Enviat per: mmiguela | novembre 2, 2012

Notícia sobre el càncer

La primera aportació del curs, sobre el càncer bé val la pena col·locar-la en portada.

Molt bé Eloi per compartir-la amb tothom que la vulgui llegir.

He trobat un article molt interessant relacionat amb les cèl·lules cancerígenes:

– Científics nord-americans han descobert una molècula que obliga les cèl·lules cancerígenes a comportar-se com les sanes, cosa que inclou la seva pròpia mort quan tenen algun problema, segons un estudi publicat aquest dimecres.

La troballa podria servir com a base per a una nova teràpia contra el càncer, segons ha explicat el genetista Adrian Krainer, del laboratori Cold Spring Harbor de Nova York, i autor principal de l’article que publica la revista científica ‘Open Biology’, de la Royal Society de Londres.

Els investigadors, que van basar el seu estudi en un tumor cerebral, van descobrir que les cèl·lules cancerígenes provoquen una mutació en el gen PK-M, que comença a produir una proteïna que estimula el seu creixement, a una velocitat molt més alta que les sanes. “Aparentment, perquè un tumor proliferi i sobrevisqui necessita una gran quantitat d’aquesta proteïna” que està present només en les cèl·lules cancerígenes, apunta l’investigador.

En l’article, Krainer presenta una molècula amb la qual ha aconseguit aturar la producció d’aquesta proteïna perjudicial en un glioblastoma –un tumor cerebral–, i ha aconseguit que les seves cèl·lules malignes tornin a comportar-se segons els patrons d’una cèl·lula sana. Això també significa que les cèl·lules del tumor van tornar a respectar l’apoptosi o mort cel·lular programada, un procés pel qual les cèl·lules amb problemes provoquen la seva pròpia mort.

El científic confia que aquesta molècula serveixi de base per a nous tractaments contra tot tipus de càncers, però reconeix que la investigació es troba en una fase molt inicial i encara és necessari mesurar la seva eficàcia en ratolins vius i avaluar possibles efectes secundaris

Enviat per: mmiguela | setembre 22, 2012

El cáncer y los cromosomas

El llibre que heu de llegir aquest any és ” El càncer y los cromosomas”. A sota teniu el text que trobareu a la contraportada del llibre per si voleu fer-vos una mica a la idea.

Com el treballarem?

  • Setmanalment tots haureu d’haver llegit un capítol.
  • De cada captítol haureu de fer 4 preguntes, o bé perquè no enteneu alguna cosa o bé perquè en voleu saber més.
  • També haureu de fer dues observacions.
  • Les preguntes i les observacions les adreçareu en aquesta entrada com a comentari
  • El fet de no treballar el llibre representarà suspendre l’actiutd i un 10% de la nota de procediments. A més no podrà assistir a la xerrada que fara l’autor el 13 de desembre a la Universitat de Vic.

COL · LECCIÓ QUÈ SABEM DE …?

El cáncer y los cromosomas

Karel H.M. van Wely, 2011

Cáncer y cromosomasEditorial CSIC i Cataracta
ISBN 978-84-00-09381-5
pàgines 126
Format 13,5 x 21

Part del tabú que pesa sobre el càncer, una de les malalties amb major incidència i mortalitat en els nostres dies, prové de la manca de coneixements: tot i que sabem que està relacionat amb errors en el nostre material genètic, és complicat entendre com es produeixen aquests errors i com es tradueixen en alteracions del comportament de les cèl · lules. Aquest llibre posa a l’abast del lector no especialitzat els coneixements que han desenvolupat els investigadors sobre els mecanismes bàsics que dirigeixen la carcinogènesi, i sobre la relació entre els nostres cromosomes i la cèl · lula, a més d’aclarir alguns dels reptes que ens queden per desxifrar en la lluita contra aquesta malaltia. Tot i que el càncer se’ns presenta com un puzle complex, del qual encara queden peces per encaixar, l’oncologia es troba en una fase de canvis ràpids, i noves eines com les anàlisis genètiques massius i la informàtica ja han propiciat el desenvolupament de nous fàrmacs i de tractaments menys agressius per al pacient. També permeten detectar el càncer en estadis cada vegada més primerencs i alertar de tenir una probabilitat elevada de patir un determinat tipus de tumor.

