Aquesta és la lectura que, els alumnes de 4t d’ESO que han triat la matèria de biologia, hauran de fer aquest curs 2023-2024. El 20 de març tindran l’oportunitat d’assitir al minicongés que impartirà l’autora a la Universitat de Vic.
Sinòpsi:
El nostre cos alberga uns 40 bilions de microorganismes, una col·lecció d’éssers microscòpics integrada sobretot per bacteris, però també per virus, fongs i arqueus, única per a cadascun de nosaltres com una empremta dactilar. La gran majoria d’aquesta microbiota resideix al còlon i duu a terme funcions crucials per a la supervivència humana, des de digerir aliments i extreure vitamines i energia, fins a entrenar el nostre sistema immunitari.
En els darrers 20 anys, la ciència ha anat descobrint com, quan aquesta comunitat microbiana és equilibrada, estable i diversa, contribueix a mantenir la salut global de l’organisme, i per això l’alimentació té un paper fonamental. Però què hem de menjar per alimentar bé aquests bacteris? Com influeix el que ingerim sobre aquesta comunitat de microorganismes i aquests, alhora, sobre el nostre benestar?
Aquest no és un llibre de superaliments, ni de curacions o dietes miraculoses, ni de plans per detoxificar l’intestí, sinó un sòlid i contrastat manual basat en les últimes evidències científiques. De la mà dels principals experts mundials en aquest jove àmbit de recerca, ofereix al lector el coneixement existent de manera clara i comprensible, així com consells útils i pràctics per traslladar la ciència més nova sobre la microbiota al dia a dia. En definitiva, l’objectiu és ajudar-nos a menjar millor, amb propostes que combinen el coneixement més recent amb les bases de l’alimentació mediterrània, la que ens toca i que és riquíssima, i que també ha demostrat ser la més adequada en aquest camp, per estar més sans i feliços.
Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2022-2023. L’activitat la completaran assistint a la xerrada ” Virus: per evolucionar i sobreviure” que farà el Doctor Albert Altés a la Universitat de Vic, dins les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ) el proper 30 de novembre a les 12:00 a.m.
Sinòpsi:
Són motors de l’evolució, creadors de nous gens i generadors de diversitat. Ens han permès parir i ens han dotat de memòria. Ens ajuden a curar el càncer i potser podran combatre les infeccions quan els antibiòtics no ho facin. Els virus formen part de la nostra biologia. I la curiositat que ens va fer abandonar les cavernes, navegar pels oceans i per l’espai és la que ens ha ensenyat a convertir aquestes molècules complexes en aliats. Les ganes de saber van portar Lynn Margulis a descobrir l’endosimbiosi, Barbara McClintock a somiar els gens que saltaven pel genoma, Rosalind Franklin a explorar l’ADN amb raigs X, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna a desenvolupar un mètode per editar el genoma. Albert Altés embarca els lectors en un viatge de milions d’anys, des dels orígens de la vida al nostre planeta fins als reptes de la recerca medica actual, i fa valer el llegat de les dones i els homes que han cregut en el coneixement i en l’emoció de compartir-lo.
HEM D’ENTENDRE EL PLANETA PER SUMAR-NOS A LA REVOLUCIÓ DE L’ARA O MAI. La Terra té una història, que hauríem de conèixer, d’uns 4.500 milions d’anys. Els humans només fa uns 200.000 anys que vam aparèixer, però hi tenim una relació apassionant i transformadora. Tot això és el que s’explica de manera senzilla alhora que revolucionària en aquest llibre. Expert en geologia i medi ambient, Xavier Soler resumeix els milions d’anys d’evolució del nostre planeta, dibuixa el repte climàtic a què ens enfrontem i es fa ressò del crit d’alerta de la ciència:_ Ara o mai. _ En els darrers cinquanta anys hem alterat greument els fràgils equilibris ecològics del planeta i, per revertir aquests canvis, caldrà pensar i actuar globalment, transformar de manera responsable els sistemes econòmics i assumir noves formes de vida per a la humanitat. I fer-ho està a les nostres mans. Es tracta, ni més ni menys, que de seguir habitant aquest planeta en unes condicions humanes dignes de ser viscudes.
Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2021-2022. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà l’Oriol Mitja a la Universitat de Vic, dins les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica i llegim ciència), el proper 14 de desembre.
Sinòpsi:
EL DESCOBRIMENT DE L’EPIDEMIÒLEG MÉS CRÍTIC QUE HA LLUITAT CONTRA LA COVID-19 AL NOSTRE PAÍS
«Al llibre que ara comenceu compartiré amb vosaltres confidències sobre la meva vida privada, els meus defectes, pensaments i reflexions íntimes. Vull explicar-vos qui soc, quina és la meva manera de pensar i per què de cop i volta aparec en escena i agafo protagonisme en la lluita contra la covid-19 al nostre país».
El 13 de març del 2020 s’anunciava el confinament domiciliari a causa d’una pandèmia mundial que ha canviat les nostres vides. Oriol Mitjà, investigador mèdic especialitzat en estratègies per combatre les malalties infeccioses relacionades amb la pobresa, ens venia alertant des del febrer dels perills d’una malaltia, la covid-19, que es convertiria en la primera causa de mort al nostre país. En aquest llibre el científic més mediàtic del moment ens obre les portes del seu cor per descobrir els seus orígens, la infància a Arenys de Munt, com li va sorgir la vocació, la seva experiència pionera en la lluita contra el pian a Papua Nova Guinea, les investigacions d’avantguarda en què ha participat en el camp del coronavirus, i ens relata la crònica dels fets dins d’un govern dividit que es va veure superat per les circumstàncies. Un llibre imprescindible que marcarà per sempre les futures generacions.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
L’Oriol Mitjà
Oriol Mitjà Villar (Arenys de Munt, 1980) és investigador mèdic especialitzat en estratègies per combatre les malalties infeccioses relacionades amb la pobresa. Va estudiar Medicina i va obtenir el doctorat per la Universitat de Barcelona. Ha centrat el seu programa d’investigació en el desenvolupament d’eines diagnòstiques i terapèutiques per al tractament de les malalties tropicals oblidades i de les malalties de transmissió sexual. Actualment és professor titular del Consell Europeu d’Investigació a l’Hospital Germans Trias de Badalona, cap de la unitat de recerca del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea i assessor de l’Organització Mundial de la Salut. Ha estat autor de nombrosos articles de recerca que han obtingut reconeixement internacional i han resultat en nous intents d’erradicació de la infecció del pian (seria, si s’aconsegueix, la segona malaltia erradicada de la història). El 2013 va aconseguir el premi Fundació Princesa de Girona, el 2017 el premi Català de l’Any i el 2019 la beca Starting Grant del Consell Europeu d’Investigació.
Aquest és el llibre, i els seus autors, que haureu de llegir els alumnes de física i química d’enguany. La seva lectura la portareu a terme en el temps del pla lector de l’escola, per tant haureu de fer les seves activitats.
A més des de la matèria de física i química completareu l’activitat proposada ” Premi llegim ciència “ que organitza la UVic. A més, si la situació sanitària ho permet, assistirem a la UVic a la xerrada que faran els seus autor.
Per saber-ne més podeu consultar les següents pàgines:
La Jana, en Nico, la Cora i en Malik troben mort inesperadament en Paco, un sensesostre amb qui conversen sovint, al parc del costat de linstitut. Una carta de pòquer entre la roba del cadàver i les estranyes circumstàncies de la mort fan sospitar la sergent Lídia Sànchez i lagent Pau Ribó que podria tractar-se dun crim. En els diez següents, pels parcs de la ciutat, hi ha més morts sospitoses dindigents. LÀlex València, professor de química de linstitut, i la periodista Clara Rima també es pregunten què hi ha rere els crims misteriosos, uns crims que tenen relació amb la taula periòdica dels elements.
