únic caràcter.
  4. Comptar els individus de la descendència i fer servir relacions estadístiques.
  5. Portar a terme experiments control per tal de contrastar les seves hipòtesi.

De les seves experiències va treure unes conclusions sobre com es transmeten els caràcters i que va resumir en tres lleis:

1. Primera llei de Mendel o de la uniformitat de la primera generació filial: A l’encreuar individus purs per un caràcter ( homozigots ) tota la primera generació filial híbrida ( heterozigot) és idèntica per aquell caràcter.

1llei

2. Segona llei de Mendel o de la segregació dels caràcters: A l’encreuar individus híbrids per un caràcter, els factors hereditaris ( al·lels ) se separen ja que són independents, i es combinen entre si de totes les maneres possibles.

2llei

3. Tercera llei de Mendel o de la transmissió independent dels caràcters:  a l’encreuar individus dihíbrids per dos caràcters, els factors hereditaris que determinen cada caràcter ( al·lels ),  s’hereten de manera independent.

3llei

Cal dir, que en l’època en què Mendel va realitzar les seves experiències no es coneixien conceptes tan bàsics com ADN i gen.

Enviat per: mmiguela | Desembre 18, 2012

Cáncer y cromosomas

DSC06522Finalment la lectura del llibre “ Cáncer y cromosomas”,  l’hem  completada amb la nostra assistència, el passat dia 13 de desembre, a la conferència que va fer l’autor Karel H.M. Van Wely, doctor en ciències naturals i matemàtiques a la Universitat de Groningen ( Holanda ), en la Universitat de Vic dins el Cicle de Tertúlies Literàries Científiques. 

Després de la conferència vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’autor i ens va signar el llibre.

DSC06518

Enviat per: mmiguela | Desembre 17, 2012

Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por

Un llibre molt recomanable per llegir-lo aquest nadal.

Amb un llenguatge amè i proper, Salvador Macip, metge expert en la malaltia i escriptor, dóna respostes des de com s’origina el càncer fins a tractaments i consells per prevenir-lo i plantar-li cara sense por.

Què és el càncerFins a quin punt el càncer és hereditari? Pot influir la dieta en el risc de patir càncer? Hi ha aliments que ajuden a prevenir-lo? Hi ha algun factor genètic desencadenant que, sigui quin sigui el tipus de vida que portis, t’acabarà empenyent a tenir un càncer? Per què quan et cures pot ser que el tumor torni, encara que t’hagin dit que el tractament “ha anat bé”? Com pot ser que a vegades es presenti de forma tan sobtada i ja sigui massa tard per poder-hi fer res? Els mòbils, la wifi, els microones provoquen càncer? És recomanable fer-se una anàlisi genètica per determinar el risc que tenim? El Dr. Salvador Macip, metge, investigador i divulgador científic expert en el càncer, respon a totes aquestes preguntes i moltes més en un llibre que explica amb un llenguatge a l’abast de tots els públics els secrets d’aquesta malaltia. Hi trobareu des dels orígens del càncer fins a com es pot prevenir, quins tractaments existeixen actualment i què ens espera en un futur proper, a més de totes les xifres i les dades que ens cal saber per deixar de tenir-li por.

Salvador Macip(Blanes, 1970) és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, investigador i escriptor. El 1998 es va traslladar a Nova York per estudiar les bases moleculars del càncer a l’hospital Mount Sinai. Des del 2008 continua aquesta recerca a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix el grup de mecanismes de mort cel·lular i és professor del departament de bioquímica. Ha publicat cinc novel·les, tres llibres per a nens, un recull de contes i un mètode per aprendre anglès. Entre altres premis literaris, ha guanyat el Joaquim Ruyra (2010) i el Carlemany (2012). En el camp de la divulgació científica, és autor d’Immortals, sans i perfectes (2008) i Les grans epidèmies modernes(2010), porta la secció de ciència del programa Via Lliure, de RAC1, i escriu mensualment sobre el tema a El Periódico i al diari ARA.

Per saber-ne més, podeu accedir a la seva pàgina web:

http://www2.le.ac.uk/departments/biochemistry/staff/macip

Enviat per: mmiguela | Novembre 2, 2012

Notícia sobre el càncer

La primera aportació del curs, sobre el càncer bé val la pena col·locar-la en portada.

Molt bé Eloi per compartir-la amb tothom que la vulgui llegir.

He trobat un article molt interessant relacionat amb les cèl·lules cancerígenes:

– Científics nord-americans han descobert una molècula que obliga les cèl·lules cancerígenes a comportar-se com les sanes, cosa que inclou la seva pròpia mort quan tenen algun problema, segons un estudi publicat aquest dimecres.

La troballa podria servir com a base per a una nova teràpia contra el càncer, segons ha explicat el genetista Adrian Krainer, del laboratori Cold Spring Harbor de Nova York, i autor principal de l’article que publica la revista científica ‘Open Biology’, de la Royal Society de Londres.