Autoras del libroKarel H.M. van Wely obtuvo su título de doctor en Ciencias Naturales y Matemáticas en la Universidad de Groningen (Holanda). Actualmente realiza su investigación en el Centro Nacional de Biotecnología, situado en la Universidad Autónoma de Madrid. Después de una etapa inicial en la biología molecular, ha enfocado su trabajo hacia el estudio de los mecanismos básicos de la carcinogénesis. Ha publicado más de veinte artículos científicos en revistas internacionales, tanto en el ámbito de la biotecnología como en relación con el cáncer. Su grupo de investigación aplica la biología molecular y la genética para describir los defectos celulares que desencadenan los fallos cromosómicos en el cáncer. El autor ha desarollado un modelo para explicar el papel de la división célular en la generación de daños al ADN y la inestabilidad cromosómica.

Enviat per: mmiguela | juny 10, 2012

Egagròpiles

Mireu-vos aquest vídeo, que ens ha deixat l’Adriana del programa Veterinaris de TV3.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Enviat per: mmiguela | març 26, 2012

Sobre Darwin i el Darwinisme

Comentari:
Hola Manel!! he trobat aquesta pàgina web sobre l’any Darwin (2009) , que està molt bé.
Hi ha la seva biografia, casa seva, el viatge a bord del Beagle (amb una perfecta animació),  una explicació per etapes sobre la evolució (historia de la vida, molt detallada on explica les espècies fins hi tot ); una explicació del darwinisme, el pas de aigua a terra i de terra a aire, i l’evolució humana. També a l’apartat que posa Ciencia VS Religion, hi ha la caricatura que tu mateix deies de Darwin com un mico.
Finalment hi ha un video amb l’importància de Darwin i altres curiositats.

http://www.elmundo.es/especiales/2009/02/ciencia/darwin/index.html

Laura Sans

Enviat per: mmiguela | març 5, 2012

Com curen les cèl·lules mare?

Les cèl·lules mare són aquelles que encara no s’han diferenciat, per la qual cosa, poden convertir-se en qualsevol dels tipus cel·lulars de l’organisme.

Com curen les cèl·lules mare?

Enviat per: mmiguela | març 2, 2012

La clonació

Per començar un vídeo.

Entrevista a  Werner Arber, premio Nobel de Medicina feta per Lluís Amiguet per La Contra de la Vanguàrdia. Val la pena llegir-la, sempre és interessant escoltar la gent que en sap. 16 de febrer 2012.

Me preocupa que la ciencia apoye la vana pretensión de vivir más sin contrastarla con otras realidades…

¿Qué tiene de malo?
Querer vivir más de lo asignado por la evolución es ir contra natura como individuo y como especie. Como individuo, al vivir más de lo natural, ocupas el lugar de otros e impides que la evolución siga su curso…

¿Los humanos no deben vivir más?
Querer vivir más de lo dispuesto por la evolución para nuestra especie es ir contra natura. Ocupar el planeta más allá de nuestro tiempo biológico limitaría la biodiversidad e impediría evolucionar a otras especies.

Las demás especies no son inteligentes: no saben que van a morir. No les importa.
¿Por qué está usted tan seguro de que sólo los humanos podemos llegar a ser inteligentes? ¿Acaso otras especies en este planeta no pueden evolucionar hasta formas de conciencia incluso superiores a la nuestra?

La pregunta que le iba a hacer era sobre vida inteligente en otros planetas…
¡Y también en este! He dedicado mi vida a la bioevolución: a estudiar esporas… Y le aseguro que nuestra evolución no tiene nada de insólito. Otras especies también de este planeta –si las dejamos– pueden evolucionar hasta incluso superarnos. Por eso es tan peligroso ocupar y destruir la biodiversidad: al final, la Tierra sólo contendrá humanos que después también se extinguirán.

A uno le gusta pensar que quedará algo de él; tal vez su obra o sus hijos, nietos, bisnietos… Aunque sean tatarasobrinos.
Tenemos marcado un tiempo de vida como individuos y como especie. Eso es todo.

¿Cuánto tiempo tenemos asignado?
Alrededor de 100 años. Y nunca pasaremos de los 200. Se lo digo como científico que conoce bien los telómeros y el ADN.

