Inici

Benvinguts:

Us presento el bloc de biologia i geologia de 4t d’ESO. Espero que aquest ens permeti aprofundir una mica més, de forma diferent a les classes d’aula, en tots aquells temes del currículum de biologia i geologia de 4t que anirem tractant al llarg del curs. En ell s’adreçaran moltes de les activitats que es plantejaran a la classe, també articles d’interès que tinguin a veure amb la matèria que estem fem, i altres vegades, aquells que tinguin una repercussió científica i/o social. Podran ser articles escrits, vídeos, podcast…el format no serà important el contingut sí. Ens permetrà aprofitar els recursos que ens ofereix la xarxa, exposar dubtes, reflexions…serà la continuació de la feina a casa.

Els alumnes podreu fer les vostres col·laboracions, només cal tenir una mica d’interès, inquietuds i ganes de compartir. Tots podrem fer aportacions sempre que es facin amb respcte amb respecte. Espero que a final de curs sigui el bloc de ciències dels alumnes de 4t d’ESO.

FUNCIONAMENT

Tal com us he explicat a la presentació el funcionament serà molt senzill; en el bloc apareixeran moltes de les activitats que plantejaré a l’aula, i que sovint haureu de treballar a casa. En cas de dubtes o comentaris, aquests els podreu compartir al bloc.

Si trobeu materials interessants de caire científic que vulgueu compartir amb els companys, comentar, iniciar un debat, reflexió…aquí tindreu un espai on fer-ho.

No es tracta d’inflar el bloc d’informació, però si que aquesta ens sigui interessant i útil a tots.

Es valorarà molt positivament les vostres aportacions, el vostre interès, la vostra motivació per saber.

Bé que puguem gaudir d’ell és feina de tots.

Responses

  1. Manel he trobat interessant un article que he llegit en una revista que explica perquè els humans parlem i els nostres parents més propers i molt semblants a nosaltres genèticament no, et deixo l’article:

    La mutación de un solo gen está detrás de la capacidad humana de comunicarse mediante el lenguaje, una característica que nos diferencia del resto de los primates. Se trata del gen FOXP2, cuya relación con el habla ya se conoce desde los años 90.

    Ahora, en una investigación que publica la revista ‘Nature’, se ha descubierto que la alteración de dos aminoácidos en la cadena de una proteína codificada por este gen cambia la función de ésta y permite encender y apagar más de un centenar de genes, lo que nos otorga la capacidad de expresarnos verbalmente.

    El hallazgo no sólo es importante para explicar una mutación que fue fundamental en nuestro pasado evolutivo, sino también para encontrar tratamientos para personas que tienen alterada esa capacidad, como los autistas o los esquizofrénicos.

    La investigación, realizada por las universidades de California y Emory (Georgia), partió de una sospecha que ahora se ha confirmado: entre los humanos y los chimpancés hay dos mutaciones que afectan al FOXP2 y que facilitaron que la lengua emergiera en los humanos.

    «Nuestro trabajo es el primero que examina los efectos de esos cambios en nuestras células. Comprobamos que las versiones de ese gen en humanos y chimpancés no sólo parecen diferentes, sino que sus funciones también lo son y ello puede explicar porqué los cerebros humanos tienen el circuito del habla y los de otros primates no», explica Daniel Geschwind, uno de los biólogos firmantes de este trabajo.

    El biólogo español Carles Lalueza, de la Unidad de Biología Evolutiva (CSIC-Universidad Pompeu Fabra) añade otra conclusión importante: «Esta investigación nos revela que, aunque estamos muy relacionados genéticamente con los chimpancés, el resultado final es que somos muy diferentes porque hay pequeñas mutaciones, como éstas, que dan lugar a cambios muy importantes porque afectan a muchos otros genes».

  2. La soledad causa cáncer.
    Hay una relación evidente entre nuestro entorno y nuestro cuerpo, entre nuestras enfermedades y como las peribe nuestro cerebro. No hace falta recurrir a extremos absurdos y creer que se puede curar el cáncer usando sólo con el poder de la mente, pero tampoco hay que rechazar el efecto que lo que pasa dentro de nuestra cabeza tiene sobre el resto del organismo.