Els autors
Xavier Duran
Xavier Duran és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació. Des del 1999 és director del programa El medi ambient a TV3. Autor d’una trentena de llibres, entre els més recents hi ha Les històries que les paraules amaguen, L’artista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència i Molècules en acció. Del big bang als materials del futur. Entre altres premis ha guanyat el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Premi Europeu de Divulgació Científica”Estudi General”.
Jordi De manuel
Jordi de Manuel i Barrabín és professor de ciències de la naturalesa i escriptor. Compagina la literatura amb la docència i la recerca. És membre de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.
Aquest curs els alumnes que heu triat la matèria de Biologia i Geologia de 4t, tindreu la sort de participar en dues activitats que s’organiten a la Universitat de Vic i que tenen com a finalitat promoure la lectura, d’àmbit científic, entre els alumnes d’ESO, batxillerat, universitaris i la gent en general. Aquestes activitats són les Tetúlies de Literatura Científica i el Premi Lllegim Ciència.
Tertúlies de Literatura Científica ( TLC ). UVic.
” Lluitant contra les malalties tropicals oblidades a través de la recerca “. Aquest és el títol de la conferència que farà el Dr. Oriol Mitjà i investigador de malalties tropicals, a la UVic el 4 de desembre. Prèviament, tots haureu llegit l’article ” A second Chance “de M. Enserink publicat a la revista Science el 2018.
Oriol Mitjà
Oriol Mitjà
Nascut a Arenys de Mar el 1980, el Dr. Oriol Mitjà és un metge investigador especialitzat en malalties infeccioses i amb experiència en estratègies per a l’eradicació de malalties tropicals de la pell desateses. Actualment treballa a l’Institut de Salut Global de Barcelona i al Centre Mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea. També és consultor tècnic de l’Organització Mundial de la Salut.En els últims 6 anys, el Dr. Mitjà ha portat a terme una recerca transformadora sobre diagnòstic i tractament del pian. Els seus estudis han estat publicats a revistes científiques prestigioses i ha rebut diversos guardons, incloent el Premi Princesa de Girona 2013.El Dr. Mitjà va cursar Medicina a la Universitat de Barcelona (2004), va completar la seva residència en malalties infeccioses (Barcelona, 2010) i va obtenir un Diploma de Higiene i Medicina Topical (Londres, 2010) i un doctorat en Medicina (Barcelona, 2012).
Aquesta és la novel·la proposada com a lectura per als alumnes de 4t d’ESO que fareu la matèria de Biologia i Geologia el curs 2019-2020. ” El ayudante de Darwin “de Vicente Muñoz Puelles. Ed. Algar 2009.
L’activitat la completareu escrivint un relat de no més de 500 paraules per donar resposta a la següent idea: Posa’t a la pell de Syms Covington. L’expedició ja s’està acabant i esteu retornant a bord del Beagle. Escriu una carta a la teva família explicant l’experiència durant aquests últims anys. Aquests, els haureu de presentar abans del 31 de desembre.
De tots els relats seleccionarem 3, amb les professores de llengua, i els presentarem al Premi Llegim Ciència que organitza la Universitat de Vic. Finalment, assistirem a la conferència que farà l’autor a l’Aula Magna de la UVic el 26 de febrer.
El barco Beagle zarpa de Inglaterra en 1831 para hacer un viaje alrededor del mundo que cambiará la historia. A bordo van Charles Darwin, un joven naturalista de 22 años, y Syms Covington, grumete de 15 años que trabajará para él cazando animales, disecándolos y etiquetándolos. Ambos se adentrarán en la selva, se enfrentarán con terremotos y erupciones volcánicas, encontrarán animales y plantas hasta entonces desconocidos y empezarán a dar forma a la teoría de la evolución.