Al menos mejoraremos como especie.
No necesariamente. Nuestros hijos no tienen por qué ser mejores que nosotros. La evolución simplemente va haciendo que se adapten mejor al medio, pero, a su vez, el medio siempre es cambiante…

¿Puede que la evolución sea en círculo?
Podría ser. Si el medio retrocede a estadios anteriores, la especie lo seguiría. Además, la adaptación nunca es completa ni perfecta.

¿Ni siquiera habrá seres humanos mejores que nosotros en el futuro?
No necesariamente. Estarán –si subsistimos– mejor adaptados al medio en ese preciso momento. Y tal vez los mejor adaptados no sean los humanos, sino otras especies que han evolucionado más que nosotros.

¿Esporas?, ¿chimpancés?, ¿bonobos?
Otras especies que se adapten mejor. En ese sentido es sensato también renunciar al anhelo de eternidad como especie. Por eso, coincidí con mi colega Francis Creek…

Otro Nobel, el codescubridor del ADN.
… Francis siempre dijo que era absurdo enviar seres humanos al espacio para colonizar otros planetas, porque ningún humano sobreviviría en ellos. Tiene mucho más sentido enviar esporas en nuestras misiones espaciales, para que así sea nuestro modelo evolutivo el que tal vez sobreviva…

Es duro renunciar al propio ego y después al ego de todos los humanos.
No somos tan importantes. Ya ve.

¿A usted no le fastidia morirse?
No tengo otro remedio.

Pero le veo sonreír al decírmelo.
Es el mejor remedio.

Yo creía que el Vaticano, que lo nombró asesor científico, era más prohumano.
Soy científico. Y, en mi vida personal, cristiano. Como científico, mi razón me dice que la evolución es incontestable; como cristiano, puedo ver un designio divino en el hecho de que la evolución sea un sistema autoorganizado, pero no creo que Dios esté observando cada uno de mis gestos…

¿Dios existe?
Como científico no puedo negarlo ni probarlo. Pero sí niego el creacionismo: Dios no creó el mundo de una sola vez. Es falso.

El Papa negó la evolución hasta los 90.
Modestamente, tuve que ver algo en el hecho de que Juan Pablo II aceptara, a mediados de los años noventa, que la evolución es algo “a lo que damos seria consideración”.

¿Y la ingeniería genética?
Podemos usar la genética para mejorar nuestra calidad de vida sin transgredir la ley natural. Con ella podemos mejorar cultivos o impedir que mueran niños.

¿Hay que morirse cuando toca?
Vamos a ver: los humanos tenemos un sentido del tiempo apenas limitado a dos o tres generaciones. Nos cuesta ponderar el significado del tiempo más allá de un siglo…

 ¿Y…?                                                                                                                                                                                                                                        Pero un científico debe considerar el valor de tres mil millones de años. Ese es el tiempo que nos ha costado llegar a ser quienes somos. El deseo de ir más allá de la evolución es una locura transgresora contra la religión y la razón y está condenado a fracasar.

¿Por qué?
Porque el planeta tiene límites y nuestra propia especie también.

¿Qué nos trascenderá a los humanos?
La evolución. Es un sistema autoorganizado y tal vez, así, divino. El gran atributo de la inteligencia es ser capaz de comprenderla.

¿Ni una sola prueba de Dios?
Como científico no puedo afirmarlo ni negarlo, como creyente, estoy convencido.

¿Cómo se fía el Papa de usted si ni siquiera es católico? Es usted protestante.
Pregúnteselo a él.

Enviat per: mmiguela | febrer 6, 2012

Síntesi de proteïnes o traducció

Consisteix en traduir el missatge que conté l’ARNm ( basat en nucleòtids ) en un llenguatge d’aminoàcids. A l’ARNm abans de sortir del nucli  li seran eliminats els INTRONS  o segments d’ARN que no portaran informació per codificar una proteïna. Una vegada eliminats aquests segments l’ARNm sortirà al citoplasma i es dirigirà als ribosomes, on el missatge que porta serà traduït a un seguit d’AA col·locats en un ordre determinat. El conjunt d’aquests AA conformaran una proteïna determinada. La informació serà llegida en forma de “triplets” o codons, cada triplet determinarà un AA concret seguint el llenguatge del codi genètic.