    Un artículo publicado esta semana ha encontrado una relación entre la soledad y el cáncer. Si se aíslan unos ratones a los cuales se les ha provocado la aparición de tumores, éstos se vuleven más agresivos. Esta raza de ratones es especialmente gregaria, y el hecho de encontrarse sin el soporte emocional de su grupo les causa un estrés que repercute negativamente en su enfermedad.

    No se ha comprobado aún que pase lo mismo en humanos, pero no es descabellado pensar que las emociones pueden influir sobre como luchamos contra una enfermedad. Un tema muy interesante y muy desconocido.

  3. Manel et deixo un article que he trobat a “El Periodico” i m’ha semblat interessant:

    “Quanta capacitat de memòria té el cervell?
    Al voltant de 2,5 petabytes (un milió de gigabytes), calcula Paul Reber, professor de Psicologia de la Universitat Northwestern (EUA), a la revista Scientific American.
    Si el cervell humà funcionés com un vídeo digital -compara el professor-, podria gravar tres milions d’hores seguides de televisió.
    Hauria de deixar la tele funcionant contínuament durant més de 300 anys per esgotar tot aquest espai.”

  4. Manel he trobat un llibre, que parla de l’evolució. Es un llibre de ciència-ficció anomenat Henders que parla sobre com han evolucionat les espécies en una illa que està totalment deshabitada.

  5. Manel he trobat dos articles molt interessants: Un parla sobre com els gens pasen d’un cultiu a un altre i l’altre article, és de química, i explica que han trobat nivells altíssims de mercuri oxidat a l’aire que hi ha sobre el Mar Mort:

    CÓMO LOS GENES PASAN DE UN CULTIVO A OTRO (3 de Enero de 2011.)
    La transferencia de genes desde cultivos modificados genéticamente a otros naturales es una cuestión muy debatida hoy en día. Muchos consumidores están preocupados por la posibilidad de que el material genético de vegetales transgénicos vaya a parar a plantas no transgénicas de campos de cultivo cercanos, y se incorpore al material genético de estos vegetales naturales. Los productores del sector agrícola, por su parte, tienen mucho interés en verificar si las variedades que cultivan poseen o no rasgos genéticos no deseados.
    Hasta ahora, no existían modelos realistas que pudieran ayudar a los agricultores y a los legisladores a evaluar y predecir con suficiente nivel de detalle el traspaso de material genético entre los cultivos modificados y los no modificados genéticamente. Ahora, un nuevo modelo estadístico, elaborado por el equipo de la investigadora Shannon Heuberger (Universidad de Arizona), que tiene en cuenta al entorno circundante con un alto nivel de detalle sin precedentes, describe, con una precisión superior a la de los métodos anteriores, cómo un gen bacteriano insertado se transfiere mediante la dispersión de semillas y polen en plantas de algodón.
    El hallazgo más importante es que el traspaso de genes en un entorno agrícola es complejo y en él influyen muchos factores que no se habían evaluado en estudios de campo anteriores. En el nuevo estudio, los investigadores midieron muchos factores en el propio terreno y desarrollaron un análisis basado en sistemas de información geográfica, que tiene en cuenta todo el entorno circundante de un campo de cultivo, para evaluar cómo influye en la transferencia de genes entre campos. Los genes se pueden transferir de varios modos, por ejemplo por animales polinizadores como las abejas, o por la mezcla accidental de semillas durante la siembra.
    Sorprendentemente, el equipo ha descubierto que los insectos polinizadores, que muchos expertos creían que eran un factor clave en el traspaso de polen transgénico hacia campos de cultivo vecinos, tienen poca influencia sobre el traspaso de genes en comparación con la actividad agrícola humana.