El ayudante de Darwin recupera el espíritu de los libros de aventuras del siglo XIX gracias a la fascinación por el descubrimiento y el valor iniciático del viaje. La obra supone una oportunidad magnífica para que los jóvenes se adentren, a partir de una lectura entretenida y fascinante, en el viaje que permitió a Darwin formular la teoría de la evolución.
Vicente Muñoz Puelles
Vicente Muñoz Puelles
Nascut a València el 1948 es va llicenciar en Ciències biològiques i és professor a la Universitat de València. És autor de novel·les tant per adults com per nens. Ha obtingut entre d’altres el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a diferents llengües, així com portades al cinema com és el cas de la novel·la ” Sombres paral·leles”.
En el marc de la Setmana de la Ciència, el dia 7 de novembre, els alumnes de 4t d’ESO de la matèria optativa de Biologia i geologia tindran l’oportunitat de participar a l’activitat “La ciència en primera persona”.
Els alumnes assistiran a la ponència La prehistòria llegida en el genoma a càrrec de Sònia Casillas.
La prehistòria llegida en el genoma
No hi ha dos humans que siguin genèticament idèntics. De mitjana, cadascú de nosaltres difereix d’un altre en un 1% dels aproximadament 3000 milions de bases que componen el nostre genoma. Aquestes variants genètiques que distingeixen els nostres genomes són presents en diferents freqüències a les diferents poblacions humanes. Les poblacions que són geogràficament i ancestralment més allunyades tendeixen a diferir més, tot i que són les diferències entre individus dins de les poblacions, especialment a les africanes, les més importants quantitativament en el conjunt de la variació genètica humana. L’estudi de la variació genètica humana té aplicacions evolutives i mèdiques significatives. No només ens permet determinar l’origen de la humanitat a l’Àfrica sub-Sahariana fa centenars de milers d’anys i les migracions humanes posteriors, sinó que també ens ajuda a comprendre com determinades variants genètiques han contribuït a l’adaptació de les poblacions humanes al seu entorn arreu del planeta. En aquesta xerrada navegarem per la diversitat genètica humana i donarem resposta a preguntes com per què algunes persones són intolerants a la lactosa, o per què hi ha diversitat al color de la pell.
Sònia Casillas
La Sònia Casillas és professora agregada interina al Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Té una trajectòria científica de >17 anys en l’anàlisi, representació i interpretació de la diversitat genètica. Es va doctorar el 2008 i ha realitzat estades de recerca a la University of Manchester (2006) i a la University of Washington (2011). La seva recerca s’ha publicat a 20 articles a revistes internacionals d’alt impacte i s’ha presentat a >50 congressos. Ha estat directora científica de la Plataforma Bioinformàtica UAB-Hospitals (2006-2010). Pel que fa a l’experiència docent, és professora a la UAB des del 2011 amb un gran interès per la innovació docent, i també ha impartit docència a la UdG, UIC i ESCI-UPF. Convençuda de la necessitat de fer arribar els avenços científics a la societat, ha co-organitzat l’exposició “Una invitació a la bioinformàtica”, ha impartit conferències i publicat articles de divulgació, i ha participat en entrevistes de ràdio.
Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2018-19. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà en Salvador Macip a la Universitat de Vic, dins les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica i llegim ciència), el proper 25 ebrer del 2019.
UNA MIRADA CONTEMPORÀNIA A LA VIDA, EL PENSAMENT I L’OBRA DE SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL
Santiago Ramón y Cajal, científic, premi Nobel, culturista, escriptor… és revisitat per Salvador Macip, metge, científic, escriptor… en un perfecte joc de miralls que ens acosta a dues vides marcades per la passió per la ciència.
«Si pogués agafar la màquina del temps, a qui primer visitaria seria al doctor Santiago Ramón y Cajal al seu laboratori de Barcelona, el 1888, a punt de fer els descobriments cabdals que el portarien a obtenir el premi Nobel.»
Salvador Macip
Nascut a Blanes el 1970, és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, investigador i escriptor. El 1998 es va traslladar a Nova York per investigar les bases del càncer a l’hospital Mount Sinai. Des del 2008 continua aquesta recerca a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix el grup Mechanisms of Cancer and Ageing i és professor del departament de Biologia Molecular i Cel·lular.
Ha publicat llibres per adults i per nens. Destaquen Immortals, sans i perfectes, Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por o Jugar a ser déus, escrit amb Chris Willmott (Premi Europeu de Divulgació Científica i Premi Nacional de Divulgació Científica). També ha guanyat el Premi Joaquim Ruyra per Ullals, escrit amb Sebastià Roig, i el Carlemany per Hipnofòbia.
Col·labora regularment amb El Periódico, l’Ara i la Cadena Ser.
Aquest és el llibre proposat com a lectura pels alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de biologia i geologia aquest curs 2017-18. L’activitat la completaran assistint a la xerrada que farà l’autor Manel Esteller a la Universitat de Vic, dins les activitats programades pel TLC ( Tertúlies de Literatura Científica ), el proper 29 de novembre.
Doctor en Medicina i director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL
El doctor Manel Esteller, és un dels investigadors més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer. És, també, professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d’investigació ICREA. Ha rebut nombrosos premis com són Premi Rei Jaume I de recerca bàsica (2013), el XX Premi Severo Ochoa de Recerca Biomèdica (2013), el Premi Vanguardia de la Ciència (2014), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015, Premi Nacional de Recerca (2015), Ha rebut nombrosos premis incloent el Primer Premi en Investigació Bàsica a la Universitat Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador de l’Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000), el Premi Carcinogènesi-Oxford University (2005), el Premi a la Investigació Biomèdica Francisco Cobos (2006) , Premi Carmen i Severo Ochoa de Recerca Molecular (2009), World Health Summit Award (2010), Premi Nacional de Genètica (2011), Premi Rei Jaume I (2013), Premi Investigació Biomèdica Severo Ochoa Fundació Ferrer (2014), la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari de la Generalitat de Catalunya (2015), el Premi Internacional Catalunya (2016), entre altres reconeixements.
Puc heretar les malalties dels meus pares o avis? Fins a quin punt una disciplina com l’epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer, el Parkinson i l’Alzheimer? I, sobretot, què és l’epigenètica? Manel Esteller,referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d’una manera il·lustrativa i divulgativa.
A partir de dotze exemples basats en casos reals, exposa les claus per entendre millor les bases d’aquesta disciplina i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l’estudi de l’epigenètica. D’aquesta manera, els conceptes teòrics troben la seva aplicació pràctica en consells per portar una vida saludable que ens permeti, prevenir el desenvolupament d’aquestes malalties.
Salvador Macip,,investigador i professor de Biologia Molecular i Cel·lular a la Univ. de Leicester
Tinc 45 anys i intueixo la immortalitat al laboratori. Soc de Blanes, però vaig investigar al Avui el límit en genètica el posa la imaginació: podem allargar la vida de ratolins i, dissenyar els gens i gairebé tot. Col·laboro amb l’Ateneu i l’Obra Social La Caixa
Vostè investiga l’envelliment i el càncer: són el mateix?
Estan relacionats. Com més investiguem, més mecanismes identifiquem que són iguals o semblants en totsdos processos.
Quins mecanismes són?
Vegem: la investigació sempre funciona igual: primer cal entendre un procés a escala cel·lular, genètica, molecular… Després pots actuar. I avui hi ha avenços que permeten entendre millor tant el càncer com l’envelliment,
perquè són malalties les dues en principi
genètiques.
Envellir és una malaltia?
És un procés que investiguem com a tal,perquè pot ser combatut com a tal i la prova és que d’aquí uns anys tindrem medicaments que la frenin.
És el que em va dir Aubrey de Grey.
És un científic amb imatge de guru i extrem en les seves afirmacions, però en l’essencial estic d’acord amb ell: aconseguirem retardar i fins i tot frenar l’envelliment.