La seqüències de nucleòtids estableix l’ordre en què es van afegint els AA en la cadena peptídica que formarà la proteïna.

L’ARNt és l’encarregat de transportar els AA fins al ribosoma, encaixant un anticodó ( triplet complementari al codó) i a l’extrem l’AA corresponent.

Enviat per: mmiguela | febrer 5, 2012

La transcripció

La transcripció

Tal com ja he comentat, l’ADN és la molècula que conté la informació genètica. El llibre d’instruccions per fabricar totes les proteïnes d’un organisme, i per tant on estan “escrites” les caràcterístiques biològiques d’aquest. Però l’ADN es troba al nucli, lloc del qual no sortirà mai, i les proteïnes es fabriquen als ribosomes del citoplasma, llavors com es fa  arribar aquesta informació fins als ribosomes?

És possible a què es copia en forma d’un altre tipus àcid nucleic, l’ARNm. La doble cadena en forma d’hèlix d’ADN s’ha d’obrir per poder ser copiada, llavors l’ARN polimerasa reconeix les zones d’inici del gen i comença a sintetitzar una cadena senzilla d’ARNm. El procés s’aturarà en el moment que trobi un senyal d’stop. Un cop sintetizada la molècula d’ARNm (  formada pels nucleòtids A, C, G i U ( uracil) ) aquesta podrà sortir al citoplasma i dirigirse als ribosomes amb una còpia idèntica de la seqüència de nucleòtids que porten la informació per formar una proteïna concreta. Prèviament, i durant la fase de maduració de l’ARNm s’eliminaran aquells seqüències de nucleòtids sense sentit o informació, els introns.

Per tant la transcripció és el procés pel qual les cèl·lules copien un segment d’ADN ( gen ) en forma d’ARN.

Enviat per: mmiguela | gener 30, 2012

L’ADN

El descobriment de l’ADN: J.F. Miescher

xc3qet_el-descubrimiento-del-adn-j-f-miesc_school?ralg=meta2-only#from=playrelon-8

L’estructura de l’ADN: Watson i crick

James Watson i Francis Crick van descobrir el 1953 l’estructura en forma de doble hèlix que té l’ADN. L’ADN és una macromolècula formada per dues cadenes complementàries i antiparal·leles formada per nucleòtids. Aquesta estructura li permet replicar-se i traspassar la informació hereditària d’una generació a una altra en tots els éssers vius. Aquest va ser l’impuls que portaria a la Genètica a l’avantguarda de les Ciències de la Vida.
El 28 febrer 1953: després de múltiples investigacions i reflexions d’equips de científics en diferents llocs del món sobre quina era la forma de l’ADN  que li permetia duplicar i transferir la seva informació, James Watson i Francis Crick arribaven a una conclusió sorprenent … L’ADN tenia forma de doble hèlix!
Aquest descobriment va ser possible, en aquell moment, gràcies a les imatges captades de la molècula per Rosalind Franklin mitjançant raigs X. El descobriment de l’estructura de l’ADN va ser el punt de partida de l’estudi del genoma. Des d’aquesta data fins avui han passat 61 anys, i els avenços en Genètica han estat gegantins … s’han obert nous camps d’investigació com la seqüenciació i descodificació del genoma humà, la clonació, la proteòmica, la teràpia gènica, la personalització dels medicaments,els transgènics… en definitiva una veritable revolució científica que pot portar l’ésser humà a viure més i amb més qualitat de vida, a obtenir més recursos alimentàris…
A més van descobrir que els components de l’ADN s’agrupaven sempre de la mateixa manera: les bases nitrogenades en parelles: Adenina-Timina i Guanina-Citosina, sempre unides per monosacàrids de 5 carbonis (desoxirribosa ) i àcid fosfòric (H3PO4). Tots aquests elements configuraven una escala que s’anava doblegant, els “esglaons” eren les bases nitrogenades unides per enllaços de pont d’hidrogen i les “baranes” o carcassa, el monosacàrid i l’àcid fosfòric.
Watson i Crick van guanyar el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1962 “pels seus descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics i la seva importància per a la transferència de la informació en la” matèria viva “, quan tenien 23 i 36 anys respectivament.

L’estructura de l’ADN: Watson i Crick

« Newer Posts - Older Posts »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.