    EL AIRE SOBRE EL MAR MUERTO CONTIENE NIVELES ALTÍSIMOS DE MERCURIO OXIDADO (7 de Enero de 2011.)
    En hebreo, el Mar Muerto es llamado “el mar de sal”. Ahora, unas nuevas mediciones muestran que la sal de ese mar tiene efectos profundos en la química del aire que se halla sobre su superficie. La atmósfera que cubre el Mar Muerto, según han comprobado los autores del reciente análisis, está sobrecargada de mercurio oxidado. De hecho, algunos de los niveles más altos de mercurio oxidado observados hasta hoy fuera de las regiones polares se encuentran en el aire que flota sobre el Mar Muerto.
    En la investigación, Daniel Obrist y sus colegas del DRI (Desert Research Institute) en Reno, Nevada, y de la Universidad Hebrea en Israel, hicieron mediciones durante varios períodos en los que la atmósfera que cubre el Mar Muerto albergó una abundante carga de mercurio oxidado. Los niveles altos de mercurio oxidado son un peligro, porque en esta forma se deposita rápidamente en el medio ambiente después de su formación. Después de que se deposita, el mercurio puede acumularse a través de la cadena alimentaria, en la que puede llegar a alcanzar niveles de concentración muy altos. Estos niveles son un serio peligro para las personas que consuman productos contaminados, como puede ser el caso de pescado con altos niveles de mercurio y sin el debido control sanitario.
    Hasta ahora, los altos niveles naturales de mercurio oxidado sólo se habían observado en el aire de los polos. En estas zonas, el mercurio oxidado se forma durante un proceso atmosférico.
    Hallar niveles tan altos de mercurio oxidado sobre el Mar Muerto, un lugar donde las temperaturas alcanzan los 45 grados centígrados, ha sido del todo inesperado. No se creía que fuera de las zonas polares pudiera darse el proceso responsable de este fenómeno. Se suponía que las altas temperaturas impedirían este proceso químico.

  6. El LHC podría convertirse en una máquina del tiempo

    Si la última teoría de Tom Weiler y Chui Ho Man es acertada, el Gran Colisionador de Hadrones (LHC) podría ser la primera máquina capaz de hacer que la materia viaje atrás en el tiempo. “Nuestra teoría es una posibilidad muy remota”, admite Weiler, profesor de Física en la Universidad de Vanderbilt (EE UU), “pero no viola ninguna ley de la física”.

    Uno de los objetivos principales del colisionador es encontrar el esquivo bosón de Higgs, la partícula que podría explicar por qué las partículas como los protones, neutrones y electrones tienen masa. Si el colisionador tiene éxito en la producción del bosón de Higgs, algunos científicos predicen que se creará una segunda partícula, llamado el singlete de Higgs, al mismo tiempo. Según la teoría de Weiler y Ho, estos singletes deben tener la capacidad de saltar a una quinta dimensión extra, en la que se podrían mover hacia delante o hacia atrás en el tiempo y volver a aparecer en el futuro o pasado.

    “Uno de los aspectos atractivos de este enfoque para viajar en el tiempo es que evita todas las grandes paradojas”, dijo Weiler. “Debido a que el tiempo del viaje se limita a estas partículas especiales, no es posible que un hombre viaje en el tiempo para asesinar a sus padres antes de que él mismo nazca, por ejemplo. Sin embargo, si los científicos pudieran controlar la producción de singletes de Higgs, podrían ser capaces de enviar mensajes al pasado o al futuro”, añade.

    La teoría de los investigadores se podría comprobar si los físicos que manejan el seguimiento del LHC comienzan a ver partículas de singletes de Higgs y aparecen productos de desintegración de manera espontánea. Si ocurre, Weiler y Ho creen que habrán sido producidos por partículas que viajan en el tiempo.
    La teoría-M
    La teoría de Weiler y Ho se basa en la teoría-M, una “teoría del todo” desarrollada por un grupo de físicos teóricos en la que se identifican 11 dimensiones. Esta teoría ha llevado a sugerir que nuestro universo puede ser como una membrana de cuatro dimensiones flotando en un espacio multi-dimensional. Según este punto de vista, los elementos básicos de nuestro universo estarían permanentemente adheridos a la membrana y por lo tanto no podrían viajar en otras dimensiones, con ciertas excepciones. Algunos argumentan que la gravedad, por ejemplo, es más débil que otras fuerzas fundamentales. Otra excepción posible es la propuesta del singlete de Higgs, que responde a la gravedad pero no al resto de las fuerzas fundamentales.