Els investigadors, que van basar el seu estudi en un tumor cerebral, van descobrir que les cèl·lules cancerígenes provoquen una mutació en el gen PK-M, que comença a produir una proteïna que estimula el seu creixement, a una velocitat molt més alta que les sanes. “Aparentment, perquè un tumor proliferi i sobrevisqui necessita una gran quantitat d’aquesta proteïna” que està present només en les cèl·lules cancerígenes, apunta l’investigador.

En l’article, Krainer presenta una molècula amb la qual ha aconseguit aturar la producció d’aquesta proteïna perjudicial en un glioblastoma –un tumor cerebral–, i ha aconseguit que les seves cèl·lules malignes tornin a comportar-se segons els patrons d’una cèl·lula sana. Això també significa que les cèl·lules del tumor van tornar a respectar l’apoptosi o mort cel·lular programada, un procés pel qual les cèl·lules amb problemes provoquen la seva pròpia mort.

El científic confia que aquesta molècula serveixi de base per a nous tractaments contra tot tipus de càncers, però reconeix que la investigació es troba en una fase molt inicial i encara és necessari mesurar la seva eficàcia en ratolins vius i avaluar possibles efectes secundaris

Enviat per: mmiguela | Setembre 22, 2012

El cáncer y los cromosomas

El llibre que heu de llegir aquest any és ” El càncer y los cromosomas”. A sota teniu el text que trobareu a la contraportada del llibre per si voleu fer-vos una mica a la idea.

Com el treballarem?

  • Setmanalment tots haureu d’haver llegit un capítol.
  • De cada captítol haureu de fer 4 preguntes, o bé perquè no enteneu alguna cosa o bé perquè en voleu saber més.
  • També haureu de fer dues observacions.
  • Les preguntes i les observacions les adreçareu en aquesta entrada com a comentari
  • El fet de no treballar el llibre representarà suspendre l’actiutd i un 10% de la nota de procediments. A més no podrà assistir a la xerrada que fara l’autor el 13 de desembre a la Universitat de Vic.

COL · LECCIÓ QUÈ SABEM DE …?

El cáncer y los cromosomas

Karel H.M. van Wely, 2011

Cáncer y cromosomasEditorial CSIC i Cataracta
ISBN 978-84-00-09381-5
pàgines 126
Format 13,5 x 21

Part del tabú que pesa sobre el càncer, una de les malalties amb major incidència i mortalitat en els nostres dies, prové de la manca de coneixements: tot i que sabem que està relacionat amb errors en el nostre material genètic, és complicat entendre com es produeixen aquests errors i com es tradueixen en alteracions del comportament de les cèl · lules. Aquest llibre posa a l’abast del lector no especialitzat els coneixements que han desenvolupat els investigadors sobre els mecanismes bàsics que dirigeixen la carcinogènesi, i sobre la relació entre els nostres cromosomes i la cèl · lula, a més d’aclarir alguns dels reptes que ens queden per desxifrar en la lluita contra aquesta malaltia. Tot i que el càncer se’ns presenta com un puzle complex, del qual encara queden peces per encaixar, l’oncologia es troba en una fase de canvis ràpids, i noves eines com les anàlisis genètiques massius i la informàtica ja han propiciat el desenvolupament de nous fàrmacs i de tractaments menys agressius per al pacient. També permeten detectar el càncer en estadis cada vegada més primerencs i alertar de tenir una probabilitat elevada de patir un determinat tipus de tumor.

Autoras del libroKarel H.M. van Wely obtuvo su título de doctor en Ciencias Naturales y Matemáticas en la Universidad de Groningen (Holanda). Actualmente realiza su investigación en el Centro Nacional de Biotecnología, situado en la Universidad Autónoma de Madrid. Después de una etapa inicial en la biología molecular, ha enfocado su trabajo hacia el estudio de los mecanismos básicos de la carcinogénesis. Ha publicado más de veinte artículos científicos en revistas internacionales, tanto en el ámbito de la biotecnología como en relación con el cáncer. Su grupo de investigación aplica la biología molecular y la genética para describir los defectos celulares que desencadenan los fallos cromosómicos en el cáncer. El autor ha desarollado un modelo para explicar el papel de la división célular en la generación de daños al ADN y la inestabilidad cromosómica.

Enviat per: mmiguela | Juny 10, 2012

Egagròpiles

Mireu-vos aquest vídeo, que ens ha deixat l’Adriana del programa Veterinaris de TV3.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Enviat per: mmiguela | Març 26, 2012

Sobre Darwin i el Darwinisme

Comentari:
Hola Manel!! he trobat aquesta pàgina web sobre l’any Darwin (2009) , que està molt bé.
Hi ha la seva biografia, casa seva, el viatge a bord del Beagle (amb una perfecta animació),  una explicació per etapes sobre la evolució (historia de la vida, molt detallada on explica les espècies fins hi tot ); una explicació del darwinisme, el pas de aigua a terra i de terra a aire, i l’evolució humana. També a l’apartat que posa Ciencia VS Religion, hi ha la caricatura que tu mateix deies de Darwin com un mico.
Finalment hi ha un video amb l’importància de Darwin i altres curiositats.

http://www.elmundo.es/especiales/2009/02/ciencia/darwin/index.html

Laura Sans

« Newer Posts - Older Posts »

Categories