Quan?
És molt probable que tinguem ja algun medicament eficaç per frenar l’envelliment i allargar la vida d’aquí a només 10, 15 o 20 anys…
Doncs sembla que falta molt poc.
Hi som a prop. Però no sé si nosaltres podrem beneficiar-nos-en; encara que és probable que els nostres fills sí que gaudeixin d’aquest progrés. Decidiran quant de temps viuen.
Progrés?
Fa bé de qüestionar-ho. D’entrada, perquè si vivim 200 anys però els últims 100 hem de viure’ls com si fóssim vegetals… ja no sé si és un progrés.
Aquest ja és el gran dilema avui.
Són qüestions que els ciutadans haurien d’estar debatent per donar un mandat clar als seus legisladors, perquè hem de decidir si val la pena viure malmesos tots els anys que la medicina ens permeti i com exercir la decisió si al final acabem decidint que no.
Ser o no ser, però durant dos segles!
Aubrey afirma que sí, que arribarem als 200 anys de vida aviat. I cada dia comprovo al laboratori que no és forassenyat. Això planteja altres qüestions no menors com ara si el planeta pot suportar-ho.
A més, els medicaments per a la vellesa seran cars: només per als molt rics.
Sempre ha estat així. Els antibiòtics, les vacunes, els millors tractaments contra el càncer van començar sent per als més rics que podien pagar-se els primers fàrmacs i després es van anar generalitzant.
El cas és que s’investiguin.
Veurem bilionaris centenaris compartint el planeta amb africans que continuaran morint de malària als 30.
I qui pagarà les jubilacions, les pensions, l’atur juvenil…?
Només amb generalitzar la vida fins als 100, que no és difícil amb el que anem descobrint, el sistema entrarà en crisi: i vostè té raó: no sabem qui pagarà les pensions.
La banca està prejubilant als 50…
Doncs preparem-nos, perquè els científics estem en el llindar d’una edat d’or gràcies a la investigació bàsica que ja s’ha realitzat. Per això, el ciutadà ha d’aprendre biomedicina davant els desafiaments que ja plantegen els descobriments que fem, perquè són enormes i canvien les nostres vides.
I això no ho han de decidir només elscientífics.
Per això mateix, els ciutadans se n’han d’assabentar i dir-nos cap a on volen que avancem i si volen que apliquem o no el que sabem, que ja és molt.
Per exemple.
Al meu laboratori agafem un ratolí i amb manipulació genètica ja podem fer que visqui el doble o que mori molt jove…
Està tan lluny de nosaltres, aquest ratolí?
Molt però que molt a prop. I podem editar la genètica d’éssers vius fins a extrems inquietants: fer el ratolí més llest o ximple, alt o baix, ros o moreno…
I en humans?
Les lleis i certs principis ens marquen límits, però de poder ja es podria fer.
Doncs algú ho acabarà fent.
Qui coneix la història sap que sempre ha estat així; per això seria tan important començar a debatre per orientar la direcció de la recerca abans de lamentar-la.
Què és el més radical que podria fer vostè avui al seu laboratori?
De tot. Els límits els posa només la imaginació i la nostra prudència, però l’edició genètica ho permet gairebé tot ja avui.
Ara mateix està salvant vides?
L’altre dia vam analitzar la genètica d’un pacient amb una leucèmia rebel. Es moria sense remei. I un estudiant va observar que tenia un gen modificat com si fos el d’un melanoma i li vam aplicar un fàrmac contra aquell tipus de càncer… i va funcionar!
Aquest deu ser un gran moment.
Veus a les gràfiques que sí, que reacciona. I és meravellós. A més, ho va publicar The New England Journal of Medicine.
Enhorabona.
A tots. Aquests avenços no són meus ni de ningú: som 20.000 investigadors en xarxa, que és com progressem avui. I estic encantat de ser un d’ells.
El codi de la vida 
Les vostres aportacions