  7. Hola Manel, et publico aquesta noticia que he trobat a La Vanguardia ja que penso que és interassant aquest tema sobre la creació d’espermatozoides per tractar la infertilitat masculina.
    Pots trobar la notícia completa en aquest link: http://www.lavanguardia.encatala.net/

    Els científics aconsegueixen crear espermatozoides al laboratori

    L’avanç, presentat a la revista Nature, obre una nova esperança en el tractament de la infertilitat masculina

    Investigadors de la Universitat de la Ciutat de Yokohama (Japó) han aconseguit produir espermatozous en laboratori, una fita científic que els biòlegs de la reproducció perseguien des de l’origen dels tractaments de reproducció assistida en els anys 70. L’avanç, que es presenta avui a la revista científica Nature, obre una via d’esperança per al tractament de la infertilitat masculina.

    Per ara, la investigació s’ha realitzat en ratolins, de manera que la producció d’espermatozoides en laboratori encara no pot oferir-se a homes infèrtils. Però l’equip de Yokohama ja ha comprovat que la tècnica que han desenvolupat produeix espermatozoides funcionals. I que les cries concebudes amb aquests espermatozoides creixen amb normalitat, sense problemes de salut aparents, i que són fèrtils en arribar a adultes.

    “Necessitem estendre els nostres mètodes a altres espècies, inclosa la humana, abans de poder aplicar aquests resultats al tractament de persones”, ha declarat per correu electrònic Takehiko Ogawa, director de la investigació. Encara que és possible que la tècnica exacta que ha permès obtenir espermatozoides de ratolí en laboratori no sigui efectiva en altres espècies, admet Ogawa, “confio que podrem aconseguir-ho amb alguna modificació del medi de cultiu”.

    Produir espermatozoides és “un dels processos més llargs i complexos (…) que tenen lloc al cos”, escriuen els investigadors a Nature. Es tracta d’un procés que passa per diverses etapes i que, en el cos humà, requereix més d’un mes.

    Per reproduir en el laboratori, Ogawa i el seu equip van extirpar minúsculs fragments de testicles de ratolins de menys de tres dies d’edat. “Ens prou fragments molt petits, de menys d’un mil · ligram”, ha explicat Ogawa a la Vanguardia. Recórrer a ratolins tan joves perquè la producció de cèl lules precursores d’espermatozoides s’inicia pocs dies després de néixer i els investigadors volien assegurar-se que podien realitzar tot el procés en el laboratori.

    Els investigadors van recuperar alguns dels espermátides i espermatozoides que havien obtingut en laboratori i amb ells van intentar fertilitzar 58 òvuls in vitro. Els espermátides són cèl lules precursores dels espermatozoides i són igualment útils per a la fecundació in vitro, ja que tenen el mateix nombre de cromosomes, encara que s’han de manipular de manera diferent. Els embrions obtinguts es van implantar en femelles. Segons els resultats de l’experiment, la taxa de naixement va ser una mica més alta amb espermátides que amb espermatozoides. En total, van néixer quatre mascles i vuit femelles.

    Un seus primers dies de vida, encara no estava clar si aquestes cries estaven sanes o si anaven a ser malaltisses. Els investigadors van deixar que creixessin fins a arribar a l’edat de reproducció i, durant el seu creixement, no van apreciar que tinguessin cap problema rellevant de salut. Per comprovar si eren fèrtils, van deixar que s’aparelléssin entre elles. Els dotze ratolins concebuts amb espermatozoides de laboratori van resultar ser fèrtils.

  8. Hola Manel!
    He trobat una web a on hi ha moltes notícies sobre biologia, per això he pensat que potser et podria interessar (per aquest bloc de biologia).

    La web és: http://www.amazings.com/ciencia/biologia.html

    Espero que serveixi per alguna cosa; he mirat algunes de les notícies i n’hi ha de molt interessants, ampliar coneixements😉

    Que acabis de passar un bon cap de setmana!

  9. He trobat un article molt interessant relacionat amb les cèl·lules cancerígenes:

    – Científics nord-americans han descobert una molècula que obliga les cèl·lules cancerígenes a comportar-se com les sanes, cosa que inclou la seva pròpia mort quan tenen algun problema, segons un estudi publicat aquest dimecres.

    La troballa podria servir com a base per a una nova teràpia contra el càncer, segons ha explicat el genetista Adrian Krainer, del laboratori Cold Spring Harbor de Nova York, i autor principal de l’article que publica la revista científica ‘Open Biology’, de la Royal Society de Londres.

    Els investigadors, que van basar el seu estudi en un tumor cerebral, van descobrir que les cèl·lules cancerígenes provoquen una mutació en el gen PK-M, que comença a produir una proteïna que estimula el seu creixement, a una velocitat molt més alta que les sanes. “Aparentment, perquè un tumor proliferi i sobrevisqui necessita una gran quantitat d’aquesta proteïna” que està present només en les cèl·lules cancerígenes, apunta l’investigador.

    En l’article, Krainer presenta una molècula amb la qual ha aconseguit aturar la producció d’aquesta proteïna perjudicial en un glioblastoma –un tumor cerebral–, i ha aconseguit que les seves cèl·lules malignes tornin a comportar-se segons els patrons d’una cèl·lula sana. Això també significa que les cèl·lules del tumor van tornar a respectar l’apoptosi o mort cel·lular programada, un procés pel qual les cèl·lules amb problemes provoquen la seva pròpia mort.

    El científic confia que aquesta molècula serveixi de base per a nous tractaments contra tot tipus de càncers, però reconeix que la investigació es troba en una fase molt inicial i encara és necessari mesurar la seva eficàcia en ratolins vius i avaluar possibles efectes secundaris

  10. Manel, he trobat dues notícies bastant interessants:

    http://www.ara.cat/societat/Descobreixen-per-que-cancer-colon-fa-metastasi_0_809319243.html

    http://www.ara.cat/societat/diferencies-biologiques-cervells-persones-transsexuals_0_809319237.html

  11. Bones Manel!
    Et deixo aquí informació sobre un programa que miro cada dia al vespre sobre l’organisme humà:
    El programa es diu “cuerpos embarazosos” i tracta de gent que té malalties molt poc comunes i estranyes. En alguns casos pot fer una mica de fàstic però realment són coses que et poden passar i que cal saber que existeixen. L’objectiu del programa és fer entendre a la gent que alhora d’anar a una revisió s’ha de perdre la vergonya i deixar que el metge faci bé la seva feina.
    El programa el fan cada dia a les 20:20 per el canal Xplora.

    • Hola Cristina,

      molt bé i d’això es tracta, de compartir inquietuds de caire científic amb els companys i amb tothom que consulta aquest bloc.
      Jo per la meva part intentaré veure aquest programa.

      Manel

  12. Manel aquí et deixo un video sobre la divisió cel·lular de la meiosi:

  13. Bon dia Manel,

    He trobat una notícia molt interessant al diari ARA sobre la detecció de les malalties cromosòmiques:

    – LARA BONILLA Barcelona | Actualitzada el 10/02/2013 00:00

    – El nou test requereix només una anàlisi de sang.
    D’ençà que el 21 de gener es va començar a comercialitzar a l’Estat el nou test de diagnòstic prenatal no invasiu, les clíniques privades han rebut una allau de peticions d’embarassades per fer-se la prova que permet detectar les anomalies cromosòmiques més freqüents, com la síndrome de Down, amb només una anàlisi de sang a la mare.

    Ara les embarassades fan un text de cribratge convencional (conegut com a triple screening ) i, si el resultat indica risc d’alteracions cromosòmiques, poden optar per fer una tècnica invasiva de diagnòstic prenatal, habitualment una amniocentesi o una biòpsia corial, amb el consegüent risc d’avortament que té la prova. És per això que el nou test és una revolució en el món de l’obstetrícia. “Això és un boom. Fa deu anys que en sentíem parlar i pensàvem que no arribaria mai, i en pocs mesos s’ha desencallat”, diu Carmina Comas, ginecòloga responsable de medicina fetal de Salut de la Dona Dexeus. Aquest test estalviarà moltes amniocentesis que ara es fan perquè el test de cribratge indica que hi ha un alt risc, però que després es demostra que eren “innecessàries”. El test convencional té una taxa de detecció d’anomalies cromosòmiques del 80%, i es calcula que entre un 5% i un 10% de les proves es podien haver estalviat. La nova prova, en canvi, té una taxa de detecció del 99% i genera menys de l’1% de proves invasives innecessàries. Els professionals esperen reduir així entre el 60% i el 90% de les proves invasives actuals.

    Prova fiable

    Aquest nou test prenatal, comercialitzat pels laboratoris Labco i batejat com a Harmony Test, avalua el risc d’anomalies cromosòmiques mesurant la quantitat relativa de DNA fetal a la sang de la mare, cosa que evita haver d’obtenir mostres directament del fetus. Està indicat a partir de les deu setmanes de gestació. Per ara, la prova detecta fins a tres trisomies (trastorn degut a la presència de tres còpies d’un cromosoma en lloc de les dues esperades), les dels cromosomes 21, 18 i 13. La trisomia 21 és la més freqüent i és la causa genètica de la síndrome de Down. La prova també detecta la síndrome d’Edwards i la de Patau. Totes tres representen “el 80% de les malalties cromosòmiques que tenim”. En pocs mesos, s’espera que el test també pugui detectar anomalies en els cromosomes sexuals.

    “És una prova no invasiva molt fiable que recomanem, sobretot en pacients d’alt risc”, diu Comas. No obstant, encara no substitueix el cribratge convencional perquè “hi ha pocs estudis en població general”, afegeix. En només una setmana, Salut de la Dona Dexeus ha rebut una cinquantena de peticions per fer el test. “És una tècnica que ens ha arribat més per les pacients que ho han sentit que no perquè nosaltres ho oferim. Hi ha ginecòlegs que encara ni n’han sentit a parlar”, explica Carmina Comas. El test només està disponible en clíniques privades i el seu preu és elevat, 695 euros. Els metges creuen que el cost s’abaratirà en el futur.Un cop obtinguda la mostra de sang de la dona, s’envia a Califòrnia (EUA), on hi ha els laboratoris, i els resultats s’obtenen en dues setmanes. A més del preu, una de les principals limitacions actuals de la prova és que no es pot fer en gestacions múltiples.

  14. Manel aquest matí he sentit aquesta notícia per la ràdio i l’he trobat interessant:

    Estats Units
    Científics nord-americans asseguren haver curat per primer cop un nadó amb el VIH
    Redacció Actualitzat a les 15:35 h 04/03/2013
    Avanç important en el tractament de nens seropositius. Un equip de científics nord-americans han presentat el primer cas de curació funcional d’un nadó contaminat amb el virus de la sida, en un congrés mèdic que s’ha fet aquest cap de setmana a la ciutat d’Atlanta. S’entén per curació funcional no pas l’eradicació del virus, sinó que la seva presència a l’organisme esdevingui tan feble que no calgui fer tractaments.

    Es tracta d’una nena que va néixer a finals de 2010 a Mississipí amb la malaltia, transmesa per la seva mare seropositiva, a la qual van administrar retrovirals només 30 hores després de néixer. Aquesta intervenció tan precoç es considera, probablement, la clau del control de la infecció, ja que hauria bloquejat les anomenades “cèl·lules dorments”, que reactiven la sida quan es deixa de subministrar els medicaments al pacient.

    Ara la nena té dos anys i mig i no ha pres medicaments durant l’últim any després de no registrar-se senyals d’un virus actiu, segons ha explicat la investigadora de la Universitat John Hopkins de Baltimore Deborah Persaud. La mare va donar a llum prematurament sense haver anat al metge durant l’embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estaven tots dos van traslladar el nadó a la Universitat de Mississipí, on va arribar amb 30 hores de vida. A les primeres anàlisis es va detectar un nivell baix del virus, cosa que feia pensar que la infecció havia tingut lloc a la panxa de la mare, i li van subministrar els medicaments. Quan la nena tenia un mes, els nivells de virus ja eren indetectables.

    Tot i que encara calen més proves per comprovar si el mateix tractament funciona amb altres nens, els investigadors consideren que el cas demostra que el VIH en nadons pot ser curable. L’estudi també pot canviar la manera amb què els nadons i les mares infectades són tractats arreu.

    A més, si la comunitat mèdica valida l’estudi, la nena de Mississipí seria el segon cas ben documentat d’una cura de VIH al món. El primer cas va ser el conegut com “el pacient de Berlín”, Timothy Brown, que suposadament es va curar després de rebre un trasplantament de medul·la òssia genèticament resistent a la infecció del VIH el 2007.

  15. […] Inici […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: